divendres, 19 de febrer de 2010

Angels Of Mercy tornen a la carretera

En concret a la C-31 per anar de Mataró a Barcelona. Noves oportunitats de veure a la banda tribut dels Dire Straits en concert.

flyer-alchemy

find

find-us

dijous, 18 de febrer de 2010

no comment

debat nul

magnífic foto muntatge a les pàgines d’avui de El Periodico que mostra la inoperància del cos legislatiu espanyol a l’hora de resoldre els problemes de la gent.

dimecres, 10 de febrer de 2010

Ara que parlem de vegueries

Un article interessant i simpàtic que he descobert a contrastant.net.

Les comarques de les províncies que no es pot dir que ho són

El dia 21 de juny, a les 8.10 h., dins de l'espai "El matí de Catalunya Ràdio", el meteoròleg del programa va dir el següent: "Possibilitat de ruixats a l'extrem nord de les comarques de Barcelona i també de Girona". "Les comarques de Barcelona" és una fórmula creada a la transició per no dir "la província de Barcelona". Ara bé, que no s'utilitzi el mot "província" per designar la realitat, no vol pas dir que no s'utilitzi allò a què aquest mot es refereix per interpretar-la. En efecte, "Barcelona" és un terme que s'ha emprat per designar dues coses diferents, una ciutat catalana i una província espanyola. Com que les comarques són unitats territorials i administratives més grans que les ciutats, hem de concloure que l'expressió "les comarques de Barcelona" vol dir "les comarques de la província de Barcelona" i no pas "les comarques de la ciutat de Barcelona". Una província pot contenir comarques, però una ciutat, no. Ara bé, encara que els periodistes emprin aquestes dues expressions com si fossin intercanviables, en realitat no ho són i la substitució automàtica d'una per l'altra pot alterar radicalment el sentit i fins i tot pot donar lloc a expressions o frases sense sentit. Això és el que passa amb l'expressió "Possibilitat de ruixats a l'extrem nord de les comarques de Barcelona". Les comarques de la província de Barcelona són el Barcelonès, el Maresme, el Baix Llobregat, el Garraf, l'Alt Penedès, l'Anoia, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, Osona, el Bages i el Berguedà. El nord de la província de Barcelona és la comarca del Berguedà. Per tant, el que l'home del temps de la ràdio vol dir és que potser cauran ruixats en punts del nord d'aquesta comarca, és a dir, a la zona de Sant Llorenç de Morunys i el Port del Compte, i a la zona de Castellar de N'Hug, Guardiola, Bagà i la Pobla de Lillet. Ara bé, si no sabem que quan el periodista o el meteoròleg diu "les comarques de Barcelona" vol dir "la província de Barcelona", el sentit de la informació donada és tot un altre. En aquest cas el que diu el meteoròleg és que hi ha possibilitat de ruixats a l'extrem nord de totes i cadascuna de les comarques que integren la província de Barcelona. En el primer cas -"ruixats al nord de la província de Barcelona"- diu que plourà al Berguedà i en l'altre -ruixats al nord de les comarques de Barcelona-, que plourà a totes les comarques de la província de Barcelona. Es tracta, doncs, d'una pràctica lingüística que altera el sentit d'allò que es vol dir i, en conseqüència, és una mala pràctica i s'ha d'evitar.

Si passem del terreny lingüístic a l'ideològic, aquesta pràctica s'explica per una incomoditat amb la realitat -la divisió provincial espanyola- i una incapacitat o manca de voluntat per canviar-la. Davant d'aquesta situació contradictòria, en comptes de modificar la realitat, s'opta per ocultar-la mitjançant un canvi de denominació.

Tractant-se d'una informació periodística i no pas d'una actuació política, hom es pot preguntar quin conflicte podria plantejar canviar el marc de referència provincial pel comarcal. ¿Passaria res si els periodistes i meteoròlegs de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió esborressin del seu mapa mental i de la seva pràctica professional les províncies espanyoles? Allò que impedeix que els periodistes i altres professionals facin aquest pas és el mateix que ha impedit que el facin els polítics: la por a la transgressió, que és al capdavall, la por a decidir.

dilluns, 1 de febrer de 2010

ZP, jubila’t tu

jubilats

ZP&Company s’ha despenjat aquesta setmana amb un nou globus sonda/cortina de fum per fer veure que fan alguna cosa per governar Espanya. Han deixat caure la possibilitat de que l’edat de jubilació s’allargui dels 65 als 67 anys.

D’entrada partits i agents socials ja han dit que la idea de brillant no en té res. S'entén que la societat del benestar en la que vivim hauria de treballar per aconseguir reduir l’edat de jubilació i no pas allargar-la. En el fons ZP mareja la perdiu amb una política social a llarg termini (sistema de jubilacions) per fer veure que intenta resoldre la situació de crisi actual.

Però la cosa no acaba aquí. El tema té encara una doble trampa al darrera. Creieu que aquesta proposta va orientada a que els nois i noies que ara estan a la universitat treballin fins als 67 per pagar les pensions dels que ara en tenim 30 o 40? Això seria una política a llarg termini digna de un gran estadista. Qui sap com serà el món el 2050 (data en que es jubilarien els que ara tenen 27)! En temo que les intencions de ZP són una mica més “curt-terministes”

L’edat mitjana de jubilació a Espanya ronda els 62-63 anys. Això vol dir que la gent se sol jubilar un parell d’anys abans del previst per la llei i generalment no pas per decisió pròpia sinó per decisió del mercat laboral. Tots aquest jubilats no reben la prestació màxima a la que tindrien dret ja que opten a ella 2 anys abans de lo previst. En la majoria de casos segurament deu ser la opció menys dolenta, renunciar al percentatge corresponent a jubilar-se amb dos anys d’antelació deu ser millor que intentar buscar feina als 63.

Ara bé, què passa si allarguem l’edat de jubilació una parell d’anyets? Docs que aproximadament, el mercat laboral es comportarà de manera similar i la mitja d’edat de jubilació seguirà estant entorn als 62-63 anys, però ara aquesta edat estarà a 4-5 anys de distància de l’edat establerta. La gent que es jubili als 62 tindrà una pensió que rebrà una penalització corresponent a jubilar-se 5 anys abans del previst en lloc dels 3 actuals. I no estem parlant del joves de 27 anys que es jubilaran el 2050, no, no! Estem parlant dels que ara tenen 60 i es veuran obligats a jubilar-se d'aquí a un parell o tres d’anys.

Conseqüència, no estem davant d’una altra cosa que d’una reducció de les pensions encoberta. Brillant la política social de ZP, no?