dilluns, 30 de novembre de 2009

Ja esteu al Wave?

Voleu saber què és Google Wave? Mireu aquest vídeo i... segui investigant per que no crec que us ajudi gaire. Als que ja l'utilitzeu potser us farà gracia i tot.



dijous, 26 de novembre de 2009

La indignitat d'Espanya (editorial conjunt)

Vivim sotmesos a un Estat que es va quedar ancorat als anys setanta del segle passat. Les seves institucions, conceptes i actituds són hereus del règim franquista, i esclaus d'una transició feta a pedaços per mirar de contentar tothom. La Constitució Espanyola és considerada per molts el súmmum del consens, però no va ser així. Tot i que segurament era el que calia en aquell moment, la Constitució Espanyola va ser el súmmum de la claudicació.

La Constitució d'un Estat ha de ser un reflex de la societat que articula, i les societats, per definició, canvien i evolucionen, i al seu pas ho ha de fer la Constitució. Una Constitució que ha estat vigent sense canvis importants durant trenta anys ja no és, sens dubte, una bona Constitució.

Com deia al començament, vivim en un Estat esclau de les decisions preses fa trenta anys, amb la precisió que el moment requeria, i el salt al buit cap a la Democràcia d'aquell moment està passant factura ara. Si en aquell moment no es va preveure que els arcs parlamentaris, les dinàmiques econòmiques, socials i polítiques podrien canviar, ara és el moment de modificar-la per contemplar-ho. Si en aquell moment no es va preveure que el model de Tribunal Constitucional quedaria obsolet, ranci, antidemocràtic i intervingut pels altres dos poders, ara és el moment de canviar-ne el funcionament. Si llavors no es va pensar que l'Alt Tribunal s'havia de pronunciar sobre una Llei Fonamental abans que fos aprovada per les Cambres i refrendada pel poble, i que fer-ho al revés era una aberració, ara és el moment de tenir-ho en compte.

Ara és el moment de reformar de dalt a baix el text legal bàsic que ens lliga a tots, i si l'Estat on som inclosos pensa que aquesta Constitució està massa bé com per canviar-la, si els seus polítics i institucions tenen el nostre poble en tan baixa estima com per no voler adaptar-se als nous temps, no hi fem res en aquest Estat. Si aquest Estat no vol avançar, és el moment definitiu per a que avancem sense ell.

Text difós per la blocesfera catalana. Si us agrada, copieu el text al vostre bloc. Ajudareu a la seva difusió.

dimecres, 25 de novembre de 2009

El triomf de la tribu

Tenir els millors caçadors de la sabana al teu clan sempre és un gran avantatge per sobreviure a la llei del més fort. Però per sobre de l’habilitat del caçador nat està la fortalesa de la tribu. Si la tribu té consciència de si mateixa, si confia en la seva capacitat com a grup, si té fe cega en que junts són més forts la supervivència està garantida encara que el caçador líder s’hagi de quedar a la cova a guarir-se les ferides.

I si a més a més, al capdavant de la tribu i va el més savi de la comarca, llavors ja no estem parlant només de supervivència sinó de domini absolut.

dijous, 19 de novembre de 2009

Politiqueta

love_politics

En aquests país i en el seu estat continuem abonats a la politiqueta de baix nivell. Aquesta setmana tenim un parell d’exemples de com per enèsima vegada l'integrés de partit i el rèdit electoral són la prioritat màxima, demostrant encara més que la principal funció dels partits polítics és guanyar eleccions.

Exemple 1: L'alliberament de l’Alakrana

Deixant de banda la gestió per part del Gobierno de España de la crisi amb els pirates, que Déu n’hi do! M’agradaria centrar-me en la reacció posterior del partit de l’oposició. El PP demana la reprovació de 3 ministres per la mala gestió de l’affaire . Segurament no li falta raó, però tinc la sospita que la reacció seria la mateixa amb rescat, sense rescat, amb intervenció militar exitosa, amb intervenció militar amb final dramàtic o amb rendició final dels pirates. La qüestió es fotre canya al rival. I mira que ZP es mereix canya per un tub, però veient el baix nivell polític d’un hi altres en fa pena.

