divendres, 18 de desembre de 2009

La TDT es contrau

tv-evolution

Sembla que els moviments al panorama televisiu es tornen a moure. La dispersió de canals, com ja vaig comentar aquí, és totalment infumable. Les inversions dels gran grups de comunicació al sector trontollen, les morterades pagades pels drets esportius apreten i el pastis de la publicitat no dona per més. Pulutant… fusions a la vista. Després de diferents combinacions sembla que aquestes són les que ara mateix sembla que tenen més opcions de consolidar-se:

Pack 1: Cuatro+Tele5

Sogecable (PRISA) aporta:

  • Cuatro
  • CNN+
  • 40Latino
  • Canal Club

Gestelevisión Telecinco aporta:

  • Telecinco
  • FDF
  • LaSiete
  • Cincoshop

Pack 2: LaSexta+Antena3

Gestora de Inversiones Audiovisuales La Sexta

  • LaSexta
  • GolTV

Antena 3 de Televisón

  • Antena3
  • Antena.Neox
  • Antena.Nova

Amb aquest moviment tindríem dos grans grups privats que recollirien la suposada migració de publicitat que RTVE ha d’alliberar quan el Govern esbrini com finançar l’ens públic.

Amb l’apagada analògica (el 2010), aquest dos grups completarien la seva graella amb dos multiplex sencers cada un (1multiplex = 4 canals en l’actualitat). Cosa que suposaria que cada grup tindria espai per emetre uns 8 canals de televisió.

Vull creure que arribats a aquest punt el que es posarà en marxa és una reordenació dels continguts. Gestionar 8 canals plens de caca+teletienda+CallTV no té massa sentit així que confio que serà en aquest moment en que començarem a veure aparèixer els primers canals HD (amb so 5.1 segurament i contingut interactiu).

De moment prepareu-vos per la “publicitat sincronitzada” o el que és el mateix: el mateix anunci al mateix temps tots (o molts) i cada un dels canals de cada grup.

dimecres, 16 de desembre de 2009

dimarts, 15 de desembre de 2009

El penal que no és i el país que vol ser

No sé que em fa més mandra, si parlar del penal que segons el reglament és penal però que per tradició no s’hauria d’haver pitat en la vida o del referèndum que amb la llei a la mà no és referèndum però que sens dubte està suposant un sotrac a l’escena política sense precedents.

Sóc poc amic de les teories de la conspiració (i el Villarato és una de les pitjors) i crec fermament que l’explicació més simple és normalment la més probable, així que en el tema del penal ho tinc clar. El futbol és l’esport amb el reglament pitjor redactat i pitjor aplicat del món. El arbitres ho pateixen i els jugadors se n’aprofiten. És l'únic esport que fent trampes pots arribar a classificar-te per un mundial o fins hi tot guanyar-lo. En quant a que sempre pringuen els mateixos, que voleu que us digui, depèn del prisma de qui ho pateix. Si aquest penal es produeix a la jornada dos entre el Mallorca i el Racing, quatre crits a l’ONO estadium i carpetazo. Si el mateix penal es produeix a la final de la Xampions, invasió de camp i extradició de l'àrbitre en qüestió.

La transcendència del partit de dissabte era molt diferent pels dos equips barcelonins, per això la importància de la jugada es relativitza de manera diferent des de un costat i l’altre del Llobregat. Als pericus els hi han “robat” un dels objectius més llaminers de la temporada, guanyar a l’orinal i als culers els han regalat 2 punts (que no 3) en un partit més dels 10.000 que jugaran aquesta any.

En quant al referèndum. Si les eleccions institucionals i amb pressupostos escandalosos arriben a unes participacions del 40-60%, podem dir que arribar al 30% amb els organitzadors dividits i imprimint les paperetes a l'impressora de casa és tot un èxit. El 95% del votants, unes 200.000 persones, van anar a votar SI, si unes altres 200.000 haguessin anat a votar NO la participació hagués estat del 60%!

Tenint en compte que aquest referèndum no és pas el punt d’arribada sinó una aportació més al punt de sortida crec que la cosa rutlla bé. Ara el que toca és ser coherent i afinar el vot a les properes eleccions al Parlament. Que aquestes sí que són de veritat.

dijous, 10 de desembre de 2009

La teoria de la diversió

thefuntheory-logo1

A partir d’un vídeo que m’ha enviat la meva dona (thanks darling) he descobert aquesta iniciativa. A mig camí entre la publicitat viral, el bonrollisme simpàtic i la reflexió més directa de les actituds del nostre dia a dia.

Us recomano que hi feu una ullada als vídeos que hi ha penjats. Us deixo un tastet.

dilluns, 30 de novembre de 2009

Ja esteu al Wave?

Voleu saber què és Google Wave? Mireu aquest vídeo i... segui investigant per que no crec que us ajudi gaire. Als que ja l'utilitzeu potser us farà gracia i tot.



dijous, 26 de novembre de 2009

La indignitat d'Espanya (editorial conjunt)

Vivim sotmesos a un Estat que es va quedar ancorat als anys setanta del segle passat. Les seves institucions, conceptes i actituds són hereus del règim franquista, i esclaus d'una transició feta a pedaços per mirar de contentar tothom. La Constitució Espanyola és considerada per molts el súmmum del consens, però no va ser així. Tot i que segurament era el que calia en aquell moment, la Constitució Espanyola va ser el súmmum de la claudicació.

La Constitució d'un Estat ha de ser un reflex de la societat que articula, i les societats, per definició, canvien i evolucionen, i al seu pas ho ha de fer la Constitució. Una Constitució que ha estat vigent sense canvis importants durant trenta anys ja no és, sens dubte, una bona Constitució.

Com deia al començament, vivim en un Estat esclau de les decisions preses fa trenta anys, amb la precisió que el moment requeria, i el salt al buit cap a la Democràcia d'aquell moment està passant factura ara. Si en aquell moment no es va preveure que els arcs parlamentaris, les dinàmiques econòmiques, socials i polítiques podrien canviar, ara és el moment de modificar-la per contemplar-ho. Si en aquell moment no es va preveure que el model de Tribunal Constitucional quedaria obsolet, ranci, antidemocràtic i intervingut pels altres dos poders, ara és el moment de canviar-ne el funcionament. Si llavors no es va pensar que l'Alt Tribunal s'havia de pronunciar sobre una Llei Fonamental abans que fos aprovada per les Cambres i refrendada pel poble, i que fer-ho al revés era una aberració, ara és el moment de tenir-ho en compte.

