dilluns, 11 d’abril de 2011

El poder del vot i de les paraules

post conjunt amb Abogada en BCN

Ahir 10 d’abril es va celebrar una de les moltes convocatòries de referèndum pel dret a decidir. Aquesta vegada però amb la particularitat de que la ciutat més poblada del país també hi participava. En conseqüència la transcendència mediàtica ha estat més gran. Es poden fer un munt de reflexions al respecte d’aquestes consultes populars, però ens agradaria centrar l’anàlisi en la força de les paraules, en com el llenguatge que s’utilitza per parlar dels referèndums pot arribar a ser més potent que el propi vot dels ciutadans, sobretot quan el que s’intenta és restar legitimitat a les consultes.

El referèndum és una institució de la democràcia participativa pròpia d’un règim participatiu. Molt comú en la majoria de democràcies consolidades i molt escàs a les nostres contrades. Passa que a l’estat espanyol la Constitució, a l’article 92, es va apropiar del terme “referèndum” consultiu (que és el que ens interessa, ja que també es preveu el de reforma constitucional i els de ratificació d’Estatuts d’Autonomia) per recollir un únic tipus de consultes, aquelles relacionades amb decisions polítiques d’especial transcendència. A més a més la Llei orgànica 2/1980, que va desenvolupar l’article 92, va establir la competència exclusiva de l’Estat per autoritzar-los.

A Catalunya es va aprovar la Llei 4/2010 de consultes populars per via de referèndum que ara està suspesa parcialment per la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat per part de l’Estat.

”Son il·legals”

S’equivoquen els que consideren que d’acord amb la Constitució espanyola i per la suspensió de la Llei de consultes populars, les consultes sobre la independència vulneren la legalitat vigent.

Perquè en cap cas s’estan realitzant els referèndums que preveu la Constitució espanyola ni la Llei de consultes autonòmica, s’està realitzant una consulta al poble, que ha estat iniciativa de les entitats ciutadanes (no del govern autonòmic) i que pren com a possibles votants un cens diferent del que pot votar a unes eleccions convencionals, per exemple, o a un referèndum convocat pel govern central. No s’està vulnerant els articles de la Constitució espanyola que regulen el “referèndum”, ni es legitimen per la suspesa Llei de consultes de Catalunya, perquè el que s’està realitzant amb les consultes és una altra cosa.

”No tenen legitimitat”

D’altra banda la iniciativa que en un primer moment ha estat de la societat civil ha estat recolzada per nombrosos ajuntaments i finalment fins i tot pel Ple del Parlament, que va aprovar una moció on la cambra catalana va fer explícit el seu suport a les persones que organitzen els referèndums populars per la independència. I no tan sols això, sinó que el text defensava l’autodeterminació com un dret irrenunciable de Catalunya i el dret de la societat civil catalana a expressar-se lliurement amb les consultes i defensa, respecta i fa costat a la consulta de Barcelona i a les que es fan o s’han fet en altres llocs del país.

Per la qual cosa, si ja era una consulta des del principi absolutament defensable, l’exprés suport del Parlament de Catalunya amb aquesta moció li atorga una legitimitat absoluta.

”Suposen cometre un delicte”

Un apunt apart mereixen les crítiques que parlen de delictes penals i altres vulneracions de l’ordenament jurídic que podrien ocasionar conseqüències als Tribunals. Cal recordar que el delicte penal de “convocatòria il·legal de referèndum” (si és que algú pogués considerar-ho) va ser derogat del codi penal fa uns quants anys. L’únic problema que hi va haver a la consulta d’Arenys va ser un contenciós administratiu que va finalitzar amb la nul·litat de l’acord del consistori que recolzava la consulta i permetia realitzar-la a les dependències municipals. Ni aquell jutjat va “prohibir les consultes” tal i com es va afirmar a la premsa ni l’alcalde havia estat citat a declarar com a imputat per cap delicte.

”No és vinculant”

Les consultes han rebut crítiques per no ser vinculants. No ser vinculant no vol dir que sigui inútil o amb mancança de garanties. Tampoc eren vinculants els de la OTAN o el de la Constitució Europea i no per això van ser menyspreats. També s’han realitzats altres consultes organitzades per plataformes ciutadanes que no han estat deslegitimades ni qüestionades (plataforma del 0,7% per exemple).

D’altra banda cal pensar, si pot no ser vinculant una consulta on estàs demanant l’opinió dels ciutadans vers un assumpte de transcendència política? Si l’objectiu és conèixer la opinió dels ciutadans vers el tema, reforçar-nos com a nació i obrir un debat sobre la qüestió amb el vot, amb la celebració de la jornada, l’objectiu està aconseguit i és un èxit. A més són evidents els efectes polítics que pot tenir un referèndum consultiu no vinculant, i el que pot significar com a un primer pas en el camí cap a la independència.

”Els cens utilitzat és arbitrari”

Quant al cens que pot votar a les consultes, tampoc s’entén la crítica que els ha qualificat “d’arbitrari” sinó que manifesta un gran desconeixement: nombrosos ajuntaments també preveuen a les seves ordenances municipals sobre participació ciutadana que als processos de participació poden intervenir els empadronats més grans de setze anys.


Podem utilitzar el llenguatge com vulguem, regirar-lo i posar-lo del costat que ens convingui, però hi ha una qüestió que transcendeix els termes utilitzats i fins hi tot transcendeix la pròpia consulta: estem disposats a jugar al joc del “govern del poble”, SI o SI?

1 comentari :

Puji ha dit...

Molts dels arguments contra la independència són legítims.

Els arguments contra les consultes han estat invariablement mentides, manipulacions i insults.