dilluns, 26 de novembre de 2012

divendres, 9 de novembre de 2012

Creativitat al poder - Red Hands (Walk off the Earth)

Us agrada la música? I us agraden els videoclips que fan el músics per promocionar-se? Us proposo el següent exercici. Mireu el primer vídeo. És la seqüència continua i sense editar de les imatges que després es faran servir per realitzar el videoclip final que apareix al segon vídeo. Espectacular el treball creatiu, eh!


dilluns, 5 de novembre de 2012

La meva porra pel #25N - EspaiDómetre I

Encara falten uns dies per l'inici de la campanya electoral però ja estem inundats d'enquestes i sondejos. Crec que aquesta vegada els estadistes estan fent més "piruetes" que mai. Amb enquestes que presenten un error al voltant del 3,5-3,7% afinar en unes eleccions tan obertes és molt difícil. I a més encara falten les dues setmanes de campanya que personalment crec que tindran el seu pes en la tendència de cada partit:

CiU: estan en mans de Duran i Lleida, si calla aniran fent, si xerra la lia.

PSC: com més se'n parli d'ells i com més hagin de parlar a l'escena pública més evident es farà el seu desordre. La campanya els perjudica per que es veuran obligats a repetir que no són el PP i que no són CiU i que no són ERC, sense oportunitat de poder dir què són.

ERC: traurà profit de la campanya, el seu candidat gestiona bé la seva imatge pública, convenç i compten amb l'avantatge psicològica de ser un partit que va de menys a més.

ICV: el seu candidat també agrada als seus fidels i pot encandilar PSCeros sense rumb.

PP: seguiran amb el discurs de la por hi arreplegaran algun votant del PSOE. S'hauran de defensar de C's i atacar a Mas. Al PSC l'ignoraran.

C's: un altre candidat amb bona oratòria. Convencerà a més d'un i de dos votants del PSOE i algun del PP.

El nivell de participació és determinant per les aspiracions del partits que fregaran el 3% de vots. Les CUPs i SI depenen molt d'aquest aspecte.

SI: ja hi ha altes formacions que ocupen el seu espai i el defensen de manera més centrada i menys histriònica (ERC i CiU). Formació nova que va agafar els vots prestats d'altres formacions, ara aquests vots tornen als seus orígens. Si superen el 3% poden fer variar el repartiment de la circumscripció de Barcelona.

CUP: el diputat de Girona pot venir d'un grapat de vots

Dit això, em mullo i aquí va la primera onada de l'EspaiDometre (la meva porra pel #25N). Considerant que ERC i C's aniran a més, SI es quedarà fora i les CUP aconsegueixen diputat per Girona.

dimarts, 30 d’octubre de 2012

Quin iPhone/Android tinc realment? [infografia]

Google i Apple es disputen el mercat d'smartphones i pugnen per ocupar les primeres planes tant dels mitjans especialitzats com dels generalistes. Uns dels mecanismes que més utilitzen les dues marques és l'organització d'esdeveniments de presentació de nous productes a nivell mundial. El ressò mediàtic que aconseguixen cada vegada que anuncien el llançament d'un nou model o versió dels seus sistemes operatius es transforma en milers de portades i referències als mitjans dels seus productes sense haver de pagar ni un dollar en publicitat. És el que es coneix com publicity (que no és el mateix que publicitat).

Però amb tanta novetat, presentació i evolució... tenim clar quin iPhone tenim o quin Android va sortir abans o després que el nostre?

Us poso un parell d'infografies per intentar ubicar-vos al mapa (feu clic per veure-les en gran)



dijous, 18 d’octubre de 2012

Angels Of Mercy a Rubí

 
Els Angels of Mercy actuem
el dissabte 27 d’octubre a les 24:00h
 
A la sala Cal Rock de Rubí
 
Preu de l’entrada: 5€
 


dimarts, 16 d’octubre de 2012

El retorn de The Wallflowers - "Glad All Over"


Després de més de 7 anys de silenci discogràfic tornen The Wallflowers amb "Glad All Over". Pels que ja els coneixeu una nova oportunitat d'assaborir les creacions de Jackob Dylan i pels que no els coneixíeu un disc perfecte per començar a descobrir-los ja que porte temes del més pur estil Wallflowers i alguna coseta més "diferent".

dijous, 4 d’octubre de 2012

Què signifiquen les lletres G, E, 3G, H del meu smartphone?

