dissabte, 28 de febrer de 2009

La velocitat amb el tocino


L'embolic amb les llengües que han de fer servir les companyies aèries que operen des de Barcelona és un tema recurrent. Cada 2 per 3 surt a la palestra un nou conflicte, ja sigui per que una companyia inclou o deixa d'incloure el català en els seus avisos (és curiós que la polèmica aparegui ens els dos sentits, no?).

Bàsicament tot plegat és un problema del legislador (en aquest cas dels legisladors) i de la seva incapacitat per legislar coherentment i fer complir la llei. Si demà el consell de ministres aprovés una llei dient que a tots els vols ha d'haver-hi un interpret del llenguatge de signes per traduir els missatges de seguretat i fes pujar un guàrdia civil a cada vol per comprovar-ho, les companyies aèries no tindrien més nassos que complir-ho. Però clar com que en aquest pseudo país anomenat Catalunya tenim "legisladors anidats"*, mai no està clar si s'està o no s'està incomplint la llei.

I és que és la mar de senzill: tots els vols que surtin del Prat han d'incorporar els missatges en Castellà i en Català. Que la llei espanyola referent al tràfic aeri digui això i que la llei en matèria linguística de la Generalitat digui el mateix i fora problemes.

Mentre no siguem capaços de solucionar un tema tant senzill donarem cabuda a "persons" tant surrealistes com el Sr. Jose Manuel Opazo** i la seva carta dirigida a Swiss Air. Llegiu-la si us plau, no té "desperdici" com barreja la velocitat amb el tocino (en aquest cas l'us del Català amb el nazisme). Us deixo també un article de Salvador Cot titulat L'espanyol volador.

*La Generalitat relegisla el que l'Estat ja ha legislat en part o l'Estat legisla en materia de tràfic aeri una cosa i la Genralitat legisla en materia lingustica una cosa que sense ser-hi contraria no és ben bé el mateix o l'Estat solapa competències de la Generalitat, etc.

** secretari general de UPyD a Catalunya

divendres, 27 de febrer de 2009

Sopa galdosa de democràcia


Grupo Prisa aforat Garzón espionatge prevaricació
corrupció
PP El Mundo filtració eleccions PSOE
monteria Bermejo querella secret de sumari
imputat fiscalia urbanisme

dimecres, 25 de febrer de 2009

dimarts, 24 de febrer de 2009

El Equipo Z


Us imagineu La Caixa, Repsol, General Motors o Google dirigits per aquest quadre de mandos? Bermejo ja és història i sembla que Solves s'està preparant el "retiro". Aprofitant la inèrcia no podrien liquidar-ne algun més? I que no es preocupin, per alguns no cal ni que els busquin substituts. Sobren ministres per un tub.

divendres, 20 de febrer de 2009

Wala

Wala (Mataró, CA)

Formació
Estiu 2005

Gènere
Acústic Rock

Estils (classificació allmusic.com)
Adult Alternative Pop/ Rock
Alternative Singer/Songwriter

Membres
Carles Duart
Juli Ferré
Dani Martín
Salva d’Horta

Influenciats per
Ben Harper & theInnocentCriminals, Ani Difranco, Paul Fuster, Jack Johnson, Radiohead, Bob Marley & theWailers, Jimi Hendrix, Jeff Buckley, ...

Interpreten temes de
Carles Duart
Juli Feré
Kings Of Leon

Wala significa sorpresa. Significa emoció i inspiració. Wala és talent. I des d’ahir Wala significa energia. A la sala petita del Clap en Carles i en Juli van trobar la combinació per fer de Wala una fórmula magistral.

L’aportació del contrabaixista Dani Martín estava clar, des del principi,
que era un encert, però l’evolució cap a arranjaments basats en la percussió potser creaven alguns dubtes. Tot i que l’actuació al Mil•lenari de Santa Maria, amb la formació amb percussions, va ser magnífica, crec que la fórmula quadra molt més amb d’incorporació de Salva d’Horta com a baterista.

De l’actuació d’ahir es poden destacar moltíssimes coses:

En Carles va interpretar les seves cançons amb l’entrega i l’emoció amb que ens té acostumats però crec que ahir va estar especialment seré i confiat amb el que estava fent d’alt de l’escenari.

En Dani va deixar el contrabaix a l’amari i va treure-li pols al baix elèctric. No va poder encisar-nos amb el suau so de l’arqueta però va transportar a la banda durant el concert amb la combinació de fermesa i delicadesa justa que els temes de Wala necessiten.

