dilluns, 30 de març de 2009

Bravo Brawn


En els temps de crisi que corren és un paler veure com l'esforç i la perseverança triomfen. Aquesta gent de l'equip de F1 del senyor Brawn es van quedar sense feina l'hivern passat quan els seus antics patrons d'Honda, van decidir retirar-se del circ de la F1.

"Ni cort ni peretzós", Ross Brawn va decidir fer-se càrrec de l'equip humà que formava l'antiga escuderia, es va buscar dos pilots amb experiència, va fer una prell de trucades a Mercedes perque li dexeisin un parell de motors, es va posar el mono de feinejar i a currar.

En un temps record ha estat caàç de donar forma a un equip de F1 i de guanyar la carrera de debut. ¿Que cal sortir a correr amb el cotxe tot pintat de blanc per que no tenim patrocinadors? No problem. ¿Que no tenim nom d'escuderia? Li posem el nom de la familia. ¿Que hem de portar la reglamentació al límit per sortir a corre amb un difussor que frega l'alegalitat? Me la jugo i "que me quiten lo bailao".

dimecres, 25 de març de 2009

El Riviera i la salsa bolonyesa


Una setmana després de l'actuació del Mossos a la UB veig com encara el tema (i els seus derivats) ocupa portades de diaris, editorials, hores de tertúlia radiofònica i minuts al TN.

Mentrestant detenen a un comissari de la policia espanyola per la relació amb un cas de explotació sexual d'éssers humans i tot just trobem la noticia en un racó de la secció de successos.

Que els Mossos necessiten uns walki-talkies nous, d'acord. Que necessiten un Conseller d'Interior nou que cregui en ells, també. Que per tenir una policia de qualitat cal paciència i recursos i que potser els últims anys el Tripa ha estirat més el braç que la màniga per penjar-se la medalla del ple desplegament, segur.

Dit això, algunes coses que no podem perdre de vista:

Si ocupes unes dependències públiques durant 4 mesos, el normal es que el responsable d'aquestes dependències demani a les forces d'ordre públic que et desallotgin (com a mínim per poder passar la mopa).

Si piques amb pals als policies que estan impedint que t'apropis al Palau de la Generalitat, el normal és que els policies et piquin a tu (i ells estan entrenats per picar millor que tu).

Tenir un Espai Europeu d'Educació Superior és bo (sobretot si apofites els teus estudis, ets un bon pencaire i la competencia no et fa por sinó que et motiva). Igual que la llei Bosmann va ser bona per l'esport, encara que en el primer moment molts futbolistes veiensin amenaçat el seu status quo.

I finalment:

El sistema universitari públic és un servei que la societat posa a disposició de la societat. I és la societat, en tot el seu conjunt, la que decideix com ha de ser auqest servei, quant a de valer i quines han de ser les seves normes. Els estudiants com a part de la societat que són tenen dret a opinar i participar en la deficnició d'aquest servei públic. Però que no s'equivoquin, no tenen més drets que el senyor Manel que té una cansaladeria al mercat de Calaf i que amb els seus impostos paga les cadires noves de les aules de la UB que qualsevol xixarel·lo pesudorevolucionari s'atrevirà a guixar i malmetre amb proclames que ni arriba a entendre.

dilluns, 23 de març de 2009

Did You Know?

Interessantíssima vídeo reflexió de com el món canvia a cada segon i el que avui considerem un fet incontestable demà pot estar obsolet.



dimecres, 18 de març de 2009

Sí es concierto para viejos

Ratzinger Z


Ahir, el papa Benet XVI va iniciar la seva primera visita pastoral al continent africà, i ja a l'avió que el traslladava des de Roma fins a Yaoundé, abans fins i tot de trepitjar el sòl camerunès, va advertir que el flagell de la sida "no se superarà amb la distribució de preservatius", una mesura que, segons la seva opinió, només "agreuja el problema".