¿Què signifiquen les lletres petites que apareixen al costat de les ratlletes de cobertura del meu smartphone quan em connecto a Internet? Per què canvien i a vegades és una E, una G, una H? Quina és la millor?

Com que últimament m'han fet la mateixa pregunta varies persones del meu entorn us faig una mini explicació del que signifiquen. Em centro en el cas d'smartphones amb sistema Android.

A la barra de notificacions (part superior de la pantalla), al costat de l'indicador de la bateria, tenim dues icones relacionades amb la cobertura del servei de la xarxa mòbil: la intensitat del senyal i el tipus de connexió de dades.


Respecte a la intensitat del senyal ja sabeu... quantes més ratlletes millor. Millor cobertura vol dir menys potència necessària per funcionar i menys consum de la bateria. Ara bé, respecte a l'altre icona. Quatre possibilitats en funció de quina "tecnologia" estigui fent servir el vostre telefon per transferir dades a la xarxa.


G: GPRS (General Radio Packet Service) és el servei de transmissió de dades que es va afegir al servei de trucades 2G. També es coneix com a 2.5G ja que afegia la possibilitat de transferit paquets de dades als telèfons 2G abans de l'arribada del 3G. Velocitat: entre 56 i 114 kbit/segon (com aquells primers modems adsl... prrriiiii, puuuuuu, priiiii).

E: EDGE (Enhanced Data Rates for GSM Evolution), una mena de pre-3G o 2.9G ja que forma part de la definició de l'estàndard 3G però amb velocitats típiques de 400 kbit/segon.

3G: UMTS, finalment fem el salt, abandonem el GSM tradicional i passem a funcionar amb tecnologia UMTS (Universal Mobile Telecomunication System). La velocitat aquí pot variar bastant però la cosa hauria d'anar al voltant d'1Mbit/segon.

H: HSPA (High Speed Packet Access) és la suma de tot un seguit d'estàndards (HSPA+, HSUPA, HSDPA) que també es coneixen com a 3.5G. La teoria diu que podríeu navegar al voltant dels 7 Mbit/segon.

Misteri resolt. Només un parell d'icones més a les que cal estar atent:


R: Roaming. Cuidao amb les factures! Si estem a l'estranger i tenim permesa la connexió a les dades ens apareixerà aquesta icona per advertir-nos que podem estar pagant una fortuna.

X: sense senyal. Doncs això, que esteu sense cobertura... ni veu ni dades.

dilluns, 1 d’octubre de 2012

Rèquiem per iCat FM


Ahir al vespre vaig posar la ràdio uns minuts abans de les 0:00, però aquesta vegada no per escoltar l'habitual programa esportiu sinó per sentir en directe l'apagada de les emissions d'iCat a l'FM. La veritat és que va ser un moment colpidor, després de "Money in the pocket" (sic!), de Joe Zawinul sonen els senyal horaris de la mitja nit i l'ultim "pip" queda suspès a les ones ...piiiiiiiiiiii ... com un epitafi gravat a la pedra on digués "aquí abans hi vivia la Música i la van matar, per que els homes ho recordin hi deixem en el seu lloc la seva essència: un to de durada eterna. Aquest matí de camí a la feina, al cotxe, el to encara perdurava i us prometo que l'he deixat una estona tot fent camí cap a la feina per guanyar el meu money in the pocket.

dimecres, 26 de setembre de 2012

Voti, voti, voti


Des de que en tinc edat he estat cridat 20 vegades a les urnes:
  • 5 vegades per triar el Parlament de Catalunya
  • 3 vegades per triar el Parlament europeu
  • 5 vegades per triar el Congreso i el Senado
  • 5 vegades per triar els regidors del meu ajuntament
  • 1 referèndum sobre la constitució europea (sic)
  • 1 referèndum sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya
En cap de les 20 vegades no he tingut l'oportunitat de triar president (ni autonòmic, ni estatal, ni europeu) ni alcalde, de manera directa. La nostra democràcia indirecta funciona així. I les dues vegades que he estat cridat a referèndum han estat per prendre'm el pel. El procés de la Constitució europea va fer riure i la trinxada politico-judicial a l'estatut de Catalunya refrendat passarà a la història com a un dels grans moments del nostre país.

