dimarts, 13 de gener de 2009

En Martí ja és aquí


Quan li expliques a algú que ja és pare que aviat tu també ho seràs acostuma a felicitar-te i a assegurar-te una d’aquest dues coses (o les dues):
U, que és una experiència meravellosa i dos, que et preparis per no dormir durant una bona temporada.

La primera reflexió és indiscutible. De fet, tot el procés de veure com una nova vida creix al ventre de la teva dóna és fascinant (ni m’imagino el que deu ser experimentar-ho en el propi cos). Però quan aquesta vida es presenta davant teu arrugada, més aviat lila i havent sortit per un lloc impossible és quan els genolls et fan figa, el borrissol del clatell se’t posa de punta i els ulls se t’inunden de felicitat.

En quant a lo de no dormir, bé em temo que és bastant relatiu. Suposo que amb el temps tots el pares tendeixen a mitificar-ho. El bebè menja cada 3 hores i els adults tenim el mal costum de dormir entre 7 i 8 hores seguides així que estar clar que cal alinear-se.

Alguns cometaris més, expressats de forma sintètica, que he anat acumulant aquests dies de paternitat:
  • Si tens un blog et costarà trobar un moment per postejar.
  • El naixement d’un fill sempre agrupa a família i amics al seu voltant, si el fill neix en èpoques nadalenques ni t’explico!!
  • Tenir bessons em faria por, trigèmins ja deu ser de jutjat de guàrdia. 
  • Els 15 dies de permís de paternitat són absolutament imprescindibles (ja triguen a allargar-ho a 4 setmanes).
  • Si algú s’està mirant cotxets el Bugaboo Bee és tot un encert.
  • No, no ens hem comprat un monovolum de 7 places (encara).
  • La burocràcia d’aquest país és patètica tirant a lamentable: Registre Civil, Institut Nacional de la Seguretat Social, Ajuntament, Hisenda, Generalitat, Centre d’atenció Primària... cal anar a tots aquest llocs per facilitat cada vegada la mateixa informació que conté el teu DNI. Ja m’estendré sobre aquest tema més endavant.

9 comentaris :

Oscar 7m76 ha dit...

Moltes felicitats de nou!

Gairebé m'emociono recordant els primers dies d'en Marc. Encara recordo com patíem cada cop que algú l'agafava en braços o li havíem de canviar la roba... quina pressió!

Sobre el tema de dormir, està clar que el cos s'acostuma a tot, però la clau és tenir la "chimba" de que en Martí aprengui a dormir i d'aquí a 3 o 4 mesos sigui capaç de dormir 6 o 7 hores seguides. Jo hauria donat un ronyó i un tros de fetge per a que en Marc dormís. Per mala sort, no és fins ara (que ja té 2 anys i 4 mesos) que comença a dormir més o menys tota la nit.

Per tant, de lo de dormir malament no li donaràs importància si en Martí és dels que dorm bé (com fan la majoria).

PD: Lo de la burocràcia està en línia amb els polítics que tenim: una merda immensa.

silperse www.catalanet.cat ha dit...

Papi-Dani!!! Ens fa molta il·lusió el naixement del Martí!! Moltes felicitats als dos!!! Fa una mica(una mica, només) d'enveja...ejejje..(sana, és clar!)

Puji ha dit...

No em mentis els bessons i els trigèmins que em poso nerviós!

Moltes felicitats, família!

Ferran ha dit...

De blocàire sense fills a blocàire-pare acabat d'estrenar: per molts anys a tots tres, i que disfruteu molt aquesta nova etapa!

Ratilla ha dit...

Marti, no et preocupis si no els deixes dormir. En el fons es queixen molt (nomes per vici)però són bona gent, al menys el pare que és al que conec una miquetona més i com mama només n'hi ha una i són les millors doncs també és un encant.

Moltes felicitats per tenir uns pares com els teus,vas escollir bé!!!
P.d: posts d'aquests em posen una miquetona nerviosa, comencen a activar el rellotge biológic aquest que diuen que tenim, en el meu cas crec que una mica aturat... ummm encara tinc temps ¿no?
jajajajaja

Àlvar Julian Juviñà ha dit...

Osti tu!

Moltes "Felicitats" Dani!! mira, m'ha fet ilusió a mi i tot aixó del Martí!

Bueno "padrazo" ja saps a on l'apuntaras quan jugui a basquet no? jaja es broma.

Gaudeix, abraçades

stratosergio ha dit...

Como mola, con esa manera tan original de chuparse el pulgar, mientras con el resto de la mano se coge toda la cara... lo que me extraña es que con eso en casa te acuerdes siquiera que tienes un blog, si es que es hipnotizador!

Felicidades (por si no te lo había dicho ya)

vilapou ha dit...

Moltes felicitats. I res de fer soroll, ara.

Abogada en Bcn ha dit...

ooooh m'ha emocionat la foto i el post! seràn les hormones de l'embaràs.

MOLTÍSSIMES FELICITATS!!!