Ara és el moment de reformar de dalt a baix el text legal bàsic que ens lliga a tots, i si l'Estat on som inclosos pensa que aquesta Constitució està massa bé com per canviar-la, si els seus polítics i institucions tenen el nostre poble en tan baixa estima com per no voler adaptar-se als nous temps, no hi fem res en aquest Estat. Si aquest Estat no vol avançar, és el moment definitiu per a que avancem sense ell.

Text difós per la blocesfera catalana. Si us agrada, copieu el text al vostre bloc. Ajudareu a la seva difusió.

dimecres, 25 de novembre de 2009

El triomf de la tribu

Tenir els millors caçadors de la sabana al teu clan sempre és un gran avantatge per sobreviure a la llei del més fort. Però per sobre de l’habilitat del caçador nat està la fortalesa de la tribu. Si la tribu té consciència de si mateixa, si confia en la seva capacitat com a grup, si té fe cega en que junts són més forts la supervivència està garantida encara que el caçador líder s’hagi de quedar a la cova a guarir-se les ferides.

I si a més a més, al capdavant de la tribu i va el més savi de la comarca, llavors ja no estem parlant només de supervivència sinó de domini absolut.

dijous, 19 de novembre de 2009

Politiqueta

love_politics

En aquests país i en el seu estat continuem abonats a la politiqueta de baix nivell. Aquesta setmana tenim un parell d’exemples de com per enèsima vegada l'integrés de partit i el rèdit electoral són la prioritat màxima, demostrant encara més que la principal funció dels partits polítics és guanyar eleccions.

Exemple 1: L'alliberament de l’Alakrana

Deixant de banda la gestió per part del Gobierno de España de la crisi amb els pirates, que Déu n’hi do! M’agradaria centrar-me en la reacció posterior del partit de l’oposició. El PP demana la reprovació de 3 ministres per la mala gestió de l’affaire . Segurament no li falta raó, però tinc la sospita que la reacció seria la mateixa amb rescat, sense rescat, amb intervenció militar exitosa, amb intervenció militar amb final dramàtic o amb rendició final dels pirates. La qüestió es fotre canya al rival. I mira que ZP es mereix canya per un tub, però veient el baix nivell polític d’un hi altres en fa pena.

Exemple 2: Successions i donacions

Mira que ho tindrien fàcil en aquest tema. No hi ha debat, la unanimitat entre la població i els experts és total. L’impost, en la seva configuració actual, és d’una injustícia aclaparadora. En si mateix per com afecta a les famílies i comparativament per com s’aplica en territoris fronterers. Doncs, no. Amb la sol·lució a sobre la taula i els senyors han de començar a donar-li voltes esperant el moment més oportú electoralment. Uns intentant estirar al màxim el debat per a veure si s’apropen a les eleccions, els altres traient pit stalinista per acontentar la parròquia i els de més enllà dient “si però amb condicions que sé que mai acceptaràs”.

Aneu a pastar fang politiquets de fireta!

dimecres, 18 de novembre de 2009

Doble sessió d’Angels

Aquest mes doble oportunitat per gaudir dels Angels Of Mercy. Primer, concert benèfic a favor de StopCeguera per Burkina Faso. Aquest dissabte a Mataró al costat de Climax, My Wrong Pleasures i alguna sorpresa més.

I dijous cap a Barcelona. Concert a la sala El Col·leccionista del Torrent de les Flors (gratuït). tots aquells que sempre us fa tant de pal venir fins a Mataró per sentir-nos no podeu fallar.

dimarts, 17 de novembre de 2009

Streetview a Mataró


Després de fotografiar poblets d'arreu de Catalunya els Sr. Google s'ha decidit a incloure Mataró (centre de l'univers) a l'streetview de GoogleMaps. Au! Ja teniu feina per distreure-us tot el matí.

dilluns, 16 de novembre de 2009

Spay D’Spotify: Black Rebel Motorcycle Club

spaidspotify_normEls he descobert de rebot a iCat i després d’una setmana escoltant-los el veredicte estar clar: recomanables 100%. No us dona massa pistes per que sigueu vosaltres mateixos qui jutgi… a vegades bastant rock roots, a vegades una mica punkies, a vegades em recorden a Marah, a vegades no.

Si el vídeo us mola seguiu amb el disc HOWL que us he lincat i a partir d’allà tot recte.

howl

spotify_logo_petit

Black Reble Motorcycle Club >> HOWL

dijous, 12 de novembre de 2009

Livebox, nova generació

Veure que la teva feina (i la dels teus companys) serveix per alguna cosa útil fora de la pròpia empresa sempre és una sensació agradable. I com que malauradament això no passa massa sovint quan passa cal fer-ne ressò.

Així que deixeu-me que em posi corporatiu i us presenti el nou router que Orange ha desenvolupat per als seus clients: la Livebox 2.

lb2

L’equip de R&D de Barcelona hem estat directament implicats en el procés de desenvolupament d’aquest trasto així que ens fa especial il·lusió veure que ja està al carrer. ara només cal creuar els dits i esperar que no comencin a petar en cadena.

Aquí teniu la nota de premsa amb les principals característiques.

dimecres, 11 de novembre de 2009

Avui és Sant Martí

Algunes curiositats extretes de la wikipedia:

Sant Martí de Tours (Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 - Candes, França, 8 de novembre de397), Martinus en llatí, va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Va ser un dels sants més populars i amb més devoció durant l'Edat mitjana. La seva festivitat és l'11 de novembre, aniversari del seu funeral a Tours. Fill d'un oficial de l'exèrcit romà, que li donà el nom de Martinus en honor del déu de la guerra Mart. La família va marxar a Pavia i en fer els quinze anys, Martí va ingressar a l'exèrcit.

La llegenda

La llegenda més famosa entorn de la seva vida succeiria a l'hivern de 337, quan essent Martí a Amiens troba prop de la porta de la ciutat un captaire tremolant de fred, a qui dóna la meitat de la seva capa, car l'altra meitat pertany a l'exèrcit romà que serveix i no se'n pot desprendre. A la nit següent, Crist se li apareix vestit amb la mitja capa i dient als àngels: "Aquí hi ha Martí, el soldat romà que no està batejat: ell m'ha vestit". En desvetllar-se, Martí va trobar que la capa estava sencera i va decidir de batejar-se. Aquesta és l'escena que iconogràficament s'ha preferit per a la seva representació.

