diumenge, 24 d’octubre de 2010

Queda algun unionista a la sala?

logos_GENE_EiF

Imatge de Mònica Zapata

Jordi Barbeta escriu i descriu amb gran transparència i contundència la situació financera que viu la Generalitat, arran de l’emissió de bons que s’ha produït aquesta setmana passada al seu article a La Vanguradia d’avui.

L’article sencer és altament recomanable, però m’agradaria destacar el paràgraf final que diu:

Si la Generalitat fuera una empresa privada, su situación se acercaría a la suspensión de pagos después de haber firmado "el mejor acuerdo de financiación de la historia". Catalunya, con el 16% de población, aporta el 20% del PIB estatal, paga 20.000 millones en impuestos más de lo que recibe en servicios, y los servicios públicos esenciales funcionan gracias a que una tercera parte de la población, además de contribuir, descongestiona los centros públicos pagándose de su bolsillo la sanidad y la educación. Catalunya es además la comunidad con menos funcionarios y con más peajes... ¡Qué paradoja! Los catalanes pagan más, gastan menos y son los más endeudados. España paga sus letras del Tesoro al 1,8% y sus bonos a tres años al 2,52%, pero obliga a Catalunya a pagar el dinero que le falta a casi el 8% contando la comisión.

Demolidor veritat. Queda algun unionista a la sala que encara es vegi en cor de defensar que Catalunya està millor dins d’Espanya que fora?

dimarts, 19 d’octubre de 2010

Rosell, el no líder

WashHands2

En la seva primera roda de premsa després de guanyar les eleccions del FCB, en Sandro Rosell va apel·lar a la unitat del barcelonisme i a l’esperit de Nelson Mandela.

Rosell va dir que volia ser el president de tots el barcelonistes, que volia fugir dels “ismes”, prou de nuñismes, cruiffismes i suposo que no engegar etapes de laportismes ni rosellismes. També va dir que volia que l’esperit de Mandela dirigís les seves accions amb declaracions del tipus:

"Soy miembro del consejo asesor de la Fundación Nelson Mandela, y leyendo el Factor Humano, entendiendo lo que Nelson Mandela hizo, y viendo la película 'Invictus'... entiendes el espíritu. Si conseguimos aplicar un porcentaje pequeño del espíritu de Mandela ya me daré por satisfecho".

Bé doncs, en una tarda de dissabte, rodejat de socis compromissaris el Sr. Rosell va trinxar aquests dos principis fundacionals del seu mandat. Si una cosa no va fer Mandela al arribar al poder va ser atacar als seus enemics, ans al contrari, els seus esforços es van centrar en convèncer a la majoria negra del seu país de que no havia de fomentar l’esperit de revenja contra la minoria blanca. Justícia, sí. Revenja, no.

I malauradament pel barcelonisme, la posada en escena de l'assemblea de compromissaris va tenir més tuf d’intent de revenja esbiaixada que d’acte de justícia comptable. Tota la raó objectiva que la nova junta tingués per reformular els comptes de l’últim any de la directiva Laporta, es perd en la posada en escena. No permetre que la junta sortint exposi els seus comptes, les mitges veritats, la rentada de mans de Rosell, els 3 minuts de reflexió, etc.. són “poses”que intenten donar una visió esbiaixada de la realitat.

Estic d’acord amb que els socis puguin reclamar a Laporta tot allò que creguin que està fora de lloc, però per fer-ho cal que el soci compti amb una informació fidedigna i no partidista o almenys si és partidista que ho sigui per les dues parts.

dimarts, 5 d’octubre de 2010

Lideratge innat made in Spain

Una imatge per a la reflexió. “Al loro” amb el poker d’asos que estan al capdavant de les quatre institucions espanyoles que haurien de liderar la sortida de la crisi.

poker10