dilluns, 7 de febrer de 2011

Llarga vida Mr. Moore

Al novembre de 2008 vaig fer aquesta entrada de dicada a dos grans del blues. Avui un d'ells (el més jove) ja no hi es. El que vaig escriure llavors continua valent avui, més que mai. Llarga vida Mr. Moore.

Si esteu llegint això al matí, des de l’oficina, agafeu un cafetó (si pot ser que no sigui de la màquina del vending), afegiu llet i sucre al gust. Poseu-vos tant còmodes com pugueu a la vostra cadira, enxufeu-vos els auriculars i preneu el play.

Apa, ja teniu prou energia pel que queda de dia.

Si esteu llegint això al vespre, a casa i després d’un dia esgotador, prepareu-vos un te calent (jo recomano Earl Gray, però aquí cadascú que triï), poseu-vos les vostres millor sabatilles, roba còmoda, pugeu un punt et el volum dels altaveus i preneu play

Apa, ja podeu anar a dormir amb l’esperit en pau.



The Thrill Is Gone (o el resultat de combinar la mestria de tres genis: Gibson per fer unes guitarres divines i BB i Gary Moore per fer-les sonar com a deus).