divendres, 27 de novembre de 2015

TIC i Educació #13: Pi Zero, l'ordinador de 5$

Teniu 50€ a la butxaca? Doncs ja teniu pressupost per tenir a l'aula un ordinador per cada dos alumnes. La Raspberry Pi Foundation ho ha tornat a fer, optimitzat fins al límit el seu nou model d'ordinador: Pi Zero


Per 5$ teniu un ordinador perfectament funcional al que caldrà afergir-hi, evidentment la pantalla, el teclat i un adaptador WiFi. Per cert, el seu baix cost no es per que estigui fabricat a la xina per nens explotats, no. La Raspberry Pi Foundation fabrica els seus ginys a una factoria de Gal·les (UK).

dijous, 19 de novembre de 2015

Com quedarà l'entrada Mataró Oest de la C-32?

Com que no hi ha manera humana de trobar una explicació amb un mímin de detall de com quedarà l'accés de Mataró Oest de la C-32, he decidit crear aquest "Sway" per recopilar la info que he aconseguit trobar dispersa per la xarxa. Espero que us sigui útil:


Cal destacar tres elements principals que s'incorporen a la trama urbana: 
  • el pas a nivell per sota la plaça França. El tràfic que vingui de la C-32 haurà de triar circular cap a la Via Europa direcció plaça Granollers o fer servir aquest pas si vol enfilar cap al Mataró Park.
  • el nou vial paral·lel a l'autopista que connecta la plaça França amb el Torrent de les Piques. La idea que es busca es que la gent que va al Mataró Park accedeixi pel costat del Media Markt i no saturi el pont que creua l'autopista.
  • un nou pas entre el camp de futbol i Passi (antic Jardiland) que permetrà retornar a la plaça França a tots aquells que han creuat el pas a nivell i que per exemple volen arribar a l'hospital.
Aquest espai sempre ha estat un nus complicat de la ciutat i amb aquestes solucions...encara sembla que s'hagi de complicar més: genialitat o capgrossada?

dilluns, 14 de setembre de 2015

Com comptem els vots del #27S?


Estem en campanya pel #27S. Som-hi doncs amb "EL TEMA". Ja ningú no discuteix el caràcter plebiscitari d'aquestes eleccions. Això implica que a més a més de ser unes votacions per escollir els 135 components del Parlament també es pretén que se'n desprengui un mandat democràtic clar a favor o en contra de la independència. La fórmula universal per resoldre aquests temes és el referèndum: una pregunta clara, dues possibles respostes i una persona una vot. Not gonna happen. Ni avui, ni demà, ni que governi Rajoy ni que ho faci Pablo Iglesias.

De fet, tenim una curiosa paradoxa, per poder convocar el referèndum que voldríem per saber si volem o no la independència caldrà primer que obtinguem la plena sobirania per tenir les lleis que ens el permetin convocar. Paradoxa, o no tant. Una cosa semblant va passar amb el referèndum per la Cosntitución Española. No es va sotmetre a la votació del poble fins que l'opció de votar NO era pràcticament sinònim d'una demanda per tornar al franquisme. Toni Soler ho explica millor aquí.

Si tot hi així volem continuar comptant vots com ho fem? Suposo que fer els números sobre el cens total ja no entra en la discussió, qui no vagi a votar no serà comptat. Les majories silencioses o parlen o que assumeixin el resultat. Llavors, sobre el total del vot emès o sobre el total del vot vàlid? Sembla lògic descartar els vots nuls, però i les blancs? Els comptem com NS/NC o ens centrem només en els vots vàlids a candidatures?

I aquí ve la mare dels ous. A quin bloc sumem cada candidatura? Aquí teniu les 40 candidatures que es presenten al #27S (24 menys que a les eleccions de l’any 2012!!).
Sembla fàcil col·locar els vots a CUP, JxSí, PSC, PP i C's, però i la resta? On els hem de comptar o on volen que els comptem? ICV*(358.857 - 9,9%), ara CatSíquesPot i Unió van defensar en el seu moment el Si-NO al #9N què fem ara amb els seus vots? I més difícil ens serà encara amb el PACMA (20.777 - 0,57%), GANEMOS, RECORTTESCERO i PIRATA.CAT (17.942 - 0,49%).

