dimecres, 16 de novembre de 2011

Tech pills #1 "la fibra d'ONO"

Segur que tots esteu farts de sentir la publicitat de l'operador de cable ONO on destaca els avantatges de la seva xarxa "de fibra òptica". Comercialment ha estat una estratègia fantàstica ja que ha aconseguit transmetre el missatge de que ONO ofereix una xarxa moderna, fiable i de fibra óptica fins a casa nostra. Però tècnicament aquesta campanya es tremendament fal·laç, parcial i esbiaixada. En el seu moment l'agència Autocontrol ja va dir-hi la seva, arrel d'una denuncia de Telefónica. A diferencia d'ONO, Telefónica sí que esta fent un esforç inversor en desplegar una xarxa de fibra òptica fins a la llar (FTTH).
ONO ha pretendido de forma desleal y engañosa aprovecharse de la reciente popularidad que entre el consumidor medio está alcanzando la fibra óptica (por sus evidentes cualidades) y trata de arrogarse dicha cualidad cuando su red no presenta esa naturaleza.


Se muestran imágenes realizadas por ordenador de un mapa de la Península Ibérica (junto con la alegación "red de fibra óptica"), en el que un haz de luz blanca (que representa la fibra óptica) comunica numerosos puntos de la geografía española, llegando finalmente hasta el terminal portátil de la mujer que aparece en el anuncio. A continuación se muestra el logotipo de ONO del que sale de nuevo el haz de luz, que recorre el camino que hay hasta llegar a una zona urbana residencial, subiendo por las paredes de los edificios hasta llegar a los hogares.
Entiende el Jurado que si en una publicidad una red se califica como red de fibra óptica y esta terminología se acompaña de imágenes en las que la fibra óptica (o la luz que la representa) alcanza hasta los hogares, un consumidor medio concluirá necesariamente que la red del anunciante está íntegramente compuesta por fibra óptica. En el presente caso, la publicidad -por el tipo de imágenes que en el concreto anuncio se emplean- es susceptible de generar falsas expectativas entre el público de los consumidores, llevando a éste a concluir que la red del anunciante está integrada en su totalidad (hasta el domicilio de los consumidores) por fibra óptica, cuando esto no se corresponde con la realidad.
Tots els operadors de telecomunicacions utilitzen la fibra òptica com a mitjà de transport en les seves connexions troncals. Això és, la xarxa que interconnecta cada una de les ciutats i pobles amb els nodes centrals i amb Internet. Per tant, fins a les centrals telefóniques locals que trobarem als nostres barris i viles tots els operadors hi arriben amb fibra. És a partir d'aquests nodes locals on trobem la gran diferència entre operadors. Hi ha tres tecnologies principals per acabar de construir la xarxa des de la central local fins a casa nostra:

1. El cable telefònic tradicional (parell de coure). El cable de telefon de tota la vida, per on podem tenir el servei de telefonia bàsica de sempre i sobre el que es distribueixen també les tecnologies DSL (ADSL, ADSL+, ADSL2+ i VDSL). Aquest és el cas de la majoria d'operadors. amb aquesta tecnologia ens venen els Internet 6Mb, 10Mb, Máxima Velocidad, etc.


2. El cable coaxial (com el de les antenes de TV). Aquest és el cas d'ONO (hereva de la xarxa de MENTA a casa nostra). La xarxa d'ONO és el que es coneix com a xarxa híbrida fibra-coaxial (HFC). Presenta alguns avantatges sobre l'ADSL un dels quals és la capacitat d'aconseguir velocitats més altes. ONO està desplegat la norma DOCSIS 3.0 a la seva xarxa coaxial, cosa que li permet arribar a velocitats de 50 i 100 Mbit/s en baixada.


3. La autèntica fibra "real de verdad de la buena". El que es coneix com a FTTH o fibra fins a la llar. En aquest cas la fibra òptica s'estén fins a casa del client. És a dir que al menjador de casa nostra ens hauran de col·locar un aparatet fins al que ens faran arribar un cable de plàstic de color groc. Alló és la fibra. Telefónica és qui porta la veu cantant en aquest tema amb més d'un milió de llars pre-conectades a la seva xarxa FTTH (Movistar Fibra Optica). Orange també ha desplegat aquesta mena de xarxa a Madrid, Viladecans i Astúries i altres opreradors d'ADSL tenen aquesta tecnologia dins dels seus plans de futur. Aquí el tema de la velocitat queda pulveritzat, ja que la tecnologia que hi ha darrere l'FTTH continua en plena evolució. Connexions de centenars de Mbit/s són tècnicament possibles tot i que comercialment no tenen massa sentit (si més no pel mercat domèstic).

Espero que amb aquests quatre apunts us sigui més fàcil esquivar la publicitat enganyosa.

3 comentaris :

Charlie ha dit...

Molt bona explicació.
De totes formes, en el meu cas (que tinc ONO) m'és bastant igual si ho venen com a fibra òptica o no. El que realment m'importa és que m'arriben els 50mb contractats, constants, sense talls i sense averies. I en els 11 mesos que fa que ho tinc, així ha sigut.

Charlie ha dit...

I, per cert, m'incomoda el tema de que (tan uns com els altres) hagin de tirar cable fins el router. O t'obliguin a llençar part de l'ample de banda connectan-te a través de wifi per no haver de cablejar tot el pis.

Anònim ha dit...

Perdoneu péro algú ho havia de explicar.
Pmovil