dimarts, 20 de desembre de 2011

Espanya-ficció

Escoltant el debat d'investidura de Rajoy i les rèpliques dels partits de l'oposició només em queda una cosa clara: no hi ha cap grup parlamentari de la cambra espanyola que estigui content amb l'organització territorial del Reino de España. Uns quants volen marxar, altres la volen que tothom es quedi federat, altres la volen uniforme, altres la volen més UNA, més grande i més llibre...

Que no s'atabalin... si la solució salta a la vista... campi qui pugui!


Els territoris grisos no m'he atrevit a integrar-los en lloc, la veritat és que no sabria dir cap a on voldrien tirar. Us quadra? 

dimecres, 23 de novembre de 2011

Angels Of Mercy al Clap

Els Angels of Mercy estan de nou amb la banda al complet, 
i per celebrar-ho, tornen a la Sala Clap de Mataró. 

Dissabte 26 de Novembre a les 22:45h

Actuació conjunta amb El Loco Educado (0:00h) 
que presenta el nou disc "el equilibrio del péndulo"

Entrada anticipada: 6€ + despeses de gestió
Entrada a taquilla: 8€

Venta anticipada a:




dimarts, 22 de novembre de 2011

Resposta a @im_dario

Al blog del candidat a Senador per pirata.cat Dario Castañé (@im_dario) s'ha encetat un interessant debat sobre el sistema electoral Espanyol (el sistema català ja el debatrem quan redactem la nostra pòpia constitució).

Transcric la meva reflexió al debat obert.
 
Premisa:

Antes de entrar en el sistema de reparto creo que valdría la pena dar un paso a tras y pensar en qué votamos cuando votamos en España.

En España el sistema electoral liquida el mismo día el ejecutivo y el 100% de las dos cámaras del legislativo. Por lo tanto el día de las elecciones hay que reelegir ejecutivo (de manera indirecta) y dos cámaras del legislativo (que además se les suponen funciones diferentes).

Pretender ser "justos" en el sistema para elegir todo esto con único método es ser, a mi entender, demasiado ingenuo. Bueno, de hecho utilizamos dos métodos, pero lo de las crucecitas del Senado da para una tesis doctoral.

Desarrollo:

El #1persona1voto me parece una opción fantástica para la elección presidencial. Para elegir el presidente de todos, cada voto significa lo mismo. La mayoría gana y se lo lleva todo.

La propuesta que expone Dario para el Congreso nos lleva a un parlamento con 19 partidos. Eso esta muy bien si queremos un parlamento cuasi asambleario. Si estamos dispuestos a asumir las desventajas de algo así, perfecto, pero luego no nos quejemos si una minoría bloquea la decisión de la mayoría o la eficacia y eficiencia del legislativo caen por los suelos por que conseguir unanimidades es tremendamente costoso.

Podéis encontrar algunos cálculos alternativos más aquí: http://danirambla.blogspot.com/

El Senado, buff. O lo usamos o lo desmontamos. Como “centro de día” para políticos retirados nos está saliendo demasiado caro. Claro que quizá, antes de decir qué hacemos con una cámara de representación territorial tendríamos que aclarar cual es la organización territorial del Estado. ¿Somos un estado pseudo-federal, cuasi-fedeal, regional? De momento se podría decir que a lo sumo somos un estado Autonómicamente asimétrico (País Vasco y Navarra categoría AAA, Catalunya queriendo ser AAA, regiones que lo de ser autónomos ni les viene ni les va, Ceuta y Melilla sin clasificar, etc…

Corolario:

Elecciones presidenciales por elección directa. Utilizando varias rondas o bien utilizando primarias abiertas a todo el mundo para elegir los candidatos finales.

Elecciones al Congreso con circunscripciones más equilibradas. Si no queremos complicarnos mucho la vida las CCAA podrían dar el pego. A perfeccionar en siguientes iteraciones.

Elecciones al Senado utilizando “grandes electores”. Cada “territorio” a ser representado en la cámara territorial elige a sus representantes 2 o 3 (no hace falta más) a través de cargos ya electos. Podría ser a elección de los alcaldes o de los parlamentos nacionales/regionales. El Senado estaría alineado con quien gobierna en cada región/nación y conseguiría transmitir a la cámara alta la representación del territorio.

El voto es totalmente directo y representativo para el ejecutivo y se va volviendo más proporcional y “delegado” a medida que vamos “subiendo”.

Adendum:

Poder elegir fiscales generales y magistrados del constitucional por voto directo no estaría mal.



dilluns, 21 de novembre de 2011

Un altre apunt matemàtic del 20N

Una altra possible modalitat de repartiment d'escons és calcular el "preu" de l'escó a priori i no pas a posteriori com fa la llei D'Hondt.

Si considerem una circumscripció única a tota Espanya tenim que hi ha 34.952.313 electors i 350 escons a repartir. Això vol dir que cada escó val 99.864 vots. Per cada paquet de 99.864 vots que un partit pugui sumar li donarem un escó:



Partit    Dip20N  Vots20N     %20N      Alternativa   
PP        186    10.830.693   44,62%     108
PSOE      110     6.973.880   28,73%      69
CiU        16     1.014.263    4,17%      10
IU-LV      11     1.680.810    6,92%      16
AMAIUR      7       333.628    1,37%       3
UPyD        5     1.140.242    4,69%      11
EAJ-PNB     5       323.517    1,33%       3
ERC         3       256.393    1,05%       2
BNG         2       183.279    0,75%       1
CC-NC-PNC   2       143.550    0,59%       1
COMPROMÍS-Q 1       125.150    0,51%       1
FAC         1        99.173    0,40%       0    
GBAI        1        42.411    0,17%       0

Quedarien 125 escons buits corresponents a l'abstenció, els vots en blancs, nuls i a candidatures que no arriben a 99.864 vots. El PP passaria de tenir el 53% dels escons al 30% i IU del 3,14% dels escons al 4,6%. El 36% del parlament  quedaria buit.

Quatre apunts matemàtics sobre el 20N

Victor D’Hondt (20 de noviembre de 1841 - † 30 de mayo de 1901)

  • 9.710.775 persones que no han votat (algunes gràcies a la ineptitud dels responsables del vot per correu). 317.886 vots nuls i 333.095 vots blancs... més de 650.000 persones que voten però no troben cap opció que els convenci.
  • 61 candidatures han aconseguit vots vàlids. 48 d'aquestes candidatures no han acosseguit representació (acumulen 792.587 vots).
  • Espanya necessita eleccions presidencials separades de les parlamentaries. Executiu i legislatiu per saparat. 61 candidatures per formar parlament es garantia de pluralitat, però 61 candidats per escollir president es un sense-sentit.
Milers de vots de partits com IU i UPyD han quedat també sense representació ja que es presentaven a moltes circumscripcions on no han obtingut escó.

La llei D’Hondt pot ser bastant dicutible, però el que segur que és una distorssió són les circumscripcions. O millor dit, la diferencia de població entre circumscripcions. La lleu D’Hondt necessita circumscripcions on es reparteixin molts escons per cometre menys errors de proporcionalitat.