Anem a pams. La primera afirmació em podria semblar acceptable si entre "superarà" i "amb" hi intercalem "només". El problema de la sida no es superarà NOMÉS amb la distribució de preservatius. A més de distribuir-los cal convencer a la gent que se'ls posi!!!!

Ara bé la segona declaració clama al cel. Com es pot deixar anar una "arrecada" com aquesta i no explicar-ho. Si el Sr. Ratzinger té informació contrastada* de que la utilització del preservatiu agreuja el problema de la sida té l'bligació moral (sic) d'informar a les autoritats sanitaries internacionals i aportar tota la informació de que disposi.

*en ple segle XXI no es considera "informació contrastada" a "això és així per que un colom blanc a baixat del cel i m'ho ha dit" o a "això és així per que uns senyors van escriure la millor faula mai escrita fa 2.009 anys "

dilluns, 16 de març de 2009

Els meus euros


Davant la incapacitat del Govern de l'Estat per resoldre el finançament de la Generalitat poso els meus impostos directes (IRPF, Patrimoni i Societats [quan obri el meu propi negoci]) i indirectes (IVA, alcohol [poc] i benzina [bastant]) a disposició de la Conselleria d'Economia i Finances. I ho faig amb el mandat exprés de que aquests diners siguin administrats amb rigor i transparència per tal que serveixin per finançar les activitats de la Generalitat dins i fora de Catalunya.

Ara només cal que el MH President trobi la manera, amb l'ajuda del Sr. Conseller, de donar validesa legal a aquesta declaració de principis.

Senyors, oblidin-se del xec Zapatero, reclamin el concert econòmic que ja tenen Canàries, Ceuta, Melilla, Navarra i País Basc.

Crisis, pasapalabra

Interessant muntatge del diari Expansion.

dimecres, 11 de març de 2009

Banderetes

Us heu fixat en el logo que llueix el Real Madrid a la samarreta al costat de l'escut i la marca publicitària? Efectivament, és la bandera espanyola. Forma part de la samarreta oficial de la Champions (a la lliga no la porten).

Això és barrejar política i esport? Sincerament, no ho sé. Del que sí estic segur és de la quantitat de tinta que correria si demà el Barça sortís a jugar amb una senyera al costat de la publicitat de Nike.

dimarts, 10 de març de 2009

Polítics cagons

Fa més de 30 anys que aquest país (Catalunya) va recuperar la democràcia i encara continua sense Llei Electoral pròpia ni Llei de Consultes Populars i tot per la por dels nostres dirigents a cedir quota de poder dels partits polítics cap al poble. Aquí us transcric una interessant reflexió de la M. Dolores Garcia a La Vanguardia.


La noche electoral del 16 de noviembre del 2003 tuvo un regusto agridulce para Pasqual Maragall. No logró rebasar en votos a CiU, pero le salían las cuentas. La izquierda sumaba 74 escaños y sus opciones de ser president eran firmes. Ya desde los comicios de 1999 Maragall se obsesionó en cambiar una ley electoral que propiciaba una revalorización de los votos de la Catalunya interior, donde CiU era preeminente, frente a los del área metropolitana, más proclives a los socialistas. Cambiar la ley electoral, o mejor, redactar una propia -la vigente es la mera traslación de la española- se convirtió en una de sus promesas más reiteradas en los primeros tiempos de su presidencia, aunque luego los avatares del Estatut la dejaron en segundo plano.

Seis años después de mandato de las izquierdas, la ley electoral ha quedado en un cajón. Y ahí parece que se va a quedar, al menos en esta legislatura, pese al compromiso renovado por Montilla de aprobarla. Es curioso que en un país que reivindica sin cesar el ejercicio del autogobierno se olvide de que tiene en sus manos la capacidad de dotarse de una regla básica de funcionamiento político. De hecho, la desprecia.

Al principio, los partidos catalanes, conscientes de la complejidad de llegar a un acuerdo, encargaron a una comisión de expertos que elaborara un informe. El resultado pareció complacer más o menos a todos. Yno fue sencillo, ya que enseguida cogieron la calculadora para averiguar cuántos escaños les tocaría con un nuevo sistema. Tan bien encarada parecía la cosa que existe incluso un borrador articulado de la ley. Vamos, sólo queda votarla.

