dilluns, 17 de gener de 2011

Ja no queda més "cafè per alguns"

Sembla que fa dos dies es va acabar el "café para todos" i els dos principals proveïdors (PP i PSOE) s'han posat d'acord en que ens hem de passar al te o al poniol-menta (en aquest temes sempre hi estan d'acord).

Que el sistema autonòmic espanyol és una cosa estranya que no és ni "chicha" (estat federal) ni "limonà" (estat centralitzat) i que no s'aguanta per enlloc és prou sabut i debatut. Llegiu aquest article al respecte que em va semblar demolidor.

En el fons el sistema actual no és cap sistema. És poc més que la suma d'uns quants "parxes" conglomerats al llarg del temps segons la conjuntura política del moment. Primer cal aclarir que no és realment "cafè per tothom", seria més exacte anomenar-lo "cafè per a gairebé tothom", ja que bascos i navarresos en queden al marge. Ells van al seu rollo des del primer dia i a Espanya sembla que ningú no li faci nosa. Sabíeu que País Basc i Navarra són les úniques autonomies espanyoles que tenen reconegut el dret a unir-se, si ho creuen oportú, mentre que la resta tenen explícitament prohibit (via Art. 145.1 de la Constitució) la possibilitat de federar-se? Un article fet potser a mida per blindar que mai torni la Corona d'Aragó/Països Catalans?

Mort el dictador, a Catalunya i al País Basc totes les forces de lluita democràtica surten de la clandestinitat i es posen a reclamar drets nacionals. Amb el canguelo del moment UCD i PSOE es treuen de la màniga les autonomies. Els bascos triomfen, els catalans es pensen que han triomfat, els gallecs acaben entrant al TOP-3 de comunitats històriques i Andalusia es mobilitza per com a mínim entrar en zona UEFA. A partir d'aquí... barra lliure. Comença a aplicar un principi universal: si a tu t'ho donen jo també ho vull (encara que no sé per a què ho faré servir).

Total, que acaba tenint comunitat autònoma fins hi tot Madrid D.F. i als dissenyadors de banderes i compositors d'himnes se'ls hi gira feina. Molts es creuen que el sistema que han parit és un invent de la hòstia i es posen a desplegar-lo, però no triga gaire en aparèixer la Guardia Civil (todo ehr mundo al zuelo ñoco!!) per recordar-nos a tots qui mana realment. I ja tenim el primer gran "parxe" autonòmic, la LOAPA (donde dije digo, digo Diego... si pero, no... bla, bla). De fet la LOAPA i el que es fes amb les autonomies li relliscava bastant a tothom excepte a catalans i bascos que van aconseguir que es declarés inconstitucional. Les cartes ja estaven sobre la taula.

A partir d'aquí Catalunya comença a reclamar competències i tornem-hi: si tu les reclames jo també (tot i que no m'ho havia plantejat mai). Catalunya es posa a reformar el seu estatut: ah! "pos" jo també i faré un cortar-pegar del teu que es veu que tu domines en el tema.

Però clar els sistemes ineficients es poden dissimular en temps de bonança o mentre la mamella d'Europa va donant, però a la que explota la bombolla immobiliària i la bombolla del crèdit barat, també explota la bombolla autonòmica. I ja hi som, PP i PSOE es tornen a alinear per donar canya a les 17 autonomies...o no? Bé potser a les 17 no per que dues ja hem vist que juguen a part i Espanya té assumidíssim que País Basc i Navarra són un parèntesi en el seu mapa territorial. Canya a les altres 15 doncs... o no? En el fons, quantes de les altres 15 autonomies tenen vocació d'autogovern més enllà de crear càrrecs públics a tort i a dret?


Galícia sembla que fa temps que ha renunciat, el sud s'adaptarà al que vingui mentre puguin continuar gaudint d'un dèficit fiscal positiu que consagri el model subsidiari actual, els arxipèlags els preocuparà que es tingui en compte la seva especificitat i poc més, el governants valencians els veig venent-se per un plat de llenties, Ceuta i Melilla són una broma, Les Castelles i Madrid en el fons ja són l'Espanya-estat i amb les CCAA del nord tot es questió de seure's hi parlar-ho.

Així que efectivament, com tantes altres vegades, el "problema autonòmic" no és res més que un eufemisme de "el problema català". L'única CCAA de règim general que realment té vocació d'autogovern sense límits, l'única CCAA de règim general amb un sentiment d'independentista rellevant, l'única que no acceptarà ni un pas enrere.

Si al bar on aneu normalment per inèrcia històrica se li acaba el cafè, no canviaríeu de bar? O millor, no us el faríeu a casa i al vostre gust amb la Nespresso que us podríeu comprar amb el vostres propis diners? Jo ho tinc clar: CA, CA-FE, CA-FE-DE-CAP-SU-LES!

6 comentaris :

El porquet ha dit...

Brillant article. No es pot afegir massa cosa més. What else?

stratosergio ha dit...

+ 1

Joan ha dit...

Molt ben filat, sí senyor. Les coses clares i la independència aviat, que com triguem gaire a tornar a casa els del bar hauran entrat a fotre'ns les càpsules i la màquina i tot.

c.e.t.i.n.a. ha dit...

Ja fa anys que ho tinc clar: Ni ells ens volen, ni nosaltres els volem

Oscar ha dit...

Bravo.

Jordi Tudó ha dit...

Totalment d'acord. Quan van inventant-se el cafè per a tots, era per posar aigua al vi, és dir que todos iguales i llestos.A la transició és demanava Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia de l'any 32 per aconseguir la llibertat total. Però clar al donar autonomia a tothom, ja quedava deluït el problema català. Ara, hauriem de passar de collonades i anar directament a passar de dels mals humors que tenen aquests personatges.
Salut
www.miradedsalvent.blogspot.com