Espai D

Espanya-ficció

2011-12-20T08:30:00.000+01:00

Escoltant el debat d'investidura de Rajoy i les rèpliques dels partits de l'oposició només em queda una cosa clara: no hi ha cap grup parlamentari de la cambra espanyola que estigui content amb l'organització territorial del Reino de España. Uns quants volen marxar, altres la volen que tothom es quedi federat, altres la volen uniforme, altres la volen més UNA, més grande i més llibre...

Que no s'atabalin... si la solució salta a la vista... campi qui pugui!

Els territoris grisos no m'he atrevit a integrar-los en lloc, la veritat és que no sabria dir cap a on voldrien tirar. Us quadra?

Angels Of Mercy al Clap

2011-11-23T12:46:00.001+01:00

Els Angels of Mercy estan de nou amb la banda al complet,

i per celebrar-ho, tornen a la Sala Clap de Mataró.

Dissabte 26 de Novembre a les 22:45h

Actuació conjunta amb El Loco Educado (0:00h)

que presenta el nou disc "el equilibrio del péndulo"

Entrada anticipada: 6€ + despeses de gestió

Entrada a taquilla: 8€

Venta anticipada a:

http://www.codetickets.com/clap/ca/casadelamusica.cat/382

Twitter @aofmercy

Com arribar-hi

Resposta a @im_dario

2011-11-22T11:27:00.001+01:00

Al blog del candidat a Senador per pirata.cat Dario Castañé (@im_dario) s'ha encetat un interessant debat sobre el sistema electoral Espanyol (el sistema català ja el debatrem quan redactem la nostra pòpia constitució).

Transcric la meva reflexió al debat obert.

Premisa:

Antes de entrar en el sistema de reparto creo que valdría lapena dar un paso a tras y pensar en qué votamos cuando votamos en España.

En España el sistema electoral liquida el mismo día elejecutivo y el 100% de las dos cámaras del legislativo. Por lo tanto el día delas elecciones hay que reelegir ejecutivo (de manera indirecta) y dos cámaras dellegislativo (que además se les suponen funciones diferentes).

Pretender ser "justos" en el sistema para elegirtodo esto con único método es ser, a mi entender, demasiado ingenuo. Bueno, dehecho utilizamos dos métodos, pero lo de las crucecitas del Senado da para unatesis doctoral.

Desarrollo:

El #1persona1voto me parece una opción fantástica para laelección presidencial. Para elegir el presidente de todos, cada voto significalo mismo. La mayoría gana y se lo lleva todo.

La propuesta que expone Dario para el Congreso nos lleva aun parlamento con 19 partidos. Eso esta muy bien si queremos un parlamento cuasiasambleario. Si estamos dispuestos a asumir las desventajas de algo así,perfecto, pero luego no nos quejemos si una minoría bloquea la decisión de la mayoríao la eficacia y eficiencia del legislativo caen por los suelos por queconseguir unanimidades es tremendamente costoso.

Podéis encontrar algunos cálculos alternativos más aquí: http://danirambla.blogspot.com/

El Senado, buff. O lo usamos o lo desmontamos. Como “centrode día” para políticos retirados nos está saliendo demasiado caro. Claro quequizá, antes de decir qué hacemos con una cámara de representación territorial tendríamosque aclarar cual es la organización territorial del Estado. ¿Somos un estado pseudo-federal,cuasi-fedeal, regional? De momento se podría decir que a lo sumo somos unestado Autonómicamente asimétrico (País Vasco y Navarra categoría AAA,Catalunya queriendo ser AAA, regiones que lo de ser autónomos ni les viene niles va, Ceuta y Melilla sin clasificar, etc…

Corolario:

Elecciones presidenciales por elección directa. Utilizandovarias rondas o bien utilizando primarias abiertas a todo el mundo para elegirlos candidatos finales.

Elecciones al Congreso con circunscripciones másequilibradas. Si no queremos complicarnos mucho la vida las CCAA podrían dar elpego. A perfeccionar en siguientes iteraciones.

Elecciones al Senado utilizando “grandes electores”. Cada“territorio” a ser representado en la cámara territorial elige a susrepresentantes 2 o 3 (no hace falta más) a través de cargos ya electos. Podríaser a elección de los alcaldes o de los parlamentos nacionales/regionales. ElSenado estaría alineado con quien gobierna en cada región/nación y conseguiríatransmitir a la cámara alta la representación del territorio.

El voto es totalmente directo y representativo para elejecutivo y se va volviendo más proporcional y “delegado” a medida que vamos “subiendo”.

Adendum:

Poder elegir fiscales generales y magistrados delconstitucional por voto directo no estaría mal.

Un altre apunt matemàtic del 20N

2011-11-21T17:50:00.001+01:00

Una altra possible modalitat de repartiment d'escons és calcular el "preu" de l'escó a priori i no pas a posteriori com fa la llei D'Hondt.