La capa miraculosa es va conservar com a relíquia i va formar part, des d'antic, del tresor dels reis merovingis dels francs, que la portaven a les seves campanyes militars com a amulet. El prevere encarregat de la custòdia de la relíquia (una "cappella" o capa curta) era el "cappellanus"; el terme va donar origen d'una banda a "capella", com a lloc d'oració, per l'oratori on es conservava, i de l'altre, a "capellà", primer com a sacerdot militar i després, com a sacerdot i religiós en general.

L'arc i l'estiuet de Sant Martí

La llegenda catalana explica que Martí va donar-li la capa al pobre en nom de Jesucrist i que, tot just pronunciar el nom de Crist, el cel es va obrir, el sol va brillar esplendorós i es va formar un gran Arc de Sant Martí que va fondre la neu i enretirar el fred, ajudant d’aquesta manera al vagabund. Per aquest motiu hom coneix aquest fenomen amb el nom d'arc de Sant Martí, i l’interludi de bonança que cada any té lloc a mitjan novembre amb el nom d’Estiuet de Sant Martí.

Veneració

És patró dels soldats, teixidors i fabricants tèxtils. Patró de França, d'Hongria i de les ciutats de Buenos Aires, Groningen i Orense.

A Catalunya era protector dels que tractaven amb cavalls, mules i altre bestiar de ferradura i de peu rodó, els forjadors i manyansastres. En les portes d'entrada de molts temples i esglésies dedicades a Sant Martí, com la d'Arenys de Munt, encara hi ha clavades centenars de ferradures de cavall. Aquest costum, el de clavar una ferradura a la porta del temple la vuitada de la festa de Sant Martí, havia estat molt estès i prové de l'antiga creença que el sant protegia el bestiar i els seus propietaris de tot tipus de mals. També en aquesta època de l'any era quan es canviaven les ferradures als cavalls. Joan Amades diu que "de les ferradures que clavaven els ferradors durant la vuitada anterior a Sant Martí, una es tornava d'or i portava gran riquesa i ventura a l'amo de la bèstia afortunada. Diuen que durant aquests dies els ferrers posaven una ferradura de franc, és a dir, que de les quatre només en cobraven tres. El dia d'avui, però, els ferradors no ferraven, car era tingut com un gran pecat el fer-ho" D'aquí la dita "Per Sant Martí, ni ferra el ferrer, ni mol el molí".

 

Felicitats Martí!!

dimarts, 10 de novembre de 2009

Els més lents d’Europa

Ja no podem dir que les xarxes de Molt Alta Velocitat són cosa de Japonesos i Coreans. Al loro amb les velocitats que posa al mercat l’operador de cable portuguès ZON i sobretot, al loro amb els preus!! Ja té raó la Dolors Nadal del Polònia: estem a la cua “de Espanya” i “de Europa”.

zon100

zon200

zon1Gb

dilluns, 2 de novembre de 2009

El futbol es asíN

Els que em viscut el món de l’esport des de disciplines diferents al futbol, el bàsquet en el meu cas, no ens deixa de sorprendre la fal·lera del món “balompèdic” per enquistar-se en problemes de relativament fàcil sol·lució.

Arbitrar/jutjar un esdeveniment esportiu no és fàcil, com tampoc ho és disputar-lo o dirigir-lo. Amb el temps, però totes les disciplines esportives han anat incorporant mecanismes que facilitessin la feina de jutges i arbitres. Començant per l'adequació dels reglaments i acabant per la incorporació d’elements tècnics que facilitin prendre decisions. Se m’ocorren una pila d’exemples però us posaré uns quants del món de la cistella: professionalització dels arbitres, modificacions anuals del reglament FIBA per fer-lo més clar, incorporació del tercer àrbitre, jutge dels 30 segons (ara 24), taulells lluminosos que marquen el final dels períodes, jutge de vídeo, etc… La majoria d’aquestes mesures no existien fa quatre dies!

El futbol, però s’entesta en arrossegar temporada rere temporada els problemes amb els arbitratges, sense molestar-se a trobar-hi sol·lució. Personalment he arribat a la conclusió que la ineficiència arbitral és una cosa buscada i volguda per la majoria d'estaments futbolístics.

Un esport que després de 90 minuts de joc poc acabar 0 a 0 necessita generar situacions com la que fomenta aquesta portada per generar interès. Patètic!

Si el diari està convençut del que insinua té l’obligació moral de denunciar-ho a l’estament esportiu corresponents. Si no en té proves és mereix una querella per difamació del Sr. Villar.

dijous, 29 d’octubre de 2009

Droid, el primer mòbil amb Android 2.0

droid
En pocs dies es posarà a la venta (als USA, of course) el Droid fabricat per Motorola. Verizon és la companyia que tindrà la primícia de disposar del primer dispositiu que funciona amb Android 2.0 (el sistema operatiu de Google). Tenim a la vista el rival definitiu per l'iphone?


dimarts, 27 d’octubre de 2009

Resposta a “La caixa dels trons”

Post resposta al post d’avui de la Cullerada

Amic Jordi, estic completament d’acord amb la teva reflexió excepte en la segona meitat del quart paràgraf del teu post d’avui. El sistema polític d’aquesta país fa pena. No tenim llei electoral pròpia, les Iniciatives Legislatives Populars són una enganyifa, no tenim llei de consultes populars, el sistema de llistes tancades fa que siguin els partits i no el vot popular els que decideixin qui ocupa cada càrrec i per remar-ho el finançament dels partits fot més pudor que un contenidor de fracció orgànica un 15 d’agost.

Ara bé no puc estar en més desacord amb la teva proposta:

Encara que potser, quedar-nos al sofà és la millor manera que tenim de fotre'ls. Quedar-nos TOTS al sofà, però tots els dies, inclòs el dia de les eleccions. No hauríem d'anar a votar ningú, i que aquesta democràcia de pacotilla se la maneguin ells solets.