Si les circumscripcions fossin les CCAA en lloc de les provincies:
  • A Catalunya els resultats haguessin estat CiU 15 (en lloc de 16), PSC 14, PP 11, ICV 4 (en lloc de 3), ERC 3. Sense massa variacions. ICV hagués pogut aporfitar millor els vots que de manera provicial li son inutils.
  • A Castella Lleó la cosa és més interessant: PP 19 (en lloc de 21), PSOE 10 (en lloc d'11), UPyD 2 (en lloc de 0), IU 1 (en lloc de 0). Els 92.000 vots de UPyD i els 85.000 d'IU haguessin tingut representació.
  • A Andalusia (si treiem la barrera del 5%): PP 28 (en lloc de 33), PSOE 23 (en lloc de 25), IU 5 (en lloc de 2), UPyD 3 (en lloc de 0), PA 1 (en lloc de 0).
Si extenem el càlcul a totes les CCAA:

     Cir CCAA    20N
PP    174        186
PSOE  108        110
IU     19         11
CiU    15         16
UPyD   12          5
AMAIUR  6          7
PNV     5          5
ERC     3          3
CC      2          2
BNG     2          2
PA      1          0
GBAI    1          1
FAC     1          1
COMPROM 1          1
      350        350

Amb aquesta alternativa el PP no tindria majoria absoluta i el PSOE encara tindria menys diputats. IU y UPyD aprofitarien molt millor els vots perduts per diferents provincies.

Sembla que Espanya necessita una revisió del seu sistema electoral... clar que a Catalunya no hem estat capaços de fer-ne un en 30 anys.

PD.: Heu vist quin dia va néixer el senyor D'Hondt?  o_O

dimecres, 16 de novembre de 2011

Tech pills #1 "la fibra d'ONO"

Segur que tots esteu farts de sentir la publicitat de l'operador de cable ONO on destaca els avantatges de la seva xarxa "de fibra òptica". Comercialment ha estat una estratègia fantàstica ja que ha aconseguit transmetre el missatge de que ONO ofereix una xarxa moderna, fiable i de fibra óptica fins a casa nostra. Però tècnicament aquesta campanya es tremendament fal·laç, parcial i esbiaixada. En el seu moment l'agència Autocontrol ja va dir-hi la seva, arrel d'una denuncia de Telefónica. A diferencia d'ONO, Telefónica sí que esta fent un esforç inversor en desplegar una xarxa de fibra òptica fins a la llar (FTTH).
ONO ha pretendido de forma desleal y engañosa aprovecharse de la reciente popularidad que entre el consumidor medio está alcanzando la fibra óptica (por sus evidentes cualidades) y trata de arrogarse dicha cualidad cuando su red no presenta esa naturaleza.


Se muestran imágenes realizadas por ordenador de un mapa de la Península Ibérica (junto con la alegación "red de fibra óptica"), en el que un haz de luz blanca (que representa la fibra óptica) comunica numerosos puntos de la geografía española, llegando finalmente hasta el terminal portátil de la mujer que aparece en el anuncio. A continuación se muestra el logotipo de ONO del que sale de nuevo el haz de luz, que recorre el camino que hay hasta llegar a una zona urbana residencial, subiendo por las paredes de los edificios hasta llegar a los hogares.
Entiende el Jurado que si en una publicidad una red se califica como red de fibra óptica y esta terminología se acompaña de imágenes en las que la fibra óptica (o la luz que la representa) alcanza hasta los hogares, un consumidor medio concluirá necesariamente que la red del anunciante está íntegramente compuesta por fibra óptica. En el presente caso, la publicidad -por el tipo de imágenes que en el concreto anuncio se emplean- es susceptible de generar falsas expectativas entre el público de los consumidores, llevando a éste a concluir que la red del anunciante está integrada en su totalidad (hasta el domicilio de los consumidores) por fibra óptica, cuando esto no se corresponde con la realidad.
Tots els operadors de telecomunicacions utilitzen la fibra òptica com a mitjà de transport en les seves connexions troncals. Això és, la xarxa que interconnecta cada una de les ciutats i pobles amb els nodes centrals i amb Internet. Per tant, fins a les centrals telefóniques locals que trobarem als nostres barris i viles tots els operadors hi arriben amb fibra. És a partir d'aquests nodes locals on trobem la gran diferència entre operadors. Hi ha tres tecnologies principals per acabar de construir la xarxa des de la central local fins a casa nostra:

1. El cable telefònic tradicional (parell de coure). El cable de telefon de tota la vida, per on podem tenir el servei de telefonia bàsica de sempre i sobre el que es distribueixen també les tecnologies DSL (ADSL, ADSL+, ADSL2+ i VDSL). Aquest és el cas de la majoria d'operadors. amb aquesta tecnologia ens venen els Internet 6Mb, 10Mb, Máxima Velocidad, etc.


2. El cable coaxial (com el de les antenes de TV). Aquest és el cas d'ONO (hereva de la xarxa de MENTA a casa nostra). La xarxa d'ONO és el que es coneix com a xarxa híbrida fibra-coaxial (HFC). Presenta alguns avantatges sobre l'ADSL un dels quals és la capacitat d'aconseguir velocitats més altes. ONO està desplegat la norma DOCSIS 3.0 a la seva xarxa coaxial, cosa que li permet arribar a velocitats de 50 i 100 Mbit/s en baixada.


3. La autèntica fibra "real de verdad de la buena". El que es coneix com a FTTH o fibra fins a la llar. En aquest cas la fibra òptica s'estén fins a casa del client. És a dir que al menjador de casa nostra ens hauran de col·locar un aparatet fins al que ens faran arribar un cable de plàstic de color groc. Alló és la fibra. Telefónica és qui porta la veu cantant en aquest tema amb més d'un milió de llars pre-conectades a la seva xarxa FTTH (Movistar Fibra Optica). Orange també ha desplegat aquesta mena de xarxa a Madrid, Viladecans i Astúries i altres opreradors d'ADSL tenen aquesta tecnologia dins dels seus plans de futur. Aquí el tema de la velocitat queda pulveritzat, ja que la tecnologia que hi ha darrere l'FTTH continua en plena evolució. Connexions de centenars de Mbit/s són tècnicament possibles tot i que comercialment no tenen massa sentit (si més no pel mercat domèstic).

Espero que amb aquests quatre apunts us sigui més fàcil esquivar la publicitat enganyosa.

dimarts, 15 de novembre de 2011

Un debat de ficció: Vinick contra Santos

Encara no havia escrit res sobre el pobre espectacle que va suposar el "cara a cara" entre Rubalcaba i Rajoy a la seu de l'Academia de la Televisión amb Campo Vidal com a cronometrador oficial. I no he escrit abans per que realment en fa molta mandra comentar un esdeveniment, que hauria de ser tremendament important per les eleccions del 20N i que va resultar tant pobre. Realment va resultar un debat estèril i fictici. És per això que he decidit escriure al respecte tot fent servir una gran sèrie de ficció com The West Wing per explicar com crec que haurien de ser el autèntics debats entre candidats a dirigir un país.

Primer, els candidats que arriben a un debat final per l'elecció a president haurien de tenir el cul pelat de debatre i argumentar. Però no de debatre i argumentar amb altres polítics i periodistes, haurien de tenir el cul pelat de debatre i argumentar amb la gent que han de convèncer.


Haurien d'arribar a l'elecció final després de tot un proces de porta a porta, de poble a poble i de superar diferents eleccions primaries que els permetés dirigir-se al país sense necessitat de llegir constantment en un paper.

I sobretot, un debat presidencial, ha de ser un autentic debat... i ha de ser presidencial. O millor dit, l'han de mantenir candidats que realment estiguin capacitats per ser presidenciables, que sàpiguen parlar i convèncer, que no tinguin por d'ocupar l'espai i l'escenari, que no els intimidi que hi hagi públic al plató i que no converteixin al periodista moderador en un simple cronometrador de l'ACB.