*entre parèntesis vots el 2012

Aquesta és la meva millor aproximació:
Us deixo un enllaç amb les webs de totes les candidatures per si voleu anar fent recerca en quin grup col·locar-los: link

Però el que em sembla especialment rellevant no es tant on els podem classificar a priori, sinó on voldran quedar classificats els diputats electes d'aquestes formacions a posteriori. Es a dir, una vegada asseguts als seus escons i posats davant la tessitura de començar a votar lleis, quins companys de viatge triaran els del PSC, CSQEP i Unió? A PP i C's o a JxSí i la CUP? 

Ens podem entretenir a comptar vots la nit del 27 del dret o del revés, però el que realment importa són els vots del nou Parlament per obtenir una sobirania que ens permeti refrendar o no la República Catalana.

dimarts, 1 de setembre de 2015

Nova secció: Espai D Multimèdia

Nou curs i nova secció al blog. A l'Espai D Multimèdia intentaré recuperar vells posts i reexplicar-los en format vídeo. Antics temes que continuen sent interessants i noves històries que vagin sorgint explicats de manera més visual.

I per començar un clàssic: Quin camí segueix el meu smartphone?



PS.: no sigueu gaire durs amb les crítiques

divendres, 29 de maig de 2015

TIC i Educació #12 Quadern "Les noves tecnologies en nens i adolescents"


El passat dijous dia 28 l'Hospital Sant Joan de Déu va presentar el 9è Quadern Faros dedicat a "Les noves tecnologies en nens i adolescents". El quadern ha estat coordinat per Genis Roca, prestigiós expert en el sector digital i hi han col·laborat gran quantitat d'experts en diferents matèries: el Sr. Matalí, psicòleg clínic especialitzat en addiccions, Arian Tarbal, coordinador de FAROS, Oriol Ripoll, especialista en videojocs, Mariona Grané, Doctora en Pedagogia de la Universitat de Barcelona, o Boris Mir, Professor d'Educació Secundària de l'Institut-Escola Les Vinyes (Barcelona).

El quadern és realment complert i està escrit sota un enfocament positiu, allunyat de l'alarmisme que moltes vegades acompanya tot el que relaciona TIC i infants. 
El principal objectiu d'aquest Quadern és oferir als pares, mares i educadors una guia completa sobre com guiar i acompanyar els menors en l'ús de les tecnologies digitals sota un enfocament positiu. Un enfocament sota el qual es volen ressaltar els beneficis i oportunitats que ofereixen aquestes eines per al desenvolupament dels nens i adoelscents en diferents àmbits. 
El podeu descarregar complert aquí: [CAT][CAS]

Recomano la seva lectura, però per anar obrint boca us destaco una petita part a mode de resum de quines pautes suggereixen seguir en referència a les TIC en cada franja d'edat:


Dels zero als tres anys

- Hem de limitar el temps que els més petits passen amb la tecnologia amb la finalitat d’establir rutines o hàbits com fem en altres facetes de la vida diària a casa. Malgrat un ús educatiu de les aplicacions per a infants i que pot ser beneficiós en la seva estimulació cognitiva i sensoriomotriu, és important destacar que cal evitar una sobreestimulació (no només dels mitjans) a aquesta edat (Brown, 2011).

- Cal acompanyar els nens en l’ús de les tecnologies. Quan mirem algun audiovisual al televisor, a l’ordinador o la tauleta; i sobretot quan utilitzen els vídeojocs o apps que hem escollit per a ells.

- Hem d'evitar que els mòbils, les consoles, les tauletes estiguin connectades a Internet quan juguen els petits i les tenen a la mà.

- És important no mirar la televisió o jugar amb les tecnologies durant les estones en les quals hem treballar els hàbits diaris com ara menjar junts a taula, anar a dormir, etc.

- Quan triem jocs per als petits hem de potenciar aquells que els permetin experimentar lliurament amb el mitjà audiovisual i interactiu, sense objectius de joc o educatius.

Dels tres als sis anys

- Els ordinadors, les consoles, les tauletes, els smartphones, i els audiovisuals (vídeo i televisió) són molt atractius per als nens d’aquestes edats, fins al punt que hi poden dedicar molt del seu temps i la seva atenció. Cal establir a casa horaris i situacions en les que es poden fer servir, què es pot veure i què no, el temps dedicat, etc.

