dijous, 23 de desembre de 2010

Soroll tendenciós

La sentència del TS és sorollosa, jurídicament té unes implicacions per a tres famílies i per les escoles on els nens d’aquestes famílies estudien, però ideològicament ha estat un sotrac per a tot un país. Pel moment, pel contingut pel tema que toca, pel to, per qui ha darrera d'aquestes iniciatives, per que la separació de poder queda novament trinxada, etc.

I darrera d’aquest soroll venen tots els sorollosos habituals tergiversant la realitat. El dia de la investidura del 129è president de la Generalitat les portades de diaris, les tertúlies i els opinadors habituals no deixaran de fer el soroll tendenciós de sempre.

elmundo750

1. La sentència del TS no es “sobre el español”

2. CiU i PSC han pactat una investidura, no pas cap desobediència civil (tan de bo)

dimarts, 21 de desembre de 2010

democràcia 2.0


En el moment d'escriure aquest post la web de RTVE està retransmetent les votacions de la comissió parlamentaria del Congres. Avui és l'últim dia de feina del congressistes abans de final d'any i aquesta comissió serveix per donar sortida a tot un seguit de lleis de manera ràpida. El que es pot veure es tremendament avorrit, un senyor dient "disposiciones transacionales 34, 25" i tot de congressistes votant a mà alçada. Però aquesta retransmissió està tenint un seguiment espectacular via twitter amb el hastag #sindegate ja que en qualsevol moment es procedirà a votar la disposició que incorpora l'anomenada "llei Sinde" al cos de la Llei d'Economia Sostenible.

Quantitat de gent està seguint en directe un acte parlamentari que mai de la vida mai ningú no s'havia ni mirat, que segurament no sabien ni que existia. Moltíssima gent s'està expressant de manera instantània sobre el que els representants del poble estan decidint. I tot això gracies a les noves tecnologies, a les xarxes, a la lliure iniciativa de moltíssims individus i a eines creades per gent amb empenta, iniciativa i molta creativitat.

Enrique Dans explica en el seu llibre que "Tot canviarà", però em temo que tot "ja està canviant". La democràcia 2.0 està cada cop més a prop.

Algunes de les piulades que es van sentint:


cómo disfrutan del iPhone4 que les compramos entre todos a estos cabrones!!

Los jodidos están Jugando al ANGRY BIRS.

Si se aplaza la votación de la por falta de apoyos, exijo que se repita el sorteo de Lotería hasta que salga mi número.

Vaya trogloditas, les falta votar por aplausómetro. Informatizad eso por Dios!!!

Alguien se cree que los que levantan el brazo saben lo que están votando en cada ocasión? Es disciplina de rebaño

Así funcionan las comisiones en España: con cuadernillos, manos alzadas y contando a ojo de buen cubero

Metáfora AVE

Metáfora AVE a La Vanguardia by Pilar Rahola

Y qué más da si somos el país con más tramo de gran velocidad del planeta, para ir de nosotros hacia nosotros. Al fin y al cabo, el ombliguismo alienta la historia de España desde la Contrarreforma.

dijous, 16 de desembre de 2010

Ens dirigeixen els millors?

ara.cat: Un 64% dels diputats del Parlament no tenen experiència en el sector privat: "Un 64% dels diputats del Parlament no tenen experiència en el sector privat. Una quarta part dels membres del Parlament són funcionaris i la pràctica totalitat ja tenia càrrecs electes amb anterioritat"

dimarts, 14 de desembre de 2010

Android 2.3 Gingerbread inclourà el català

L’SDK d’Android 2.3 Gingerbread inclou el català! | Geeks.cat: "Android 2.3 inclou el català per defecte, de manera que pot ser que tots els terminals amb aquesta versió d’Android puguin posar els menús en el nostre idioma."

divendres, 10 de desembre de 2010

Treball en equip

Vist aquest matí a un carrer d'una ciutat mediterrània:

Realment per aquestes contrades tenim el concepte de treball en equip un pel esbiaixat.

dijous, 9 de desembre de 2010

Google Chrome Store ja està aquí

lamalla.cat: Google llança una botiga d'aplicacions pel navegador Chrome. De fet aquest post està publicat directament fent servir una de les aplicacions: Blog This!

dimarts, 30 de novembre de 2010

This is Show Time


Resum dels gols del Barça-Madrid... però explicat per la gent de GOLTV dels EEUU. Tremendus els comentaris, els tios flipen.

dimecres, 24 de novembre de 2010

Catalunya a l’UE dels 28

Us deixo amb un article super-tendenciós de lainformacion.com. Fixeu-vos com constantment l’article compara una Catalunya independent amb Grècia i Irlanda, en concret la comparació és amb els aspectes negatius de Grècia i Irlanda.

cat in UE

dimecres, 17 de novembre de 2010

Xarxa neutral #redneutral

red_neutral

Avui es debat al Senat espanyol una moció (text complert) per al que s’insta al govern a modificar la normativa espanyola en matèria de societat de la informació per tal de garantir el principi de neutralitat de la xarxa per part dels proveïdors de telecomunicacions que operen a Espanya.