Si considerem una circumscripció única a tota Espanya tenim que hi ha 34.952.313 electors i 350 escons a repartir. Això vol dir que cada escó val 99.864 vots. Per cada paquet de 99.864 vots que un partit pugui sumar li donarem un escó:

Partit    Dip20N Vots20N     %20N    Alternativa
PP        186    10.830.693   44,62%     108
PSOE      110     6.973.880   28,73%      69
CiU        16     1.014.263    4,17%      10
IU-LV      11     1.680.810    6,92%      16
AMAIUR      7       333.628    1,37%       3
UPyD        5     1.140.242    4,69%      11
EAJ-PNB     5       323.517    1,33%       3
ERC         3       256.393    1,05%       2
BNG         2       183.279    0,75%       1
CC-NC-PNC   2       143.550    0,59%       1
COMPROMÍS-Q 1       125.150    0,51%       1
FAC         1        99.173    0,40%       0
GBAI        1        42.411    0,17%       0

Quedarien 125 escons buits corresponents a l'abstenció, els vots en blancs, nuls i a candidatures que no arriben a 99.864 vots. El PP passaria de tenir el 53% dels escons al 30% i IU del 3,14% dels escons al 4,6%. El 36% del parlament quedaria buit.

Quatre apunts matemàtics sobre el 20N

2011-11-21T12:21:00.001+01:00

Victor D’Hondt (20 de noviembre de 1841 - † 30 de mayo de 1901)

9.710.775 persones que no han votat (algunes gràcies a la ineptitud dels responsables del vot per correu). 317.886 vots nuls i 333.095 vots blancs... més de 650.000 persones que voten però no troben cap opció que els convenci.

61 candidatures han aconseguit vots vàlids. 48 d'aquestes candidatures no han acosseguit representació (acumulen 792.587 vots).

Espanya necessita eleccions presidencials separades de les parlamentaries. Executiu i legislatiu per saparat. 61 candidatures per formar parlament es garantia de pluralitat, però 61 candidats per escollir president es un sense-sentit.

Milers de vots de partits com IU i UPyD han quedat també sense representació ja que es presentaven a moltes circumscripcions on no han obtingut escó.

La llei D’Hondt pot ser bastant dicutible, però el que segur que és una distorssió són les circumscripcions. O millor dit, la diferencia de població entre circumscripcions. La lleu D’Hondt necessita circumscripcions on es reparteixin molts escons per cometre menys errors de proporcionalitat.

Si les circumscripcions fossin les CCAA en lloc de les provincies:

A Catalunya els resultats haguessin estat CiU 15 (en lloc de 16), PSC 14, PP 11, ICV 4 (en lloc de 3), ERC 3. Sense massa variacions. ICV hagués pogut aporfitar millor els vots que de manera provicial li son inutils.

A Castella Lleó la cosa és més interessant: PP 19 (en lloc de 21), PSOE 10 (en lloc d'11), UPyD 2 (en lloc de 0), IU 1 (en lloc de 0). Els 92.000 vots de UPyD i els 85.000 d'IU haguessin tingut representació.

A Andalusia (si treiem la barrera del 5%): PP 28 (en lloc de 33), PSOE 23 (en lloc de 25), IU 5 (en lloc de 2), UPyD 3 (en lloc de 0), PA 1 (en lloc de 0).

Si extenem el càlcul a totes les CCAA:

     Cir CCAA    20N

PP    174        186

PSOE  108        110

IU     19         11

CiU    15         16

UPyD   12          5

AMAIUR  6          7

PNV     5          5

ERC     3          3

CC      2          2

BNG     2          2

PA      1          0

GBAI    1          1

FAC     1          1

COMPROM 1          1

      350        350

Amb aquesta alternativa el PP no tindria majoria absoluta i el PSOE encara tindria menys diputats. IU y UPyD aprofitarien molt millor els vots perduts per diferents provincies.

Sembla que Espanya necessita una revisió del seu sistema electoral... clar que a Catalunya no hem estat capaços de fer-ne un en 30 anys.

PD.: Heu vist quin dia va néixer el senyor D'Hondt? o_O

Tech pills #1 "la fibra d'ONO"

2011-11-16T09:23:00.001+01:00

Segur que tots esteu farts de sentir la publicitat de l'operador de cable ONO on destaca els avantatges de la seva xarxa "de fibra òptica". Comercialment ha estat una estratègia fantàstica ja que ha aconseguit transmetre el missatge de que ONO ofereix una xarxa moderna, fiable i de fibra óptica fins a casa nostra. Però tècnicament aquesta campanya es tremendament fal·laç, parcial i esbiaixada. En el seu moment l'agència Autocontrol ja va dir-hi la seva, arrel d'una denuncia de Telefónica. A diferencia d'ONO, Telefónica sí que esta fent un esforç inversor en desplegar una xarxa de fibra òptica fins a la llar (FTTH).

ONO ha pretendido de forma desleal y engañosa aprovecharse de la reciente popularidad que entre el consumidor medio está alcanzando la fibra óptica (por sus evidentes cualidades) y trata de arrogarse dicha cualidad cuando su red no presenta esa naturaleza.