Em temo que haurem de seguir conformant-nos amb la ficció.

dimecres, 9 de novembre de 2011

Els diners que s'han "donat" als bancs

No parem de sentir que és una vergonya que s'estigui donant diners públics al bancs, que precisament són els principals causants de la crisi i que hauria de ser al revés, que fossin ells els que paguessin. No entraré a valorar si el rescat de bancs és una tàctica encerta o si seria millor deixar que els que fessin fallida tanquessin (com es va fer amb Lehman Brothers). Però crec que seria interessant aclarir una mica que vol dir "donar" diners als bancs, per que tal i com se sent moltes vegades sembla com si estiguéssim creant partides del pressupost de l'Estat per regalar a fons perdut diners a CatalunyaCaixa o Unnim. No és exactament així i crec que aquest article al Público ho explica prou bé (per lo complex que és el tema). Reprodueixo la part interessant (no copyright infringement intended): 
Desde el comienzo de la crisis financiera, en otoño de 2008, el Gobierno ha puesto en marcha diferentes medidas de apoyo a la banca, similares a las que adoptaron otros países de la UE. Las ayudas las gestiona el Banco de España. No es dinero que salga del Presupuesto, pero sí es dinero público porque se ha cubierto con  emisiones específicas de deuda realizadas por el Tesoro.
Tres son las principales vías de inyección de capital. La primera, a través del Fondo de Adquisición de Activos Financieros (FAAF), consiste en la compra de activos de bancos y cajas, con pacto de recompra; esto es, supone un ingreso luego para las arcas públicas. Estas ayudas han ascendido a 19.500 millones.
La segunda vía son los avales a la emisión de deuda. Se trata de determinadas emisiones de deuda que realizan las cajas y los bancos que llevan la garantía del Estado. El Tesoro ingresa una comisión por este aval. Hasta septiembre, se han avalado emisiones por 88.606 millones. Y la tercera es el Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria(FROB). Son las ayudas a las cajas y bancos para reforzar su solvencia, porque sus ratios de capital están por debajo de lo establecido. Hasta la fecha se han inyectado 17.616 millones. Por todas estas ayudas, el Estado ingresa dinero, en concepto de comisiones o de intereses. Entre enero y septiembre de este año, de los avales y del FAAF, el Tesoro ha ingresado 425 y 602 millones, respectivamente. En total, 1.27 millones.

dimarts, 25 d’octubre de 2011

Comptats i avalats, short list

Avui han sortit publicades al BOE la llista e candidatures proclamades per les eleccions del 20N una vegada revisats els avals presentats. Aquesta es la llista de candidatures "premiades":


BGLT  PIRATES DE CATALUNYA (PIRATA.CAT)
BGLT  ESCONS EN BLANC (Eb)
BGLT  PLATAFORMA PER CATALUNYA (PxC)
BGLT  PARTIT ANIMALISTA CONTRA EL MALTRACTAMENT ANIMAL (PACMA)
BGLT  UNIÓN PROGRESO Y DEMOCRACIA (UPyD)
BGLT  ANTICAPITALISTES (ANTICAPITALISTES)
BGLT  UNIFICACIÓN COMUNISTA DE ESPAÑA (UCE)
BGLT  PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE)
BGLT  ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA-CATALUNYA SÍ (ERC-RI.cat)
BGLT  PARTIDO POPULAR (PP)BGLT  CONVERGÈNCIA I UNIÓ (CiU)
BGLT  INIC. PER CAT. VERDS-ESQ. UNIDA i ALTER.: L’ESQUERRA PLURAL (ICV-EUiA)
xxLT  PARTIT COMUNISTA DEL POBLE DE CATALUNYA (PCPC)
x-xT  PARTIT REPUBLICÀ D’ESQUERRA-REPUBLICANS (PRE-R)
x-xT  HARTOS.ORG (HARTOS.ORG)
---L  PER UN MÓN MÉS JUST (PUM+J)

B, G, L, T: provincia on hi tenen candidatura
x: província on no han estat acceptats els avals
-: província on no s'havien presentat avals

Total que la província amb més candidatures serà Tarragona amb 15 llistes i la que menys paperetes tindrà seran Barcelona i Girona amb 12.

Fins a 11 candidatures extraparlamentàries han aconseguit els avals necessaris en almenys una província i fins a 12 partits han aconseguit tenir llista a les 4 províncies.

dilluns, 17 d’octubre de 2011

El joc (pervers) del avals


El 20-N toca anar a votar per triar Diputados i Senadores, com cada quatre anys des de fa (només) trenta anys. Aquesta vegada però el legislador a volgut afegir un plus d'intringulis a la convocatòria i ha afegit un tràmit previ que les candidatures han de complir: cal que les candidatures sense representació prèvia al Congreso presentin l'aval del 0,1% del cens de la circumscripció electoral (província) per la que es presenten.

La norma presenta certa controvèrsia ja que és una barrera importantíssima per la lliure constitució de candidatures no majoritàries i per tant fa la nostra democràcia un pel menys democràtica. Per altra banda hom pot pensar que una certa barrera per evitar que grupuscles, candidatures fantasmes i partits opacs es presentin pot ser fins a cert punt útil. El problema de la mesura és que el legislador (com fa sovint) pren la mesura tard, malament i amb una mirada molt curta. 

La mesura pot tenir un esperit interessant, semblant al que tenen unes primaries o unes eleccions a varies voltes, però la implementació és (novament) un pedàs. I no necessàriament per que els partits petits siguin els principals perjudicats per la decisió presa pels partits majoritaris. Per descomptat que els partits molts, molt petits quedaran fora per que no aconseguiran els avals necessaris o només els aconseguiran el algunes províncies, però en qualsevol cas el resultat al final seria similar: les opcions d'aconseguir representació ja eren nul·les abans del sistema d'avals. Ara bé, pels partits no tant petits sense representació parlamentaria poden treure un rendiment positiu del procés de recollida d'avals. Suposarà una precampanya i un període de difusió de les seves idees que abans no existia i per tots aquells que aconsegueixin reunir els avals suposarà un símptoma clar de que el que proposen va en serio i que hi ha gent que els escolta i recolza.

El sistema electoral espanyol necessita una revisió urgent i el "parche" dels avals és força matusser, però com sempre hi ha gent que és capaç de treure profit de les crisis i les dificultats. Per això m'agradaria destacar i felicitar la feina de Pirates de Catalunya. Per obrir la seva eina de captació d'avals joavalo.org a tots els partits petits i sobretot per haver aconseguit els avals necessaris per presentar-se a tot el país (recompte d'avals: Barcelona 7122, Girona 662, Lleida 487 i Tarragona 855).

Fem un esforç de memòria visual i recordeu la taula amb les paperetes del vostre col·legi electoral a les passades eleccions amb desenes i desenes de candidatures i ara imagineu la potència que tindrà, per a Pirates de Catalunya trobar-se amb una taula on (segurament) només hi haurà les paperetes de PSC, CiU, PP, IC, ERC i les seves. si aneu a votar amb la intenció de no votar "els de sempre" cap a quina candidatura se us aniran els ulls?

El que us deia... un joc pervers.

dimarts, 27 de setembre de 2011

La gran @joanaestafanell m'ha passat aquesta joia cinematogràfica del segle XX. Ja sabeu que sóc un gran fan de les sèries de TV i de la ciència-ficció, és per aquest doble motiu que no puc estar-me de compartir amb tots vosaltres aquesta seqüència farcida de magnífics efectes visuals, diàlegs punyents, magistral interpretació, girs de guió inesperats i final sorprenent. Pura poesia visual.

dilluns, 12 de setembre de 2011

post post Diada

Una Diada molt especial. Plena de reivindicacions, sentiments i emocions. El gran discurs d'en Màrius Serra al matí al parc de la Ciutadella defensant l'immersió i l'escola, novament les imatges colpidores del World Trade Center, els carrers plens d'estelades i per acabar...

un gran concert de Sopa de Cabra (llàstima que el palau Sant Jordi segueixi sonant com un pet).