Dit així del “tirón” pot sonar super-geek i podem creure que això només afecta a quatre fanàtics d’Internet, però res més lluny de la realitat. La cosa té molta “chicha” i el resultat d’aquest debat pot marcar l’evolució que Internet tingui a España. Al blog d’Enrique Dans podeu llegir el seguiment que està fent d’aquesta qüestió però si m’ho permeteu us faig un petit resum de què va aquesta història de la neutralitat.

En essència, el que suposaria perdre la neutralitat da la xarxa seria que Internet es convertiria en un sistema semblant a la televisió de pagament. A les xarxes de televisió existeixen serveis gratuïts i serveis de pagament i el que es més important, només els que tenen una llicencia poden emetre continguts través de la xarxa. És una xarxa tancada, prioritzada i unidireccional.

Al món de la televisió, si ets un fanàtic de la cuina i vols veure el “Canal Cocina” has de buscar l’operador de televisió de pagament que l’ofereix i abonar-t’hi. No pots triar l’operador que vulguis per que no tots inclouen aquest canal a les seves ofertes. En l’altre extrem, el creadors del “Canal Cocina” es veuen obligats a arribar a un acord amb alguna plataforma televisiva per poder fer-te arribar els seus continguts a casa teva. Per si sols no ho podrien fer…fins l’arribada d’Internet. Internet canvia aquest paradigma d’integració vertical dels continguts i les xarxes.

El creadors d’Ebay o Facebook o els autors de tots els blogs que hi ha per Internet no han agut d’arribar a cap acord amb cap operador de telecomunicacions per desenvolupar les seves idees. Senzillament han hagut de contractar un servei neutre de connexió a Internet i després, el que tu hi connectis és cosa teva. Imagineu per un moment que el vostre operador de telecomunicacions us digués que amb la tarifa plana que pagueu podeu navegar per la web, però no podeu pujar continguts a Youtube, que per poder pujar vídeos a Youtube heu de pagar un abonament especial. O pitjor, que el vostre operador arribés a un acord amb Hotmail, però no amb Gmail i que per tant  des de casa no poguéssiu accedir al correu que volguéssiu. O que el vostre operador arribés a un acord amb el Grup Godó per tal que la pàgina de La Vanguardia es carregues en un plis però que la pàgina de l’Avui, El Periodico i el Mundo triguessin una eternitat. O que La Sexta hagués de signar un contracte amb tots els operadors d’Internet del país per poder oferir la seva programació per Internet.

El món econòmic es desenvolupa cada vegada més a Internet i les temptacions de voler controlar qualsevol mitjà capaç de generar riquesa són cada vegada més grans.

Us deixo un vídeo prou entenedor sobre el tema:

dimecres, 10 de novembre de 2010

Més que un club, un frau

mormon_women_not_allowed

Imagineu per un moment que jo volgués posar en marxa una associació, un club, una ONG, una empresa, una fundació o qualsevulla altra cosa semblant. Imagineu també, que en redactar els estatuts fundacionals d’aquest  “el que sigui” deixo clarament explicitat que només les persones de gènere masculí podran accedir als òrgans de direcció i decisió. Imagineu que també explicito als estatuts que no podran formar part activa del club o fundació aquelles persones que tinguin l’estat civil de divorciats o que no tinguin com a única tendència sexual l'heterosexualitat.

Pregunto, quines possibilitats creieu que té la meva fundació/associació de poder-se inscriure en el registre oficial pertinent? I pregunto, quines possibilitats creieu que tindria el meu club de rebre donacions, ajudes i subvencions d’organismes públics i privats? I vaig més enllà, quines opcions li veieu a la possibilitat de que el Ministerio de Hacienda inclogués una casella a la liquidació de l’IRPF per que cada ciutadà que ho considerés oportú donés una part dels seus impostos a la meva causa?

dimecres, 3 de novembre de 2010

Yes we vote

vote

Una vegada més ens arriba, des de l’antre costat de l'Atlàntic, un interessant gest de democràcia participativa. Fa dos anys els americans dels EEUU van tenir l'oportunitat de triar el seu president en unes eleccions directes. Van decidir a “voto pelao” qui havia de dirigir el poder executiu del seu país.

Ahir aquest gest democràtic es va veure complementat amb la tria parcial de congressistes i senadors. Novament per vot directe, van decidir qui havia de formar part del poder legislatiu. I com ja havia passat alguna altra vegada es va donar un efecte de contrapunt interessant: el color del poder legislatiu i executiu no són plenament coincidents. Això obligarà als politics que formen un i altre poder a esforçar-se per fer la seva feina o el que és el mateix, obligarà als politics a fer Política.

