dijous, 12 de desembre de 2013

Com comptem els vots de la doble pregunta?

Una vegada superat l'impacte de la formulació de La Pregunta apareix el gran dubte: com comptem els vots? Intento explicar com podria ser la manera més simple (la formula final caldrà fixar-la al reglament del referèndum).

Considerem que 100 persones exerceixen el seu dret a vot. Si d'entrada són majoria els que contesten NO a la primera pregunta ja no hi ha res més a comptar. Game Over.

Ara bé, les enquestes més o menys diuen que només un 30% dels catalans estan satisfets amb la organització territorial actual. Per tant suposem que el 70% votaria pel canvi. SÍ a la primera pregunta, 70 vots.


Aquestes 70 persones contesten a la segona pregunta. Per que la victòria sigui per la independència cal esperar que 51 persones votin SÍ-SÍ. En aquest cas tindríem:
  • 19% federalisme
  • 30% unionisme
  • 51% independència

Fet així és irrellevant que la consulta es faci en dues preguntes. Amb una sola pregunta també haguéssim necessitat 51 vots favorables per aconseguir la majoria absoluta. El dubte que ens queda és què haguessin fet els 19 federalistes en cas de pregunta única? Quants s'haguessin decantat pel SÍ o pel NO?

Aquesta doble pregunta obliga als independentistes a contestar dues vegades SÍ (de manera un pel redundant) però per altra banda divideix els no-indepes en dos grups. Suposem un resultat més equilibrat: primera pregunta igual, 70-30. Volem canvi. Segona pregunta, 38-32 que seria un 55%-45% sobre els 70 vots.
  • 32% federalisme
  • 30% unionisme
  • 38% independentisme

Ara tenim 38 indepes contra 62 no-indepes, però aquests 62 no són un bloc, han votat radicalment diferent a la primera pregunta! Els 38 indepes són la opció més votada i tot i no ser majoria, poden defensar una postura comú. Mentrestant la majoria esta dividida entre dues opcions confrontades i perdedores.

divendres, 8 de novembre de 2013

Cançons per a una neboda #11

D'aquesta cançó diuen que en Warren Haynes la va robar de l'iPod de Déu. Jo no em canso d'escoltar-la i recomanar-la sempre que tinc oportunitat. Té la particularitat que et pot fer somriure i plorar al mateix temps i com que avui és un dia per somriure molt aquí us la deixo. Una ànima més brilla entre nosaltres.

Quan no pots trobar la llum
Que et guiï en un dia nuvolat
Quan les estrelles no llueixen brillants
I et sents com si haguessis perdut el camí
Quan la llum de les espelmes de la teva llar
Cremen massa lluny
Bé, has de deixar pas a la llum de la teva ànima
Just com el meu pare solia dir

Ell deia que la llum de l’ànima
És millor que la llum del Sol
Millor que la llum de la Lluna
Dimonis! Millor segur que la pluja
Ei! I els altes no importen
Tots agafem aquest camí algun cop
Deixa anar la llum de la teva ànima
Fins que el dia es trenqui


dijous, 19 de setembre de 2013

Cançons per a una neboda #9

Estic segur que a la petita Mariona li encantarà la música i els seus pares estaran encantats de comprara-li algun instrument i deixar-la practicar tant com vulgui.

Alguna suggerència d'algun instrument en particular? Sí, és clar



PS.: aquí és on el pare de la criatura es comença a acollonir imaginant-se la seva nena d'adolescent

divendres, 30 d’agost de 2013

A Letter From Fred

Una fantàstica història de com la música i l'amor són capaços de transformar les nostres vides. El petit relat d'en Fred i de com l'amor per la seva difunta esposa es va convertir en cançó després de 75 anys junts.

dimecres, 14 d’agost de 2013

Cançons per a una neboda #8

Aquesta va directa a les nostres consciències. Una bona versió de la fantàstica cançó protesta de Billy Bragg, "Waiting for the Grat Leap Forwards". Per que les noves generacions tinguin el coratge per refer el que nosaltres no hem estat capaços de canviar.

"The Revolution is just a t-shirt away"


Us deixo també un altre vídeo del propi Billy cantant una versió actualitzada de la lletra:

dilluns, 5 d’agost de 2013

Quin camí segueix el meu smartphone?

Si els vostres pares o fins hi tot avis s'estan iniciant en el món del Whatsapp, el Facebook, l'Skype o els smartphones en general segur que més d'una vegada us hauran atabalat amb preguntes del tipus: 
Nen, ¿si no engego la wifi no puc enviar els SMS del whatsapp o haig d'esperar a tenir 3G per poder pujar la foto de les marfallones estrallufades? 
La següent infografia pretén ajudar-vos a identificar amb facilitat quin camí pot seguir cadascun dels serveis que utilitzeu amb el vostre telèfon (cliqueu per fer-lo més gran).


dissabte, 27 de juliol de 2013

Cançons per a una neboda #7

No es pot afegir gaire cosa més a la potència d'aquesta canço i del directe de la Gianna Nannini... bé sí: "God Is a Woman".