Això és precisament el que busquen, menjar-se ells mateixos la democràcia. De fet en gran mesura ja ho fan amb l'absència dels mecanismes que he citat més amunt. Quedar-nos a casa i no votar és el que els partits estant desitjant. Seria la situació ideal per ells, arribar al mandat només amb els vots dels afiliats al partit. Seria l'Eden.  Arribaria a president de la Generalitat qui més mèrits acumules dins del partit. De fet no estem tant lluny d’això. Tot el que ha hagut de fer el Sr. Montilla per ser president, a part de treure’s el graduat escolar,  és posar-se a la cua del partit, treballar pel partit i esperar a que els que anaven davant d’ell anessin caient. Amb els vots dels afiliat, quatre jubilats i deu o dotze funcionaris ja ho tens.

Imagina’t el cas contrari. Suposem que el proper president de la Generalitat depengués del vot directe del 80 o 90% de l’electorat. Estarien tots acollonits fins a l'últim dia. Imaginat que Laporta, Nebrera, Soriano o Lluís Bassat poguessin presentar-se a una primera volta a unes eleccions presidencials sense necessitat de tenir darrera un partit amb 150 anys d’història. Els aparells dels partits s’haurien d’esforçar una mica més a l’hora de presentar Montilles, Saures, Camachos o Masos. Tenir l’electorat tabulat i controlat és el desig de qualsevol director de campanya “professional”.

Company, no et deixis atrapar pel costa fosc de la Força.

dissabte, 24 d’octubre de 2009

Reagrupament: visionaris o xerrameques?

logo-nou He estant llegint per sobre la Ponència política de Reagrupament Independentista que la primera assemblea d’aquest nou partit va aprovar el passat dissabte. I em quedo amb el dubte de si aquesta gent suposarà una revolució per a la política del país o són un efecte gasosa més. Em semblen especialment interessants les idees de "regeneració democràtica" que plantegen.

Uns quants destacats de la seva ponència:

pàgina 8:

L’Estat espanyol, amb la monarquia constitucional, ha continuat concebent-se i actuant com a Estat unilingüístic i uninacional. La Casa Reial, l'exèrcit, el Congrés i el Senat, els Tribunals centrals, el Govern, la diplomàcia, la projecció internacional, la policia de fronteres i la majoria de representacions públiques responen a aquesta concepció. La Constitució espanyola estableix una llengua obligatòria –l'espanyola– a tot el territori estatal. Els mitjans de comunicació d'àmbit estatal utilitzen l'espanyol i fan invisible l'existència de les llengües diferents del castellà. L'Estat espanyol ha mantingut una atmosfera comunicacional homogènia de cultura i llengua espanyola.

En aquest medi homogeni, l’Estat espanyol reconeix l'existència d'altres llengües els parlants de les quals es concentren en algunes comunitats autònomes. Aquests parlants tenen dret a utilitzar la seva llengua i que l'administració els atengui en aquesta llengua. Però, a diferència de la llengua espanyola, el seu ús és voluntari i no pas obligatori, cosa que converteix els parlants en una minoria nacional.

pàgina 11:

1.6.c. Un procés sense pertorbacions econòmiques

Formar part de l'euro permet que Catalunya es proclami Estat de la Unió Europea sense pertorbacions econòmiques. El Conveni de Viena de 1978 estableix que els Estats successors d'un Estat previ passin ambdós a ser automàticament membres de les instàncies internacionals a les quals estava adscrit l'Estat escindit. L’Estat espanyol i l’Estat català continuarien formant part del mercat únic europeu, amb la mateixa moneda, i les relacions econòmiques continuarien igual. Les empreses catalanes podrien continuar venent i operant al mercat espanyol i les empreses espanyoles podrien fer el mateix a Catalunya.

pàgina 12:

2.2. El sistema electoral català i espanyol

En trenta anys d’autonomia, el Parlament de Catalunya no ha estat capaç de fer una llei electoral pròpia, i es regeix per l’espanyola. Aquesta llei electoral també està pensada, fonamentalment, a favor dels interessos de la governació dels propis partits, fins i tot posant-la per davant dels interessos de la governació del país. Les llistes tancades fan que els partits desenvolupin unes estructures molt jerarquitzades i endogàmiques, ja que finalment, des del punt de vista electoral, només compten uns pocs noms. Alhora, forcen una cultura de lleialtats dòcils i disciplinades que faciliten el seu govern intern i anul·len les possibles veus discordants o prou ambicioses com per competir amb els qui controlen el partit.

pàgina 12:

Propostes de regeneració democràtica:
- Sistema electoral basat en llistes obertes -així tothom pot saber a qui vota, i per tant demanar-li comptes si no fa bé la seva feina- i districtes electorals reduïts.
- Limitació de mandats -la dedicació a la política ha de ser transitòria, “persones que temporalment es dediquen a la política, no polítics professionals”.
- Limitació i publicitat dels sous de tots els càrrecs electes i membres del Govern, incloent-hi les dietes i les percepcions per pertànyer a consells d’administració d’empreses i consorcis públics.
- Control i transparència en la despesa, fent públic quines empreses i entitats són
les beneficiàries dels contractes, concursos i ajuts atorgats per l’Administració Pública.

dimecres, 21 d’octubre de 2009

M&M

Partim de la base de que Millet i Montull són dos lladres confessos que cal investigar, jutjar i engarjolar (si port ser dintre d’uns mesos millor que dintre d’uns anys). Dit això, no perdem la perspectiva del cas o millor dit, no deixem que els mass media ens facin perdre la perspectiva del cas. Ahir, i encara avui, no deixo de sentir gent tremendament indignada per que el jutge “ha deixat lliures” a M&M. Normal. El poble espera que aquest dos pàjarus ingressin a la presó el més aviat possible i si pot ser a la cel·la més ronyosa de La Model.

El que realment m’indigna a mi és l’actitud de mitjans i politiquets que aprofiten la reacció que el cas crea en la gent per fer un exercici de mercantilisme obscè uns i de demagògia electoralista els altres. Se’ns dubte el cas Palau és ara mateix la noticia amb no-morts més sucosa del moment i per tant una garantia d'èxit per portades, tertúlies i capçaleres de telenotícies. Però tant uns com els altres tenen el mitjans i sobretot el deure d’explicar la realitat el més acuradament possible per ajudar a col·locar les coses al seu lloc.

