dimarts, 30 de novembre de 2010

This is Show Time


Resum dels gols del Barça-Madrid... però explicat per la gent de GOLTV dels EEUU. Tremendus els comentaris, els tios flipen.

dimecres, 24 de novembre de 2010

Catalunya a l’UE dels 28

Us deixo amb un article super-tendenciós de lainformacion.com. Fixeu-vos com constantment l’article compara una Catalunya independent amb Grècia i Irlanda, en concret la comparació és amb els aspectes negatius de Grècia i Irlanda.

cat in UE

dimecres, 17 de novembre de 2010

Xarxa neutral #redneutral

red_neutral

Avui es debat al Senat espanyol una moció (text complert) per al que s’insta al govern a modificar la normativa espanyola en matèria de societat de la informació per tal de garantir el principi de neutralitat de la xarxa per part dels proveïdors de telecomunicacions que operen a Espanya.

Dit així del “tirón” pot sonar super-geek i podem creure que això només afecta a quatre fanàtics d’Internet, però res més lluny de la realitat. La cosa té molta “chicha” i el resultat d’aquest debat pot marcar l’evolució que Internet tingui a España. Al blog d’Enrique Dans podeu llegir el seguiment que està fent d’aquesta qüestió però si m’ho permeteu us faig un petit resum de què va aquesta història de la neutralitat.

En essència, el que suposaria perdre la neutralitat da la xarxa seria que Internet es convertiria en un sistema semblant a la televisió de pagament. A les xarxes de televisió existeixen serveis gratuïts i serveis de pagament i el que es més important, només els que tenen una llicencia poden emetre continguts través de la xarxa. És una xarxa tancada, prioritzada i unidireccional.

Al món de la televisió, si ets un fanàtic de la cuina i vols veure el “Canal Cocina” has de buscar l’operador de televisió de pagament que l’ofereix i abonar-t’hi. No pots triar l’operador que vulguis per que no tots inclouen aquest canal a les seves ofertes. En l’altre extrem, el creadors del “Canal Cocina” es veuen obligats a arribar a un acord amb alguna plataforma televisiva per poder fer-te arribar els seus continguts a casa teva. Per si sols no ho podrien fer…fins l’arribada d’Internet. Internet canvia aquest paradigma d’integració vertical dels continguts i les xarxes.

El creadors d’Ebay o Facebook o els autors de tots els blogs que hi ha per Internet no han agut d’arribar a cap acord amb cap operador de telecomunicacions per desenvolupar les seves idees. Senzillament han hagut de contractar un servei neutre de connexió a Internet i després, el que tu hi connectis és cosa teva. Imagineu per un moment que el vostre operador de telecomunicacions us digués que amb la tarifa plana que pagueu podeu navegar per la web, però no podeu pujar continguts a Youtube, que per poder pujar vídeos a Youtube heu de pagar un abonament especial. O pitjor, que el vostre operador arribés a un acord amb Hotmail, però no amb Gmail i que per tant  des de casa no poguéssiu accedir al correu que volguéssiu. O que el vostre operador arribés a un acord amb el Grup Godó per tal que la pàgina de La Vanguardia es carregues en un plis però que la pàgina de l’Avui, El Periodico i el Mundo triguessin una eternitat. O que La Sexta hagués de signar un contracte amb tots els operadors d’Internet del país per poder oferir la seva programació per Internet.

El món econòmic es desenvolupa cada vegada més a Internet i les temptacions de voler controlar qualsevol mitjà capaç de generar riquesa són cada vegada més grans.

Us deixo un vídeo prou entenedor sobre el tema:

dimecres, 10 de novembre de 2010

Més que un club, un frau

mormon_women_not_allowed

Imagineu per un moment que jo volgués posar en marxa una associació, un club, una ONG, una empresa, una fundació o qualsevulla altra cosa semblant. Imagineu també, que en redactar els estatuts fundacionals d’aquest  “el que sigui” deixo clarament explicitat que només les persones de gènere masculí podran accedir als òrgans de direcció i decisió. Imagineu que també explicito als estatuts que no podran formar part activa del club o fundació aquelles persones que tinguin l’estat civil de divorciats o que no tinguin com a única tendència sexual l'heterosexualitat.

Pregunto, quines possibilitats creieu que té la meva fundació/associació de poder-se inscriure en el registre oficial pertinent? I pregunto, quines possibilitats creieu que tindria el meu club de rebre donacions, ajudes i subvencions d’organismes públics i privats? I vaig més enllà, quines opcions li veieu a la possibilitat de que el Ministerio de Hacienda inclogués una casella a la liquidació de l’IRPF per que cada ciutadà que ho considerés oportú donés una part dels seus impostos a la meva causa?

dimecres, 3 de novembre de 2010

Yes we vote

vote

Una vegada més ens arriba, des de l’antre costat de l'Atlàntic, un interessant gest de democràcia participativa. Fa dos anys els americans dels EEUU van tenir l'oportunitat de triar el seu president en unes eleccions directes. Van decidir a “voto pelao” qui havia de dirigir el poder executiu del seu país.

Ahir aquest gest democràtic es va veure complementat amb la tria parcial de congressistes i senadors. Novament per vot directe, van decidir qui havia de formar part del poder legislatiu. I com ja havia passat alguna altra vegada es va donar un efecte de contrapunt interessant: el color del poder legislatiu i executiu no són plenament coincidents. Això obligarà als politics que formen un i altre poder a esforçar-se per fer la seva feina o el que és el mateix, obligarà als politics a fer Política.

Ara que s’apropen al nostre país “les eleccions més important per a tota una generació” (Montilla dixit), hom veu amb certa enveja el poder que té el vot dels ciutadans en alguns països al comparar-lo amb el xec en blanc que anirem a dipositar nosaltres el 28N.

NO m’agradaria que aquest comentari s’interpretés com un crit a l’abstenció, tothom a votar el 28N! Però si crec que val la pena entrar a reflexionar-hi i veure quina és la postura que tenen les diferents candidatures al respecte.

Del tema de les consultes directes a la població en referèndum per decidir temes que els afecta ja no hi entro per que llavors ja seria per un “apaga i vámonos”.