dijous, 13 de juny de 2013

dimarts, 28 de maig de 2013

Cançons per a una neboda #5

Gràcies als ecos de les ones sonores d'alta freqüència ja sabem que el nebodet és nebodeta. Així que avui ones sonores que van directes al cor, un blues dolç per la Mariona ... ain't got no sunshine, ain't got no rain but the blues remain!
"ain't got no sunshine,
ain't got no rain
ain't got no worry
ain't got worry the world
but the blues remain"

divendres, 24 de maig de 2013

Cançons per a un nebot #4

Per que arribaràs a un món que parla milers d'idiomes, però la teva llengua al néixer serà universal... if you want it, come and get it crying out loud!
"If you want it,
Come and get it
Crying out loud. 
The love that I was
Giving you was
Never in doubt. 
Let go your heart
Let go your head
And feel it now"

dimecres, 22 de maig de 2013

Lord of the Rings a la bateria

Genial treball d'aquests músic, fent un mix de la banda sonora de The Hobbit y El Senyor dels Anells a la bateria.


dimarts, 14 de maig de 2013

Cançons per a un nebot #3

Pel rei de casa seva.
"Juga, tira i juga,
Que si guanyes seràs el rei.
Juga, tira i juga,
Que si guanyes serà tot teu."

dimecres, 8 de maig de 2013

Ender's Game, per fi al cinema

Ender's Game (El Joc d'Ender), una de les millor novel·les de ciència ficció, arribarà per fi a la gran pantalla. L'obra d'Orson Scott Card tindrà per fi una versió cinematogràfica llargament esperada pels que vam gaudir del llibre en el seu moment.



dilluns, 29 d’abril de 2013

Cançons per a un nebot #2 (especial bressol)

Aviat navegaràs un riu salvatge, amb tu navegarem plegats i els oceans cridaran el teu nom. Per que tu seràs la raó per començar-ho tot de nou


Heidi Talbot - Start It All Over Again

I'm the sea that surrounds you
the garden that grounds you
the sun and the wind and the rain
I am every season
you're every reason
to start it all over again
Soon you'll sail a wild river
we'll set sail together
and oceans will call out your name
and by stars you will follow
your hopes for tomorrow
and start it all over again
And if you stagger or stumble
if dreams start to crumble
I'll pick up the pieces of pain
I will cradle you cry with you
pray that you'll try to just
start it all over again
Who has eyes that can see
all the things you could be?
who has ears for the sweetest refrain?
may your heart sing forever
where the sea meets the river
and start it all over again

dimecres, 24 d’abril de 2013

Ignorants en almívar


El nou disc de Los Ignorantes es presenta "En Almíbar" però us asseguro que no és gens 'empalagós', ans al contrari, està farcit de lletres acides i ritmes frescos. Si no us vau animar a col·laborar en la seva producció via Verkami, el dia 4 teniu l'oportunitat d'escoltar-los a la presentació del disc al Clap.

dilluns, 22 d’abril de 2013

Tarifa plana d'electricitat

Ara que el debat sobre les elèctriques esta més obert que mai (qui les controla?, són abusives les tarifes?, hi ha realment competència?, etc) us proposo les següent reflexió: que tal si el sector elèctric es comportés com el sector de les telecos? 

Buah, diran alguns. "Vaja dos oligopolis has anat a comparar, a quin pitjor!". Pot ser sí que el sector telecos està proper a ser un oligopoli en certs aspectes, però quantes vegades heu migrat lliurement de companyia de telèfon/ADSL emportant-vos cada vegada algun benefici? Compareu-les amb les vegades que heu migrat de companyia elèctrica i quin benefici n'heu tret.

Deixeu-me centrar la reflexió en els incentius que tenen les companyies subministradores (elèctriques i telecos) en dos aspectes claus: inversió en infraestructura i abaratiment progressiu de les tarifes.

Quants models diferents de telefon heu tingut des de el vostre primer mòbil? Quantes vegades ha vingut la companyia elèctrica a actualitza-vos el comptador per un amb més prestacions? Recordeu les antigues xarxes 2G que nomes servien per trucar? Quina evolució ha sofert la xarxa elèctrica?. El preu del minut de trucada i dels SMS a anat baixant o pujant? I el del kWh?

Quina és la gran diferencia entre els dos sectors? El sector telecos ha deixat progressivament de vendre "minuts" a vendre serveis (tarifes planes i quotes mensuals), el sector elèctric continua venent l'energia a "pes", com més consumeixes més pagues. Què passaria si les elèctriques adoptessin un esquema basat en serveis semblant als operadors de telecomunicacions? Docs que segurament ens trobaríem amb esquemes de preus tant clars i eficients com aquests:
  • Pack bàsic: 29,95€ - enllumenat, frigorífic, rentadora i petits aparells (tele, ordinador)
  • Pack cuina: 39,95€  - bàsic+ forn, vitro i rentaplats
  • Pack calor: 49,95€ - bàsic + calentador aigua, calefacció
  • Pack complert: 59,95€ - casa elèctrica: tot
Amb aquest esquema de tarifes planes l'eficiència de la xarxa elèctrica és bàsica per que no hi hagi malbaratament. Els incentius per que les cases estiguin ben aïllades, els comptadors de la llum estiguin ben calibrats i els electrodomestics siguin eficiens són máxims.