Exemple 2: Successions i donacions

Mira que ho tindrien fàcil en aquest tema. No hi ha debat, la unanimitat entre la població i els experts és total. L’impost, en la seva configuració actual, és d’una injustícia aclaparadora. En si mateix per com afecta a les famílies i comparativament per com s’aplica en territoris fronterers. Doncs, no. Amb la sol·lució a sobre la taula i els senyors han de començar a donar-li voltes esperant el moment més oportú electoralment. Uns intentant estirar al màxim el debat per a veure si s’apropen a les eleccions, els altres traient pit stalinista per acontentar la parròquia i els de més enllà dient “si però amb condicions que sé que mai acceptaràs”.

Aneu a pastar fang politiquets de fireta!

dimecres, 18 de novembre de 2009

Doble sessió d’Angels

Aquest mes doble oportunitat per gaudir dels Angels Of Mercy. Primer, concert benèfic a favor de StopCeguera per Burkina Faso. Aquest dissabte a Mataró al costat de Climax, My Wrong Pleasures i alguna sorpresa més.

I dijous cap a Barcelona. Concert a la sala El Col·leccionista del Torrent de les Flors (gratuït). tots aquells que sempre us fa tant de pal venir fins a Mataró per sentir-nos no podeu fallar.

dimarts, 17 de novembre de 2009

Streetview a Mataró


Després de fotografiar poblets d'arreu de Catalunya els Sr. Google s'ha decidit a incloure Mataró (centre de l'univers) a l'streetview de GoogleMaps. Au! Ja teniu feina per distreure-us tot el matí.

dilluns, 16 de novembre de 2009

Spay D’Spotify: Black Rebel Motorcycle Club

spaidspotify_normEls he descobert de rebot a iCat i després d’una setmana escoltant-los el veredicte estar clar: recomanables 100%. No us dona massa pistes per que sigueu vosaltres mateixos qui jutgi… a vegades bastant rock roots, a vegades una mica punkies, a vegades em recorden a Marah, a vegades no.

Si el vídeo us mola seguiu amb el disc HOWL que us he lincat i a partir d’allà tot recte.

howl

spotify_logo_petit

Black Reble Motorcycle Club >> HOWL

dijous, 12 de novembre de 2009

Livebox, nova generació

Veure que la teva feina (i la dels teus companys) serveix per alguna cosa útil fora de la pròpia empresa sempre és una sensació agradable. I com que malauradament això no passa massa sovint quan passa cal fer-ne ressò.

Així que deixeu-me que em posi corporatiu i us presenti el nou router que Orange ha desenvolupat per als seus clients: la Livebox 2.

lb2

L’equip de R&D de Barcelona hem estat directament implicats en el procés de desenvolupament d’aquest trasto així que ens fa especial il·lusió veure que ja està al carrer. ara només cal creuar els dits i esperar que no comencin a petar en cadena.

Aquí teniu la nota de premsa amb les principals característiques.

dimecres, 11 de novembre de 2009

Avui és Sant Martí

Algunes curiositats extretes de la wikipedia:

Sant Martí de Tours (Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 - Candes, França, 8 de novembre de397), Martinus en llatí, va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Va ser un dels sants més populars i amb més devoció durant l'Edat mitjana. La seva festivitat és l'11 de novembre, aniversari del seu funeral a Tours. Fill d'un oficial de l'exèrcit romà, que li donà el nom de Martinus en honor del déu de la guerra Mart. La família va marxar a Pavia i en fer els quinze anys, Martí va ingressar a l'exèrcit.

La llegenda

La llegenda més famosa entorn de la seva vida succeiria a l'hivern de 337, quan essent Martí a Amiens troba prop de la porta de la ciutat un captaire tremolant de fred, a qui dóna la meitat de la seva capa, car l'altra meitat pertany a l'exèrcit romà que serveix i no se'n pot desprendre. A la nit següent, Crist se li apareix vestit amb la mitja capa i dient als àngels: "Aquí hi ha Martí, el soldat romà que no està batejat: ell m'ha vestit". En desvetllar-se, Martí va trobar que la capa estava sencera i va decidir de batejar-se. Aquesta és l'escena que iconogràficament s'ha preferit per a la seva representació.