Se muestran imágenes realizadas por ordenador de un mapa de la Península Ibérica (junto con la alegación "red de fibra óptica"), en el que un haz de luz blanca (que representa la fibra óptica) comunica numerosos puntos de la geografía española, llegando finalmente hasta el terminal portátil de la mujer que aparece en el anuncio. A continuación se muestra el logotipo de ONO del que sale de nuevo el haz de luz, que recorre el camino que hay hasta llegar a una zona urbana residencial, subiendo por las paredes de los edificios hasta llegar a los hogares.

Entiende el Jurado que si en una publicidad una red se califica como red de fibra óptica y esta terminología se acompaña de imágenes en las que la fibra óptica (o la luz que la representa) alcanza hasta los hogares, un consumidor medio concluirá necesariamente que la red del anunciante está íntegramente compuesta por fibra óptica. En el presente caso, la publicidad -por el tipo de imágenes que en el concreto anuncio se emplean- es susceptible de generar falsas expectativas entre el público de los consumidores, llevando a éste a concluir que la red del anunciante está integrada en su totalidad (hasta el domicilio de los consumidores) por fibra óptica, cuando esto no se corresponde con la realidad.

Tots els operadors de telecomunicacions utilitzen la fibra òptica com a mitjà de transport en les seves connexions troncals. Això és, la xarxa que interconnecta cada una de les ciutats i pobles amb els nodes centrals i amb Internet. Per tant, fins a les centrals telefóniques locals que trobarem als nostres barris i viles tots els operadors hi arriben amb fibra. És a partir d'aquests nodes locals on trobem la gran diferència entre operadors. Hi ha tres tecnologies principals per acabar de construir la xarxa des de la central local fins a casa nostra:

1. El cable telefònic tradicional (parell de coure). El cable de telefon de tota la vida, per on podem tenir el servei de telefonia bàsica de sempre i sobre el que es distribueixen també les tecnologies DSL (ADSL, ADSL+, ADSL2+ i VDSL). Aquest és el cas de la majoria d'operadors. amb aquesta tecnologia ens venen els Internet 6Mb, 10Mb, Máxima Velocidad, etc.

2. El cable coaxial (com el de les antenes de TV). Aquest és el cas d'ONO (hereva de la xarxa de MENTA a casa nostra). La xarxa d'ONO és el que es coneix com a xarxa híbrida fibra-coaxial (HFC). Presenta alguns avantatges sobre l'ADSL un dels quals és la capacitat d'aconseguir velocitats més altes. ONO està desplegat la norma DOCSIS 3.0 a la seva xarxa coaxial, cosa que li permet arribar a velocitats de 50 i 100 Mbit/s en baixada.

3. La autèntica fibra "real de verdad de la buena". El que es coneix com a FTTH o fibra fins a la llar. En aquest cas la fibra òptica s'estén fins a casa del client. És a dir que al menjador de casa nostra ens hauran de col·locar un aparatet fins al que ens faran arribar un cable de plàstic de color groc. Alló és la fibra. Telefónica és qui porta la veu cantant en aquest tema amb més d'un milió de llars pre-conectades a la seva xarxa FTTH (Movistar Fibra Optica). Orange també ha desplegat aquesta mena de xarxa a Madrid, Viladecans i Astúries i altres opreradors d'ADSL tenen aquesta tecnologia dins dels seus plans de futur. Aquí el tema de la velocitat queda pulveritzat, ja que la tecnologia que hi ha darrere l'FTTH continua en plena evolució. Connexions de centenars de Mbit/s són tècnicament possibles tot i que comercialment no tenen massa sentit (si més no pel mercat domèstic).

Espero que amb aquests quatre apunts us sigui més fàcil esquivar la publicitat enganyosa.

Un debat de ficció: Vinick contra Santos

2011-11-15T09:34:00.001+01:00

Encara no havia escrit res sobre el pobre espectacle que va suposar el "cara a cara" entre Rubalcaba i Rajoy a la seu de l'Academia de la Televisión amb Campo Vidal com a cronometrador oficial. I no he escrit abans per que realment en fa molta mandra comentar un esdeveniment, que hauria de ser tremendament important per les eleccions del 20N i que va resultar tant pobre. Realment va resultar un debat estèril i fictici. És per això que he decidit escriure al respecte tot fent servir una gran sèrie de ficció com The West Wing per explicar com crec que haurien de ser el autèntics debats entre candidats a dirigir un país.

Primer, els candidats que arriben a un debat final per l'elecció a president haurien de tenir el cul pelat de debatre i argumentar. Però no de debatre i argumentar amb altres polítics i periodistes, haurien de tenir el cul pelat de debatre i argumentar amb la gent que han de convèncer.

Haurien d'arribar a l'elecció final després de tot un proces de porta a porta, de poble a poble i de superar diferents eleccions primaries que els permetés dirigir-se al país sense necessitat de llegir constantment en un paper.