- Cal dedicar estones a jugar amb els nens i a veure amb ells pel·lícules, parlar i comentar en veu alta allò que succeeix a les pantalles i promoure que els infants també ho facin. És un moment en que les TIC actuen de cangur en estones que necessitem que estiguin asseguts, i tranquils (cotxe, restaurant, sales d’espera, etc.) però això haurien de ser moments puntuals i no una activitat diària.

- És important mantenir els dispositius desconnectats d’Internet.

- Cal seleccionar aplicacions basades en jocs divertits, senzills i motivadors, que els permetin crear i recrear escenaris de la vida quotidiana (joc simbòlic), fer construccions, crear personatges, etc.

Dels sis als nou anys

- Encara necessiten atenció, seguiment, supervisió, ajuda dels adults, a part d’una tria responsable i informada en relació a les TIC. Per tant el paper de la família segueix sent clau. Els pares són el model a seguir més potent, la vostra actitud davant les TIC determinarà la seva també.

- És important que els ordinadors i les pantalles de televisió no estiguin a les habitacions dels nens sinó en espais comuns de la casa on tots puguem ser-hi, observar i participar. I aquesta idea és vàlida per a totes les edats i té en compte l’ús de vídeojocs, el treball escolar amb les TIC, la comunicació a les xarxes, etc.

- Cal anar explicant com funcionen les tecnologies que cada cop faran servir més enllà dels vídeojocs, i ajudar-los a treballar i aprendre amb elles.

- És el moment d’iniciar-los en idees clau sobre la seguretat a la xarxa, i cal estar atents a filtres de seguretat a les aplicacions.

- És una bona edat per fer-los partícips en la tria de jocs i recursos de forma conjunta.

- Cal compartir els dispositius. La tauleta, l’ordinador, el smartphone, etc. poden ser dispositius de tots i per a tots.

- És important mantenir diàlegs sobre els jocs que fan servir, l’estona que hi dediquen, i assegurar-se que no dediquen massa temps a les TIC i porten a terme activitats diverses (joc manipulatiu i físic, esports, jocs amb amics, la lectura, etc.).

A partir dels deu anys

- Malgrat es fan grans, no hem d’oblidar que hem d’acompanyar-los en els vídeojocs, podem compartir amb ells partides i competicions, triar els jocs que comprarem, veure pel·lícules junts i comentar-les, etc.

- Com veurem més endavant, les TIC poden potenciar el pensament com a procés complex, de raonament, lògica, observació, percepció, predicció, anàlisi, etc. Aprofitem-ho triant vídeojocs que ho afavoreixin.

- És un moment clau de l’ús de les TIC més enllà del component lúdic. Les xarxes socials i les activitats escolars amb els ordinadors formaran part del seu dia a dia. Cal ser-hi present, aprendre amb ells i donar-los pautes d’ús atenent a la seva seguretat, a la participació, al treball col·laboratiu i a l’ús més tècnic de les eines.

- És bo compartir la tauleta i l’ordinador amb tota la família sempre que sigui possible.

- Els telèfons mòbils esdevindran l’objecte més desitjat. Cal prendre decisions a casa que siguin compartides amb els infants, tant des de la decisió de compra o cessió d’un dispositiu com de l’ús racional que cal fer-ne, de la despesa econòmica, i dels hàbits d’ús. Però cal mostrar també als infants les possibilitats comunicatives, d’accés a la informació i inclús d’aprenentatge amb els smartphones.

dilluns, 16 de març de 2015

Neptune: un nou model d'informàtica personal

No està fent ni la mil·lèsima part del soroll que va fer la sola insinuació de l'existència de l'Apple Whatch però el que us vull explicar a continuació em sembla que té mil vegades més rellevància que la presentació del ja arxifamós rellotge d'Apple. Sobre tot si els seus impulsors són capaços de portar a terme la seva idea. Em refereixo a la gent de Neptune.


Us convido a veure un petit vídeo explicatiu i hem parlem a continuació:



I doncs, què és el que ens pretenen explicar aquesta gent de Neptune? Us explico el que exposa el vídeo:

Model Diversificat vs. model Unificat

Des dels inicis de l'era del PCs a finals del segle XX, l'evolució dels dispositius de computació ha estat en gran part additiu, nous dispositius s'incorporaven als que ja teníem. Això ha donat com a resultat el model de computació i d'electrònica de consum dominant que veiem avui: un model diversificat.

