dijous, 1 d’octubre de 2009

Quin toston, però que còmoda és la poltrona

 

Aquest dos dies de debat general no han servit per res més que per confirmar el que ja sabíem. La “classe política” (al loro amb la perversió d’aquesta expressió) continua encallada en un discurs endogàmic, constant ment parlant de política per a polítics i amb polítics. Si agafeu les declaracions que fan als mitjans veureu com pràcticament el 100% de les paraules dels polítics d’aquest país van dirigides a un altre polític i no pas al poble com seria d’esperar.

El Parlament, aquets dies (i gairebé sempre) s’assembla més a un congrés de medicina on cardiòlegs parlen de cardiologia amb altres cardiòlegs que no pas a una cambra representativa de la sobirania popular. Els polítics, encallats en la seva professionalització, han arribat a oblidar que estan on estan no a títol personal sinó en representació d'algú altre. Quan un polític puja a la tribuna del Parlament i es dirigeix a la cambra no està parlant als companys de professió, està parlant al poble que està representat en els ascons que té davant.

El polítics han acabat confonent el fi amb el mitjà. Han convertit la política en el fi de les seves actuacions quan mai haurien de perdre de vista que la política és el mitjà per arribar a un fi molt més elevat.

Aquesta autocomplaença fa que, amb la complicitat de l’abstencionisme patològic dels ciutadans, aquest país segueixi sense llei electoral i sense llei de finançament de partits. Als polítics els agrada molt parlar de sí mateixos, però no tant legislar i posar regles a la seva professió. Els agrada molt més legislar el dia a dia de la resta de mortals i remenar els diners dels altres que no pas assumir que la seva tasca és una tasca de servei i acotada en el temps. I sobretot els crea urticària donar mecanismes al poble per que pugui exercir la sobirania que li pertoca de manera directa i eficaç.

5 comentaris :

Charlie Hi-Hat ha dit...

I què ha passat? Res.

Puji ha dit...

Amén.

Gerard Agudo ha dit...

Totalment d'acord amb tu nano! A més amb el tema de la llei electoral em foten gràcia tots plegats pq quan un guanya amb vots i governen els altres es queixa però quan està en el poder no canvia les normes...com dius tu no els interessa posar regles al seu joc de sucar de tot arreu i no fer res sinó medir-se les pixes amb els altres.

Anònim ha dit...

"EXCELENT"
Para publicar en el AVUI
Los anónimos no son imbéciles (alguno habrá), que lo sepa "MI MESA COJEA"

Pa Movil

Babunski ha dit...

Confiem en què Joan Carretero i el seu Reagrupament dinamiti el sistema d'una vegada per totes.