I sobretot, un debat presidencial, ha de ser un autentic debat... i ha de ser presidencial. O millor dit, l'han de mantenir candidats que realment estiguin capacitats per ser presidenciables, que sàpiguen parlar i convèncer, que no tinguin por d'ocupar l'espai i l'escenari, que no els intimidi que hi hagi públic al plató i que no converteixin al periodista moderador en un simple cronometrador de l'ACB.

Em temo que haurem de seguir conformant-nos amb la ficció.

Els diners que s'han "donat" als bancs

2011-11-09T11:33:00.002+01:00

No parem de sentir que és una vergonya que s'estigui donant diners públics al bancs, que precisament són els principals causants de la crisi i que hauria de ser al revés, que fossin ells els que paguessin. No entraré a valorar si el rescat de bancs és una tàctica encerta o si seria millor deixar que els que fessin fallida tanquessin (com es va fer amb Lehman Brothers). Però crec que seria interessant aclarir una mica que vol dir "donar" diners als bancs, per que tal i com se sent moltes vegades sembla com si estiguéssim creant partides del pressupost de l'Estat per regalar a fons perdut diners a CatalunyaCaixa o Unnim. No és exactament així i crec que aquest article al Público ho explica prou bé (per lo complex que és el tema). Reprodueixo la part interessant (no copyright infringement intended):

Desde el comienzo de la crisis financiera, en otoño de 2008, el Gobierno ha puesto en marcha diferentes medidas de apoyo a la banca, similares a las que adoptaron otros países de la UE. Las ayudas las gestiona el Banco de España. No es dinero que salga del Presupuesto, pero sí es dinero público porque se ha cubierto con emisiones específicas de deuda realizadas por el Tesoro.

Tres son las principales vías de inyección de capital. La primera, a través del Fondo de Adquisición de Activos Financieros (FAAF), consiste en la compra de activos de bancos y cajas, con pacto de recompra; esto es, supone un ingreso luego para las arcas públicas. Estas ayudas han ascendido a 19.500 millones.

La segunda vía son los avales a la emisión de deuda. Se trata de determinadas emisiones de deuda que realizan las cajas y los bancos que llevan la garantía del Estado. El Tesoro ingresa una comisión por este aval. Hasta septiembre, se han avalado emisiones por 88.606 millones. Y la tercera es el Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria(FROB). Son las ayudas a las cajas y bancos para reforzar su solvencia, porque sus ratios de capital están por debajo de lo establecido. Hasta la fecha se han inyectado 17.616 millones. Por todas estas ayudas, el Estado ingresa dinero, en concepto de comisiones o de intereses. Entre enero y septiembre de este año, de los avales y del FAAF, el Tesoro ha ingresado 425 y 602 millones, respectivamente. En total, 1.27 millones.

Comptats i avalats, short list

2011-10-25T16:34:00.000+02:00

Avui han sortit publicades al BOE la llista e candidatures proclamades per les eleccions del 20N una vegada revisats els avals presentats. Aquesta es la llista de candidatures "premiades":

BGLT PIRATES DE CATALUNYA (PIRATA.CAT)
BGLT ESCONS EN BLANC (Eb)
BGLT PLATAFORMA PER CATALUNYA (PxC)
BGLT PARTIT ANIMALISTA CONTRA EL MALTRACTAMENT ANIMAL (PACMA)
BGLT UNIÓN PROGRESO Y DEMOCRACIA (UPyD)
BGLT ANTICAPITALISTES (ANTICAPITALISTES)
BGLT UNIFICACIÓN COMUNISTA DE ESPAÑA (UCE)
BGLT PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE)
BGLT ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA-CATALUNYA SÍ (ERC-RI.cat)
BGLT PARTIDO POPULAR (PP)BGLT CONVERGÈNCIA I UNIÓ (CiU)
BGLT INIC. PER CAT. VERDS-ESQ. UNIDA i ALTER.: L’ESQUERRA PLURAL (ICV-EUiA)
xxLT PARTIT COMUNISTA DEL POBLE DE CATALUNYA (PCPC)
x-xT PARTIT REPUBLICÀ D’ESQUERRA-REPUBLICANS (PRE-R)
x-xT HARTOS.ORG (HARTOS.ORG)
---L PER UN MÓN MÉS JUST (PUM+J)

B, G, L, T: provincia on hi tenen candidatura
x: província on no han estat acceptats els avals
-: província on no s'havien presentat avals

Total que la província amb més candidatures serà Tarragona amb 15 llistes i la que menys paperetes tindrà seran Barcelona i Girona amb 12.

Fins a 11 candidatures extraparlamentàries han aconseguit els avals necessaris en almenys una província i fins a 12 partits han aconseguit tenir llista a les 4 províncies.

El joc (pervers) del avals

2011-10-17T10:52:00.000+02:00

El 20-N toca anar a votar per triar Diputados i Senadores, com cada quatre anys des de fa (només) trenta anys. Aquesta vegada però el legislador a volgut afegir un plus d'intringulis a la convocatòria i ha afegit un tràmit previ que les candidatures han de complir: cal que les candidatures sense representació prèvia al Congreso presentin l'aval del 0,1% del cens de la circumscripció electoral (província) per la que es presenten.

