dilluns, 7 de setembre de 2009

Lleis contra vots


Crec que està definitivament provat que Espanya continua tenint un problema amb l'expressió de la sobirania popular típica dels països amb democràcies consolidades.

El sainet del Tribunal Constitucional amb L'Estatut ja és tot un clàssic. Veure un alt tribunal (que en el fons no és res més un selecte grup de ciutadans triats per el·lit política) desbudellant un text que han aprovat 3 cambres parlamentaries (Parlament, Congreso i Senado) i que ha referendat el poble, hauria de posar nerviós a qualsevol. Però què hem de dir de l'actual Estatut que no s'hagi dit ja.

Un tema molt més proper en el temps (i en l'espai) és el de la consulta popular d'Arenys de Munt. Aquest cas és molt més simple i per això mateix deixa encara més evident lo patètic de la reacció de les institucions Espanyoles.

Una associació privada d'un poble de menys de 8.000 habitants decideix fer una festa reivindicativa un diumenge de setembre i per animar la trobada decideixen organitzar un simulacre de consulta popular. Com que a l'ajuntament són gent enrotllada els hi cedeixen un local municipal per que puguin gaudir del dia festiu sota sostre. Molt bé, doncs aquesta festa privada posa en marxa gairebé tots els mecanismes de l'Estat, per evitar que es faci, clar. L'advocat de l'Estat, jutjats, Vicepresidència del Govern (sic), partits polítics, etc.

La situació supera amb escreix l'absurd. El que pretén fer-se a Arenys ja s'ha fet. Moltes vegades. El que es farà diumenge a Arenys de Munt és el mateix que han fet la majoria de diaris en algun moment a les enquestes de les seves edicions online, el que fa de tant en tant el Cercle d'Estudis Sobiranistes o, fins i tot, el que fa la Generalitat a través del Centre d'Estudis d'Opinió. "Votaria SI a un referèndum d'autodeterminació?" Aquesta pregunta ja s'ha fet mil vegades de manera més o menys informal.

I doncs, que ha passat aquesta vegada per que l'Estat reaccioni tant malament? Doncs que aquesta vegada canvia la litúrgia. L'associació convocant del referèndum ha volgut vestir la festa popular amb caire de formalitat, li ha volgut donar la màxima rellevància formal i legal possible que les lleis permeten. És il·legal preguntar sobre la independència als 7.000.000 de catalans? Doncs els hi preguntarem als 8.000 arenyencs. I posarem banderoles a les faroles com a unes eleccions de veritat i posarem urnes i ho farem en dependències municipals amb un "urbano" a la porta... com si fos de veritat. I clar, una vegada consultats els 8.000 arenyecs, per què no consultar als 120.000 mataronins? I després als barcelonins, lleidatans, figuerencs... i així fins haver arribat a tots els catalans (que és just el que la llei prohibeix).

Fixeu-vos com un simple simulacre posa a tremolar a les més altes institucions estatals i fa sortir unionistes de sota les pedres amb les contradiccions més puerils.

"Si total, ja se sap que un referèndum així a Catalunya guanyaria el NO"
"Si total, tampoc és vinculant"
"Si total, això és la palla mental de quatre independentistes poiosos d'un puny de poble"

I docs? On està el problema llavors?

Que ningú s'equivoqui. El que hi ha en joc aquí no és si Catalunya vol ser o no independent, el que hi ha en joc aquí és que si jo o qualsevol alter ciutadà espanyol tenim dret o no a decidir... sobre qualsevol cosa. O és que a Espanya qualsevol tema és debatible menys l'autodeterminació? Per que estic conveçut que si la cosulta arenyenca fos sobre la pena de mort o l'eutanàsia (temes anticonstitucionals) ningú a Madrid s'hagués posat tant nerviós.