Per exemple, no deixo de sentir parlar a tertulians i a algun conseller de com de difícil és entendre que el jutge no dicti presó preventiva en un cas que crea tanta alarma i indignació social. Molt bé, doncs no haver eliminat el supòsit d’alarma social en la reforma penal del 2003!! Ara mateix només al reincidència, la possibilitat de destrucció de proves i la possibilitat de fuga poden fer que el jutge dicti presó preventiva…. que en cap cas no és una anticipació de la pena. No li reclamin al jutge que faci una feina per la qual vostès (polítics) els han tret les eines.

El drama real de tot això no és que M&M dormin avui a casa seva o a Quatre Camins, el drama real és que fàcilment poden passar anys abans la justícia no trobi el moment de jutjar a aquest parell de xoriços confessos.

divendres, 16 d’octubre de 2009

Patrimoni, money, money

Si és que no hi ha res pitjor que tenir una bona idea i executar-la malament. Em refereixo a la nova estratègia de maquillatge de l’executiu Zapatero de publicar, via BOE, el patrimoni de cada un dels ministres. Com a idea no està malament, com més transparent sigui la relació dels nostres governants amb els diners millor. Però clar… hi ha situacions que no es sostenen i l’iniciativa en lloc de aportar llum el que generea son uns dubtes bastant importants, anem a veure (cito el diariodenavarra.es):

El vicepresidente tercero, Manuel Chaves, con 64 años y después de cuatro años como ministro y 19 como presidente de la Junta de Andalucía declara un patrimonio que apenas bordea los 69.000 euros, 46.502 de la valoración de su vivienda y 22.461 en el banco. No tiene créditos pendientes.

Amb 64 anys no tenir crèdits pendents és prou raonable. Si has estat una persona treballadora i t’has deixat aconsellar bé és magnífic arribar amb l’hipoteca pagada a la jubilació. Però 69.000 euros de patrimoni no colen!! Chaves viu en un piset de 8.000.000 de pessetes? Va home va!!! I si això és realment així… que collons ha fet a

mb tota la pasta que ha guanyat en 23 anys de polític d’alt nivell? Amb aquest tiu ens hem de jugar les garrofes? Un paio que en 23 anys de sous magnífics només ha aconseguit acumular un patrimoni de 69.000 eurus?

Molt més estrambòtic em sembla el cas de la “miembra” Aído

En la parte baja aparece la responsable de Igualdad, con un patrimonio de 38.918 euros, 21.425 de su casa y 17.503 de títulos bancarios, pero debe más de lo que tiene. Bibiana Aído adeuda 109.722 euros.

Una casa de 3,5 milions de pessetes… juas juas i sobre tot… un deute de 109.000? I en què s’ha gastat aquesta senyora la pasta del crèdit? En mobles pel pis?

dimarts, 13 d’octubre de 2009

Columbus day

Hi ha gent que té molt mala llet... mira que fer córrer aquesta animació precisament "el dia de la raza"… jiji

imperiumfail1

clickeu per veure l’animació

dilluns, 5 d’octubre de 2009

Caçadors de sèries

Aprofitant que la nova temporada televisiva als EEUU està en marxa de nou i seguint la línia d’alguns blogaires de prestigi (aquí, aquí), us faig cinc cèntims de les sèries que estem seguint actualment a casa.

heroes banner

NBC Ha engegat la T4 als EEUU. Ja no sorprèn tant com la primera temporada però continua sent de les sèries millor fetes del moment.

 

 

fringe banner

FOX Estic acabant la T1 (està disponible en versió doblada al castellà). Semblava que la cosa dequeia però en els últims capítols la trama remunta. Als USA  ja ha començat la T2.

 

 smallville

CW Molt recomanada per fans de Superman o dels còmics en general. Acaba d’engegar la T9

 

 

himym-08-banner

CBS Divertidíssima sèrie al més pur estil Friends. S’acaba d’estrenar la T4 als USA (podreu trobar la versió doblada al castellà fins la T2, crec).

 

 

 

bigbang_banner

CBS Tremendament divertida… si ets una mica friky. Estic veient la T1 però crec que ja n’hi ha alguna més disponible. La versió doblada al castellà és molt correcta.

 

 

 

A la reserva tenim:

HouseBanner

FOX A l’espera que doblin la T6. Veure-la en versió original es un repte massa gran per mi (no s'entén ni un borrall entre tant tecnicisme mèdic… per molts subtítols que li posis).

 

 

 

 

flashforward

ABC A l’espera de trobar un moment per “catar” aquesta recent estrena, molt exitosa als EEUU, per cert.

dijous, 1 d’octubre de 2009

Quin toston, però que còmoda és la poltrona

 

Aquest dos dies de debat general no han servit per res més que per confirmar el que ja sabíem. La “classe política” (al loro amb la perversió d’aquesta expressió) continua encallada en un discurs endogàmic, constant ment parlant de política per a polítics i amb polítics. Si agafeu les declaracions que fan als mitjans veureu com pràcticament el 100% de les paraules dels polítics d’aquest país van dirigides a un altre polític i no pas al poble com seria d’esperar.

El Parlament, aquets dies (i gairebé sempre) s’assembla més a un congrés de medicina on cardiòlegs parlen de cardiologia amb altres cardiòlegs que no pas a una cambra representativa de la sobirania popular. Els polítics, encallats en la seva professionalització, han arribat a oblidar que estan on estan no a títol personal sinó en representació d'algú altre. Quan un polític puja a la tribuna del Parlament i es dirigeix a la cambra no està parlant als companys de professió, està parlant al poble que està representat en els ascons que té davant.

El polítics han acabat confonent el fi amb el mitjà. Han convertit la política en el fi de les seves actuacions quan mai haurien de perdre de vista que la política és el mitjà per arribar a un fi molt més elevat.

Aquesta autocomplaença fa que, amb la complicitat de l’abstencionisme patològic dels ciutadans, aquest país segueixi sense llei electoral i sense llei de finançament de partits. Als polítics els agrada molt parlar de sí mateixos, però no tant legislar i posar regles a la seva professió. Els agrada molt més legislar el dia a dia de la resta de mortals i remenar els diners dels altres que no pas assumir que la seva tasca és una tasca de servei i acotada en el temps. I sobretot els crea urticària donar mecanismes al poble per que pugui exercir la sobirania que li pertoca de manera directa i eficaç.

dilluns, 28 de setembre de 2009

Crossroads (1986)

crossroads

Des de fa una pila de mesos que tenia pendent per veure la peli Crossroads (la del 1986, no confondre amb la del 2002 protagonitzada (sic) per Britney Spears). Per fi aquest finde he trobat el moment.