Una gran varietat de dispositius cada vegada més gran, que consisteix en telèfons intel·ligents, tauletes, ordinadors portàtils, ordinadors d'escriptori, televisors intel·ligents, i ara smartwatches, que s'afegeixen als existents per satisfer un ampli conjunt de casos d'ús i necessitats particulars.
múltiples dispositius per cobrir múltiples necessitats

En el model contrari, que fins al moment ha fracassat en el seu intent de convertir-se en una opció generalitzada, és el model unificat. Un exemple d'intent d'aquest model és el Microsoft Surface.

un dispositiu per cobrir tots els usos

Els defensors d'aquest model asseguren que un sol dispositiu pot satisfer tots els casos d'ús, i que els usuaris generalment no volen passar per la molèstia de la gestió de múltiples dispositius.

El problema: No existeix el Model perfecte

Tots dos models tenen els seus pros i contres. El model unificat fa una bona feina a reduir el desordre de dispositius per a gestionar, però falla en complir bé tots els casos d'ús. El problema és que no hi ha una mida de la pantalla perfecta; sempre tindrem el compromís de que l'augment de mida de la pantalla comporta una disminució de la portabilitat. La tauleta Surface intenta ser prou portàtil per respondre a tots els casos, però encara és massa gran per cabre en una butxaca i encara massa petita per satisfer les necessitats informàtiques típiques.

Per tant, està clar que sempre es necessitaran una certa diversitat de tamanys i formes.

El model diversificat, d'altra banda, funciona molt bé per cobrir adequadament tots els casos d'ús, però la gestió de la diversitat de dispositius es torna problemàtica. El model és massa dependent d'una connexió constant a Internet per mantenir els dispositius sincronitzats, i els arxius personals i aplicacions estan distribuïdes en tots i cada un dels dispositius. Conseqüència, la seguretat de les nostres dades és un problema, cosa que ens porta a haver d'autenticar-nos constantment en cada dispositiu. A més les velocitats de connexió al núvol no sempre són ràpides, fiables i barates en totes les circumstàncies.
Aquest model tampoc no és massa amic de la butxaca ni del medi ambient, ja que cada dispositiu ha de suportar una repetició de costosos en components informàtics com potència, memòria i connectivitat, quan en realitat l'únic que realment canvia entre ells són els mètodes d'entrada i sortida relativament barats, com la pantalla, el teclat, panell tàctil, càmeres, etc.

Llavors cap a on tirem?

El Model Unificat Diversificat

També li podem dir model de la diversitat unificada i combina dos models en un, conservant tots els avantatges i cap dels desavantatges (o això defensa Neptune). En lloc de tenir capacitat de computació i connectivitat repetida innecessàriament a tots els teus dispositius, aquests denominadors comuns resideixen en un únic centre de computació que està amb tu en tot moment. Tots els altres dispositius són simplement perifèrics d'interacció persona-màquina amb el "hub" central.

El model de la diversitat unificada respecta la importància de comptar amb una gran pluralitat de tamanys que compleixin amb tots els casos d'ús, però també reconeix el valor indiscutible de reduir el nombre de dispositius de intel·ligents a un.
Sota aquest model, la constant necessitat de sincronització entre els dispositius es torna innecessaria, per que sempre estàs utilitzant el mateix dispositiu intel·ligent central, associat a diferents mides de pantalla. El núvol ja no està per servir com un mitjà per mantenir els dispositius sincronitzats, sinó més aviat com una extensió de la capacitat d'emmagatzematge i com una còpia de seguretat d'arxius personals en cas que el hub es perdi.

Com els arxius i les aplicacions estan sempre amb tu en tot moment, un dispositiu perifèric perdut o robat ja no significa dades perdudes. L'autenticació es requereix només per al propi hub, i es innecessària per a tots els altres dispositius. A més els dispositius "tontos" es converteixen en dispositius que es poden compartir amb gran facilitat entre diferents hubs.
Els dispositius es tornen molt més barats, ja que no tenen tots els components de computació i connectivitat. Es converteixen en elements de molt més baix cost que poden estar a tot arreu: a casa, a l'oficina, al cotxe, als restaurants, centres comercials, escoles, etc. Qualsevol dispositiu el pots fer teu en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Els dispositius també són molt més fàcils de dissenyar i produir. Les pantalles poden ser incorporades en electrodomèstics, cotxes, parets, etc. Tot es torna intel·ligent, simplement convertir-se en perifèrics del teu hub.

