dilluns, 23 de juny de 2014

Què faria amb el #9N si fos unionista?


Tinc la sensació que a mesura que s'apropa el #9N, els partidaris de que Catalunya no s'independitzi van perdent la seva oportunitat per defensar la seva posició. Segueixen, en la seva majoria, associant el "voler la consulta" a "voler la independència", és adir associen el fet de voler ser consultats amb voler votar #SíSí. Aquesta postura dinamita les opcions dels que volen votar NO de poder explicar-se ja que implícitament barregen el negar la consulta amb el voler votar NO.

Si jo fos unionista, si jo fos Rajoy, ja faria dies que hagués agafat el control "de la consulta". Ja faria dies que hagués entès que la posició realment majoritària a Catalunya és la de voler ser consultats i hagués agafat les regnes del procés per que la opció a votar NO prengués cos i solidesa. D'oportunitats no li han faltat al govern de Rajoy per acceptar la consulta i posar-se a influir en la data, la pregunta, a qui cal consultar i en el discurs que hi ha al voltant. Però no, han optat per el tot o res. La pròpia possibilitat de ser consultats és inconcebible i per tant entrar en la sana (i democràtica) discussió sobre si és millor votar Sí o votar No senzillament no aplica.

Amb aquesta estratègia el que estan aconseguint cada vegada més és que la voluntat a ser consultats es vagi assimilant cada vegada més al voler votar Sí. Com molt bé expressa el politòleg @SergiCastanye en un tuit recent, l'independentisme s'està convertint en un canal pel qual molta gent veu l'oportunitat de recuperar el control democràtic, l'apoderament que tant hem trobat a faltar en els últims anys i que s'està reclamant a tota Europa (Podemos, PAH, nous partits, nous moviments socials, etc).


Si els que hem triat per representar-nos no paren de prendre males decisions i no ens permeten recuperar el control per exercir més democràcia directa, l'aparició d'un esdeveniment com el 9N pren una rellevància molt més important. Molta gent està fent la següent reflexió "Jo no sóc nacionalista, però si la manera de poder recuperar el control sobre el futur és muntar un nou estat doncs endavant". És per aquest canvi de paradigma que dic que si jo fos el govern de Rajoy ja hagués agafat el control del procés feia temps.

I què hagués fet? Doncs girar el discurs. Hi ha una maniobra demolidora, que no es descartable encara, que consisteix en donar la volta a la pregunta. Ara voler independència implica votar Sí i les propostes positives sempre parteixen amb avantatge en un referèndum. Com explicava Toni Soler el diumenge a l'Ara donar-li la volta a la consulta de manera que el Sí volgués dir una futura reforma de la Constitució Espanyola implicaria que els que volen estat propi es veurien obligats a votar No.... per quedar-se tal com estem. I en cas de victòria del Sí el camí seria tant dispers, llarg i legalment tant efímer que els unionistes en tindrien el control pels segles dels segles.

Per tant la negació de la consulta és al mateix temps la negació a decidir NO i molts se n'adonaran, arribats al moment, que han perdut un temps preciós per defensar aquesta postura totalment legítima. Us imagineu a Sanchez-Camacho en prime time cridant a la participació en d'intervenció final del "Debat sobre la Consulta" a TV3 allà cap el 3 o el 4 de novembre quan s'ha passat mesos negant aquesta possibilitat?

PD.: si teniu amics unionistes no els envieu aquest post.