Però vet aquí que el 25 de novembre hem estat cridats de nou a les urnes i la convocatòria ve camuflada com a "Eleccions al Parlament de Catalunya (X legislatura)", però tots tenim en ment que no es tracta només de triar els 135 diputats d'un parlament autonòmic.

La desena legislatura del Parlament autonòmic i el 130è president de la Generalitat que en derivi marcaran un "abans i un després". La composició d'aquest parlament determinarà un futur immediat apassionant i sobretot, marcarà l'inici de la definició de com i què serà el nostre país a mig i llarg termini. Poca broma.

Us deixo un bon gràfic per que veieu com han funcionant les anteriors tries al Parlament (gràfic de higiniherrero.cat)


divendres, 14 de setembre de 2012

A Espanya no hi ha unionistes

Foto de www.omnium.cat 

Una de les coses que més m'ha sorprès de tota la moguda dialèctica post Diada és la feblesa dels arguments dels unionistes, dels contraris a la independència.

Reflexionant una mica sobre això he arribat a la conclusió que, de fet, no hi ha unionistes. Per ser unionista la premissa bàsica és reconèixer que hi ha dues parts a unir i aquí bé el meu error. Els espanyols contraris a la independència no pretenen que Espanya i Catalunya segueixin juntes sinó que Catalunya sigui Espanya i entenen aquest "sigui" com a sinònim de "dissoldre's" o "assimilar-se" en el que ells consideren una veritat inamovible. Algú ho retratava molt bé a twitter: Espanya és una democràcia o una constitució?

Una altra de les febleses que em sorprenen és la curta mirada temporal dels arguments. La majoria es basen en dir-nos com de malament estaríem al dia següent de declarar la independència, que seriem com Xipre, fora de la UE, fora de l'euro, aïllats de l'Aragó i de València, etc. Molt bé, però ningú d'aquests que ens preveuen l'apocalipsi s'ha plantejat com estaríem al cap de tres, quatre, deu o vint anys? 

Els de la meva generació tot just estem veient com els nostres fill comencen la primària o la llar d'infants i com els nostres pares tot just comencen a jubilar-se. Per mi la pregunta pertinent no és com serà la Catalunya independent de demà passat sinó com serà Catalunya quan els nostres fills comencin l'institut o la universitat i els nostres pares hagin de deixar de viatjar amb l'Imserso per que el mal d'ossos els martiritzen. Mentrestant la generació dels que estem al mig ja ens trencarem l'esquena per ser com Noruega, liderar la UE, enfortir l'euro i crear una entesa pròspera amb l'Aragó, València i qui calgui.

dijous, 13 de setembre de 2012

La UE no es trenca si la UE no vol

El que no està prohibit, està permès i no hi ha cap llei que prohibeixi al futur estat català formar part de forma directa de la UE/Euro/Schenguen/Kyoto... no és una qüestió jurídica, és una qüestió política.


dimarts, 4 de setembre de 2012

Enèsim nyap de la TDT "el dividendo digital"

L'espectre radioelèctric està considerat un bé de domini públic i és l'estat qui en gestiona la seva ocupació mitjançant la concessió de llicencies a organismes públics o empreses privades. Serveis d'emergència a banda, els principals usos que li donem a l'espectre radioelèctric són la difusió de televisió i ràdio per una banda i les xarxes de telefonia mòbil per l'altra. Precisament aquest dos serveis (TV i mòbil) són grans consumidors d'espectre (ocupen franges grans) i van patint constants evolucions tècniques (pas d'analògic a digital o de 2G a 4G). A més a més l'evolució tècnica els dos serveis ha fet que cada vegada s'anessin apropant més dins de la banda de freqüències fins al punt de coincidir i generar el conflicte, del que actualment es fan ressò els mitjans, entre la TDT i la telefonia 4G. Fem una gràfica per explicar-ho millor


Aquesta "col·lisió" (zona ratllada) es coneix des de 2007 (cito fonts del Ministerio de Industria):
La Conferencia Regional de Radiocomunicaciones de la región 1 de la Unión Internacional de Telecomunicaciones (UIT), que aprobó el Plan de Ginebra en junio de 2006, acordó el uso de toda la banda UHF 470-862 MHz (canales radioeléctricos 21 a 69) para los servicios de radiodifusión. Sin embargo, con posterioridad, la conferencia Mundial de Radiocomunicaciones de 2007 aprobó, para la región 1, la atribución del servicio de comunicaciones móviles en servicio co-primario con los servicios de radiodifusión, de la subbanda de frecuencias 790-882 MHz (canales radioeléctricos 61 a 69). 
Es a dir, el 2007 va haver-hi un canvi d'assignació del que inicialment estava previst per a TV cap a serveis mòbils. Tot i conèixer aquesta informació a Espanya hem estat utilitzant aquesta franja des dels inicis de la TDT (recordem que la apagada analògica es va culminar al 2010). 