La norma presenta certa controvèrsia ja que és una barrera importantíssima per la lliure constitució de candidatures no majoritàries i per tant fa la nostra democràcia un pel menys democràtica. Per altra banda hom pot pensar que una certa barrera per evitar que grupuscles, candidatures fantasmes i partits opacs es presentin pot ser fins a cert punt útil. El problema de la mesura és que el legislador (com fa sovint) pren la mesura tard, malament i amb una mirada molt curta.

La mesura pot tenir un esperit interessant, semblant al que tenen unes primaries o unes eleccions a varies voltes, però la implementació és (novament) un pedàs. I no necessàriament per que els partits petits siguin els principals perjudicats per la decisió presa pels partits majoritaris. Per descomptat que els partits molts, molt petits quedaran fora per que no aconseguiran els avals necessaris o només els aconseguiran el algunes províncies, però en qualsevol cas el resultat al final seria similar: les opcions d'aconseguir representació ja eren nul·les abans del sistema d'avals. Ara bé, pels partits no tant petits sense representació parlamentaria poden treure un rendiment positiu del procés de recollida d'avals. Suposarà una precampanya i un període de difusió de les seves idees que abans no existia i per tots aquells que aconsegueixin reunir els avals suposarà un símptoma clar de que el que proposen va en serio i que hi ha gent que els escolta i recolza.

El sistema electoral espanyol necessita una revisió urgent i el "parche" dels avals és força matusser, però com sempre hi ha gent que és capaç de treure profit de les crisis i les dificultats. Per això m'agradaria destacar i felicitar la feina de Pirates de Catalunya. Per obrir la seva eina de captació d'avals joavalo.org a tots els partits petits i sobretot per haver aconseguit els avals necessaris per presentar-se a tot el país (recompte d'avals: Barcelona 7122, Girona 662, Lleida 487 i Tarragona 855).

Fem un esforç de memòria visual i recordeu la taula amb les paperetes del vostre col·legi electoral a les passades eleccions amb desenes i desenes de candidatures i ara imagineu la potència que tindrà, per a Pirates de Catalunya trobar-se amb una taula on (segurament) només hi haurà les paperetes de PSC, CiU, PP, IC, ERC i les seves. si aneu a votar amb la intenció de no votar "els de sempre" cap a quina candidatura se us aniran els ulls?

El que us deia... un joc pervers.

2011-09-27T12:20:00.000+02:00

La gran @joanaestafanell m'ha passat aquesta joia cinematogràfica del segle XX. Ja sabeu que sóc un gran fan de les sèries de TV i de la ciència-ficció, és per aquest doble motiu que no puc estar-me de compartir amb tots vosaltres aquesta seqüència farcida de magnífics efectes visuals, diàlegs punyents, magistral interpretació, girs de guió inesperats i final sorprenent. Pura poesia visual.

post post Diada

2011-09-12T09:12:00.004+02:00

Una Diada molt especial. Plena de reivindicacions, sentiments i emocions. El gran discurs d'en Màrius Serra al matí al parc de la Ciutadella defensant l'immersió i l'escola, novament les imatges colpidores del World Trade Center, els carrers plens d'estelades i per acabar...

un gran concert de Sopa de Cabra (llàstima que el palau Sant Jordi segueixi sonant com un pet).

Per no dir res - Sopa de Cabra

El vent està bufant fort, les estrelles s'han apagat,
pels carrers corre el Sol, i la gent amb els ulls tancats,
que no sap on va, que no sap on va.

Camí del lloc més alt ja no tenim on trepitjar,
paguem el preu més car en nom de la felicitat,
parlem per no dir res, creiem que som eterns,
és tot el que hem après des que es va inventar el temps,
no hem volgut canviar.

El món hem desbocat, diuen que ara s'està acabant,
però tot seguirà igual quan el vent se'ns haurà emportat,
si no trobem la clau anirem aguantant,
quan estarem cansats fugirem però endavant.

Mai... no és tard.

Ja s'ha acabat el temps de les promeses,
ja s'ha acabat el temps de les paraules.

Parlem per no dir res, creiem que som eterns,
paguem el preu més car en nom de la felicitat.
Ja s'ha acabat el temps de les promeses,
ja s'ha acabat el temps de les paraules,
ja s'ha acabat el temps de les promeses,
ja s'ha acabat el temps de les paraules.

Una petita dossi d'optimisme

2011-08-29T12:51:00.002+02:00

Una interessant versió acústica del hit de Katy Perry

Do you ever feel like a plastic bag
drifting through the wind
wanting to start again?
Do you ever feel, feel so paper thin
like a house of cards,
one blow from caving in?