Si us agrada la música en general us agradarà la peli i si a més a més en algun moment heu flirtejat amb el Blues, us encantarà. La peli barreja present (els 80) i passat per fer-nos recórrer amb els protagonistes el camí des de NY fins a Mississipí a la recerca de la 30a cançó de Robert Johnson (només se’n conserven 29 del mític guitarrista). De fet aquest viatge suposarà pel jove protagonista molt més que la recerca d’una simple cançó. Al final el propi camí esdevindrà l’objecte de la recerca de l’anima de l'autèntic bluesman. La pel·lícula es recrea en l’estranya vida de Robert Jonhson i utilitza algunes de les llegendes que corren sobre la seva vida per portar els protagonistes fins al “crossroad” on es diu que el mític guitarrista va vendre la seva ànima al diable.

Sí, el prota és Ralph Maccino (Karate Kid), però no ho fa del tot malament. Per compensar-ho us diré que també apareix Steve Vai i que la banda sonora és de Ry Cooder.

Algunes frases remarcables de la peli:

Willie Brown: Where I come from, you don't blow no harp, you don't get no pussy.


Willie Brown: The blues ain't nothin' but a good man feelin' bad, thinkin' 'bout the woman he once was with.
Willie Brown: Lots of towns... Lots of songs... Lots of women... Good times... Bad times... Only thing I wanted anyone to say is... 'He could really play... He was good'.

dimecres, 23 de setembre de 2009

Nou portàtil – Dell Studio 15

dell1

Després de dues setmanes amb ell us faig un petit “review” del portàtil nou que ens hem comprat a casa. Es tracta d’un Dell Studio 15 (model 1555).

Primer de tot comentar-vos, per aquells que no esteu avesats a comprar online, que la transacció amb Dell ha estat perfecta. Aquesta marca només ven els seus productes a traves de la seva web (o per telèfon). Això en teoria abarateix els costos tot i que impedeix palpar el producte abans de decidir-te. En el meu cas vaig trucar, vaig parlar amb un comercial per donar-li les especificacions concretes que volia (els equips són altament configurables per ajustar-se a cada necessitat i pressupost ) i en 10 dies un simpàtic transportista d’UPS em duia el paquet a casa.

Només quatre notes per informar sense avorrir massa:

  • dell2 Disseny: mooolt bé (dacord, no és un superfaxion MacBook, però de veritat que està molt ben acabat).
  • Rendiment: el meu porta un Dual Core P8600. No és una bestia parda però arrossega el Windows Vista sense problemes. Els 4Gb de RAM també ajuden.
  • Connexions: molt complert. USB, HDMI, xarxa, VGA, eSATA, wifi, bluetooth, FireWire, audio…
  • Pantalla: 15,6” panoràmica, prou gran per poder treballar amb ell llargues estones i prou ajustada per que no deixi de ser portàtil.
  • Altres: lector de targetes 8en1, gravador de DVD de ranura (no de safata). Porta el Vista però és actualitzable a Windows 7 gratis (quant surti).

En fi, molt satisfet de la compra.

divendres, 18 de setembre de 2009

Spay D’Spotify: Joe Bonamassa

spaidspotify_norm Joe

Porto tot l’estiu pensant en recomanar-vos a aquest xicot, però m’he esperat fins que tornéssiu tots de vacances per que ningú no es perdi el talent d’aquest guitarrista. Si busqueu informació sobre ell veureu com el comparen amb Hendrix, Clapton o Vaughan. Per mi és molt més enèrgic que Clapton i molt més britànic que Steve Ray. No m’atreveixo a comparar-lo amb Hendrix però sí us diré que a mi em sembla un magnífic hereu de Gary Moore. En qualsevol cas toca de collons i canta millor que qualsevol dels mencionats. Us poso el link a tota la seva discografia (hi ha alguns discos que no estan a l’spoty) per que pugueu remenar al vostre gust.

spotify_logo_petit

 

Joe Bonamassa >> discografia disponible a Spotify

dilluns, 14 de setembre de 2009

Dues vagades amb la mateixa pedra

Després de que la majoria de politics d’aquí i d’allà piquessin l'ham d’Arenys de Munt amb reaccions del tipus: “és una fantochada que no serveix per res, però s’ha de prohibir per que es il·legal i la unitat d’España es inqüestionable” (colaria com a oxímoron?). Ahir la majoria de politics d'aquí han tornat a caure de quatre grapes, en aquest cas, a la trampa de Laporta. Els professionals de la política han vist de cop perillar la poltrona i han reaccionat. “Laporta, zapatero a tus zapatos” (Sánchez-Camacho dixit).

Laporta insinua que potser un dia farà de polític explicant quines són les seves afinitats i la classe política reacciona dient-li que es calli, que ell no és un professional del tema i que el que ha de fer és cuidar-se de la seva entitat. Li recorden que al FCB no tothom pensa com ell i que donant les opinions que dona pot disgustar algun dels “socispatitzants”. Això sí, al final de la crítica hi afegeixen el clàssic, “però ell sabrà el que li convé”.

Molt bé, tots ens devem al nostre “zapato” menys els professionals de la política que són els únics que poden ocupar l’espai públic encara que siguin uns sapastres cum laude. (Dolors Camats s’enduria l’honoris causa).

Reducció a l'absurd II


Sembla que la sentencia del TC sobre l'Estatut no hauria de trigar gaire més a saber-se o almenys això és el que diuen alguns mitjans. Com que fa tant que el vam aprovar avui li he fet una ullada al preàmbul, lloc on es troba la referència a "nació" que tant incomoda al PP i alTC.

Nació només surt UNA vega al preàmbul i és aquí:
El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.
L'Estatut no diu que Catalunya sigui una nació, l'Estatut diu que el Parlament de Catalunya ha definit Catalunya com a nació. Algú em pot dir com pensen declarar inconstitucional un paràgraf que l'únic que fa és aixecar acta d'un fet que realment va ocórrer?