Per no dir res - Sopa de Cabra

El vent està bufant fort, les estrelles s'han apagat,
pels carrers corre el Sol, i la gent amb els ulls tancats,
que no sap on va, que no sap on va.

Camí del lloc més alt ja no tenim on trepitjar,
paguem el preu més car en nom de la felicitat,
parlem per no dir res, creiem que som eterns,
és tot el que hem après des que es va inventar el temps,
no hem volgut canviar.

El món hem desbocat, diuen que ara s'està acabant,
però tot seguirà igual quan el vent se'ns haurà emportat,
si no trobem la clau anirem aguantant,
quan estarem cansats fugirem però endavant.

Mai... no és tard.

Ja s'ha acabat el temps de les promeses,
ja s'ha acabat el temps de les paraules.

Parlem per no dir res, creiem que som eterns,
paguem el preu més car en nom de la felicitat.
Ja s'ha acabat el temps de les promeses,
ja s'ha acabat el temps de les paraules,
ja s'ha acabat el temps de les promeses,
ja s'ha acabat el temps de les paraules.

dilluns, 29 d’agost de 2011

Una petita dossi d'optimisme

Una interessant versió acústica del hit de Katy Perry




Do you ever feel like a plastic bag
drifting through the wind
wanting to start again?
Do you ever feel, feel so paper thin
like a house of cards,
one blow from caving in?

Do you ever feel already buried deep?
6 feet under screams but no one seems to hear a thing
Do you know that there's still a chance for you
'Cause there's a spark in you

You just gotta ignite, the light, and let it shine
Just own the night like the 4th of July

'Cause baby you're a firework
Come on, show 'em what you're worth
Make 'em go "Oh, oh, oh"
As you shoot across the sky-y-y

Baby, you're a firework
Come on, let your colors burst
Make 'em go "Oh, oh, oh"
You're gonna leave 'em falling down-own-own

You don't have to feel like a waste of space
You're original, cannot be replaced
If you only knew what the future holds
After a hurricane comes a rainbow

Maybe your reason why all the doors are closed
So you could open one that leads you to the perfect road
Like a lightning bolt, your heart will blow
And when it's time, you'll know

You just gotta ignite, the light, and let it shine
Just own the night like the 4th of July

'Cause baby you're a firework
Come on, show 'em what you're worth
Make 'em go "Oh, oh, oh"
Adictivoz.com
As you shoot across the sky-y-y

Baby, you're a firework
Come on, let your colors burst
Make 'em go "Oh, Oh, Oh"
You're gonna leave 'em falling down-own-own

Boom, boom, boom
Even brighter than the moon, moon, moon
It's always been inside of you, you, you
And now it's time to let it through-ough-ough

'Cause baby you're a firework
Come on, show 'em what you're worth
Make 'em go "Oh, Oh, Oh"
As you shoot across the sky-y-y

Baby, you're a firework
Come on, let your colors burst
Make 'em go "Oh, Oh, Oh"
You're gonna leave 'em falling down-own-own

Boom, boom, boom
Even brighter than the moon, moon, moon
Boom, boom, boom
Even brighter than the moon, moon, moon

Firework' as originally performed by Katy Perry
Written By: Katy Perry, Mikkel S. Eriksen, Tor Erik Hermansen, Sandy Wilhelm, Ester Dean
Published by: Ultra Music Publishing / EMI Music Publishing / PeerMusic Publishing / WB Music Corp


dijous, 25 d’agost de 2011

The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland

Pels que creieu que el Reino de España té una organització politico-territorial complexa, feu una ullada a aquest vídeo:




dissabte, 30 de juliol de 2011

Com facebook ens pispa el telèfon

Si utilitzeu facebook des d'algun dispositiu mòbil (ipad, iphone, ipod, android o blackberry) estaria bé que féssiu una ullada a aquesta entrada per que potser esteu compartint l'agenda del vostre telèfon amb els senyors de facebook i no ho sabeu.

L'aplicació per a dispositus mòbils té una funcionalitat una mica perversa, la de sincronitzar els teus contactes de l'agenda del telèfon amb els teus amics de facebook:





















A priori a un li pot semblar que el que fa aquesta funcionalitat és completar la teva agenda amb la foto de contacte que els teus amics tinguin a facbook. És a dir, que hi ha una transferencia d'informació des de facebook CAP al teu telefon. Però la cosa no es queda aquí. Quan actives aquesta funcionalitat a l'aplicació del mòbil tots els teus contactes es transfereixen des del teu telèfon CAP als servidors de facebook per tal d'enllaçar-los amb els teus "amics" a la xarxa social. El resultat d'això és que a l'apartat d'Amics hi apareix una nova secció: Contactes o Phonebook. La podeu visitar aquí i tindrà una pinta així:


Si no teniu l'aplicació de facebook al mòbil o si tenint-la mai l'heu sincronitzat, a aquesta llista només apareixen els amics que voluntàriament hagin decidit compartir algun número de telèfon mitjançant l'apartat corresponent del perfil públic de facebook. Si l'aplicació del vostre mòbil s'ha sincronitzat alguna vegada aquesta llista serà molt més llarga i inclourà tots els vostres contactes. Els que no tinguin perfil a facebook apareixeran en negre i sense foto i els que sí en tinguin apareixeran perfectament enllaçats amb el típic color blau.

Aquest apartat del vostre perfil és privat i només vosaltres podeu veure'l.... bé, vosaltres i els "amos" de facebook. El que facebook pugui fer amb aquestes dades dependrà bàsicament d'ells i de la legislació dels EEUU.

En principi no és necessàriament un drama el que està passant aquí. No deixa de ser una còpia al núvol de la vostra agenda de contactes, però el fet de que darrera d'aquesta "copia de seguretat" hi hagi tot un procés d'identificació i relació amb altres usuaris de la xarxa social...mmmm. I sobretot, la principal crítica a aquest sistema és que l'aplicació mòbil no deixi ben clar, des del principi, què és el que farà amb les teves dades si actives l'opció de sincronitzar.

Com evitar-ho
Com esborrar la llista si no volem que facebook tingui una còpia de seguretat de la nostra agenda? Dos passos:

1. assegurar-nos que tenim desactivada l'opció de sincronitzar els contactes a l'aplicació facebook del nostre dispositiu mòbil.

2. clicant aquí i confirmant que volem esborrar la llista

Si fem això, la llista quedarà reduïda a només els amics de facebook que voluntàriament comparteixen algun telèfon al seu perfil. Alerta! Amb aquesta acció esborrem la llista de telèfons que NOSALTES haguem pogut pujar, però no ens garanteix en cap cas que alguna de les moltes persones a les que haguem donat el nostre telèfon alguna vegada no l'hagin pujat. De la mateixa manera que no tenim cap garantia de que cap persona que tingui el nostre telèfon personal no l'emmagatzemi en altres serveis de sincronització online d'agendes o que no el publiqui a doble pàgina a La Vanguardia de diumenge.

