dimarts, 27 d’octubre de 2009

Resposta a “La caixa dels trons”

Post resposta al post d’avui de la Cullerada

Amic Jordi, estic completament d’acord amb la teva reflexió excepte en la segona meitat del quart paràgraf del teu post d’avui. El sistema polític d’aquesta país fa pena. No tenim llei electoral pròpia, les Iniciatives Legislatives Populars són una enganyifa, no tenim llei de consultes populars, el sistema de llistes tancades fa que siguin els partits i no el vot popular els que decideixin qui ocupa cada càrrec i per remar-ho el finançament dels partits fot més pudor que un contenidor de fracció orgànica un 15 d’agost.

Ara bé no puc estar en més desacord amb la teva proposta:

Encara que potser, quedar-nos al sofà és la millor manera que tenim de fotre'ls. Quedar-nos TOTS al sofà, però tots els dies, inclòs el dia de les eleccions. No hauríem d'anar a votar ningú, i que aquesta democràcia de pacotilla se la maneguin ells solets.

Això és precisament el que busquen, menjar-se ells mateixos la democràcia. De fet en gran mesura ja ho fan amb l'absència dels mecanismes que he citat més amunt. Quedar-nos a casa i no votar és el que els partits estant desitjant. Seria la situació ideal per ells, arribar al mandat només amb els vots dels afiliats al partit. Seria l'Eden.  Arribaria a president de la Generalitat qui més mèrits acumules dins del partit. De fet no estem tant lluny d’això. Tot el que ha hagut de fer el Sr. Montilla per ser president, a part de treure’s el graduat escolar,  és posar-se a la cua del partit, treballar pel partit i esperar a que els que anaven davant d’ell anessin caient. Amb els vots dels afiliat, quatre jubilats i deu o dotze funcionaris ja ho tens.

Imagina’t el cas contrari. Suposem que el proper president de la Generalitat depengués del vot directe del 80 o 90% de l’electorat. Estarien tots acollonits fins a l'últim dia. Imaginat que Laporta, Nebrera, Soriano o Lluís Bassat poguessin presentar-se a una primera volta a unes eleccions presidencials sense necessitat de tenir darrera un partit amb 150 anys d’història. Els aparells dels partits s’haurien d’esforçar una mica més a l’hora de presentar Montilles, Saures, Camachos o Masos. Tenir l’electorat tabulat i controlat és el desig de qualsevol director de campanya “professional”.

Company, no et deixis atrapar pel costa fosc de la Força.

3 comentaris :

Puji ha dit...

Hosti! Resposta via post! Com mola!

Ei! Que la Força és molt temptadora, però no hi he caigut. Si et fixes en el final del mateix paràgraf, m'he penedit de les meves paraules, i he proposat el que ja fa tres eleccions que faig: votar el partit petitet que més gràcia et faci. Així sí que els restes quota de vot als grans, que mentre vagin governant seguiran manegant-s'ho per a que tot segueixi igual.

Al final, però, sembla que qui ha obert la caixa dels trons ha estat Garzón, vès.

Gerard Agudo ha dit...

Tant de bo hi haguessin llistes obertes...el polític hauria de treballar pel poble i no pels seus interessos.

Miki ha dit...

Amb serio us creieu algo de les llistes obertes?

Però que us penseu que un mindundi, es pot presentar sense comprar d'alguna forma els recolzaments?

Se que els partits fan pudor, però coi, es que les llistes obertes, també hauries de saber tot el historial de a qui votes, i bueno aquest home per pujar en popularitat deuria molts favors a gent de més pasta.

NO HI CREC GENS EN LES LLISTES OBERTES!