Unes dades més: el recurs presentat pel PP fa un trienni denuncia el preàmbul, 114 articles de 223 i 12 disposicions addicionals. Suposo que l'únic que se salva són la portada i la contra aportada.

divendres, 11 de setembre de 2009

Diada 2009: Opinió publicada

Remenant per Internet tot el que s’ha publicat durant aquesta Diada 2009 he trobat algunes cosetes interessants que passo a comentar-vos:

Primer les opinions de Copdemallistes de renom:

Destaco també un magnífic (en la forma i en el fons) article de Salvador Cardús a l’Avui: Identitari tu! M’han agradat molt les reflexions que hi fa.

Una dada objectiva que he descobert recentment arran de l’afer Arenys de Munt:

Des de desembre de 2003, el Codi Penal espanyol castiga amb presó i inhabilitació absoluta (de 6 mesos a 5 anys) qui convoqui o col·labori en la convocatòria de qualsevol referèndum no autoritzat pel Congrés espanyol.

Font: Llei Orgànica 20/2003, 23/12/2003

Si a algú li apliquen aquesta llei no l'estarien jutjant per delicte polític o ideològic? Per cert, el PSOE s’hi va oposar frontalment quan el PP la va aprovar, però després no a mogut ni un dit per derrogar-la.

I per acabar, m’ha sorprès un anunci aplana sencera a la premsa d’avui de Catalunya Acció en el s’afirmava que Espanya està utilitzant els diners del dèficit (superàvit per ells, clar) fiscal de Catalunya per preparar-se per competir amb una futura Catalunya independent. El primer que he pensat es que aquesta gent eren una mica tremendistes, però m’he quedat amb la mosca darrere l’orella i he investigat una mica. A la seva pàgina tenen penjat un parell de powerspoints, el rigor científic dels quals desconec, que contenen un parell de diapositives per a la reflexió.

Previsió de tràfic dels ports espanyols del Ministerio de Fomento pel 2020 (click per ampliar):

ports

Desenvolupament de les vies de TGV per a mercaderies i la seva connexió amb Europa sense passar pel corredor mediterrani (connectant amb el futur aeroport de Madrid-Campo Real):

tens

M’he quedat una mica a quadros.

dijous, 10 de setembre de 2009

Reducció a l'absurd

elperiodico.cat o lavanguardia.es o El món a RAC1 em poden preguntar la meva opinió sobre la independència de Catalunya?
SI

Tenen algunes d'aquestes empreses privades competències sobre l'organització territorial d'Espanya?
NO

Em pot preguntar el meu ajuntament l'opinió sobre el mateix tema?
NO

Permetrien que el meu ajuntament em preguntés sobre el grau d'acidesa dels iogurts Yoplait?
SI

Té competències el meu ajuntament sobre el grau d'acidesa permès als iogurts comercialitzats a Espanya o sobre el procés productiu de Yoplait SA?
NO

Permetria el ministeri de l'interior una manifestació independentista el 12 d'octubre a la "Vall dels Caiguts"?
NO

Acceptaria un jutjat el recurs dels manifestants a la decisió del ministeri?
NO

Spain is NOT different, is just like ALWAYS

dimecres, 9 de setembre de 2009

On aparco senyor alcalde?

aparcaments - copia

Aquest és el plànol del meu barri. En ell he pintat de color vermell les zones on no es pot aparcar, en blau les zones blaves, en groc les zones on sí es pot aparcar però on la densitat de CiD, BUS, guals, contenidors i zones reservades per a minusvàlids supera el 50% de l’espai i, finalment he pintat de verd les zones on es pot aparcar de manera “normal”.

Avui he hagut de recórrer 3,2 km (!!!!) fent voltes per aquesta area, durant més de 25 minuts, per poder aparcar. Finalment ho he fet fora d’aquest plànol (a 10 minuts de casa) i mig trepitjant un pas de vianants.

La suma de plansE que posen de moda els carrers peatonals, el criteri indiscriminat de zona Blava al centre de Mataró, la superpoblació de gent invàlida que pateix el meu barri (¿?), la densitat espectacular de guals (molts d’ells només allotgen un sol cotxe) i els metres dedicats a serveis municipals (BUS, càrrega d’aigua no potable (what?) i contenidors) fan del meu barri una autentica zona gruller (“cuanto más queso, menos queso”).

Ah! No us ho perdeu. Com que el portal del meu edifici es troba en una de les zones “verdes”, l’ajuntament em denega sistemàticament el distintiu de resident en zona blava que em permetria aparcar en espais de la zona blava reservats per a veïns.

I vosaltres direu: “Lloga un parking” Ja! “Ves en transport públic”. Jajaja!

dilluns, 7 de setembre de 2009

Lleis contra vots


Crec que està definitivament provat que Espanya continua tenint un problema amb l'expressió de la sobirania popular típica dels països amb democràcies consolidades.

El sainet del Tribunal Constitucional amb L'Estatut ja és tot un clàssic. Veure un alt tribunal (que en el fons no és res més un selecte grup de ciutadans triats per el·lit política) desbudellant un text que han aprovat 3 cambres parlamentaries (Parlament, Congreso i Senado) i que ha referendat el poble, hauria de posar nerviós a qualsevol. Però què hem de dir de l'actual Estatut que no s'hagi dit ja.

Un tema molt més proper en el temps (i en l'espai) és el de la consulta popular d'Arenys de Munt. Aquest cas és molt més simple i per això mateix deixa encara més evident lo patètic de la reacció de les institucions Espanyoles.

Una associació privada d'un poble de menys de 8.000 habitants decideix fer una festa reivindicativa un diumenge de setembre i per animar la trobada decideixen organitzar un simulacre de consulta popular. Com que a l'ajuntament són gent enrotllada els hi cedeixen un local municipal per que puguin gaudir del dia festiu sota sostre. Molt bé, doncs aquesta festa privada posa en marxa gairebé tots els mecanismes de l'Estat, per evitar que es faci, clar. L'advocat de l'Estat, jutjats, Vicepresidència del Govern (sic), partits polítics, etc.

La situació supera amb escreix l'absurd. El que pretén fer-se a Arenys ja s'ha fet. Moltes vegades. El que es farà diumenge a Arenys de Munt és el mateix que han fet la majoria de diaris en algun moment a les enquestes de les seves edicions online, el que fa de tant en tant el Cercle d'Estudis Sobiranistes o, fins i tot, el que fa la Generalitat a través del Centre d'Estudis d'Opinió. "Votaria SI a un referèndum d'autodeterminació?" Aquesta pregunta ja s'ha fet mil vegades de manera més o menys informal.