Ara que s’apropen al nostre país “les eleccions més important per a tota una generació” (Montilla dixit), hom veu amb certa enveja el poder que té el vot dels ciutadans en alguns països al comparar-lo amb el xec en blanc que anirem a dipositar nosaltres el 28N.

NO m’agradaria que aquest comentari s’interpretés com un crit a l’abstenció, tothom a votar el 28N! Però si crec que val la pena entrar a reflexionar-hi i veure quina és la postura que tenen les diferents candidatures al respecte.

Del tema de les consultes directes a la població en referèndum per decidir temes que els afecta ja no hi entro per que llavors ja seria per un “apaga i vámonos”.

diumenge, 24 d’octubre de 2010

Queda algun unionista a la sala?

logos_GENE_EiF

Imatge de Mònica Zapata

Jordi Barbeta escriu i descriu amb gran transparència i contundència la situació financera que viu la Generalitat, arran de l’emissió de bons que s’ha produït aquesta setmana passada al seu article a La Vanguradia d’avui.

L’article sencer és altament recomanable, però m’agradaria destacar el paràgraf final que diu:

Si la Generalitat fuera una empresa privada, su situación se acercaría a la suspensión de pagos después de haber firmado "el mejor acuerdo de financiación de la historia". Catalunya, con el 16% de población, aporta el 20% del PIB estatal, paga 20.000 millones en impuestos más de lo que recibe en servicios, y los servicios públicos esenciales funcionan gracias a que una tercera parte de la población, además de contribuir, descongestiona los centros públicos pagándose de su bolsillo la sanidad y la educación. Catalunya es además la comunidad con menos funcionarios y con más peajes... ¡Qué paradoja! Los catalanes pagan más, gastan menos y son los más endeudados. España paga sus letras del Tesoro al 1,8% y sus bonos a tres años al 2,52%, pero obliga a Catalunya a pagar el dinero que le falta a casi el 8% contando la comisión.

Demolidor veritat. Queda algun unionista a la sala que encara es vegi en cor de defensar que Catalunya està millor dins d’Espanya que fora?

dimarts, 19 d’octubre de 2010

Rosell, el no líder

WashHands2

En la seva primera roda de premsa després de guanyar les eleccions del FCB, en Sandro Rosell va apel·lar a la unitat del barcelonisme i a l’esperit de Nelson Mandela.

Rosell va dir que volia ser el president de tots el barcelonistes, que volia fugir dels “ismes”, prou de nuñismes, cruiffismes i suposo que no engegar etapes de laportismes ni rosellismes. També va dir que volia que l’esperit de Mandela dirigís les seves accions amb declaracions del tipus:

"Soy miembro del consejo asesor de la Fundación Nelson Mandela, y leyendo el Factor Humano, entendiendo lo que Nelson Mandela hizo, y viendo la película 'Invictus'... entiendes el espíritu. Si conseguimos aplicar un porcentaje pequeño del espíritu de Mandela ya me daré por satisfecho".

Bé doncs, en una tarda de dissabte, rodejat de socis compromissaris el Sr. Rosell va trinxar aquests dos principis fundacionals del seu mandat. Si una cosa no va fer Mandela al arribar al poder va ser atacar als seus enemics, ans al contrari, els seus esforços es van centrar en convèncer a la majoria negra del seu país de que no havia de fomentar l’esperit de revenja contra la minoria blanca. Justícia, sí. Revenja, no.

I malauradament pel barcelonisme, la posada en escena de l'assemblea de compromissaris va tenir més tuf d’intent de revenja esbiaixada que d’acte de justícia comptable. Tota la raó objectiva que la nova junta tingués per reformular els comptes de l’últim any de la directiva Laporta, es perd en la posada en escena. No permetre que la junta sortint exposi els seus comptes, les mitges veritats, la rentada de mans de Rosell, els 3 minuts de reflexió, etc.. són “poses”que intenten donar una visió esbiaixada de la realitat.

Estic d’acord amb que els socis puguin reclamar a Laporta tot allò que creguin que està fora de lloc, però per fer-ho cal que el soci compti amb una informació fidedigna i no partidista o almenys si és partidista que ho sigui per les dues parts.

dimarts, 5 d’octubre de 2010

Lideratge innat made in Spain

Una imatge per a la reflexió. “Al loro” amb el poker d’asos que estan al capdavant de les quatre institucions espanyoles que haurien de liderar la sortida de la crisi.

poker10

dimecres, 29 de setembre de 2010

Anacronia general #copdemall29s

TGSE00933_m

Unes quantes píndoles d’opinió després de reflexionar sobre la vaga i després de les primeres impressions copsades aquesta matí.

Motius per estar emprenyat/preocupat no en falten, motius per protestar en sobren. Quedi dit.

Fer una vaga local quant estem davant d’una crisi global no sé si ens portarà gaire lluny. Que consti que per mi, fer vaga a 10 països de la UE em continua semblant una reacció local.