De fet, quan tots ens vam passar a la TDT per adaptar-nos a la desaparició de la TV analògica el que estàvem fent era gastar-nos els diners per adaptar-nos a una situació "transitòria" que ha durat fins ara. El gran problema és que per passar de la situació transitòria actual fins ala suposada situació definitiva alguns usuaris hauran de tornar a gastar diners per fer una nova adaptació. Si voleu més encara, la situació definitiva que ens ve ens portarà de nou a utilitzar les freqüències originals que utilitzàvem abans de la situació transitòria!

En resum i anant al que interessa, a qui li tocarà pagar aquesta vegada? Doncs en funció de la instal·lació que tingui cadascú, en concret del sistema d'amplificació del senyal que tinguem. Dos grans grups:
  • Instal·lacions individuals o instal·lacions col·lectives petites: en aquests casos s'utilitza un amplificador que cobreix tota la banda UHF. Aquestes instal·lacions són immunes a tots aquests canvis (fins hi tot devien esquivar la despesa de passar d'analògic a TDT) per que amplifiquen els canals del 21 al 69, tots a la vegada i sense distinció. Salvados!
  • Instal·lacions col·lectives: per poder oferir un bon senyal a tots els habitatges d'un edifici gran (3 plantes o més) un amplificador de tota la banda no ens serveix. Es per això que s'instal·len amplificadors monocanal, per cada canal de la UHF que vulguis distribuir a l'edifici necessites un amplificador. Aclarim que cada canal UHF correspon a un multiplex de la TDT que corresponen a 4 o 5 "emissions" de televisió. Per tant, cada vegada que es decideix utilitzar un canal nou o traslladar una emissió d'un canal a un altre cal comptar amb l'amplificador adequat per que el senyal arribi a casa. 


El que passarà properament és que s'hauran d'apagar els canals en conflicte amb el 4G (del 61 al 69 de l'UHF) i les emissions que es feien per aquests canal s'hauran de re-ubicar. I aquí està el quit de la qüestió. Si van a parar a un canal pel qual ja tenim l'amplificador instal·lat el continuarem veient sinó el deixarem de veure i haurem de cridar a l'instal·lador (si volem).

Llavors, pot ser que el canal vagi a parar a un nou canal del que ja tinguem amplificador? Sí! Per que resulta que es tornaran a utilitzar freqüències que ja s'utilitzaven fa anys. Si en fer les diferents adaptacions de la vostra antena vau anar afegit amplificadors però no us van desinstal·lar els que no s'utilitzaven encara els tindreu allà, sense res a amplificar però esperant pacientment. Si el tècnic us va dir allà cap el 2009, alguna cosa així com: "aquesta peça ja no fa falta, li trec per que no doni problemes"... cagada.

Un bon nyap!

PS.: si algun entès en la matèria detectat alguna incoherència que no dubti a esmenar l'error als comentaris.

divendres, 13 de juliol de 2012

Aaron Sorkin ho ha tornat a fer (The Newsroom)

Aaron Sorkin ho ha tornat a fer. L'estiu passat va aconseguir que m'enganxés a "The West Wing" i devorés les seves set temporades i aquest estiu ha aconseguit que em quedi enganxat de la seva nova aposta, "The Newsroom". La serie ens mostra el que passa derera d'una gran cadena de noticies, a la seva redacció, i reflexiona sobre què suposa el periodisme en el món actual, de quines són les seves funcions i les seves responsabilitats de cara als ciutadans.