I doncs, que ha passat aquesta vegada per que l'Estat reaccioni tant malament? Doncs que aquesta vegada canvia la litúrgia. L'associació convocant del referèndum ha volgut vestir la festa popular amb caire de formalitat, li ha volgut donar la màxima rellevància formal i legal possible que les lleis permeten. És il·legal preguntar sobre la independència als 7.000.000 de catalans? Doncs els hi preguntarem als 8.000 arenyencs. I posarem banderoles a les faroles com a unes eleccions de veritat i posarem urnes i ho farem en dependències municipals amb un "urbano" a la porta... com si fos de veritat. I clar, una vegada consultats els 8.000 arenyecs, per què no consultar als 120.000 mataronins? I després als barcelonins, lleidatans, figuerencs... i així fins haver arribat a tots els catalans (que és just el que la llei prohibeix).

Fixeu-vos com un simple simulacre posa a tremolar a les més altes institucions estatals i fa sortir unionistes de sota les pedres amb les contradiccions més puerils.

"Si total, ja se sap que un referèndum així a Catalunya guanyaria el NO"
"Si total, tampoc és vinculant"
"Si total, això és la palla mental de quatre independentistes poiosos d'un puny de poble"

I docs? On està el problema llavors?

Que ningú s'equivoqui. El que hi ha en joc aquí no és si Catalunya vol ser o no independent, el que hi ha en joc aquí és que si jo o qualsevol alter ciutadà espanyol tenim dret o no a decidir... sobre qualsevol cosa. O és que a Espanya qualsevol tema és debatible menys l'autodeterminació? Per que estic conveçut que si la cosulta arenyenca fos sobre la pena de mort o l'eutanàsia (temes anticonstitucionals) ningú a Madrid s'hagués posat tant nerviós.

diumenge, 6 de setembre de 2009

Tot provant el Windows Live Writer

Estic escrivint aquest post no des de l’editor de Blogger (com faig habitualment) sinó des de l’aplicació Windows Live Writer que acabo de descobrir instal·lada al Windows Vista del portàtil nou.

En teoria és un assistent  per poder editar els posts de manera més ràpida, còmoda i elegant.

Per exemple et permet donar un estil Polaroid a les fotos:

Inserir un mapa

Imatge del mapa

I altres coses que anirem provant.

diumenge, 30 d’agost de 2009

Com de deformada mires la tele?


Cada vegada que rebem el catàleg del Mediamark tots dediquem una estoneta a veure com els tamanys de les televisions planes (i panoràmiques) segueixen augmentant i els seus preus segueixen baixant, per lamentar-nos a continuació, de que ens vam decidir a comprar-nos la nostra massa aviat.

Vaig llegir no fa massa que el 70% de les llars espanyoles tenen ja un televisor panoràmic (pla o de "cul"). Hom pensa que amb aquest número de televisors amb proporció 16:9 (panoràmic) al carrer les emissions ja deu fer dies que estan ajustades a aquesta realitat, no? Doncs res més lluny de la veritat.

Teniu una tele panoràmica (16:9)? Acostumeu a veure les imatges de la TDT ocupant tot l'alt i ample del monitor? Doncs esteu veien la realitat deformada. Només la F1 a TV3 i des de fa poc a la Sexta i els partits de futbol de TV3 i GolTV d'aquesta temporada són emissions 16:9. El TN? El veieu deformat. Les Tres Bessones? Els vostres fills les veuen deformades. Les motos de TVE, deformades, etc. Bé segurament ja ho sabíeu, però per si un cas us poso unes quantes imatges per fer-me més entenedor.

La majoria d'emissions televisives a Espanya (Digital+ inclòs) són en aquesta proporció:

Fig 1. Imatge 4:3

Si el vostre televisor és dels quadrats (4:3) tot OK, imatge i monitor coincideixen i tot es veurà proporcionat. La majoria de llars, però deuen estar veient això:

Fig 2. Imatge 4:3 estirada en un monitor 16:9

Això és el que passa quant els nostres moderns televisors panoràmics estiren les imatges 4:3 per omplir tota la pantalla panoràmica. Si el vostre televisor és guai potser fins-hi tot té diferents maneres de deformar la imatge de manera elegant (optima, 14:9, zoom, etc..). Si volem ser rigorosos amb la font original hauríem de veure el TN o el 3/24 així:

Fig. 3. Imatge 4:3 vista en un monitor 16:9 amb la proporció original

Però clar, això queda super cutre en un super pantallon de 42"... no li ensenyarem aquesta merda quan el sogre vingui a casa a veure la nostra nova adquisició, no? La majoria ens tirarem de cap a veure les imatges com a la figura 2.

El dia que les cadenes d'aquest país siguin una mica serioses començaran a emetre en 16:9 les 24h del dia i veurem les imatges en els nostres flamants televisors així:

Fig. 4. Imatge 16:9 vista en un monitor 16:9

Crec que amb un 70% de teles 16:9 a les cases ja tocaria fer el canvi, encara que l'altre 30% de la gent passes a veure el TN com si veiessin una peli de "Tarda de Western":

Fig. 5. Imatge 16:9 vista en un monitor 4:3 amb la proporció original

El més curiós de tot és que la majoria de material es produeix en format 16:9... la F1 es filma en 16:9, el futbol europeu, House, Lost i les n-mil sèries americanes. Les teles reben les imatges en panoràmic i les reescalen a 4:3 (afegint franges a d'alt i a baix a les sèries o eliminant informació dels laterals als esports [exemple]), per que després els nostres televisors les tornin a estirar i deformar.

Fig. 6. Fotograma de HOUSE emès per FOX a Espanya

Aquest fotograma té una proprció 4:3, així és com ho emeten FOX o Cuatro. La part "útil" de la imatge (considerem el logo de la cadena com a no útil) està filmada originalment en 16:9, però si volem veure la serie proporcionada en una tele panoràmica hauríem de veure aquest fotograma més dues barres negres verticals als costats. Total, HOUSE emmarcat amb un paspartú (passe-partout) negre super mono. L'alternativa? Fer zoom a la tele per omplir la pantalla a canvi de perdre qualitat.

País de pandereta.