dimarts, 10 d’abril de 2012

Ara és l'hora segadors



Estimats segadors i segadores,

Vivim un moment de la història en què la principal corretja de transmissió que fa moure gran part dels aspectes de la nostra societat, l’economia, està en crisi. Els diners estan presents, per bé o per mal, en la majoria d’àmbits d’una societat com la nostra. I els mecanismes que regien fins ara el funcionament dels diners públics i privats han saltat pels aires. Malauradament el món funciona així i nosaltres som part del món.

Rere el descobriment de que la fantàstica salut de l’economia era un miratge, aquesta crisi financera ha fet saltar pels aires molts més aspectes de la nostra societat que avui també trontollen: la capacitat i l’honestedat dels nostres dirigents polítics, el propi sistema polític partitocràtic, la legitimitat de qui diu parlar en nom nostre, la lleialtat dels que acumulen el poder (públic o privat) vers la societat que els hi atorga, la viabilitat de l’estat del benestar i de com repartim la riquesa que acumulem.

Cal adreçar el rumb. Cal assegurar-nos que aquesta crisi la superem amb solucions sòlides i no amb falsos pedaços que ens amaguin els problemes sota l’estora i que ens facin tornar a caure la propera vegada que el vent se’ns giri en contra.

Tots podem prendre mesures a títol personal però els problemes col·lectius necessiten solucions col·lectives. Ens cal fer neteja, reescriure antics pactes substituint-los per nous, canviar fórmules que s’han comprovat equivocades, suprimir el que ens perjudica, premiar els qui ens fan avançar i arraconar els qui ens llasten.

Ens cal un projecte col·lectiu i aquesta vegada organitzar uns jocs olímpics no ens servirà. Ens cal quelcom més transcendent. Ens cal reconstruir-nos el país de nou, ens cal un període constituent. Seure i escriure la nostra pròpia carta de deures i obligacions, com a nació i com a individus. Ens cal una constitució pensada i escrita al segle XXI per a una societat del segle XXI. Ens cal escriure també com volem que sigui el nostre sistema polític, qui volem que ens governi i com el volem escollir, què n’esperem dels escollits i què no estem disposats a tolerar-los. I el més important, ens cal marcar les línies mestres de com volem que sigui la nostra societat, què hi posarem a dalt de tot de la nostra llista de prioritats, com i amb quants recursos educarem als nostres joves, com constituirem les nostres empreses i en què les posarem a treballar, com redistribuirem la riquesa que siguem capaços de generar i com farem que es transformi en benestar per a les persones, com ens projectarem al món i com farem que el món vulgui venir a conèixer-nos i compti amb nosaltres per fer-lo rodar a to.

Ja us ho deia, amb uns jocs olímpics farem curt, ens cal un projecte comú molt més gran i #tenimpressa ... molta pressa i jo estic convençut que ara és l’hora segadors, ara és l’hora d’estar alerta i ens toca a nosaltres començar a segar arran.

Esteu amb mi?

3 comentaris :

Ferran ha dit...

Del tot, Dani. El que ens cal, dit amb una paraula, és democràcia, una democràcia de debò, no la mentida en què vivim immersos i que ens està portant a la ruïna a tots, si és que no hi som ja.

Democràcia... i secessió d'Espanya, per descomptat.

stratosergio ha dit...

Tienes mi voto.

Alepsi ha dit...

I tant! Quan ataquem? ;)