dimecres, 21 de gener de 2009

President Made In USA

A Europa en general i a casa nostra en particular tenim tendència a copiar o adaptar les formules d’èxit als USA. Veient el rotund èxit que ha suposat l’efecte Obama tinc l’esperança que els nostres polítics es decideixen a copiar alguns aspectes que em semblen molt interessants de la campanya del 44è President Made in USA (Montilla és el 128è president de la Generalitat):

Discurs amb missatge positiu: Obama ha estat l’abanderat de l’optimisme, del “és possible”, del posem-nos tots a sumar, en definitiva del Yes We Can. Cosa que contrasta amb els típics discursos dels nostres polítics en campanya de “voteu-me que sinó vindrà el llop” o de “jo potser sóc un patan però el meu rival és patan i mig”

Dirigir-se al poble que l’ha d’escollir: Obama parla al seu poble, es dirigeix als que l’han d’escollir. Per parlar amb el seus rivals polítics ja té els nombrosos debats electorals. Aquí patim constantment l’endogàmia de la classe política. El 90% dels discursos o declaracions dels nostres polítics van dirigits a atacar-se o recriminar-se entre ells. En lloc de política per el poble tenim política per la política.

Institució presidencial: una vegada hi ha president tots sumen, rivals interns i externs al partit es posen a disposició del president electe. Aquí no només estem tot el dia fent oposició sinó que a més a més institucionalitzem (i li donem un sou) al Cap de l’Oposició. Una vegada hi ha president la campanya electoral al USA es tanca fins al cap de 4 anys. Aquí l’elecció del president suposa l’inici de la campanya electoral següent.

Elements extra-presidencials: una vegada Obama és president i la campanya acaba els aparells dels partits passen a treballar a l’ombra. El poder és per al president, el Senat i el Congrés. Aquí hem de suportar les ingerències constant de secretaris generals, portaveus i presidents de partits que no deixen de fer soroll (els Icetas, Zaragozas, Puigcercós, Felips Puig de torn).

5 comentaris :

Will Parker ha dit...

Humm, muy bien concretado, pero ojo con el tercer punto: en EE.UU. una vez elegido el Presidente es verdad que la campaña se pierde de vista durante cuatro años pero también te digo yo que eso implica para los americanos una larga disociación de la política, responsable en parte de la apatía e indiferencia que sufren hacia la misma entre campaña y campaña. Aquí, como bien dices, la crítica extrema y continua genera lo contrario, cansancio y empacho. No sé qué es peor. Bueno, sí lo sé, pero no quiero emigrar a América ;-)

Puji ha dit...

He pensat moltes de les coses que dius aquests dies. Hi estic molt d'acord. M'ha agradat especialment el punt de "parlar al poble". sí senyor!

Anònim ha dit...

ELS APARELLS DELS PARTITS, TAN AQUI COM A NORD-AMERICA, SON ELS QUE MANAN DE DEBO,SI NO QUE FAN TANS MEMBRES DE LA "FAMILIA CLINTON" UN ALTRE CCOP A LA CASA BLANCA?.
JUGANT AMB BCN.....

Charlie Hi-Hat ha dit...

Molt bon article, si senyor.

Ferran ha dit...

De tot el que dius, que suscric, el més terrible és la partitocràcia al nostre país. Començo a estar fins i tot preocupant: hi ha piles de gent que arriba a llocs de responsabilitat gràcies a tenir tal o qual carnet de partit polític. Estem regits per autèntics subnormals (amb excepcions, clar!)... amb carnet polític. Buf!