Tinc la sensació que és més radikal i anti-sistema anar treballar avui que fer vaga, per que en el fons els sindicats majoritaris han acabat formant part del “sistema”.

Al segle XXI, el concepte de consciencia de classe fundat el segle XIX està bastant superat, em temo. M’imagino que un arquitecte amb despatx a la plaça del Rei de Barcelona deu tenir poques coses en comú amb un treballador de la Seat. I tots dos són treballadors (en el terme modern del concepte)

Les vagues poden funcionar en una societat industrial, però en una societat post-industrial com la nostra no té massa sentit.

Avui hi ha una pila de gent que no pot exercir el seu dret. Hi ha gent que vol fer vaga i l’hauran coaccionat per no fer-la i moltíssima gent que vol treballar i no podrà o no la deixaran. Així que crec que queda demostrat que el concepte de vaga és molt pervers.

Escoltarem “Zapatero dimisión” a les manifestacions d’aquesta tarda?

dijous, 9 de setembre de 2010

El PSC no vol que votis #28n

chistpsc

Iceta diu que creure que el Barça-Madrid pot influir a la jornada electoral és “d’idotes”, en el sentit grec de la paraula (eing?)

I Montilla remata dient que el qui té decidit anar a votar anirà a votar igualment, encara que hi hagi partit.

No li falta raó president, però és que els que tenen decidit anar a votar sí o sí no arriben al 40% del cens. El problema no és els que ja tenen decidit anar a votar, el problema són el 60% restant. Però clar, si la caiguda lliure del PSC ja està anunciada amb participacions típiques no m’imagino fins on arribaria amb una participació massiva (que mobilitzés el vot PPero i el vot independentista, els dos kokos del PSC).

I senyor Iceta, el que és de cecs, en el sentit oftalmològic de la paraula, és no veure que el Barça-Madrid ja està influint en les eleccions al Parlament. Ara mateix és el principal tema de debat.

En qualsevol cas, tinc la sensació que la maniobra se’ls pot girar en contra fàcilment…si el partit és dissabte…algun mosaic s’haurà de fer no?

dimarts, 7 de setembre de 2010

Ja tenim data #28n

Ja tenim data de les eleccions. Ja podem començar a escriure, opinar i enquestar amb un horitzò clar. Temps hi haurà per reflexionar sobre les diferents opcions, de moment uns petits apunts:

El President ha fet una declaració institucional anunciant la data de les eleccions a les 12:30... quant ja feia estona que el hastag #28n era trending topic al twitter. www.twit.cat Els temps si que estan canviant.

Montilla utilitza el castellà en una declaració institucional com aquesta per començar a fer campanya.

El partit de govern inicia la precampanya amb un lema que inclou la paraula "canvi": "El canvi real". Suposo que a les escoles de màrqueting s'estan fent un fart de riure.

A veure quin és el primer diari que té nassos d'arriscar a col·locar a Reagrupament i a Solidaritat Catalana als formatgets de les enquestes.

Tornarem a tenir als periodistes enfadats per les quotes a les informacions electorals.

Seguim sense llei electoral pròpia.

Què passa si a Piqué i Puyol els hi toca anar a una mesa electoral?

dilluns, 6 de setembre de 2010

Tornen les sèries



Ja sabeu quin dia tornen a fer la vostra sèrie preferida? Us deixo algunes dates importants per a les seasons premieres:

House 2010-09-19
How I met your mother 2010-09-19
Glee 2010-09-20
The Big Bang Theory 2010-09-22
Bones 2010-09-22
CSI: Crime Scene Inv. 2010-09-22
Fringe 2010-09-22
Greys Anatomy 2010-09-22
CSI: NY 2010-09-23
Smallville 2010-09-23
Dexter 2010-09-25
Family Guy 2010-09-25
The Simpsons 2010-09-25
CSI: Miami 2010-10-02
South Park 2010-10-05
Caprica 2011-01-20

I un link a una llista més extensa per si m'he deixat alguna de les vostres preferides.

dilluns, 30 d’agost de 2010

Els premis Emmy injustos amb Sheldon Cooper

Aquesta matinada s’han donat els premis Emmy, els Oscar de la televisió americana. Aquest post és per dir que estic molt decepcionat amb el veredicte del jurat.