Voleu veure l'invent en acció?


I doncs us convenç el canvi de paradigma? A mi sí. el dia 17 de març tindrem més informació a www.getneptune.com Sembla que tenen prevista la presentació de tota una gama de productes nous.

dilluns, 2 de febrer de 2015

Ja tenim els canals de TV3 ordenats #tdtfail

Bé, doncs després de l'enèssima resintonització sembla que ja tenim els canals de TVC reordenats, estables i amb la seva qualitat habitual. Recordem que des de fa unes setmanes i fins al passat dia 31, els canals de TVC estaven en una situació provisional bastant lamentable. Ho vam explicar a Per què els canals de TV3 es veuen tant malament?

Situació fins el 31/1/2015

En resum, els canals estaven repartits així d'apretats:

Els canals del MUX44 anaven identificats amb la paraula "definitiu" i els del MUX61 no portaven cap identificador especial. Curiosament els "definitius" es veien bastant pitjor que els que estaven destinats a desaparèixer. Adicionalment, TVC també estava emetent la versió definitiva de TV3 HD a l'espai que li havia rellogat el Grup Godó.

Us poso a continuació els amples de banda que havien assignat a cada canal en aquesta situació transitòria:

MUX44 "Definitiu", tot molt comprimit per que TV3 HD es quedava amb molt d'espai.

MUX61 "A eliminar el 31 de gener", és el que hem estat veient sempre, amb les seves qualitats habituals.

MUX GODO, aquí ja teníem la versió de TV3 HD "definitiu".

Situació després del 31/1/2015

Què ha passat aquest cap de setmana? Doncs que el MUX61 ha mort definitivament i s'ha reorganitzat el MUX44 "Definitiu". El canal TV3 HD només es veu ara a través del MUX del Grup Godó i l'espai que ocupava TV3 HD al MUX44 s'ha reutilitzat per tornar a posar la resta de canals als seus amples de bandes "normals".

Si ho posem una mica maco, la situació dels canals de TVC queda definitivament així (freqüències de BCN):

divendres, 16 de gener de 2015

TIC i Educació #11 TEDxBarcelonaED

Segur que coneixeu les famoses xerrades TED (TED Talks) promogudes originalment per la Sapling Foundationa als EEUU i segurament també us sona haver vist una variant d'aquestes xerrades conegudes com a TEDx. Les TEDx són la formula que permet que terceres persones o entitats puguin organitzar esdeveniments TED arreu del món. Bé doncs dimecres 22 de gener tindrà lloc a Barcelona una TEDx centrada en l'educació.


Ja us avanço que les entrades per assistir presencialment estan esgotadíssimes, però encara us podeu registrar per veure les sessions en streaming de manera gratuita, [aquí].


Les sessions s'organitzen entorn a 4 grans blocs:

Conscienciació

Com poden aprendre els estudiants a auto-regular el seu comportament i focalitzar la seva concentració en l'èxit acadèmic? Com donar suport per millorar el rendiment acadèmic a més d'augmentar la presa de perspectiva, l'empatia i l'amabilitat i fomentar l'habilitat de resoldre problemes complexos?

Tecnologia

Podem usar la tecnologia per resoldre els reptes educatius? Proporcionar el millor contingut educatiu a les zones més remotes i les comunitats més desafavorides? Garantir l'educació permanent. Adaptar-nos al ritme de cada individu. Gamificar la corba d'aprenentatge.

Valors

Quins valors ensenyem als nostres fills? A través de l'esport o les arts, com desenvolupem el respecte, l'esperit d'equip i la col·laboració?

Metodologia disruptiva

En un món on els continguts han deixat d'estar en el professor per estar en la xarxa, un dels principals problemes als que ens enfrontem és el d'innovar en les metodologies de generació de coneixements i abandonar els formats verticals com la lliçó magistral.

[Aquí] podeu trobar la llista de ponències i el seu horari.