Sigueu curosos amb la vostra informació personal, però sobretot sigueu curosos amb el que feu amb la informació personal que altres persones us confien a vosaltres.

dilluns, 20 de juny de 2011

Renovar-se o morir


Fa 3 dècades que Espanya es va dotar d’un sistema democràtic representatiu clarament marcat i condicionat pel règim anterior i per les circumstàncies d’una transició sobre la que hi havia grans dubtes. Durant aquestes tres dècades aquests sistema ha sofert poquíssimes, per no dir cap, variació substancial. En gran mesura per que el propi sistema ja va néixer amb uns mecanismes de canvi molt limitats i en part per que la societat que vivia sota aquest sistema no n’havia reclamat cap canvi de manera majoritària.

El crack del 2008 ha posat de manifest la debilitat de moltes de les estructures sobre les que se sustenten les nostres societats modernes occidentals. Sobretot les estructures financeres, però també les estructures i els mecanismes de poder i decisió de l’administració del que és públic.

Avui és pràcticament un consens que “el sistema” necessita ser revisat en el seu cos central.

Procés constituent

Una manera evident de canviar les coses és tornar-les a fer de nou. Cau i net. En el cas que ens ocupa això seria engegar un nou procés constituent. Procés que se m’ocorre que es podria plantejar des de dos punts de partida:

O bé un nou procés constituent per redactar una nova constitució del Regne d’Espanya o bé un nou procés constituent per redactar la constitució de l’Estat Català.

Actualització 2.0

Una alternativa al “foc nou” seria actualitzar el que ja tenim funcionant, és a dir, una reforma de l’actual constitució que portés darrera la reforma de lleis rellevants per al funcionament democràtic: llei electoral, de partits, organització territorial, legitimitat de la monarquia, separació de poders, organització de l’administració pública, etc.

Desllorigador

I quin pot ser el desllorigador que posi en marxa algun d’aquests processos? En el cas de voler un nou procés constituent em temo que només un cataclisme de magnituds elefantòniques faria que l’estat espanyol es plantegés redactar una nova constitució. Començar de zero sempre té el perill d’acabar pitjor del que estaves al principi.

En quant a la possibilitat de veure el naixement d’un nou estat a Europa (ja sigui federat, confederat o plenament sobirà) és una gran incògnita. De sobte tot el moviment dels referèndums populars i la gran manifestació del 10J han quedat eclipsats per un èxit del PP a Catalunya sense precedents, un enfonsament d’ERC que fa tremolar i una desaparició de les estelades a can CiU que fa pujar la mosca al nas. Crec que en la política del proper president d’Espanya podem tenir la clau de si l’opció independentista fa noves passes endavant o no.

Obrir el meló

Doncs si els dos processos anteriorment esmentats no sembla que s’hagin de posar en marxa en breu, quines opcions tenim de passar a “Constitución 2.0”?

Doncs sincerament crec que encara no ha nascut el president espanyol prou valent per atrevir-se a obrir el meló de la reforma constitucional. Així que una de les possibilitats més plausibles que hi veig a curt termini és que la reforma vingui forçada des de fora. Si Espanya patís una intervenció econòmica com la de Grècia segurament seria inevitable afrontar canvis profunds que implicarien reformar la constitució.

Una altra opció és que el Congrés resultant de les properes eleccions generals aportés una aritmètica parlamentaria prou plural i complexa com per que els dos grans partits haguessin d’entrar en debats profunds. I l’exigència del concert econòmic per Catalunya pot ser una de les metxes que encengui debats més profunds a nivell estatal.

I el 15M?

Ah! Quin paper hi juga el moviment que omple timelines de twitter, portades i tertúlies? Doncs crec que juga un paper molt rellevant a l’hora de sacsejar consciencies. El 15M està empentant per que els que tenen la legitimitat per fer canvis s’animin a fer-los, està empentant per que els que tenim el poder de legitimar a altres prenem consciencia del nostre paper actiu, estan empentant el debat polític als bars, als blogs, a les zones de vending de les oficines, està demanant a crits que la política ho inundi tot. I vull creure que, en el fons, també esta demanat que sigui la Política qui resolgui les demandes que fan.

Sóc crític amb el 15M quan intenta atribuir-se legitimitats que ningú no l’hi ha atorgat, quan intenta “apoderar-se” de la veu del poble, quant marca ralles a terra i diu “o et quedes a un costat o a l’altre”, quant creu que quelcom ha de ser llei per que ho ha decidit una assemblea no censatària una nit de primavera i sóc molt crític amb el 15M quan vol aturar un Parlament que fa 7 mesos que acaba de renovar-se.

Sóc 15M quant diu “desperteu”, quant diu “veus la palanca que tens davant? Utilitza-la”, quant diu “un altre món és possible, busca la manera d’aconseguir-lo”.

“Apaga y vámonos?”

Llavors què, agafem les maletes i emigrem a Islàndia? No seria mala idea però encara queden més possibilitats.

La primera és esprémer el sistema imperfecte actual al màxim:

Els ajuntaments poden convocar referèndums des de fa anys però el 99% no n’ha convocat mai cap. La norma actual permet exercir una democràcia més directa. Posem d’alcaldes als nostres pobles aquells que estiguin disposats a donar-nos la veu i que la taca es vagi estenent.

La nova llei electoral catalana també pot ser un punt d’inflexió important. Per a Catalunya evidentment, però també per la resta d’Espanya. Una vegada Catalunya es doti d’una llei lectoral moderna el mecanisme de “si los catalanes lo tienen nosotros tambien” es posarà en marxa irremissiblement als caps pensants de la resta de mandataris de la pell de brau i en pocs anys la majoria de CCAA engegarien processos de reformes electorals que tard o d’hora obligarien a la llei lectoral general a actualitzar-se.

Posar en marxa els mecanismes que ja existeixen farà créixer l’evidencia de que cal crear-ne de nous. Per que cal crear-ne de nous ò, i tant!

Mecanismes que garanteixin un separació real entre el legislatiu i l’executiu i enter el legislatiu i el judicial. Mecanismes que reordenin el mercat financer i separin banca inversora de risc de banca “tradicional”, mecanismes que reordenin el funcionament i el poder de les direccions dels partits politics i el seu finançament, mecanismes que reordenin el desequilibri fiscal entre territoris, mecanismes que limitin la despesa militar i potenciïn una cooperació internacional eficaç i eficient i moltes coses més... la feinada és de por. El problema és que la crisi ens ha agafat amb els pixats al ventre i amb la feina per fer i ara volem solucions màgiques.

dimecres, 15 de juny de 2011

El Parlament no es pot aturar


Els passat 28 de novembre 3.021.706 catalans van emetre el seu vot a alguna de les candidatures que es presentaven per constituir la IXa legislatura del Parlament de Catalunya. Gairabé el 60% del poble va parlar. Aquell mateix dia 2.095.122 es van abstenir i 92.331 es van votar en blanc.

D'aquests 2.095.122 de ciutadans no sabem que en pensen, van decir callar quan podien parlar. Però fins hi tot suposant (que ja és molt suposar) que tots estiguin en contra del sistema i per això no voten, no podem obviar que són 1.000.000 de ciutadans menys dels que sí van confiar en els sistema parlamentari.

El que es va iniciar el 15M a les places era molt potent com ideal i com a sotrac a la societat, però pretendre aturar el funcionament legítim del Parlament no és democràtic (per molt imperfecte que sigui el nostre Parlament). No ho és, i punt.

divendres, 20 de maig de 2011

Plaça 15 de Maig

Inside Job o l'enemic a casa

Us deixo el trailer (amb subtítiols) i el pròleg d'un fantàstic docuemental sobre el sistema financer i el per què del crack del 2008. Al pròleg teniu un petit resum del que va passar a Islàndia i de com segurament serveix d'exemple del que va passar al món.




dimecres, 11 de maig de 2011

Com Google dominarà el món

Si voleu entendre una mica com Google pensa dominar el Món feu una ullada a la presentació que van fer ahir a la conferència anual Google I/O 2011 (fluent English needed).


dimarts, 3 de maig de 2011

Ilegales by Bicho Raro

“Hola, soy stratosergio. Aprovecho la oportunidad que me ha dado “Espai D” para publicar temporalmente aquí hasta que tenga listo mi blog, para reflexionar sobre lo siguiente:

Estoy en contra del terrorismo, de la violencia, de la extorsión. Desearía que ETA desaparezca y que se castigase a quienes han matado y a quienes les han permitido hacerlo, pero sobretodo deseo que dejen de haber más víctimas.

