dimarts, 27 de setembre de 2011

La gran @joanaestafanell m'ha passat aquesta joia cinematogràfica del segle XX. Ja sabeu que sóc un gran fan de les sèries de TV i de la ciència-ficció, és per aquest doble motiu que no puc estar-me de compartir amb tots vosaltres aquesta seqüència farcida de magnífics efectes visuals, diàlegs punyents, magistral interpretació, girs de guió inesperats i final sorprenent. Pura poesia visual.

dilluns, 12 de setembre de 2011

post post Diada

Una Diada molt especial. Plena de reivindicacions, sentiments i emocions. El gran discurs d'en Màrius Serra al matí al parc de la Ciutadella defensant l'immersió i l'escola, novament les imatges colpidores del World Trade Center, els carrers plens d'estelades i per acabar...

un gran concert de Sopa de Cabra (llàstima que el palau Sant Jordi segueixi sonant com un pet).



Per no dir res - Sopa de Cabra

El vent està bufant fort, les estrelles s'han apagat,
pels carrers corre el Sol, i la gent amb els ulls tancats,
que no sap on va, que no sap on va.

Camí del lloc més alt ja no tenim on trepitjar,
paguem el preu més car en nom de la felicitat,
parlem per no dir res, creiem que som eterns,
és tot el que hem après des que es va inventar el temps,
no hem volgut canviar.

El món hem desbocat, diuen que ara s'està acabant,
però tot seguirà igual quan el vent se'ns haurà emportat,
si no trobem la clau anirem aguantant,
quan estarem cansats fugirem però endavant.

Mai... no és tard.

Ja s'ha acabat el temps de les promeses,
ja s'ha acabat el temps de les paraules.

Parlem per no dir res, creiem que som eterns,
paguem el preu més car en nom de la felicitat.
Ja s'ha acabat el temps de les promeses,
ja s'ha acabat el temps de les paraules,
ja s'ha acabat el temps de les promeses,
ja s'ha acabat el temps de les paraules.