dilluns, 28 de setembre de 2009

Crossroads (1986)

crossroads

Des de fa una pila de mesos que tenia pendent per veure la peli Crossroads (la del 1986, no confondre amb la del 2002 protagonitzada (sic) per Britney Spears). Per fi aquest finde he trobat el moment.

Si us agrada la música en general us agradarà la peli i si a més a més en algun moment heu flirtejat amb el Blues, us encantarà. La peli barreja present (els 80) i passat per fer-nos recórrer amb els protagonistes el camí des de NY fins a Mississipí a la recerca de la 30a cançó de Robert Johnson (només se’n conserven 29 del mític guitarrista). De fet aquest viatge suposarà pel jove protagonista molt més que la recerca d’una simple cançó. Al final el propi camí esdevindrà l’objecte de la recerca de l’anima de l'autèntic bluesman. La pel·lícula es recrea en l’estranya vida de Robert Jonhson i utilitza algunes de les llegendes que corren sobre la seva vida per portar els protagonistes fins al “crossroad” on es diu que el mític guitarrista va vendre la seva ànima al diable.

Sí, el prota és Ralph Maccino (Karate Kid), però no ho fa del tot malament. Per compensar-ho us diré que també apareix Steve Vai i que la banda sonora és de Ry Cooder.

Algunes frases remarcables de la peli:

Willie Brown: Where I come from, you don't blow no harp, you don't get no pussy.


Willie Brown: The blues ain't nothin' but a good man feelin' bad, thinkin' 'bout the woman he once was with.
Willie Brown: Lots of towns... Lots of songs... Lots of women... Good times... Bad times... Only thing I wanted anyone to say is... 'He could really play... He was good'.

dimecres, 23 de setembre de 2009

Nou portàtil – Dell Studio 15

dell1

Després de dues setmanes amb ell us faig un petit “review” del portàtil nou que ens hem comprat a casa. Es tracta d’un Dell Studio 15 (model 1555).

Primer de tot comentar-vos, per aquells que no esteu avesats a comprar online, que la transacció amb Dell ha estat perfecta. Aquesta marca només ven els seus productes a traves de la seva web (o per telèfon). Això en teoria abarateix els costos tot i que impedeix palpar el producte abans de decidir-te. En el meu cas vaig trucar, vaig parlar amb un comercial per donar-li les especificacions concretes que volia (els equips són altament configurables per ajustar-se a cada necessitat i pressupost ) i en 10 dies un simpàtic transportista d’UPS em duia el paquet a casa.

Només quatre notes per informar sense avorrir massa:

  • dell2 Disseny: mooolt bé (dacord, no és un superfaxion MacBook, però de veritat que està molt ben acabat).
  • Rendiment: el meu porta un Dual Core P8600. No és una bestia parda però arrossega el Windows Vista sense problemes. Els 4Gb de RAM també ajuden.
  • Connexions: molt complert. USB, HDMI, xarxa, VGA, eSATA, wifi, bluetooth, FireWire, audio…
  • Pantalla: 15,6” panoràmica, prou gran per poder treballar amb ell llargues estones i prou ajustada per que no deixi de ser portàtil.
  • Altres: lector de targetes 8en1, gravador de DVD de ranura (no de safata). Porta el Vista però és actualitzable a Windows 7 gratis (quant surti).

En fi, molt satisfet de la compra.

divendres, 18 de setembre de 2009

Spay D’Spotify: Joe Bonamassa

spaidspotify_norm Joe

Porto tot l’estiu pensant en recomanar-vos a aquest xicot, però m’he esperat fins que tornéssiu tots de vacances per que ningú no es perdi el talent d’aquest guitarrista. Si busqueu informació sobre ell veureu com el comparen amb Hendrix, Clapton o Vaughan. Per mi és molt més enèrgic que Clapton i molt més britànic que Steve Ray. No m’atreveixo a comparar-lo amb Hendrix però sí us diré que a mi em sembla un magnífic hereu de Gary Moore. En qualsevol cas toca de collons i canta millor que qualsevol dels mencionats. Us poso el link a tota la seva discografia (hi ha alguns discos que no estan a l’spoty) per que pugueu remenar al vostre gust.

spotify_logo_petit

 

Joe Bonamassa >> discografia disponible a Spotify

dilluns, 14 de setembre de 2009

Dues vagades amb la mateixa pedra

Després de que la majoria de politics d’aquí i d’allà piquessin l'ham d’Arenys de Munt amb reaccions del tipus: “és una fantochada que no serveix per res, però s’ha de prohibir per que es il·legal i la unitat d’España es inqüestionable” (colaria com a oxímoron?). Ahir la majoria de politics d'aquí han tornat a caure de quatre grapes, en aquest cas, a la trampa de Laporta. Els professionals de la política han vist de cop perillar la poltrona i han reaccionat. “Laporta, zapatero a tus zapatos” (Sánchez-Camacho dixit).