Crec que una sèrie i en concret una escena en particular hauria d’haver guanyat la majoria de premis:

Si voleu jugar us deixo les normes:

rpsls

* Tijeras cortan papel
* Papel cubre roca
* Roca aplasta lagarto
* Lagarto envenena a Spock
* Spock aplasta tijeras
* Tijeras decapitan lagarto
* Lagarto come papel
* Papel refuta a Spock
* Spock vaporiza roca
* Roca aplasta tijeras

dimecres, 18 d’agost de 2010

Spay D’Spotify: l’amic Bob

spaidspotify_norm

Mai he pogut digerir masses minuts seguits de l’amic Bob Dylan, no sé deu ser aquesta veu nassal que em psicotitza. Ara bé, s’ha de reconèixer que el tio ha parit alguns temes magnífics, això sí, molt millor quant els interpreta algú altre:

spotify_logo_petit

 

Llista compartida, Bob Dylan covered

dilluns, 19 de juliol de 2010

Dire Straits Weekend BCN

DS_BCN_weekend.compete.1.6_fotos_low

Fans de dIRE sTRAITS, ja podeu anar preparant l'agenda, perquè el cap de setmana vinent teniu triple ració de DS:

Dijous, 22 de juliol, 19:00 hores.
Auditori FNAC L'illa Diagonal.
Angels of Mercy, Dire Straits Tribute Band (Entrada lliure)
Mapa

Divendres, 23 de juliol, 22:00 hores (20:00 obertura de portes).
Pavelló Olímpic de Badalona.
Mark Knopfler en concert (ja teniu les entrades? Encara en queden!)

Dissabte, 24 de juliol, 22:30 hores
Sala Els Genis, Badalona.
Angels of Mercy, Dire Straits Tribute Band.  (Entrada 5€)
Mapa

find-us

find facebook

divendres, 16 de juliol de 2010

Una mostra de que el món s’acaba

the-end-is-near Un individu marxa un dies de vacances al parc de Yosemite. Un matí al llevar-se contempla un espectacular arc de Sant Martí i el grava amb la seva càmera. Una vegada torna a casa el puja al Youtube per compartir-lo amb el món.

El vídeo té avui 4.596.011 visualitzacions i el paio en qüestió s’està fent un fart de donar entrevistes al mitjans americans. Per què? Veieu el vídeo.

Per si no n’hi hagués prou uns compatriotes seus agafen el vídeo en fan una cançoneta i també la pugen al Youtube i la posen a la venda a iTunes (0,99$)

dimarts, 13 de juliol de 2010

68 de 135

parlament

Dissabte passat, el 10J, molta gent va expressar-se al carrer. Manifestant-se per Barcelona, penjant banderes als balcons de casa, twittejant, al facebook, etc… En conjunt va ser un gran gest, una gran manifestació de voluntat popular, un gran crit popular.

La ciutadania va trobar el motivació necessària i va tenir els líders adequats (genials la gent d'Òmnium) per organitzar una de les major mobilitzacions populars dels últims temps

Dit això, aviat vindrà 'l’hora de fer el gest realment significatiu. La propera tardor hi ha eleccions al Parlament i aquesta és la manifestació que realment por ser determinant. A aquestes latituds em decidit per dotar-nos d’una democràcia representativa, cosa que vol dir que el poble tria uns representats que queden legitimats per prendre decisions en nom de tots els ciutadans (hagin anat a votar o no).

I aquesta és al gran pregunta: quanta gent esta disposada a mobilitzar-se el dia de les eleccions? Trobarà tothom la motivació necessària i els líders adequats?

Les passades eleccions hi havia 5.212.444 ciutadans cridats a les urnes i només 2.959.027 van decidir exercir el seu dret a vot. Com sempre tots els politics van fer referència a la baixa participació (56,77%) tot dient que prendrien nota. Romanços, tots sabem que no hi ha res millor que poder fer la teva feina sense que el teu ‘jefe’ et pressioni. I els politics ho tenen clar. Com menys gent voti menys pressió a sobre d’ells. Si 1.500.00 persones al carrer han estat un sotrac per la classe política difícil de manegar imagineu el ‘cangelo’ que els agafaria amb més de 5.000.000 de vots a les urnes.

La composició del proper Parlament tindrà el mandat i la responsabilitat de gestionar un període (2010-2014) que se’ns presenta políticament interessant. No podem deixar escapar l’oportunitat d’influir amb els nostres vots en aquestes decisions, així que si us plau, si vau ser capaços d’aguantar 3h sota al sol de Passeig de Gràcia feu el favor d’anar a votar a la tardor. I si pot ser fileu prim a l’hora de triar.. almenys a l’hora de triar 68 dels 135 escons.

dimarts, 6 de juliol de 2010

Pancartistes professionals


MHP Sr. Montilla,

Tinc alguna pregunta per vostè:

Ens podria aclarir exactament quina part del lema de la manifestació del 10 de juliol no li agrada? La part que diu que SOM UNA NACIÓ o la part que diu NOSALTRES DECIDIM?

Ha vist alguna vegada una manifestació sense lema? És més, ha participat mai en una manifestació que no tingués lema? No vulgui enredar-nos a tots en la mateixa 'maranya' en la que vostè sol s'ha ficat.

Sr. Montilla, la senyera no és una pancarta, no vulgui re-inventar la roda. Si el lema de la mani (que no convoquen ni vostè ni el seu partit) no li agrada, doncs no hi vagi o facis la seva pròpia pancarta amb un llençol i uns Carioca com molta gent farà.

