dimecres, 30 de juny de 2010

No hi havia pla B

planb

Quan les successives temptatives de sentències fallides del TC s’anaven succeint, els periodistes demanaven als polítics quin era el pla B que tenien en ment una vegada hi hagués sentència. Tots contestaven que no desvetllarien el pla B fins que no hi hagués sentencia en ferm, que no era el moment, que no s’havien d'avançar als fets, etc…

Excuses. No explicaven el pla B per que no en tenien. I aquest dies ho hem pogut constatar.

El PSC és el paradigma de l'esquizofrènia política. Montilla se sent satisfet de la derrota del PP per que l’Estatut ha resultat majoritàriament constitucional, però a l’hora es declara profundament indignat per la retallada. La Chacón se sent satisfeta amb la sentencia i no veu necessari ni manifestar-se. I ja no parlem dels amic del PSOE. El President ens diu que pensa lluitar per refer el pacte polític amb Espanya però s’oblida d’explicar-nos com ho pensa fer.

CiU fa la pirueta màgica i diu que reclamarà el concert econòmic. Juas! No els hi sembla bé que l'Himne dels Segadors se l’anomeni himne nacional de Catalunya i ens donaran el Concert. Sí, segur, segur.

ERC torna a ser clarament  independentista després d’uns anys sense saber què era. Em temo que fan tard i Carod es deu estar fent un fart de riure a casa seva.

ICV ens vol convocar a un nou referèndum per acceptar o rebutjar l’Estatut retallat. Ah! Molt bé i quant el rebutgem què fem? Tornem a presentar l’Estatut aprovat el 30 de setembre? Tornem al de Sau? En fem un de nou i aquesta vegada no hi posem una portada de Tàpies a veure si així cola?

Del PP i C’s no parlo per que em semblen casos perduts.

En resum i dit en plata, els nostres politics no tenen ni puta idea del que cal fer ara. No en tenen ni idea per que la quadratura del cercle no existeix, quadratura que en el seu cas és “com fer avançar el país al mateix temps que jo no perdo la cadira”.

I sí, a la tardor hi ha eleccions i cal anar a votar però….[silenci llarg i incòmode]… a qui? Qui posarà la cara de veritat pel país? Està per veure.

El que sí sembla clrar és que de cop, l’opció tradicionalment utòpica que era d'independentisme s’ha convertit en el camí més realista i factible. De cop l’autonomisme, el federalisme, la plurinacionalitat… altra hora considerades opcions viables s’han convertit en pures utopies de la nit al dia.

Us deixo un interessantíssim debat a Vilaweb amb Salvador Cardús, Alfons López Tena i Ferran Requejo, moderat per Vicent Partal.

4 comentaris :

Albert B. i R. ha dit...

Tenim uns polítics que, crec, no ens els mereixem. La seva mediocritat i incompetència ha quedat del tot al descobert arran d'aquestes penoses i inútils reaccions.

Puji ha dit...

Dissolució del parlament ja, i a les properes eleccions, tots els que hi ha ara, vetats, per inútils.

Dani R. ha dit...

Osti, això del veto per incompetència m'agrada... seria com en el món real, no?

Babunski ha dit...

La veritat és que la qualitat d'aquest debat supera exponencialment al de l'Àgora de l'altre dia.