Según nos venden, ETA está peor que nunca, debilitada y acorralada. Y según se ha dicho siempre, un animal acorralado se vuelve más fiero y salvaje. Ese grupo de asesinos dicen perseguir una causa que apoya parte de la población. Esa población seguirá apoyando y alimentando a ese grupo mientras lo vean como la única posibilidad de avanzar en sus deseos. Así que me pregunto ¿qué es mejor: eliminar los partidos con esa ideología y que (al menos de cara a la galería) no apoyan la violencia, o dejar abierta una vía a la que quienes tengan esa ideología puedan optar como alternativa a la violencia? Mientras se considere a los etarras y a los (o algunos) independentistas vascos como un solo grupo, los segundos seguirán viendo a los primeros como única posibilidad de conseguir algo y por lo tanto, apoyándoles. Pero si los segundos tuvieran una opción pacífica por la que avanzar en sus demandas … ¿no dejaría ETA de tener su apoyo? O al menos, ¿no merece la pena apostar por esa posibilidad?

¿O es que interesa más el marketing generado con el tema de la ilegalización de partidos?”

dimecres, 13 d’abril de 2011

Money For Nothing



Avui un deixo amb una magnífica actuació de Mark Knopfler, acompanyat dels seus MILLORS AMICS. Per que encara que sigui culpable d'haver escrit una lletra polèmica, mai ningú podrà dubtar de que la seva trajectòria és brillant.

"La gent que és feliç no perd el temps fotent a la resta de la gent"... i a mi Knopfler em fa feliç.

dilluns, 11 d’abril de 2011

El poder del vot i de les paraules

post conjunt amb Abogada en BCN

Ahir 10 d’abril es va celebrar una de les moltes convocatòries de referèndum pel dret a decidir. Aquesta vegada però amb la particularitat de que la ciutat més poblada del país també hi participava. En conseqüència la transcendència mediàtica ha estat més gran. Es poden fer un munt de reflexions al respecte d’aquestes consultes populars, però ens agradaria centrar l’anàlisi en la força de les paraules, en com el llenguatge que s’utilitza per parlar dels referèndums pot arribar a ser més potent que el propi vot dels ciutadans, sobretot quan el que s’intenta és restar legitimitat a les consultes.

El referèndum és una institució de la democràcia participativa pròpia d’un règim participatiu. Molt comú en la majoria de democràcies consolidades i molt escàs a les nostres contrades. Passa que a l’estat espanyol la Constitució, a l’article 92, es va apropiar del terme “referèndum” consultiu (que és el que ens interessa, ja que també es preveu el de reforma constitucional i els de ratificació d’Estatuts d’Autonomia) per recollir un únic tipus de consultes, aquelles relacionades amb decisions polítiques d’especial transcendència. A més a més la Llei orgànica 2/1980, que va desenvolupar l’article 92, va establir la competència exclusiva de l’Estat per autoritzar-los.

A Catalunya es va aprovar la Llei 4/2010 de consultes populars per via de referèndum que ara està suspesa parcialment per la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat per part de l’Estat.

”Son il·legals”

S’equivoquen els que consideren que d’acord amb la Constitució espanyola i per la suspensió de la Llei de consultes populars, les consultes sobre la independència vulneren la legalitat vigent.

Perquè en cap cas s’estan realitzant els referèndums que preveu la Constitució espanyola ni la Llei de consultes autonòmica, s’està realitzant una consulta al poble, que ha estat iniciativa de les entitats ciutadanes (no del govern autonòmic) i que pren com a possibles votants un cens diferent del que pot votar a unes eleccions convencionals, per exemple, o a un referèndum convocat pel govern central. No s’està vulnerant els articles de la Constitució espanyola que regulen el “referèndum”, ni es legitimen per la suspesa Llei de consultes de Catalunya, perquè el que s’està realitzant amb les consultes és una altra cosa.

”No tenen legitimitat”

D’altra banda la iniciativa que en un primer moment ha estat de la societat civil ha estat recolzada per nombrosos ajuntaments i finalment fins i tot pel Ple del Parlament, que va aprovar una moció on la cambra catalana va fer explícit el seu suport a les persones que organitzen els referèndums populars per la independència. I no tan sols això, sinó que el text defensava l’autodeterminació com un dret irrenunciable de Catalunya i el dret de la societat civil catalana a expressar-se lliurement amb les consultes i defensa, respecta i fa costat a la consulta de Barcelona i a les que es fan o s’han fet en altres llocs del país.

Per la qual cosa, si ja era una consulta des del principi absolutament defensable, l’exprés suport del Parlament de Catalunya amb aquesta moció li atorga una legitimitat absoluta.

”Suposen cometre un delicte”

Un apunt apart mereixen les crítiques que parlen de delictes penals i altres vulneracions de l’ordenament jurídic que podrien ocasionar conseqüències als Tribunals. Cal recordar que el delicte penal de “convocatòria il·legal de referèndum” (si és que algú pogués considerar-ho) va ser derogat del codi penal fa uns quants anys. L’únic problema que hi va haver a la consulta d’Arenys va ser un contenciós administratiu que va finalitzar amb la nul·litat de l’acord del consistori que recolzava la consulta i permetia realitzar-la a les dependències municipals. Ni aquell jutjat va “prohibir les consultes” tal i com es va afirmar a la premsa ni l’alcalde havia estat citat a declarar com a imputat per cap delicte.

”No és vinculant”

Les consultes han rebut crítiques per no ser vinculants. No ser vinculant no vol dir que sigui inútil o amb mancança de garanties. Tampoc eren vinculants els de la OTAN o el de la Constitució Europea i no per això van ser menyspreats. També s’han realitzats altres consultes organitzades per plataformes ciutadanes que no han estat deslegitimades ni qüestionades (plataforma del 0,7% per exemple).

D’altra banda cal pensar, si pot no ser vinculant una consulta on estàs demanant l’opinió dels ciutadans vers un assumpte de transcendència política? Si l’objectiu és conèixer la opinió dels ciutadans vers el tema, reforçar-nos com a nació i obrir un debat sobre la qüestió amb el vot, amb la celebració de la jornada, l’objectiu està aconseguit i és un èxit. A més són evidents els efectes polítics que pot tenir un referèndum consultiu no vinculant, i el que pot significar com a un primer pas en el camí cap a la independència.

”Els cens utilitzat és arbitrari”

Quant al cens que pot votar a les consultes, tampoc s’entén la crítica que els ha qualificat “d’arbitrari” sinó que manifesta un gran desconeixement: nombrosos ajuntaments també preveuen a les seves ordenances municipals sobre participació ciutadana que als processos de participació poden intervenir els empadronats més grans de setze anys.