Do you ever feel already buried deep?
6 feet under screams but no one seems to hear a thing
Do you know that there's still a chance for you
'Cause there's a spark in you

You just gotta ignite, the light, and let it shine
Just own the night like the 4th of July

'Cause baby you're a firework
Come on, show 'em what you're worth
Make 'em go "Oh, oh, oh"
As you shoot across the sky-y-y

Baby, you're a firework
Come on, let your colors burst
Make 'em go "Oh, oh, oh"
You're gonna leave 'em falling down-own-own

You don't have to feel like a waste of space
You're original, cannot be replaced
If you only knew what the future holds
After a hurricane comes a rainbow

Maybe your reason why all the doors are closed
So you could open one that leads you to the perfect road
Like a lightning bolt, your heart will blow
And when it's time, you'll know

You just gotta ignite, the light, and let it shine
Just own the night like the 4th of July

'Cause baby you're a firework
Come on, show 'em what you're worth
Make 'em go "Oh, oh, oh"
Adictivoz.com
As you shoot across the sky-y-y

Baby, you're a firework
Come on, let your colors burst
Make 'em go "Oh, Oh, Oh"
You're gonna leave 'em falling down-own-own

Boom, boom, boom
Even brighter than the moon, moon, moon
It's always been inside of you, you, you
And now it's time to let it through-ough-ough

'Cause baby you're a firework
Come on, show 'em what you're worth
Make 'em go "Oh, Oh, Oh"
As you shoot across the sky-y-y

Baby, you're a firework
Come on, let your colors burst
Make 'em go "Oh, Oh, Oh"
You're gonna leave 'em falling down-own-own

Boom, boom, boom
Even brighter than the moon, moon, moon
Boom, boom, boom
Even brighter than the moon, moon, moon

Firework' as originally performed by Katy Perry
Written By: Katy Perry, Mikkel S. Eriksen, Tor Erik Hermansen, Sandy Wilhelm, Ester Dean
Published by: Ultra Music Publishing / EMI Music Publishing / PeerMusic Publishing / WB Music Corp

The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland

2011-08-25T09:37:00.002+02:00

Pels que creieu que el Reino de España té una organització politico-territorial complexa, feu una ullada a aquest vídeo:

Com facebook ens pispa el telèfon

2011-07-30T21:22:00.009+02:00

Si utilitzeu facebook des d'algun dispositiu mòbil (ipad, iphone, ipod, android o blackberry) estaria bé que féssiu una ullada a aquesta entrada per que potser esteu compartint l'agenda del vostre telèfon amb els senyors de facebook i no ho sabeu.

L'aplicació per a dispositus mòbils té una funcionalitat una mica perversa, la de sincronitzar els teus contactes de l'agenda del telèfon amb els teus amics de facebook:

A priori a un li pot semblar que el que fa aquesta funcionalitat és completar la teva agenda amb la foto de contacte que els teus amics tinguin a facbook. És a dir, que hi ha una transferencia d'informació des de facebook CAP al teu telefon. Però la cosa no es queda aquí. Quan actives aquesta funcionalitat a l'aplicació del mòbil tots els teus contactes es transfereixen des del teu telèfon CAP als servidors de facebook per tal d'enllaçar-los amb els teus "amics" a la xarxa social. El resultat d'això és que a l'apartat d'Amics hi apareix una nova secció: Contactes o Phonebook. La podeu visitar aquí i tindrà una pinta així:

Si no teniu l'aplicació de facebook al mòbil o si tenint-la mai l'heu sincronitzat, a aquesta llista només apareixen els amics que voluntàriament hagin decidit compartir algun número de telèfon mitjançant l'apartat corresponent del perfil públic de facebook. Si l'aplicació del vostre mòbil s'ha sincronitzat alguna vegada aquesta llista serà molt més llarga i inclourà tots els vostres contactes. Els que no tinguin perfil a facebook apareixeran en negre i sense foto i els que sí en tinguin apareixeran perfectament enllaçats amb el típic color blau.

Aquest apartat del vostre perfil és privat i només vosaltres podeu veure'l.... bé, vosaltres i els "amos" de facebook. El que facebook pugui fer amb aquestes dades dependrà bàsicament d'ells i de la legislació dels EEUU.

En principi no és necessàriament un drama el que està passant aquí. No deixa de ser una còpia al núvol de la vostra agenda de contactes, però el fet de que darrera d'aquesta "copia de seguretat" hi hagi tot un procés d'identificació i relació amb altres usuaris de la xarxa social...mmmm. I sobretot, la principal crítica a aquest sistema és que l'aplicació mòbil no deixi ben clar, des del principi, què és el que farà amb les teves dades si actives l'opció de sincronitzar.

Com evitar-ho

Com esborrar la llista si no volem que facebook tingui una còpia de seguretat de la nostra agenda? Dos passos:

1. assegurar-nos que tenim desactivada l'opció de sincronitzar els contactes a l'aplicació facebook del nostre dispositiu mòbil.