Posats a ser transversals amb la pancarta per que no hi posem una en blanc? Així a l'endemà els diaris podrien fer una promo i regalar una caixa de colors Alpino per que tots poguéssim retallar la foto de portada i escriure-hi el que més ens agradi. "Mama estic bé" o "Tonto quien lo lea" o "OTAN NO" o "Aquí hi viu un de l'Espanyol"

O estem o no estem. O està indignat o no ho està i si el "calenton" de la setmana passada ja li ha passat (com diu en Gerard) doncs no passa res. Es queda a casa i no es preocupi, que ja n'hi haurà d'altres que agafaran la pancarta i la bandera en defensa del país.


dimecres, 30 de juny de 2010

No hi havia pla B

planb

Quan les successives temptatives de sentències fallides del TC s’anaven succeint, els periodistes demanaven als polítics quin era el pla B que tenien en ment una vegada hi hagués sentència. Tots contestaven que no desvetllarien el pla B fins que no hi hagués sentencia en ferm, que no era el moment, que no s’havien d'avançar als fets, etc…

Excuses. No explicaven el pla B per que no en tenien. I aquest dies ho hem pogut constatar.

El PSC és el paradigma de l'esquizofrènia política. Montilla se sent satisfet de la derrota del PP per que l’Estatut ha resultat majoritàriament constitucional, però a l’hora es declara profundament indignat per la retallada. La Chacón se sent satisfeta amb la sentencia i no veu necessari ni manifestar-se. I ja no parlem dels amic del PSOE. El President ens diu que pensa lluitar per refer el pacte polític amb Espanya però s’oblida d’explicar-nos com ho pensa fer.

CiU fa la pirueta màgica i diu que reclamarà el concert econòmic. Juas! No els hi sembla bé que l'Himne dels Segadors se l’anomeni himne nacional de Catalunya i ens donaran el Concert. Sí, segur, segur.

ERC torna a ser clarament  independentista després d’uns anys sense saber què era. Em temo que fan tard i Carod es deu estar fent un fart de riure a casa seva.

ICV ens vol convocar a un nou referèndum per acceptar o rebutjar l’Estatut retallat. Ah! Molt bé i quant el rebutgem què fem? Tornem a presentar l’Estatut aprovat el 30 de setembre? Tornem al de Sau? En fem un de nou i aquesta vegada no hi posem una portada de Tàpies a veure si així cola?

Del PP i C’s no parlo per que em semblen casos perduts.

En resum i dit en plata, els nostres politics no tenen ni puta idea del que cal fer ara. No en tenen ni idea per que la quadratura del cercle no existeix, quadratura que en el seu cas és “com fer avançar el país al mateix temps que jo no perdo la cadira”.

I sí, a la tardor hi ha eleccions i cal anar a votar però….[silenci llarg i incòmode]… a qui? Qui posarà la cara de veritat pel país? Està per veure.

El que sí sembla clrar és que de cop, l’opció tradicionalment utòpica que era d'independentisme s’ha convertit en el camí més realista i factible. De cop l’autonomisme, el federalisme, la plurinacionalitat… altra hora considerades opcions viables s’han convertit en pures utopies de la nit al dia.

Us deixo un interessantíssim debat a Vilaweb amb Salvador Cardús, Alfons López Tena i Ferran Requejo, moderat per Vicent Partal.

dimarts, 8 de juny de 2010

Quina tele em compro?


anàlisi conjunta by Bicho Raro+Espai D


Els grans esdeveniments esportius mundials acostumen a ser catalitzadors d'importants canvis tecnològics en el sector audiovisual. Recordeu quan va entra a casa vostra el primer vídeo VHS allà cap a l'estiu de 1982? El Mundial de Sud-àfrica està sent un d'aquests catalitzadors, més quant els jocs de Pekin ho van ser amb una intensitat relativa, al voltant dels aparells de televisió. Suposo que heu vist les dimensions del catàleg de Mediamarkt de les últimes setmanes, no?

Irremissiblement associat a l'allau d'ofertes per part dels fabricants i distribuïdors venen els dubtes dels consumidors a l'hora de triar i evidentment apareix la gran pregunta: “és ara el moment o m'espero una mica més?”


Amb l'explosió (i abaratiment) dels televisors plans (plasma o LCD) que es va iniciar fa uns anys semblava que els fabricant apostaven per convertir les teles en merament monitors eficients a l'hora de reproduir les imatges que algun altre aparell els hi subministrava. Per això fins no fa massa les característiques de les teles planes es basaven en destacar la seva mida i la seva eficàcia en ser fidels a la imatge original (tamany i qualitat). La “intel·ligència” la deixaven per a la resta de perifèrics de la llar: home cinema, discs durs multimèdia, reproductors de DVD, sintonitzadors de TDT, PC, etc. Per això en aquell moment les teles bàsicament eren un monitor equipat amb el major nombre d'entrades i sortides d'àudio i vídeo possibles que el fessin “conectable” a tot allò que tinguéssim a casa (per no tenir no tenien ni TDT integrat).