La capa miraculosa es va conservar com a relíquia i va formar part, des d'antic, del tresor dels reis merovingis dels francs, que la portaven a les seves campanyes militars com a amulet. El prevere encarregat de la custòdia de la relíquia (una "cappella" o capa curta) era el "cappellanus"; el terme va donar origen d'una banda a "capella", com a lloc d'oració, per l'oratori on es conservava, i de l'altre, a "capellà", primer com a sacerdot militar i després, com a sacerdot i religiós en general.

L'arc i l'estiuet de Sant Martí

La llegenda catalana explica que Martí va donar-li la capa al pobre en nom de Jesucrist i que, tot just pronunciar el nom de Crist, el cel es va obrir, el sol va brillar esplendorós i es va formar un gran Arc de Sant Martí que va fondre la neu i enretirar el fred, ajudant d’aquesta manera al vagabund. Per aquest motiu hom coneix aquest fenomen amb el nom d'arc de Sant Martí, i l’interludi de bonança que cada any té lloc a mitjan novembre amb el nom d’Estiuet de Sant Martí.

Veneració

És patró dels soldats, teixidors i fabricants tèxtils. Patró de França, d'Hongria i de les ciutats de Buenos Aires, Groningen i Orense.

A Catalunya era protector dels que tractaven amb cavalls, mules i altre bestiar de ferradura i de peu rodó, els forjadors i manyansastres. En les portes d'entrada de molts temples i esglésies dedicades a Sant Martí, com la d'Arenys de Munt, encara hi ha clavades centenars de ferradures de cavall. Aquest costum, el de clavar una ferradura a la porta del temple la vuitada de la festa de Sant Martí, havia estat molt estès i prové de l'antiga creença que el sant protegia el bestiar i els seus propietaris de tot tipus de mals. També en aquesta època de l'any era quan es canviaven les ferradures als cavalls. Joan Amades diu que "de les ferradures que clavaven els ferradors durant la vuitada anterior a Sant Martí, una es tornava d'or i portava gran riquesa i ventura a l'amo de la bèstia afortunada. Diuen que durant aquests dies els ferrers posaven una ferradura de franc, és a dir, que de les quatre només en cobraven tres. El dia d'avui, però, els ferradors no ferraven, car era tingut com un gran pecat el fer-ho" D'aquí la dita "Per Sant Martí, ni ferra el ferrer, ni mol el molí".

 

Felicitats Martí!!

dimarts, 10 de novembre de 2009

Els més lents d’Europa

Ja no podem dir que les xarxes de Molt Alta Velocitat són cosa de Japonesos i Coreans. Al loro amb les velocitats que posa al mercat l’operador de cable portuguès ZON i sobretot, al loro amb els preus!! Ja té raó la Dolors Nadal del Polònia: estem a la cua “de Espanya” i “de Europa”.

zon100

zon200

zon1Gb

dilluns, 2 de novembre de 2009

El futbol es asíN

Els que em viscut el món de l’esport des de disciplines diferents al futbol, el bàsquet en el meu cas, no ens deixa de sorprendre la fal·lera del món “balompèdic” per enquistar-se en problemes de relativament fàcil sol·lució.

Arbitrar/jutjar un esdeveniment esportiu no és fàcil, com tampoc ho és disputar-lo o dirigir-lo. Amb el temps, però totes les disciplines esportives han anat incorporant mecanismes que facilitessin la feina de jutges i arbitres. Començant per l'adequació dels reglaments i acabant per la incorporació d’elements tècnics que facilitin prendre decisions. Se m’ocorren una pila d’exemples però us posaré uns quants del món de la cistella: professionalització dels arbitres, modificacions anuals del reglament FIBA per fer-lo més clar, incorporació del tercer àrbitre, jutge dels 30 segons (ara 24), taulells lluminosos que marquen el final dels períodes, jutge de vídeo, etc… La majoria d’aquestes mesures no existien fa quatre dies!

El futbol, però s’entesta en arrossegar temporada rere temporada els problemes amb els arbitratges, sense molestar-se a trobar-hi sol·lució. Personalment he arribat a la conclusió que la ineficiència arbitral és una cosa buscada i volguda per la majoria d'estaments futbolístics.

Un esport que després de 90 minuts de joc poc acabar 0 a 0 necessita generar situacions com la que fomenta aquesta portada per generar interès. Patètic!

Si el diari està convençut del que insinua té l’obligació moral de denunciar-ho a l’estament esportiu corresponents. Si no en té proves és mereix una querella per difamació del Sr. Villar.