dimarts, 22 de febrer de 2011

urbanisme kamikaze

IMG_20110221_150218

Al districte 22@ de Barcelona, on treballo, l’ajuntament esta fent un desplegament massiu de carrils bici. Sincerament, crec que amb aquesta política el consistori està posant en risc la vida dels seus ciutadans.

Els carris bici que estan pintant a tort i adret són carris de doble sentit pintats a carrers d’una sola direcció de la marxa per a la resta de vehicles. És a dir, metre que cotxes, motos, camions i autobusos nomes poden circular en un sentit, pel mateix carrer els ciclistes poden circular, pel mateix costat de la calçada, en els dos sentits. Hom pot pensar, ah! molt bé així s’aprofita més l’espai. Pot ser sí que s’aprofita més l’espai però la situació que es crea a les cruïlles és si més no peculiar: els vehicles arriben a una cruïlla, fan l’STOP i tot indica que cal mirar a un dels dos costats, per on un espera que apareguin els possibles vehicles que cal deixar passar. Alerta! En contra de tota lògica poden aparèixer bicicletes per qualsevol dels dos costats! I a les cruïlles amb semàfors els risc encara és més elevat…heu vist mai a un ciclista respectar un semàfor en vermell?

Fins aquí un pot dir, home és qüestió de setmanes o mesos i tothom s’acostumarà a aqueta raresa. Bé potser. Però passem a la fase dos del desplegament: en un altre prodigi de genialitat l’ajuntament ha decidit “complementar” els carrils bici amb una mena de protuberàncies negres i grogues. Objectiu? Ho desconec. Un pot pensar: deu ser per protegir el carril bici, no?

Voleu dir? Aquests trossos de cautxú negre no són més que un obstacle a la via pública. Per als ciclistes és un perill ja que poden ensopegar amb ells i acabar a terra (o contra la vorera o sota les rodes d’un camió de BCNeta). I com a barrera per evitar que els cotxes envaeixin el carril bici fan riure. Si jo em despisto i em desvio, el més probable és que les rodes del meu cotxe passin entre topall i topall. O pitjor, que una de les rodes toqui un dels topalls i encara perdi més el control del meu vehicle.

Aquest humil enginyer no acaba de veure clara l'estratègia de l’ajuntament, algú amb més lucidesa podria il·lustrar-nos?

dimecres, 16 de febrer de 2011

En ocasiones me bajo pelis. ¿Por qué?

Cliqueu l'enllaç per llegir la reflexió sencera, val la pena.

En ocasiones me bajo pelis. ¿Por qué?: "Me llamo Cristina Macía, tengo 45 años, me manejo con bastante soltura en temas informáticos y soy consumidora habitual de productos culturales como libros, series de televisión y películas de cine. Un poco de música también; no mucha, no es lo mío. Tengo unos ingresos razonables que me dan para lujos pequeñitos, y casi la mitad de ellos proceden de los pagos por derechos de autor de mis libros y traducciones. Soy atea, así que no creo en pecados ni en su castigo, y voto al PSOE principalmente porque recuerdo muy bien los ocho años de PP.

Ahora, sabiendo lo que sabes de mí, igual puedes responder a esto: ¿Qué crees que prefiere una persona de mis características en cada una de las siguientes situaciones, suponiendo que en todos los casos las tres opciones fueran alternativas existentes?"

dimarts, 8 de febrer de 2011

És folla aquesta premsa?

Avui el mític blog "És folla aquesta premsa..." de l'amic Charlie tindria més vigència que mai. Llegint digitals, observant portades i escoltant comentaris sobre els diaris que es publiquen avui un es planteja si la feina de periodista fa temps que va morir.

Fa anys que se li exigeix a l'esquerra abertzale que es desmarqui d'ETA i condemni la violència per tal que se li permeti presentar-se de nou a unes eleccions democràtiques (sic). Batasuna ho ha fet recentment de manera clara i quina es la resposta de la premsa Castellana?

"ETA presenta su nuevo partido" (La Razón)
"Batasuna no condena a ETA" (ABC)
"Los proetarras dicen ahora que rechazaran la violencia de ETA" (El Mundo)
"Batasuna anuncia que rompe con ETA" (Público)
"Batasuna se reinventa con el rechazo a la violencia de ETA" (El País)

Aquesta gent viu tota al mateix món? I clar, una vegada despatxats amb els bascos som-hi amb els catalans: "Zapatero cede ante Mas", "Mas saca tajada", bla, bla...

El tema del finançament de les administracions del Regne d'Espanya està arribant a límits hilarants. No s'aguanta per enlloc: País basc i Navarra amb uns privilegis únics en tota la UE, perversió fins al límit del concepte de solidaritat territorial, ineficiència inversora en infraestructures i un número infinit d'administracions:

  • ajuntament
  • consell comarcal
  • diputació provincial
  • govern de comunitat autònoma
  • parlament de comunitat autònoma
  • govern de l'estat
  • congrés del diputats
  • senat
  • cap de l'estat
Això sí, el president de la Generalitat reclama un deute pendent de fa dies i llavors això és "sacar tajada".

I per acabar la portada (i les pàgines 2 i 3) d'un pseudodiari com El Mundo Deportivo. Una foto de baixíssima qualitat d'una colla de gent en una disco celebrant un cuple, ¿eing? Que dos dels tios que hi apareixen siguin futbolistes professionals no m'acaba de semblar prou motiu per que sigui la principal noticia esportiva del dia.

dilluns, 7 de febrer de 2011

Llarga vida Mr. Moore

Al novembre de 2008 vaig fer aquesta entrada de dicada a dos grans del blues. Avui un d'ells (el més jove) ja no hi es. El que vaig escriure llavors continua valent avui, més que mai. Llarga vida Mr. Moore.

Si esteu llegint això al matí, des de l’oficina, agafeu un cafetó (si pot ser que no sigui de la màquina del vending), afegiu llet i sucre al gust. Poseu-vos tant còmodes com pugueu a la vostra cadira, enxufeu-vos els auriculars i preneu el play.

Apa, ja teniu prou energia pel que queda de dia.

Si esteu llegint això al vespre, a casa i després d’un dia esgotador, prepareu-vos un te calent (jo recomano Earl Gray, però aquí cadascú que triï), poseu-vos les vostres millor sabatilles, roba còmoda, pugeu un punt et el volum dels altaveus i preneu play

Apa, ja podeu anar a dormir amb l’esperit en pau.



The Thrill Is Gone (o el resultat de combinar la mestria de tres genis: Gibson per fer unes guitarres divines i BB i Gary Moore per fer-les sonar com a deus).