dijous, 4 de juny de 2009

Europees: Els debats


Quin problema tenim a aquest país en discutir idees obertament? Què els hi passa als directius de televisions? Què són aquesta mena "d'engendros" de pseudodebats que organitzen cada vegada que hi eleccions? Ni cara a cara, ni debats a 5 ni res. Ningú no és capaç d'organitzar un debat en el senti ampli de la paraula? Un debat on les idees i els discursos siguin més importants que el cronòmetre. Un debat on si algú es dedica a dir xorrades sigui absolutament fulminat pels seus rivals. Un debat on si algú parla menys que els altres sigui problema seu (segurament per que no té res inteligent a dir) i debats on el moderador aporti alguna cosa més que donar la paraula.

Tots aquests debats que monten els partits i les teles estan dissenyats per que només es puguin explicar idees elementals, però sigui impossible explicar qualsevol idea que no sigui prèviament familiar a l'audiència. Elaborar un mínim discurs en 59 segons és imposible. Això si, és més que sufucient per dir coses del tipus:

"En Cataluña se discrimna el castellano"
"Fue ETA"
"La crisis és de detres"
"En Cataluña se multa por rotular en español"
etc, etc

3 comentaris :

Ferran ha dit...

Dani, és la "dictadura del titular", que és el que es porta avui dia. A la gent se li repeteixen quatre idees bàsiques, una vegada i una altra, i se suposa que amb això n'ha de tenir prou per entendre la realitat que l'envolta. Fatal, vaja.

Babunski ha dit...

Aquest és el problema del nivell cultural del país (digueu-li país, nació, estat o tros de terra). Molts s'ho empassen i això és molt habitual de la clamor d'Almacelles enllà.

Natxo Rovira ha dit...

lo més trist que amb aquestes frases tan curtes i tan buides de contingut, em fa la sensació que es guanyen molts vots.
Misèries humanes... per molta gent és fàcil identificar-se amb la idea de que la culpa de la seva mediocritat sempre és dels altres...
d'un altre poble, dels d'una altra raça, dels immigrants, dels que tenen una altra ideologia, una altra (o cap) opció religiosa...
I molts politics amb afanys de poder se n'aprofiten.

Però el temps és implacable, i acaba posant a cadascu al seu lloc. Sempre. Llàstima del mal que fan mentrestant.