2. clicant aquí i confirmant que volem esborrar la llista

Si fem això, la llista quedarà reduïda a només els amics de facebook que voluntàriament comparteixen algun telèfon al seu perfil. Alerta! Amb aquesta acció esborrem la llista de telèfons que NOSALTES haguem pogut pujar, però no ens garanteix en cap cas que alguna de les moltes persones a les que haguem donat el nostre telèfon alguna vegada no l'hagin pujat. De la mateixa manera que no tenim cap garantia de que cap persona que tingui el nostre telèfon personal no l'emmagatzemi en altres serveis de sincronització online d'agendes o que no el publiqui a doble pàgina a La Vanguardia de diumenge.

Sigueu curosos amb la vostra informació personal, però sobretot sigueu curosos amb el que feu amb la informació personal que altres persones us confien a vosaltres.

Renovar-se o morir

2011-06-20T12:01:00.003+02:00

Fa 3 dècades que Espanya es va dotar d’un sistema democràtic representatiu clarament marcat i condicionat pel règim anterior i per les circumstàncies d’una transició sobre la que hi havia grans dubtes. Durant aquestes tres dècades aquests sistema ha sofert poquíssimes, per no dir cap, variació substancial. En gran mesura per que el propi sistema ja va néixer amb uns mecanismes de canvi molt limitats i en part per que la societat que vivia sota aquest sistema no n’havia reclamat cap canvi de manera majoritària.

El crack del 2008 ha posat de manifest la debilitat de moltes de les estructures sobre les que se sustenten les nostres societats modernes occidentals. Sobretot les estructures financeres, però també les estructures i els mecanismes de poder i decisió de l’administració del que és públic.

Avui és pràcticament un consens que “el sistema” necessita ser revisat en el seu cos central.

Procés constituent

Una manera evident de canviar les coses és tornar-les a fer de nou. Cau i net. En el cas que ens ocupa això seria engegar un nou procés constituent. Procés que se m’ocorre que es podria plantejar des de dos punts de partida:

O bé un nou procés constituent per redactar una nova constitució del Regne d’Espanya o bé un nou procés constituent per redactar la constitució de l’Estat Català.

Actualització 2.0

Una alternativa al “foc nou” seria actualitzar el que ja tenim funcionant, és a dir, una reforma de l’actual constitució que portés darrera la reforma de lleis rellevants per al funcionament democràtic: llei electoral, de partits, organització territorial, legitimitat de la monarquia, separació de poders, organització de l’administració pública, etc.

Desllorigador

I quin pot ser el desllorigador que posi en marxa algun d’aquests processos? En el cas de voler un nou procés constituent em temo que només un cataclisme de magnituds elefantòniques faria que l’estat espanyol es plantegés redactar una nova constitució. Començar de zero sempre té el perill d’acabar pitjor del que estaves al principi.

En quant a la possibilitat de veure el naixement d’un nou estat a Europa (ja sigui federat, confederat o plenament sobirà) és una gran incògnita. De sobte tot el moviment dels referèndums populars i la gran manifestació del 10J han quedat eclipsats per un èxit del PP a Catalunya sense precedents, un enfonsament d’ERC que fa tremolar i una desaparició de les estelades a can CiU que fa pujar la mosca al nas. Crec que en la política del proper president d’Espanya podem tenir la clau de si l’opció independentista fa noves passes endavant o no.

Obrir el meló

Doncs si els dos processos anteriorment esmentats no sembla que s’hagin de posar en marxa en breu, quines opcions tenim de passar a “Constitución 2.0”?

Doncs sincerament crec que encara no ha nascut el president espanyol prou valent per atrevir-se a obrir el meló de la reforma constitucional. Així que una de les possibilitats més plausibles que hi veig a curt termini és que la reforma vingui forçada des de fora. Si Espanya patís una intervenció econòmica com la de Grècia segurament seria inevitable afrontar canvis profunds que implicarien reformar la constitució.

Una altra opció és que el Congrés resultant de les properes eleccions generals aportés una aritmètica parlamentaria prou plural i complexa com per que els dos grans partits haguessin d’entrar en debats profunds. I l’exigència del concert econòmic per Catalunya pot ser una de les metxes que encengui debats més profunds a nivell estatal.

I el 15M?

Ah! Quin paper hi juga el moviment que omple timelines de twitter, portades i tertúlies? Doncs crec que juga un paper molt rellevant a l’hora de sacsejar consciencies. El 15M està empentant per que els que tenen la legitimitat per fer canvis s’animin a fer-los, està empentant per que els que tenim el poder de legitimar a altres prenem consciencia del nostre paper actiu, estan empentant el debat polític als bars, als blogs, a les zones de vending de les oficines, està demanant a crits que la política ho inundi tot. I vull creure que, en el fons, també esta demanat que sigui la Política qui resolgui les demandes que fan.

Sóc crític amb el 15M quan intenta atribuir-se legitimitats que ningú no l’hi ha atorgat, quan intenta “apoderar-se” de la veu del poble, quant marca ralles a terra i diu “o et quedes a un costat o a l’altre”, quant creu que quelcom ha de ser llei per que ho ha decidit una assemblea no censatària una nit de primavera i sóc molt crític amb el 15M quan vol aturar un Parlament que fa 7 mesos que acaba de renovar-se.