Podem utilitzar el llenguatge com vulguem, regirar-lo i posar-lo del costat que ens convingui, però hi ha una qüestió que transcendeix els termes utilitzats i fins hi tot transcendeix la pròpia consulta: estem disposats a jugar al joc del “govern del poble”, SI o SI?

divendres, 1 d’abril de 2011

La feina ben feta

Sempre és un plaer veure com la feina feta durant mesos arriba al seu destí i compleix amb el que s'esperava. De mica en mica, algun dia aconseguirem la connexió a Internet que la gent d'aquest país es mereix (i necessita).


dimecres, 23 de març de 2011

Una Hora Menos

Una Hora Menos: "Desde 1942 España está en el huso horario equivocado. Esta anomalía, junto con el pluriempleo de la posguerra, engendró el horario español actual, que impide la conciliación entre vida laboral y personal, resta cada día una hora de sueño, incide negativamente en la siniestralidad laboral, la baja productividad, el fracaso escolar, la discriminación laboral de la mujer (sobre todo si es madre), y hasta en los altos niveles de cáncer de piel de los turistas."

Interessant reflexiò... segui llegint al link

dissabte, 12 de març de 2011

El preu de Rodalies

rodalies preus

Les observacions, reflexions i “rajades” les deixo per vosaltres. Jo només exposo les dades.

dimecres, 2 de març de 2011

‘Faltamucho’ al IO Trailwalker 2011

Tinc uns companys de feina que s’estan preparant per cometre una bogeria: córrer 100km per la muntanya en menys de 36 hores. La causa s’ho val però: col·laborar amb Intermon Oxfam per eradicar la fam al món.

Aquesta moguda s’anomena Trailwalker i tindrà lloc el dissabte 7 de maig de Santa Maria de Palautordera a Monistrol de Montserrat a través de la ruta “dels 3 monts”.

Deixo que ells mateixos es presentin: web de l’equip Falta Mucho

Cada equip ha de fer una aportació de 1.500€ a mode de donatiu-inscripció, així que ja ho sabeu… estan esperant el vostre donatiu!

dimarts, 22 de febrer de 2011

urbanisme kamikaze

IMG_20110221_150218

Al districte 22@ de Barcelona, on treballo, l’ajuntament esta fent un desplegament massiu de carrils bici. Sincerament, crec que amb aquesta política el consistori està posant en risc la vida dels seus ciutadans.

Els carris bici que estan pintant a tort i adret són carris de doble sentit pintats a carrers d’una sola direcció de la marxa per a la resta de vehicles. És a dir, metre que cotxes, motos, camions i autobusos nomes poden circular en un sentit, pel mateix carrer els ciclistes poden circular, pel mateix costat de la calçada, en els dos sentits. Hom pot pensar, ah! molt bé així s’aprofita més l’espai. Pot ser sí que s’aprofita més l’espai però la situació que es crea a les cruïlles és si més no peculiar: els vehicles arriben a una cruïlla, fan l’STOP i tot indica que cal mirar a un dels dos costats, per on un espera que apareguin els possibles vehicles que cal deixar passar. Alerta! En contra de tota lògica poden aparèixer bicicletes per qualsevol dels dos costats! I a les cruïlles amb semàfors els risc encara és més elevat…heu vist mai a un ciclista respectar un semàfor en vermell?

Fins aquí un pot dir, home és qüestió de setmanes o mesos i tothom s’acostumarà a aqueta raresa. Bé potser. Però passem a la fase dos del desplegament: en un altre prodigi de genialitat l’ajuntament ha decidit “complementar” els carrils bici amb una mena de protuberàncies negres i grogues. Objectiu? Ho desconec. Un pot pensar: deu ser per protegir el carril bici, no?

Voleu dir? Aquests trossos de cautxú negre no són més que un obstacle a la via pública. Per als ciclistes és un perill ja que poden ensopegar amb ells i acabar a terra (o contra la vorera o sota les rodes d’un camió de BCNeta). I com a barrera per evitar que els cotxes envaeixin el carril bici fan riure. Si jo em despisto i em desvio, el més probable és que les rodes del meu cotxe passin entre topall i topall. O pitjor, que una de les rodes toqui un dels topalls i encara perdi més el control del meu vehicle.

Aquest humil enginyer no acaba de veure clara l'estratègia de l’ajuntament, algú amb més lucidesa podria il·lustrar-nos?

dimecres, 16 de febrer de 2011

En ocasiones me bajo pelis. ¿Por qué?

Cliqueu l'enllaç per llegir la reflexió sencera, val la pena.

En ocasiones me bajo pelis. ¿Por qué?: "Me llamo Cristina Macía, tengo 45 años, me manejo con bastante soltura en temas informáticos y soy consumidora habitual de productos culturales como libros, series de televisión y películas de cine. Un poco de música también; no mucha, no es lo mío. Tengo unos ingresos razonables que me dan para lujos pequeñitos, y casi la mitad de ellos proceden de los pagos por derechos de autor de mis libros y traducciones. Soy atea, así que no creo en pecados ni en su castigo, y voto al PSOE principalmente porque recuerdo muy bien los ocho años de PP.

Ahora, sabiendo lo que sabes de mí, igual puedes responder a esto: ¿Qué crees que prefiere una persona de mis características en cada una de las siguientes situaciones, suponiendo que en todos los casos las tres opciones fueran alternativas existentes?"

dimarts, 8 de febrer de 2011

És folla aquesta premsa?

Avui el mític blog "És folla aquesta premsa..." de l'amic Charlie tindria més vigència que mai. Llegint digitals, observant portades i escoltant comentaris sobre els diaris que es publiquen avui un es planteja si la feina de periodista fa temps que va morir.

Fa anys que se li exigeix a l'esquerra abertzale que es desmarqui d'ETA i condemni la violència per tal que se li permeti presentar-se de nou a unes eleccions democràtiques (sic). Batasuna ho ha fet recentment de manera clara i quina es la resposta de la premsa Castellana?

"ETA presenta su nuevo partido" (La Razón)
"Batasuna no condena a ETA" (ABC)
"Los proetarras dicen ahora que rechazaran la violencia de ETA" (El Mundo)
"Batasuna anuncia que rompe con ETA" (Público)
"Batasuna se reinventa con el rechazo a la violencia de ETA" (El País)

Aquesta gent viu tota al mateix món? I clar, una vegada despatxats amb els bascos som-hi amb els catalans: "Zapatero cede ante Mas", "Mas saca tajada", bla, bla...

El tema del finançament de les administracions del Regne d'Espanya està arribant a límits hilarants. No s'aguanta per enlloc: País basc i Navarra amb uns privilegis únics en tota la UE, perversió fins al límit del concepte de solidaritat territorial, ineficiència inversora en infraestructures i un número infinit d'administracions:

  • ajuntament
  • consell comarcal
  • diputació provincial
  • govern de comunitat autònoma
  • parlament de comunitat autònoma
  • govern de l'estat
  • congrés del diputats
  • senat
  • cap de l'estat
Això sí, el president de la Generalitat reclama un deute pendent de fa dies i llavors això és "sacar tajada".

I per acabar la portada (i les pàgines 2 i 3) d'un pseudodiari com El Mundo Deportivo. Una foto de baixíssima qualitat d'una colla de gent en una disco celebrant un cuple, ¿eing? Que dos dels tios que hi apareixen siguin futbolistes professionals no m'acaba de semblar prou motiu per que sigui la principal noticia esportiva del dia.

dilluns, 7 de febrer de 2011

Llarga vida Mr. Moore

Al novembre de 2008 vaig fer aquesta entrada de dicada a dos grans del blues. Avui un d'ells (el més jove) ja no hi es. El que vaig escriure llavors continua valent avui, més que mai. Llarga vida Mr. Moore.