Pero el interés en su aprobación es nulo. Dos puntos enardecen a los partidos, sobre todo a los grandes (CiU y PSC), aunque ninguno lo reconozca en público. El primer escollo es que los expertos han previsto un sistema de listas semiabiertas, es decir, que el elector podrá elegir no sólo unas siglas, sino que colocará una cruz junto a los nombres que prefiera, saltándose el orden que ha establecido el partido. Y eso, es evidente, menoscaba el poder de los aparatos.

El segundo problema reside en el apartado que la ley dedica a la financiación, ya que cada candidatura deberá presentar un presupuesto de campaña, con una cuenta corriente única. Sólo de esa cuenta podrá salir dinero para la campaña y a ella sólo podrán llegar donaciones que cumplan unos requisitos. Y eso tampoco es del agrado de los partidos.

Se acerca la campaña de las europeas. Es muy probable que la participación sea irrisoria. Los dirigentes volverán a lamentar el escaso interés ciudadano por la política. Y alguna conselleria encargará nuevos estudios para conocer las causas de ese mal bautizado como desafección. ¿Tanto miedo les da que marquemos una cruz junto a sus nombres?

M. Dolores Garcia a La Vanguardia 10/03/2009

dijous, 5 de març de 2009

Absolut Girona


Si us dic que el que hi ha a dins de l'ampolla que es va fer servir per fer aquest anunci d'Absolut no es vodka sinó aigua, diríeu que l'anunci és un frau? Segurament no. És publicitat gràfica i l'aigua i el vodka transmeten la mateixa imatge de líquid transparent. Fins hi tot es podria donar el cas que a l'estudi de fotografia (m'ho estic inventant, eh!) les propietats lumíniques de l'agua donessin un millor resultat que el vodka i per això el professional que ha de fer la seva feina el millor possible, ajustant-se al pressupost pactat, substitueixi el contingut de l'ampolla.

Faig aquesta reflexió per que em sembla absolutament estèril la discussió que ha sorgit a ran dels anuncis "fraudulents" de promoció de la Costa Brava i el Pirineu gironí. ¿Representen les imatges d'Austràlia o del Canadà utilitzades una imatge gaire diferent a les que podem trobar a Girona? Jo crec que no. La platja australiana de la foto ben bé podria ser una platja gironina.

Donem-li la volta a la controvèrsia:
Expert en Photoshop + drets d'us d'una fotografia d'estoc = X
Fotògraf + models + treball de localització + catering + treball de producció + expert en photoshop = 100X

Gràcies Diputació de Girona per no dilapidar els nostres impostos.

dilluns, 2 de març de 2009

El poti-poti Basc


Euskadi és un territori peculiar en molts aspectes però en el tema electoral crec que s'emporta la palma:
  • Encara queden uns quants tarats sueltos que et poden fotre un tret al clatell si ets de segons quin partit, en nom de no sé quines llibertats.
  • Més de 100.000 persones han de posar-se d'acord per votar "nul" per que no els deixen posar-se d'acord sota cap sigla. Ja sigui partit polític o agrupació d'electors.
  • 6.000 votants a Àlaba (UPD) poden ser decisius a la formació de Govern (a no ser que el PSE recuperi un escó que balla de 8 vots amb EA).
  • Les lleis lectorals en aquest Estat són rares però crec que a Euskadi s'emporten la palma:
- Àlaba, 244.755 electors trien 25 diputats
- Guipúscoa 558.121 electors trien 25 diputats
- Biscaia 929.464 electors trien 25 diputats

Total, que el pollastre Basc segueix més vigent que mai. El vot abertzale més ocult que mai, PSE+PP+UPD fent maniobres per contentar al partit i al poble, els de les pistoles més mosquejats que mai, la llista més votada fora del Govern...

... to be continued