Us deixo amb l'escena inicial del primer capítol (vos), 8 minuts de bona ficció televisiva.

dijous, 28 de juny de 2012

Des de Google al món (I/O 2012)


Ahir vaig estar seguint una estona la sessió d'obertura (keynote) del congres de desenvolupadors de Google (Google I/O 2012) on es van presentar les principals novetats de l'empresa. Mentes escoltava els principals directius de la companyia americana em venien unes quantes reflexions al cap.

Em preguntava quants directius d'empreses espanyoles o catalanes serien capaços de parlar amb tanta seguretat i coneixement dels seus productes en públic. I quants d'ells estarien disposat a fer-ho a peu dret, sense faristol ni corbata que els protegís. Cap corbata ni vestit en tota la conferencia on participaven els directius sènior d'una de les companyies més importants del món! Em preguntava quantes empreses europees tenen la capacitat de desenvolupar en un any tantes novetats i innovacions en el seu sector. Em preguntava quantes companyies estarien disposades a deixar una mica de banda del MADE IN CHINA per apostar de nou pel MADE IN EU.

S'ha de reconèixer que com a abanderats de l'economia capitalista, els EEUU acumulen molts fracassos (1929, 2008...), però és innegable la capacitat que tenen per aprendre d'ells i tornar-se aixecar. Aquí encara no sabem si hem tocat fons i allà ja tenen llesta la propera tongada de gadets llestos per dominar el món i transformar els nostres euros en dollars.

Bé, després d'aquestes reflexions de pacotilla anem al que importa... en què ens podrem gastar la paga doble del desembre (si la tenim)?

Google va presentar força novetats en moltes de les aplicacions que ja té en funcionament com Google Maps, introduint sèries de TV i revistes al servei de Google Play, presentant una nova versió de la xarxa social Google+ i sobretot ensenyat-nos com serà la propera versió dels sistema operatiu per dispositius mòbils Android 4.1 (Jelly Bean). Pero deixeu-me que em centri en els "aparells" que van donar a conèixer. Deixem el programari a banda i centrem-nos en els tres aparells que vam presentar: una confirmació, una reformulació i una revolució.

La confirmació: les tauletes han arribat per quedar-se i dominar el món, nexus 7


La reformulació: casa nostra passa a ser el principal centre d'oci, nexus Q


La revolució: la xarxa som nosaltres, Project Glass


divendres, 25 de maig de 2012

El que els massmedia no ens ensenyen

No sóc gaire amant de les teories conspiranoiques i sóc dels que creu que l'explicació més senzilla per un fet concret acostuma a ser la més probable, però també és innegable la capacitat que tenen els mitjans de comunicació massius per matisar i ponderar el pes que té cada informació dins el flux d'informació que ens serveixen.

Us porto quatre exemples d'informacions/continguts que tot i tenir una rellevància, al meu entendre prou important, no sembla que tinguin una presència destacada als mitjans del nostre país.

El primer és un spot alternatiu de la ben intencionada però mal entesa "marató per la pobresa de TV3". Ens fa reflexionar sobre l'etern debat sobre la caritat. Cal? És efectiva? Condemna als pobres a perpetuar la seva condició?



El segon vídeo és el discurs que la Plataforma d'Afectats per la Hipotecava dirigir als presents a l'acte d'entrega del Català de l'Any 2012 en ser guardonats amb el premi a la millor iniciativa solidaria. TV3 va retransmetre la gala però ho va fer en "fals directe" i comprimint la durada. Aquests discurs mai es va emetre.



Un cas flagrant de "ponderació" de la informació al servei d'interessos no precisament periodístics em sembla la poca cobertura que els mitjans estan donant a la #caixarolada en alguns ciutadans estan portant a terme davant les oficines centrals de La Caixa com a protesta per la responsabilitat que les entitats financeres tenen de la crisi actual. No és una protesta massiva de tota la ciutadania, d'acord, però si em sembla prou significativa en el seu esperit i en el seu missatge com per que ens fes reflexionar més a tots. 



Per acabar un fantàstic documental sobre el drama de les participacions preferents de bancs i caixes que ha deixat a milers de persones sense estalvis i amb una sensació d'indefensió absoluta. El document es centra en el que han viscut els ciutadans d'un petit poble de Córdoba (Villanueva de Córdoba): "Mi dinero no es mio" de l'Alberto Almansa

divendres, 18 de maig de 2012

Les bases legals del #novullpagar

SI presenta i explica en què consisteix la proposició de  Llei de supressió dels peatges a les autopistes amortitzades.
Tot un descobriment el concepte de "preu cert" referit a les concessions d'infraestructures.


dimecres, 16 de maig de 2012

Tothom menteix

Quanta raó té el Dr. Gregory House, tothom menteix i si tens poder encara més. Us deixo el Singulars d'ahir 15 de maig on novament en el gran Jaume Barberà (@JaumeBarbera)ens obre els ulls sobre com governs, bancs centrals i organismes diversos ens enganyen.