Us imagineu a tot el sector elèctric pressionant al sector de la construcció per que les edificacions es facin amb criteris d'eficiència energètica? Les plaques solars començarien a inundar els nostres terrats, les finestres tancarien a la perfecció i les parets de "paper de fumar" passarien a la història. El lobby elèctric aconseguiria en un plis que els electrodomèstics per sota de l'eficiència B+ estiguessin prohibits, que els aparells en standby consumissin 0, que les bombetes LED les regalessin als paquets de galetes, etc..

I el que és més important, canviar de companyia elèctrica seria tan clar i fàcil com canviar de calces o de companyia de telefon. Un descompte del 10% o una nova tarifa innovadora faria que molta gent canviés de companyia i obligaria a la resta a reaccionar en el mateix sentit.

Els incentius, sempre els incentius. Ara una casa mal aïllada o un frigorífic atrotinat és or per a les companyies elèctriques. Com pitjor, millor.


dijous, 18 d’abril de 2013

Cançons per a un nebot #1

Per una germana que esdevindrà mare, per a un bon amic que esdevindrà pare i sobretot per a un bocí de, diga-li energia, diga-li cigronet que esdevindrà el centre del món.

"Fathers, be good to your daughters
Daughters will love like you do
Girls become lovers who turn into mothers
So mothers, be good to your daughters too"

divendres, 15 de març de 2013

divendres, 8 de març de 2013

Parlem dels NFC Smart Tags #MWC2013

Ja us vaig parlar fa un any sobre l'NFC al sortir del Mobile World Congress 2012. I uns dies després de sortir de l'edició de 2013 us en torno a parlar. Una sigla que començareu a veure cada vegada més associada als smartphones. El Near Field Communication és una sistema que permet de manera simple que dos "aparells", que estant propers l'un de l'altre, es puguin comunicar entre ells directament, sense necessitat de cap xarxa.

Una de les aplicacions de l'NFC que més present van estar al MWC2013 va ser la de pagament amb el mòbil. Incorpores una tarja de crèdit "virtual" que et facilita el teu banc al teu telefon i ja tens una pila d'establiments repartits per Barcelona amb TPV contacless de "La Caixa" que et permeten pagar l'esmorzar o unes sabates noves.

Però m'agradaria parlar-vos d'una altra funció de l'NFC molt més senzilla técnicament però molt més propera al nostre dia a dia, els Smart Tags. Un vídeo per il·lustrar-ho:


Efectivament, fer 3 o 4 coses simultànies amb el vostre smartphone senzillament apropant-lo a una etiqueta (tag) NFC... o a la nevera, o a la tele o al termòstat de la calefacció o al PC de l'oficina, per que no trigarem a veure Smart Tags als llocs més inversemblants.


Una explicació més extensa de com funcionen:


Per cert, jo ja he pagat el meu primer menú (10,50€) amb un Sony Xperia T al restaurant Cuina d'Amics del Poblenou.

dimecres, 9 de gener de 2013

El tren de la bruixAVE

Una xarxa de TGV a nivell Europeu podria tenir el seu sentit, a nivell peninsular podria justificar-se algun tram com a extensió al sud d'aquesta xarxa europea, però sortir dient amb orgull patri que l'AVE ja connecta les 4 capitals d'un país de 31.895 km2 ja em sembla una broma de mal gust.

I més encara quan aquestes infraestructures s'han pensat (de moment) NOMES PEL TRAFIC DE PERSONES! Per que si alguna justificació té l'esforç de connectar-se a la xarxa d'ample europeu és la de fer circular mercaderies. Per anar un cap de setmana llarg a Berlín ja tenim Vueling i per que vinguin a banyar-se a la Costa Brava, Ryanair.

La inversió en xarxa ferroviària té dos grans ítems guanyadors: Un, el transport de mercaderies, que permet ser porta d'entrada al tràfic en vaixell i exportar els productes propis amb costos més competitius i més ecològics que per carretera. Dos, les rodalies i la mitja distància, que permeten el desplaçament massiu de persones entre nuclis de població i centres de treball abaratint els costos i l'impacte ecològic dels desplaçament en cotxe. Els dos aspectes han estat arraconats al nostre país en favor de l'AVE. 

Treure mercaderies del port de València o Barcelona cap a Europa? Per l'AP-7. La R3 de Rodalies Barcelona (Hospitalet-Vic-Puigcerdà) és equivalent a la línia D del servei de Rodalies de París (RER), tenen les dues uns 160km. Coneixeu algun usuari del "tren de la vergonya" BCN-Puigcedà? Convideu-lo a donar-se un volt per l'Île-de-France.

¿Us imagineu que la pastarrufa que s'ha invertit en l'AVE (LLD-TRG-BCN-GI) s'hagués destinat a actualitzar les Rodalies, a fer el corredor mediterrani de mercaderies i de passatgers (per aquest ordre)?