dimarts, 26 de gener de 2010

P, preguntador, pregunta

pregunta

¿El tema de la Grip A, que havia de devastar la raça humana, ha resultat ser un experiment sociològic per acollonir-nos? Algú tornarà a confiar mai en la OMS?

¿L’allau de fusions de caixes catalanes que s’havien de produir en massa fa uns mesos ha resultat ser un experiment sociològic per fer-nos veure que els banquers també tenen cor i fer que no plorem més per les comissions que ens cobren per dir “bon dia” al entrar a una oficina bancària? O és que potser tots ho fan per la pasta que els ha promès el Banc d’Espanya?

A part dels quatre regidors d'Ascó hi ha algú més al món que vulgui una magatzem nuclear a casa seva? Són aquests quatre regidors les persones més altruistes del món o és que faran el negoci de la seva vida amb la instal·lació atòmica?

És Salvador Sostres, l’autor d’aquest apunt, un homo sapiens o ha quedat encallat en un esglaó inferior de l’evolució dels homínid?

dijous, 7 de gener de 2010

2010

Ja tenim el 2010 aquí i a ple rendiment (fins que els mestres d’un país no és posen a treballar no es pot dir que el país realment estigui a ple rendiment).

L’any que Google intentarà fer ombra a l’iphone amb el seu nou nexus. L’any que 10 senyories ens diran com podem i com no podem organitzar-nos políticament i ens diran si som una nació, una nacionalitat, una colònia o ves a saber què.

L’any que uns quants veïns més es quedaran sense feina i l’any que uns milers més que ja no tenien feina es quedaran sense subsidi d’atur. L’any que veurem com països veïns aprofiten les bases que han assentat durant el 2009 per sortir de la crisi.

L’any que ens tornarà a demostrar que pels polítics professionals el primer és el partit, després el partit i després si queda alguna cosa ve el país.

Però també l’any que els ciutadans d’aquests país donaran (espero) una lliçó de Política als polítics professionals, allà cap al novembre. L’any en que molts dels nostres veïns diran prou de llepar-se les ferides, agafaran el brau per les banyes i engegaran nous projectes. Personals, professionals, individuals, col·lectius… reformar el pis (Puji, res de gotelé!), reprendre els estudis -no tots els advocats són uns vividors ;-)-, obrir un negoci, quedar-se embarassats, aprendre a tocar un instrument, mudar-se, marxar d’Erasmus, acceptar una feina a l’estranger (o a Lleida que està un colló de lluny també), presentar-se per primera vegada a unes eleccions al Parlament, apostar per una campanya creativa per vendre cervesa en temps de crisi… i mil coses més.

Companys, empenyeu fort que el món no s’aturi!

dissabte, 2 de gener de 2010

President o sec(re)tari general

El passat dia 30 el President de tots els catalans ens va obsequiar amb aquesta perla durant el seu discurs institucional (sic) de Cap d’Any:

“Serà decisiu [l’any 2010] també per a nosaltres, els catalans, perquè se celebraran eleccions al Parlament de Catalunya i podreu decidir amb el vostre vot quin camí cal seguir: si hem d’aturar-nos, retrocedir o cercar falses dreceres, o bé si hem si hem de mantenir l’horitzó que ens hem traçat”.

Com es pot tenir tan poca vergonya i colar un paràgraf tant electoralista com aquest en un discurs institucional? És que potser el discurs era només per militants del PSC? O és que només és assenyat votar al seu partit i els que no ho fan s’equivoquen. Què passa amb els catalans que volen “aturar-se” o “retrocedir” o els que volen trobar la “drecera” d’una veda per totes? Aquests catalans no compten? Tots s’equivoquen, només aquells que voten PSC estan en possessió de la veritat i ens podran dur cap a “l’horitzó que hem traçat”, no?

Una vegada més li poden més les sigles que el país. Flac favor als ciutadans President.