En l'ultim any aquesta tendència s'ha capgirat. Els fabricants de teles, liderats sobretot per Samsung i Sony, s'han adonat que s'estaven convertint en purs ensambladors d'electrònica i que estaven perdent el carro de la innovació i el que és més important el carro del valor afegir ($$$). Una vegada l'electrònica arriba al seu nivell de desenvolupament òptim (qualitat vs. costos) la diferència entre televisors és feia inapreciable. Reacció: tornar a omplir les teles de funcionalitats. I aquest és el punt on ens trobem ara. El número de logos que acompanyen a cada model de tele a un catàleg és dispara: dlna, wifi, internetTV, trueSound, movieUSB, TDTpremium, 3D, etc.


Què intenten dir-nos els fabricants amb totes aquestes funcionalitats? Doncs que el seu model és diferent al de la competència, ja no en tamany, qualitat o preu, sinó en la capacitat per ser un aparell d'entreteniment multimèdia complert en si mateix.


Així que el dilema esta servit. Què ha de ser el nostre televisor? Un simple monitor connectat a n aparells o un megaconglomerat de funcionalitats avançades amagades darrera 46” de plasma que el converteixin en el centre multimèdia total?


I el que és més important per poder contestar a la pregunta anterior, què és el que hom espera d'un centre multimèdia (CM) complert avui en dia? Doncs des de l'humil opinió de l'enginyer que us escriu podem dividir les funcionalitats desitjades en les següents categories:


sintonització/reproductibilitat

En aquesta categoria hi posaríem totes aquelles característiques que fan que el nostre CM sigui capaç de reproduir tot el que ens caigui a les mans, ja siguin continguts en directe o continguts enllaunats. Aquí hauríem de cobrir per un costat les emissions que fan els “broadcasters” actualment i en el futur i per l'altre hauríem de cobrir els formats més normals d'emmagatzematge de continguts audiovisuals. Una llista ràpida:


·Del primer grup: TDT-HD, TDT-3D, TDTpremium (pagament), Satèl·lit, FM, IPTV (imagenio, OrangeTV) i televisió per Internet (al loro amb aquesta última que Google va fort).

·Del segon grup tindríem els suports òptics habituals, CD/DVD i Blue-Ray i tots els formats de fitxers de dades multimèdia i les seves codificacions: avi, divx, mkv, aviHD, mp3, H264, DTS, AC3 i mil més.


emmagatzematge

Com a conseqüència de la llista anterior aquesta característica es fa evident. Cada vegada més el consum de continguts multimèdia esta basat en suports físics que guardem i visualitzem quant ens ve de gust i menys en les emissions en directe que algú decideix programar quant li pica (farcida d'anuncis).


Ja sigui perque els formats van quedant anticuats a mida que sorgeixen de nous, o perque el concepte de "suport" quedi obsolet front l'streaming o les descàrregues, mai se sap per on aniran els trets, i tenir un medi adaptable a allò que sorgeixi és una bona opció. La capacitat d'emmagatzematge, ja sigui en suport "disc lleuger" o "disc dur", ha de ser, per necessitat, cada cop més gran a mida que la qualitat augmenta i per tant el pes dels continguts és més gran (dels 700 MB típics d'una película ripejada de DVD, hem passat a 2, 5 o 8 Gb si volem més streams d'àudio, 5.1, alta definició...). A més a més, amb la poca facilitat que donen avui en dia les cadenes per seguir una sèrie (regularitat, canvis d'hora o dia per exemple), o veure una película segons les nostres preferències d'horaris, poder "recolectar" els nostres continguts audiovisuals per poder gaudir d'ells segons les nostres condicions, és una cosa a tenir molt en compte.


Per tant el nostre CM haurà de disposar d'una certa capacitat d'emmagatzemar aquells continguts que comprem o compartim (amb uns amics d'Oklahoma via P2P, per exemple).


connectivitat

Una vegada més, com a conseqüència de la característica anterior ens apareix una nova necessitat. Les prestatgeries plenes de DVDs tenen el seu limit i per això optem per emmagatzemar les coses en un disc dur, però el disc dur també té un limit. I quin és el següent pas? L'emmagatzematge distribuït. Cada vegada més el lloc on estiguin els continguts físicament serà més irrellevant. El que realment importarà serà com hi podem accedir. Ja sigui a un disc dur propi, al disc dur del veí, a un servidor compartit a Internet o als servidors de TV3, d'Apple o de Universal Pictures.