Salva va ser la novetat de la nit. Bé només en part, per que estar clar que la solvència de Salva ja no sorprèn a ningú. Magnífic fixatge i molt en temo que a mesura que vagin succeint-se els propers “bolos” i es vagi empapant de Wala, veurem com la seva aportació va a encara a més.

Deixo pel final a en Juli i a la col•laboradora especial Leo, per que són els que em van emocionar més. Escoltar a la Leo i en Carles cantar junts convidava a tancar els ulls i deixar-se transportar. Hi ha infinitat de bons músics pel món però no tots tenen la capacitat d’emocionar a la gent que els escolta. Crec que ahir la Leo amb la seva veu i en Juli amb la seva Telecaster (i el seu Delay "psicodèlic") ho van aconseguir amb la majoria dels que estàvem allà.


dijous, 19 de febrer de 2009

GSMA Mobile World Congress 2009


Un ràpid repas al GSMA Mobile World Congress 2009:

+ corbates i - osteses
+ policia i + taxis
+ expositors però amb espais + petits
+ menys novetats de cara a la galeria però + novetats per a l'evolució de la pròpia indústria
- presencia dels operadors i fabricants de terminals i + presència dels fabricants de xarxa i proveïdors i desenvolupadors de continguts.
Es comencen a veure coses sobre el 4G (LTE)
Si el teu terminal no té pantalla tàctil no ets ningú.
Per fi un acord per un carregador universal per tots els models de mòbil.

Espais interessants: HTC (amb el terminals amb Android de Google), LG (amb el telefon rellotge, un fiasco fijo, fijo) i NVIDIA (unes tarjes gràfiques que tiren d'esqena).

diumenge, 15 de febrer de 2009

Algo huele a podrido en Venezuela


Avui té lloc a Veneçuela on dels fets, a priori, més democràtics que hom pot concebre: un referèndum. I dic a priori per que fixeu-vos en la pregunta que el pseudodictador Chavez trasllada al seu poble:

¿Aprueba usted la enmienda de los artículos 160, 162, 174, 192 y 230 de la Constitución de la República tramitada por la Asamblea Nacional que amplía los derechos políticos del pueblo con el fin de permitir que cualquier ciudadano o ciudadana, en ejercicio de un cargo de elección popular, pueda ser sujeto de postulación como candidato o candidata para el mismo cargo por el tiempo establecido constitucionalmente dependiendo su posible elección exclusivamente del voto popular?

L'objectiu de Chavez es trencar el límit de dues legislatures que ara dicta la Constitució Veneçolana respecte al càrrec de president. Al loro amb aquest pajaru que en quatre dies el tenim convertit en un "dictador de ple dret". De moment ja va practicant tancant televisions critiques amb la seva persona, expulsant eurodiputats a lo gestapo, nacionalitzant empreses, etc.

divendres, 13 de febrer de 2009

Al final, havia de passar

Foto: ESA. Simulació dels 12.000 artefactes en òrbita a la Terra

A l'inici de la revolució industrial segur que algú devia preguntar-se:

- Què farem quan el petroli escassegi?


I segur que la majoria dels seus coetanis es devien fer un fart de riure.
-Va home va, no diguis tonteries.

A l'inici de la era espacial segurament algú altre devia preguntar-se:
- Amb tants satèl·lits orbitant la terra, què farem quan ja no hi càpiguen més?

I segur que els seus coetanis del van fer callar.
- Però que dius ximple. Si hi ha molt d'espai a l'Espai.

Doncs al final havia de passar. El petroli escasseja i els dos primer satèl·lits ja han col·lisionat.

dilluns, 9 de febrer de 2009

Keynes no és Déu


El ‘Gobierno de España’ navega perdut.
L’oposició naufraga estrepitosament.
I els Keynesians ens envaeixen convençuts que l’endeutament públic ens traurà de la crisi. Fer trens, carreteres i hospitals pot reactivar l’economia. Sí, potser al 2015 quan s’hagin planificat, concursat, adjudicat, readjuidcat i executat totes les obres, però segurament faran tard. Mentrestant no deixo de veure com els cartells de “es lloga” inunden el meu barri substituint perruqueries, forns de pa, centres d’estètica, inmobiliries (of course) per falta de liquiditat avui! (no al 2015)

Per acabar de donar-vos el matí us diré que avui fa 6 mesos que ens deuen un nou finançament (que aviat serà vell).

Ah! i que sapigueu que avui no trobabareu donuts al bar a l'hora del café!

divendres, 6 de febrer de 2009

Els paraigües de Mark Twain


"A banker is a fellow who lends you his umbrella when the sun is shining, but wants it back the minute it begins to rain."

Mark Twain, escriptor nord-americà (1835-1910)