Si esteu llegint això al matí, des de l’oficina, agafeu un cafetó (si pot ser que no sigui de la màquina del vending), afegiu llet i sucre al gust. Poseu-vos tant còmodes com pugueu a la vostra cadira, enxufeu-vos els auriculars i preneu el play.

Apa, ja teniu prou energia pel que queda de dia.

Si esteu llegint això al vespre, a casa i després d’un dia esgotador, prepareu-vos un te calent (jo recomano Earl Gray, però aquí cadascú que triï), poseu-vos les vostres millor sabatilles, roba còmoda, pugeu un punt et el volum dels altaveus i preneu play

Apa, ja podeu anar a dormir amb l’esperit en pau.



The Thrill Is Gone (o el resultat de combinar la mestria de tres genis: Gibson per fer unes guitarres divines i BB i Gary Moore per fer-les sonar com a deus).

divendres, 28 de gener de 2011

Whatever

Deixant a banda de que es tracta d'un spot publicitari que segueix la màxima de "en temps de crisi parla d'optimisme i en temps de bonança apel·la a la solidaritat", cal reconèixer que els creadors d'aquest anuncia han fet un treball genial. Emociona... "por cada muro que existe...se ponen 200 mil tapetes de Bienvenido". Gràcies a la @mireia (a veure si et fas un twitter ja!).




I'm free to be whatever I
Whatever I choose
And I'll sing the blues if I want

I'm free to say whatever I
Whatever I like
If it's wrong or right it's alright

BON FINDE

dimecres, 26 de gener de 2011

D'allà d'on vinc

Espero que el demagog de Javier Arenas no arribi mai a governar la terra que va veure nàixer els meus pares i avis.

Gracies Monzó per la teva brillant reflexió (article sencer).

Arenas y los suyos –y la mayor parte del PSOE también– desean una Catalunya en la que los inmigrantes, vengan de donde vengan, lo sean a perpetuidad. Si son andaluces los que llegaron aquí en el sevillano, con su famosa maleta, pues que lo sean ellos y todos sus descendientes. Les encanta que, generación tras generación, sigan sintiéndose extraños en la tierra en la que nacen. Y que sean ellos los que integren a los indígenas a su cultura, para, así, diluirse todos en un país de inmigrantes eternos, culturalmente teledirigidos por las cadenas de telebasura: ellos, sus hijos y los hijos de sus hijos. De esa forma –calculan Arenas y los suyos, y los otros, y los de más allá– dispondrán por los siglos de los siglos de una suculenta bolsa de votantes amargados, fruto del recelo que les inculcan hacia el repugnante país en el que viven.

dijous, 20 de gener de 2011

Què vol dir ser creatiu?

Pels que treballem al món de la recerca i la innovació vídeos com aquest ens generen una barreja d'admiració i enveja sana.

What is being creative? from Kristian Larsen on Vimeo.

A reflection on What it means to be creative. Featuring a phone design-concept.

Original music by Palmer Taylor blackdoveaudio.com


dilluns, 17 de gener de 2011

Ja no queda més "cafè per alguns"

Sembla que fa dos dies es va acabar el "café para todos" i els dos principals proveïdors (PP i PSOE) s'han posat d'acord en que ens hem de passar al te o al poniol-menta (en aquest temes sempre hi estan d'acord).

Que el sistema autonòmic espanyol és una cosa estranya que no és ni "chicha" (estat federal) ni "limonà" (estat centralitzat) i que no s'aguanta per enlloc és prou sabut i debatut. Llegiu aquest article al respecte que em va semblar demolidor.

En el fons el sistema actual no és cap sistema. És poc més que la suma d'uns quants "parxes" conglomerats al llarg del temps segons la conjuntura política del moment. Primer cal aclarir que no és realment "cafè per tothom", seria més exacte anomenar-lo "cafè per a gairebé tothom", ja que bascos i navarresos en queden al marge. Ells van al seu rollo des del primer dia i a Espanya sembla que ningú no li faci nosa. Sabíeu que País Basc i Navarra són les úniques autonomies espanyoles que tenen reconegut el dret a unir-se, si ho creuen oportú, mentre que la resta tenen explícitament prohibit (via Art. 145.1 de la Constitució) la possibilitat de federar-se? Un article fet potser a mida per blindar que mai torni la Corona d'Aragó/Països Catalans?

Mort el dictador, a Catalunya i al País Basc totes les forces de lluita democràtica surten de la clandestinitat i es posen a reclamar drets nacionals. Amb el canguelo del moment UCD i PSOE es treuen de la màniga les autonomies. Els bascos triomfen, els catalans es pensen que han triomfat, els gallecs acaben entrant al TOP-3 de comunitats històriques i Andalusia es mobilitza per com a mínim entrar en zona UEFA. A partir d'aquí... barra lliure. Comença a aplicar un principi universal: si a tu t'ho donen jo també ho vull (encara que no sé per a què ho faré servir).

Total, que acaba tenint comunitat autònoma fins hi tot Madrid D.F. i als dissenyadors de banderes i compositors d'himnes se'ls hi gira feina. Molts es creuen que el sistema que han parit és un invent de la hòstia i es posen a desplegar-lo, però no triga gaire en aparèixer la Guardia Civil (todo ehr mundo al zuelo ñoco!!) per recordar-nos a tots qui mana realment. I ja tenim el primer gran "parxe" autonòmic, la LOAPA (donde dije digo, digo Diego... si pero, no... bla, bla). De fet la LOAPA i el que es fes amb les autonomies li relliscava bastant a tothom excepte a catalans i bascos que van aconseguir que es declarés inconstitucional. Les cartes ja estaven sobre la taula.

A partir d'aquí Catalunya comença a reclamar competències i tornem-hi: si tu les reclames jo també (tot i que no m'ho havia plantejat mai). Catalunya es posa a reformar el seu estatut: ah! "pos" jo també i faré un cortar-pegar del teu que es veu que tu domines en el tema.

Però clar els sistemes ineficients es poden dissimular en temps de bonança o mentre la mamella d'Europa va donant, però a la que explota la bombolla immobiliària i la bombolla del crèdit barat, també explota la bombolla autonòmica. I ja hi som, PP i PSOE es tornen a alinear per donar canya a les 17 autonomies...o no? Bé potser a les 17 no per que dues ja hem vist que juguen a part i Espanya té assumidíssim que País Basc i Navarra són un parèntesi en el seu mapa territorial. Canya a les altres 15 doncs... o no? En el fons, quantes de les altres 15 autonomies tenen vocació d'autogovern més enllà de crear càrrecs públics a tort i a dret?


Galícia sembla que fa temps que ha renunciat, el sud s'adaptarà al que vingui mentre puguin continuar gaudint d'un dèficit fiscal positiu que consagri el model subsidiari actual, els arxipèlags els preocuparà que es tingui en compte la seva especificitat i poc més, el governants valencians els veig venent-se per un plat de llenties, Ceuta i Melilla són una broma, Les Castelles i Madrid en el fons ja són l'Espanya-estat i amb les CCAA del nord tot es questió de seure's hi parlar-ho.

Així que efectivament, com tantes altres vegades, el "problema autonòmic" no és res més que un eufemisme de "el problema català". L'única CCAA de règim general que realment té vocació d'autogovern sense límits, l'única CCAA de règim general amb un sentiment d'independentista rellevant, l'única que no acceptarà ni un pas enrere.

Si al bar on aneu normalment per inèrcia històrica se li acaba el cafè, no canviaríeu de bar? O millor, no us el faríeu a casa i al vostre gust amb la Nespresso que us podríeu comprar amb el vostres propis diners? Jo ho tinc clar: CA, CA-FE, CA-FE-DE-CAP-SU-LES!