dijous, 4 de desembre de 2014

En mans dels federalistes

Potser que comencem també des de l'Espai D a donar-li voltes als números de cara a les properes eleccions, no?

Deixarem de moment el tema de si llista unitària, llistes múltiples coordinades o alters invents. Centrem-nos en una part del pastís de la que se'n parla poc i que a mi em sembla rellevant: els votans que no estan ni en el SÍ convençut ni en el NO negacionista i immobilista, aquells que no abracen la independència d'entrada com a solució però que reclamen algun tipus de solució a l'encaix CAT-ESP. Els anomenarem federalistes o votants del Sí-No i englobarien molts votants del PSC, d'ICV i molts potencials votants de Podem*.

Anem a pams, com tenim ara mateix el Parlament (escollit el 25N de 2012)?

I si agrupem els diputats en l'eix sobiranista?

Haig de reconèixer que no he sabut què fer amb els diputats d'Unió (15). Conceptualment els col·locaria amb els federalistes però van arribar al Parlament en una llista conjunta amb CDC. Posem-nos en el cas més desfavorable i posem-los tots 15 al grup federalista.

El grup majoritari és el del Sí, però la majoria no és absoluta i molt menys qualificada d'aquí les gran dificultats de poder considerar ara mateix que el sí tingui un mandat democràtic clar. Per això es plantegen unes noves eleccions.

I on està la clau, per mi, de que el proper Parlament tingui legitimitat per defensar el Sí a Madrid, a Brussel·les, a Washington i a la Xina Popular? Doncs en el formatget federalista. Els votants del grup del Sí ho seguiran sent ja hi hagi una, dues o tres llistes, els votants actuals del no és molt difícil que es moguin a cap altre lloc, però dels del "no, però alguna cosa s'ha de fer" poden prendre múltiples camins.

Poden continuar tenint fe en els mateixos partits que van votar al 2012 (PSC, ICV o UDC), tot esperant un triomf del PSOE a Espanya i apostar per una reforma profunda del Reino d'España. Poden apostar per la revolució des de fora del sistema a través de Podem i per tant decantar-se per aquesta formació ja des del Parlament tot esperant les generals. O... poden veure l'estratègia de voler canviar Espanya esgotada, tal i com ja hem vist els independentistes i abandonar el SíNo cap al SíSí.

Per mi, la magnitud d'aquest transvasament serà la clau. I vist la mida dels formatges no importa que el grup del No creixi, mentre que el del Sí també ho faci. És a dir, que C's millori resultats no és tan greu com que Podem es col·loqui com a primera força federal amb 14-16 diputats.

Veiem-ho. Cas 1: Millora el Sí, però triomfa l'opció Podem

Bon resultat dels partits del Sí, els partits del No no milloren, però el grup de Federalistes aguanta. L'eix sobiranista queda així:

L'opció independentista és majoritària, no hi ha dubte. Però el 25% que encara aposta per seguir intentant-ho amb Espanya pot ser força bloquejant a l'hora d'aixecar la bandera del "mandat democràtic".

Veiem un segon cas, la veritable mort de la tercera via:

 
L'eix es polaritza
Majoria del Sí, el No també augmenta i els Federals es queden per sota del 15%. Aquest resultat em sembla molt més homologable al d'un referèndum tot i que aparentment el No sigui més solid en aquest cas.

Si volem convertir unes eleccions en un referèndum necessitem un resultat tipus referèndum per que s'entenguin com a tal. A més a més, una vegada obtinguts aquest resultats els partits federalistes, descartada la seva opció original, tindran més tendència a alinear-se amb la part majoritària que no pas fer pinya amb els del No.

Com ho veieu?




*Si al PP li diem Partit Popular i no Partido Popular hem de concloure que a Podemos li hem de dir Podem. Albert Pla Nualart ho explica [aquí].