dilluns, 18 d’abril de 2016

Entenent el connector dels teus auriculars

CC BY 2.5 Wikipedia

Això que teniu a la foto de dalt és un connector telefònic de 6,35 mm (1/4 de polzada) inventat al 1878 i utilitzat durant molts anys per a connectar trucades a les centraletes telefòniques. Des de llavors, aquest tipus de connector ha sobreviscut en diferents variacions de forma i mida fins als nostres dies popularitzant-se el seu ús per a múltiples aplicacions sobre tot d'àudio: cables per instruments musicals, auriculars, micròfons, càmeres de vídeo, etc.


Amb l'arribada dels Walkmans, els Discman, iPods i sobretot amb la popularització dels telèfons intel·ligents aquests connectors han inundat calaixos, bosses i butxaques del nostres abrics. La seva proliferació ha fet que ens trobem de cop amb una pila de cables semblants però diferents. 

La mida, el més evident


La diferencia més evident entre tots els connectors d'aquesta mena que ens cauen a les mans és la seva mida. Bàsicament n'existeixen 3: el disseny original de 6,35 mm utilitzat avui en dia per a instruments musicals), el mega popular de 3,5 mm (auriculars de Walkmans, iPods i smartphones) i el mini de 2,5 mm. Aquesta és la part fàcil de l'embolic, no hi ha gaires opcions d'equivocar-se per culpa de la mida.

La mida no ho és tot


Més enllà de la mida hi ha una altra característica que ens pot passar més desapercebuda pero que és tremendament important per al correcte funcionament d'aquest connectors i que segurament no és tan obvia. Es tracta de la configuració de les "zones" o connexions. La peça metàl·lica allargada (jack mascle) estar dividida en varies parts per una peça de plàstic que les separa i aïlla. Per que el cable que endollem funcioni bé amb l'aparell triat aquestes divisions han de coincidir amb les divisions del connector femella de l'aparell en qüestió.

CC BY 2.5 Wikipedia

En funció que quantes divisions tingui el connector metàl·lic podem trobar tres tipus de connector jack: TS, TRS i TRRS.

CC BY 2.5 Espai D

Cada tipus de connector pren el nom de la combinació de punta/anell/cos (Tip/Ring/Sleeve) que utilitzi. Cada zona esta separada per una franja de plàstic que les aïlla.

Mono, estèreo i micròfon


Com dèiem abans, el lloc més habitual on trobar aquest connectors avui en dia és als aparells d'àudio portàtils, smartphones, tauletes i ordinadors. La funció de cada connexió es manté en la seva posició i a mesura que anem incorporant més funcions les afegim dividint l'espai de "terra" original seguint la progressió L/R/Terra. Diríem que questa es la manera "estàndard" de funcionament per aplicacions d'àudio.
CC BY 2.5 Espai D

D'aquesta manera conservem certa compatibilitat entre els connectors. Si introduïm un connector mascle estèreo en un smartphone que té un connector femella TRRS pensat per tenir micròfon no passa res. No tindrem l'opció de parlar en mans lliures però sentirem perfectament la música pels canals dreta i esquerra.

Però la cosa no podia ser tant fàcil. A l'hora d'afegir el micròfon apareixen dues tendències: una anomenada CTIA i una altra OMTP. Alguns fabricants opten per mantenir la connexió de terra al final de tot, al cos del connector (OMTP) i altres en canvi desplacen la terra amunt per encabir el nou canal (micròfon) en la zona dels cos (CTIA).

CC BY 2.5 Espai D

OMTP: Nokia i models antics de Samsung i Sony
CTIA: Apple, HTC, LG, Blackberry, Samsung, Sony i la majoria d'Androids

Durant un temps, quan Nokia i Sony Ericsson dominaven el mercat dels smartphones teníem una incompatibilitat entre el seus auriculars mans lliures (OMTP) quan els connectàvem a un PC o a un iPod/iPhone (CTIA). Podíem escolar la conversa o la musica però el micròfon no funcionava. Actualment l'estàndar promogut per la CTIA és el que s'ha imposat, més encara quan la OMTP va quedar dissolta al 2010 i absorbida per la GSMA.

També podeu veure a la figura anterior com és la distribució del connector en cas d'utilitzar-lo en càmeres de vídeo de Sony i Panasonic.