Laporta insinua que potser un dia farà de polític explicant quines són les seves afinitats i la classe política reacciona dient-li que es calli, que ell no és un professional del tema i que el que ha de fer és cuidar-se de la seva entitat. Li recorden que al FCB no tothom pensa com ell i que donant les opinions que dona pot disgustar algun dels “socispatitzants”. Això sí, al final de la crítica hi afegeixen el clàssic, “però ell sabrà el que li convé”.

Molt bé, tots ens devem al nostre “zapato” menys els professionals de la política que són els únics que poden ocupar l’espai públic encara que siguin uns sapastres cum laude. (Dolors Camats s’enduria l’honoris causa).

Reducció a l'absurd II


Sembla que la sentencia del TC sobre l'Estatut no hauria de trigar gaire més a saber-se o almenys això és el que diuen alguns mitjans. Com que fa tant que el vam aprovar avui li he fet una ullada al preàmbul, lloc on es troba la referència a "nació" que tant incomoda al PP i alTC.

Nació només surt UNA vega al preàmbul i és aquí:
El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.
L'Estatut no diu que Catalunya sigui una nació, l'Estatut diu que el Parlament de Catalunya ha definit Catalunya com a nació. Algú em pot dir com pensen declarar inconstitucional un paràgraf que l'únic que fa és aixecar acta d'un fet que realment va ocórrer?

Unes dades més: el recurs presentat pel PP fa un trienni denuncia el preàmbul, 114 articles de 223 i 12 disposicions addicionals. Suposo que l'únic que se salva són la portada i la contra aportada.

divendres, 11 de setembre de 2009

Diada 2009: Opinió publicada

Remenant per Internet tot el que s’ha publicat durant aquesta Diada 2009 he trobat algunes cosetes interessants que passo a comentar-vos:

Primer les opinions de Copdemallistes de renom:

Destaco també un magnífic (en la forma i en el fons) article de Salvador Cardús a l’Avui: Identitari tu! M’han agradat molt les reflexions que hi fa.

Una dada objectiva que he descobert recentment arran de l’afer Arenys de Munt:

Des de desembre de 2003, el Codi Penal espanyol castiga amb presó i inhabilitació absoluta (de 6 mesos a 5 anys) qui convoqui o col·labori en la convocatòria de qualsevol referèndum no autoritzat pel Congrés espanyol.

Font: Llei Orgànica 20/2003, 23/12/2003

Si a algú li apliquen aquesta llei no l'estarien jutjant per delicte polític o ideològic? Per cert, el PSOE s’hi va oposar frontalment quan el PP la va aprovar, però després no a mogut ni un dit per derrogar-la.

I per acabar, m’ha sorprès un anunci aplana sencera a la premsa d’avui de Catalunya Acció en el s’afirmava que Espanya està utilitzant els diners del dèficit (superàvit per ells, clar) fiscal de Catalunya per preparar-se per competir amb una futura Catalunya independent. El primer que he pensat es que aquesta gent eren una mica tremendistes, però m’he quedat amb la mosca darrere l’orella i he investigat una mica. A la seva pàgina tenen penjat un parell de powerspoints, el rigor científic dels quals desconec, que contenen un parell de diapositives per a la reflexió.

Previsió de tràfic dels ports espanyols del Ministerio de Fomento pel 2020 (click per ampliar):

ports

Desenvolupament de les vies de TGV per a mercaderies i la seva connexió amb Europa sense passar pel corredor mediterrani (connectant amb el futur aeroport de Madrid-Campo Real):

tens

M’he quedat una mica a quadros.

dijous, 10 de setembre de 2009

Reducció a l'absurd

elperiodico.cat o lavanguardia.es o El món a RAC1 em poden preguntar la meva opinió sobre la independència de Catalunya?
SI

Tenen algunes d'aquestes empreses privades competències sobre l'organització territorial d'Espanya?
NO

Em pot preguntar el meu ajuntament l'opinió sobre el mateix tema?
NO

Permetrien que el meu ajuntament em preguntés sobre el grau d'acidesa dels iogurts Yoplait?
SI

Té competències el meu ajuntament sobre el grau d'acidesa permès als iogurts comercialitzats a Espanya o sobre el procés productiu de Yoplait SA?
NO

Permetria el ministeri de l'interior una manifestació independentista el 12 d'octubre a la "Vall dels Caiguts"?
NO

Acceptaria un jutjat el recurs dels manifestants a la decisió del ministeri?
NO

Spain is NOT different, is just like ALWAYS

dimecres, 9 de setembre de 2009

On aparco senyor alcalde?

aparcaments - copia

Aquest és el plànol del meu barri. En ell he pintat de color vermell les zones on no es pot aparcar, en blau les zones blaves, en groc les zones on sí es pot aparcar però on la densitat de CiD, BUS, guals, contenidors i zones reservades per a minusvàlids supera el 50% de l’espai i, finalment he pintat de verd les zones on es pot aparcar de manera “normal”.

Avui he hagut de recórrer 3,2 km (!!!!) fent voltes per aquesta area, durant més de 25 minuts, per poder aparcar. Finalment ho he fet fora d’aquest plànol (a 10 minuts de casa) i mig trepitjant un pas de vianants.

