dijous, 7 de gener de 2010

2010

Ja tenim el 2010 aquí i a ple rendiment (fins que els mestres d’un país no és posen a treballar no es pot dir que el país realment estigui a ple rendiment).

L’any que Google intentarà fer ombra a l’iphone amb el seu nou nexus. L’any que 10 senyories ens diran com podem i com no podem organitzar-nos políticament i ens diran si som una nació, una nacionalitat, una colònia o ves a saber què.

L’any que uns quants veïns més es quedaran sense feina i l’any que uns milers més que ja no tenien feina es quedaran sense subsidi d’atur. L’any que veurem com països veïns aprofiten les bases que han assentat durant el 2009 per sortir de la crisi.

L’any que ens tornarà a demostrar que pels polítics professionals el primer és el partit, després el partit i després si queda alguna cosa ve el país.

Però també l’any que els ciutadans d’aquests país donaran (espero) una lliçó de Política als polítics professionals, allà cap al novembre. L’any en que molts dels nostres veïns diran prou de llepar-se les ferides, agafaran el brau per les banyes i engegaran nous projectes. Personals, professionals, individuals, col·lectius… reformar el pis (Puji, res de gotelé!), reprendre els estudis -no tots els advocats són uns vividors ;-)-, obrir un negoci, quedar-se embarassats, aprendre a tocar un instrument, mudar-se, marxar d’Erasmus, acceptar una feina a l’estranger (o a Lleida que està un colló de lluny també), presentar-se per primera vegada a unes eleccions al Parlament, apostar per una campanya creativa per vendre cervesa en temps de crisi… i mil coses més.

Companys, empenyeu fort que el món no s’aturi!

2 comentaris :

Albert B. i R. ha dit...

Un missatge d'optimisme després de tot el que has exposat en un principi era essencial. S'ha de tirar endavant!

Gerard Agudo ha dit...

És el què té que ja poden anar mal dades però la vida segueix i si ens paressim a pensar negativament en tot el què ens pot passar en lloc de fer-ho positivament, moriríem catatònics.