Interessantíssima exposició de Jonathan Tepper () de com al llarg de la història hi ha hagut infinitat de "sortides de l'euro" i explosives declaracions d'Edward Hugh pronosticant que Catalunya serà intervinguda al novembre.

dimarts, 8 de maig de 2012

Gastar els 10.000M de Bankia

Quatre números ràpids que hem fet amb els companys de feina:

Sembla que en Ratjoi està disposat en "gastar-se" fins a 10.000.000.000€ en ajudar a Bankia a tirar endavant. Una pastarrufa llarga que em temo que no servirà per a res i que perdrem com si els llancéssim a un pou sense fons. Posats a jugar a la ruleta amb els diners de tots proposo el següent:

10.000.000.000€ / 3.000€ = 3.333.333

3.000€ és el capital mínim per muntar una SL
Demanem als 5.000.000 d'aturats espanyols que presentin una idea de negoci i als 3.333.333 primers que contestin els obrim una SL.

Només que, jo que sé, tira baix... un 10% d'idees funcionin tenim 333.333 noves empreses funcionant i donant feina. A aquests 333.333 emprenedors els demanem que ens retornin els 3.000€ a un 2% i recuperem 3.060€ * 333.333 = 1.019.998.980€

Pel camí hem perdut 9.000.000.000€ en males idees, però total estàvem disposats a llençar-los amb Bankia.

I si ens posem una mica tiquis miquis, en lloc d'obrir SL per ordre d'arribada podem analitzar les idees que ens presentin i triar les millors i així augmentar la taxa d'exit de les SL que obrim.

Què, firmeu?

divendres, 4 de maig de 2012

Joe Bonamassa, nou disc

El 22 de maig surt a la venta el nou disc d'estudi del gran Joe Bonamassa. Aquí teniu un petit avançament: "Driving Towards The Daylight" 


dimecres, 2 de maig de 2012

[eco] #novullpagar, perquè...

Ahir vaig tenir una interessantíssima conversa de sobretaula amb un mileurista d'una generació més jove que la meva i un "home fet a si mateix" d'una generació més gran que la meva sobre el #novullpagar.

L'home fet a si mateix considerava la protesta un error. Insistia en que erràvem en identificar l'enemic, que Abertis, d'alguna manera, és dels nostres i que "l'enemic" és l'estat. Defensava que les coses s'han de pagar si s'utilitzen i que a qui cal dir-li que #novullpagar és a aquell qui ens saqueja amb impostos mal administrats. Ens va il·lustrar amb una explicació (que es remunta a 1962) de com hem arribat a aquest desequilibri en infraestructures. 

Jo intentava fer-li veure que l'objecte de la protesta no era escatimar-li 1,29€ a Abertis sinó conscienciar a l'opinió pública de que el model no funciona. Jo defensava que el #novullpagar podia servir per que la gent fos conscient de qui és realment "l'enemic".

El jove mileurista, defensava amb passió la insubmissió com a fi en si mateix i reclamava la desaparició de les barreres per que "l'autopista està pagada i més que pagada". Deia que l'autopista hauria de ser gratuïta per tothom. I se sentia satisfet per cada euro amb vint-i-nou que havia evitat regalar a Abertis. 

Jo intentava fer-li veure que les "coses gràtis" no existeixen i que d'alguna manera (peatges) o d'altra (impostos) s'haurien de pagar les bombetes que s'anessin fonent a la carretera.

Em vaig trobar al mig, defensant la protesta com a camí per denunciar els greuges comparatius i defensant el model de taxes per us al mateix temps. Així que avui venia decidit a resumir el meu punt de vista, però un dels meus blogs de capçalera se m'ha adelantat fent una anàlisi fantàstica amb la que coincideixo.

Si us plau segui llegint les conclusions d'aquest post aquí: #novullpagar, perquè...