Per tant és necessari que el nostre CM tingui connectivitat tant a la xarxa local que poguem tenir a casa (wifi, cablejada, plc) com a Internet i que sigui capaç d'accedir de manera eficient als arxius multimèdia que altres dispositius emmagatzemen. Inclús hauria de poder ser actualitzable d'una manera assequible a través de la xarxa als nous formats que puguin aparèixer.


so

Un CM no està complert sinó sona de manera espectacular, si posem "Black Hawk abatut" i no ens salten les llàgrimes és que el nostre CM sona com un pet. Aquí potser és on els televisors farcits de funcionalitats tenen menys recorregut ja que el so està molt estretament associat a les característiques físiques dels altaveus que el reprodueixen.


Penso que s'han de tenir en compte dues coses:


Tot i que tecnològicament el tema no deixa d'avançar (stereo -> 5.1 -> so projectat...) per reproduir so amb qualitat es necessita un bon amplificador, potència i altaveus (la potència no és només capacitat de més volum: per a poder reproduir tots els detalls d'una grabació sonora, encara que sigui a baix volum, necessitem d'un amplificador amb bona potència per a que no retalli o alteri cap freqüència, armònics...). Per mantenir aquestes característiques, els amplificadors i els altaveus necessiten d'unes dimessions físiques que no es poden reduir tant fàcilment com s'han anat reduint altres parts de la tecnologia, com les unitats d'emmagatzematge o els processadors. Les TV han disminuit la seva tercera dimensió, per això incorporar un sistema d'àudio de qualitat és, de moment i tot i el que ens vulguin vendre, molt difícil. Sobre tot tenint en compte el subwoofer.


Per molt que poguem convertir el nostre aparell de TV en un centre multimedia, amb un gran menú d'accés a la nostra biblioteca d'audio, la gran versatilitat dels dispositius portàtils fa innecessari que per posar, per exemple, música a la nostra festa d'amics a casa, hagem de engegar el televisor. A més de pot pràctic.


I després de tota aquesta anàlisi quina seria la conclusió? Quina tele em compro?!


Doncs aquí entren molts factors a part dels purament tecnològics: el pressupost, la utilitat principal que li donarem (no és el mateix si sou uns serie-addictes que si l'únic que veieu és el La Riera i el TN vespre), lo comodons que sigueu i de les ganes de donar voltes per prendre la decisió final que tingueu.


L'opció de comprar l'última tecnologia no sempre és la millor: el preu serà molt alt per la novetat, l'exclusivitat... i de totes maneres de seguida vindrà quelcom que faci quedar obsoleta la compra. Esperar "una mica més" tampoc és opció, perque sempre podríem estar "esperant una mica més".


Permeteu-me fer un incís i reflexioni sobre una cosa: tot i que la competència impulsa la innovació, de vegades un es planteja si l'aparició de noves funcionalitats o de nova tecnologia estiguin retingudes amb la intenció de obligar-nos a renovar constantment la nostra televisió: la cadència amb que els avenços apareixen: primer les TV panoràmiques, després les planes (LCD i Plasma), poc després les planes de grans dimensions, poc després les grans TV amb alta definició, després els TV de LEDs, després els aparells 3D... fa que quan es consoliden les vendes d'un aparell apareix un nou producte que fa que els primers compradors de l'anterior comencin a rumiar-se la "necessitat" d'actualitzar el seu equip.


La meva opció, un cop decidim que volem una TV nova, és clara: definir la finalitat, estrablir el presupost, i comprar la "penúltima" tecnologia, que sergur que té un preu molt més ajustat a la qualitat. Per tant, posaria en dubte comprar ara mateix una tele 3D (a no ser que sigueu super geeks), però segurament intentaria apostar per la tecnologia LCD més avançada (actualment el que els fabricant anomenen pantalles LED). Si apostem per "l'antepenúltima" tecnologia llavors podem trobar coses molt intereanst en qualitat/preu en les pantalles de plasma o en les LCD tradicionals.

I si ens fixem una mica més enllà del propi aparell de TV, jo personalment apostaria pel següent:

Deslligar totes les possibles característiques tècniques susceptibles de patir constants evolucions del televisor i posar-les en l'aparell més adaptable i flexible per excel·lència: un ordinador. Buscar una tele el més gran possible (per espai i pressupost) i amb més entrades i sortides possibles i deixar tota la tasca de connectivitat, emmagatzematge i reproductibilitat a l'ordinador, que a més a més tindrà molta més facilitat de ser actualitzable a un preu molt menor (o com a mínim sense necessitar de canviar tot l'aparell).


Hi ha però dues funcionalitats que queden fora del PC. Una quasi imperativament, afegiu un bon receptor 5.1 i altaveus al vostre CM i l'altre per temes pràctics, és més fàcil resoldre el tema de la sintonització de continguts en directe (TDT) des de la tele que des del PC (tot i que no impossible). Si la TV no té sintonitzador TDT-HD no la compreu.

dilluns, 24 de maig de 2010