La suma de plansE que posen de moda els carrers peatonals, el criteri indiscriminat de zona Blava al centre de Mataró, la superpoblació de gent invàlida que pateix el meu barri (¿?), la densitat espectacular de guals (molts d’ells només allotgen un sol cotxe) i els metres dedicats a serveis municipals (BUS, càrrega d’aigua no potable (what?) i contenidors) fan del meu barri una autentica zona gruller (“cuanto más queso, menos queso”).

Ah! No us ho perdeu. Com que el portal del meu edifici es troba en una de les zones “verdes”, l’ajuntament em denega sistemàticament el distintiu de resident en zona blava que em permetria aparcar en espais de la zona blava reservats per a veïns.

I vosaltres direu: “Lloga un parking” Ja! “Ves en transport públic”. Jajaja!

dilluns, 7 de setembre de 2009

Lleis contra vots


Crec que està definitivament provat que Espanya continua tenint un problema amb l'expressió de la sobirania popular típica dels països amb democràcies consolidades.

El sainet del Tribunal Constitucional amb L'Estatut ja és tot un clàssic. Veure un alt tribunal (que en el fons no és res més un selecte grup de ciutadans triats per el·lit política) desbudellant un text que han aprovat 3 cambres parlamentaries (Parlament, Congreso i Senado) i que ha referendat el poble, hauria de posar nerviós a qualsevol. Però què hem de dir de l'actual Estatut que no s'hagi dit ja.

Un tema molt més proper en el temps (i en l'espai) és el de la consulta popular d'Arenys de Munt. Aquest cas és molt més simple i per això mateix deixa encara més evident lo patètic de la reacció de les institucions Espanyoles.

Una associació privada d'un poble de menys de 8.000 habitants decideix fer una festa reivindicativa un diumenge de setembre i per animar la trobada decideixen organitzar un simulacre de consulta popular. Com que a l'ajuntament són gent enrotllada els hi cedeixen un local municipal per que puguin gaudir del dia festiu sota sostre. Molt bé, doncs aquesta festa privada posa en marxa gairebé tots els mecanismes de l'Estat, per evitar que es faci, clar. L'advocat de l'Estat, jutjats, Vicepresidència del Govern (sic), partits polítics, etc.

La situació supera amb escreix l'absurd. El que pretén fer-se a Arenys ja s'ha fet. Moltes vegades. El que es farà diumenge a Arenys de Munt és el mateix que han fet la majoria de diaris en algun moment a les enquestes de les seves edicions online, el que fa de tant en tant el Cercle d'Estudis Sobiranistes o, fins i tot, el que fa la Generalitat a través del Centre d'Estudis d'Opinió. "Votaria SI a un referèndum d'autodeterminació?" Aquesta pregunta ja s'ha fet mil vegades de manera més o menys informal.

I doncs, que ha passat aquesta vegada per que l'Estat reaccioni tant malament? Doncs que aquesta vegada canvia la litúrgia. L'associació convocant del referèndum ha volgut vestir la festa popular amb caire de formalitat, li ha volgut donar la màxima rellevància formal i legal possible que les lleis permeten. És il·legal preguntar sobre la independència als 7.000.000 de catalans? Doncs els hi preguntarem als 8.000 arenyencs. I posarem banderoles a les faroles com a unes eleccions de veritat i posarem urnes i ho farem en dependències municipals amb un "urbano" a la porta... com si fos de veritat. I clar, una vegada consultats els 8.000 arenyecs, per què no consultar als 120.000 mataronins? I després als barcelonins, lleidatans, figuerencs... i així fins haver arribat a tots els catalans (que és just el que la llei prohibeix).

Fixeu-vos com un simple simulacre posa a tremolar a les més altes institucions estatals i fa sortir unionistes de sota les pedres amb les contradiccions més puerils.

"Si total, ja se sap que un referèndum així a Catalunya guanyaria el NO"
"Si total, tampoc és vinculant"
"Si total, això és la palla mental de quatre independentistes poiosos d'un puny de poble"

I docs? On està el problema llavors?

Que ningú s'equivoqui. El que hi ha en joc aquí no és si Catalunya vol ser o no independent, el que hi ha en joc aquí és que si jo o qualsevol alter ciutadà espanyol tenim dret o no a decidir... sobre qualsevol cosa. O és que a Espanya qualsevol tema és debatible menys l'autodeterminació? Per que estic conveçut que si la cosulta arenyenca fos sobre la pena de mort o l'eutanàsia (temes anticonstitucionals) ningú a Madrid s'hagués posat tant nerviós.

diumenge, 6 de setembre de 2009

Tot provant el Windows Live Writer

Estic escrivint aquest post no des de l’editor de Blogger (com faig habitualment) sinó des de l’aplicació Windows Live Writer que acabo de descobrir instal·lada al Windows Vista del portàtil nou.

En teoria és un assistent  per poder editar els posts de manera més ràpida, còmoda i elegant.

Per exemple et permet donar un estil Polaroid a les fotos:

Inserir un mapa

Imatge del mapa

I altres coses que anirem provant.