dimecres, 3 de novembre de 2010

Yes we vote

vote

Una vegada més ens arriba, des de l’antre costat de l'Atlàntic, un interessant gest de democràcia participativa. Fa dos anys els americans dels EEUU van tenir l'oportunitat de triar el seu president en unes eleccions directes. Van decidir a “voto pelao” qui havia de dirigir el poder executiu del seu país.

Ahir aquest gest democràtic es va veure complementat amb la tria parcial de congressistes i senadors. Novament per vot directe, van decidir qui havia de formar part del poder legislatiu. I com ja havia passat alguna altra vegada es va donar un efecte de contrapunt interessant: el color del poder legislatiu i executiu no són plenament coincidents. Això obligarà als politics que formen un i altre poder a esforçar-se per fer la seva feina o el que és el mateix, obligarà als politics a fer Política.

Ara que s’apropen al nostre país “les eleccions més important per a tota una generació” (Montilla dixit), hom veu amb certa enveja el poder que té el vot dels ciutadans en alguns països al comparar-lo amb el xec en blanc que anirem a dipositar nosaltres el 28N.

NO m’agradaria que aquest comentari s’interpretés com un crit a l’abstenció, tothom a votar el 28N! Però si crec que val la pena entrar a reflexionar-hi i veure quina és la postura que tenen les diferents candidatures al respecte.

Del tema de les consultes directes a la població en referèndum per decidir temes que els afecta ja no hi entro per que llavors ja seria per un “apaga i vámonos”.

3 comentaris :

Gerard Agudo ha dit...

Nomes una dada, quantes legislatures es parla de renovar la llei electoral i mai es fa?

Mr. Missis ha dit...

Al final però, tant aquí com als Estats Units, és el mateix. Si entren uns i surten els altres o a la inversa. Es canvien els colors dels partits al govern i d'aquí a uns anys tornaran a canviar i qui dia passa any empeny.

I no sé si els polítics nord-americans ara faran més política, jo crec que, al contrari, es dedicaran a posar tants pals a les rodes com puguin als seus rivals.

Ferran ha dit...

Sí, en part sí comparteixo el teu punt de vista. Però em sembla que un dia d'aquests publicaré un escrit al blog on deixaré una mica bé la nostra política; moltes coses xungues, a Catalunya, sí, però segurament estem menys malament del que molts pensen.