Sóc 15M quant diu “desperteu”, quant diu “veus la palanca que tens davant? Utilitza-la”, quant diu “un altre món és possible, busca la manera d’aconseguir-lo”.

“Apaga y vámonos?”

Llavors què, agafem les maletes i emigrem a Islàndia? No seria mala idea però encara queden més possibilitats.

La primera és esprémer el sistema imperfecte actual al màxim:

Els ajuntaments poden convocar referèndums des de fa anys però el 99% no n’ha convocat mai cap. La norma actual permet exercir una democràcia més directa. Posem d’alcaldes als nostres pobles aquells que estiguin disposats a donar-nos la veu i que la taca es vagi estenent.

La nova llei electoral catalana també pot ser un punt d’inflexió important. Per a Catalunya evidentment, però també per la resta d’Espanya. Una vegada Catalunya es doti d’una llei lectoral moderna el mecanisme de “si los catalanes lo tienen nosotros tambien” es posarà en marxa irremissiblement als caps pensants de la resta de mandataris de la pell de brau i en pocs anys la majoria de CCAA engegarien processos de reformes electorals que tard o d’hora obligarien a la llei lectoral general a actualitzar-se.

Posar en marxa els mecanismes que ja existeixen farà créixer l’evidencia de que cal crear-ne de nous. Per que cal crear-ne de nous ò, i tant!

Mecanismes que garanteixin un separació real entre el legislatiu i l’executiu i enter el legislatiu i el judicial. Mecanismes que reordenin el mercat financer i separin banca inversora de risc de banca “tradicional”, mecanismes que reordenin el funcionament i el poder de les direccions dels partits politics i el seu finançament, mecanismes que reordenin el desequilibri fiscal entre territoris, mecanismes que limitin la despesa militar i potenciïn una cooperació internacional eficaç i eficient i moltes coses més... la feinada és de por. El problema és que la crisi ens ha agafat amb els pixats al ventre i amb la feina per fer i ara volem solucions màgiques.

El Parlament no es pot aturar

2011-06-15T08:48:00.004+02:00

Els passat 28 de novembre 3.021.706 catalans van emetre el seu vot a alguna de les candidatures que es presentaven per constituir la IXa legislatura del Parlament de Catalunya. Gairabé el 60% del poble va parlar. Aquell mateix dia 2.095.122 es van abstenir i 92.331 es van votar en blanc.

D'aquests 2.095.122 de ciutadans no sabem que en pensen, van decir callar quan podien parlar. Però fins hi tot suposant (que ja és molt suposar) que tots estiguin en contra del sistema i per això no voten, no podem obviar que són 1.000.000 de ciutadans menys dels que sí van confiar en els sistema parlamentari.

El que es va iniciar el 15M a les places era molt potent com ideal i com a sotrac a la societat, però pretendre aturar el funcionament legítim del Parlament no és democràtic (per molt imperfecte que sigui el nostre Parlament). No ho és, i punt.

Plaça 15 de Maig

2011-05-20T21:08:00.002+02:00

Inside Job o l'enemic a casa

2011-05-20T10:33:00.002+02:00

Us deixo el trailer (amb subtítiols) i el pròleg d'un fantàstic docuemental sobre el sistema financer i el per què del crack del 2008. Al pròleg teniu un petit resum del que va passar a Islàndia i de com segurament serveix d'exemple del que va passar al món.

Com Google dominarà el món

2011-05-11T11:44:00.002+02:00

Si voleu entendre una mica com Google pensa dominar el Món feu una ullada a la presentació que van fer ahir a la conferència anual Google I/O 2011 (fluent English needed).

Ilegales by Bicho Raro

2011-05-03T10:06:00.002+02:00

“Hola, soy stratosergio. Aprovecho la oportunidad que me ha dado “Espai D” para publicar temporalmente aquí hasta que tenga listo mi blog, para reflexionar sobre lo siguiente:

Estoy en contra del terrorismo, de la violencia, de la extorsión. Desearía que ETA desaparezca y que se castigase a quienes han matado y a quienes les han permitido hacerlo, pero sobretodo deseo que dejen de haber más víctimas.

Según nos venden, ETA está peor que nunca, debilitada y acorralada. Y según se ha dicho siempre, un animal acorralado se vuelve más fiero y salvaje. Ese grupo de asesinos dicen perseguir una causa que apoya parte de la población. Esa población seguirá apoyando y alimentando a ese grupo mientras lo vean como la única posibilidad de avanzar en sus deseos. Así que me pregunto ¿qué es mejor: eliminar los partidos con esa ideología y que (al menos de cara a la galería) no apoyan la violencia, o dejar abierta una vía a la que quienes tengan esa ideología puedan optar como alternativa a la violencia? Mientras se considere a los etarras y a los (o algunos) independentistas vascos como un solo grupo, los segundos seguirán viendo a los primeros como única posibilidad de conseguir algo y por lo tanto, apoyándoles. Pero si los segundos tuvieran una opción pacífica por la que avanzar en sus demandas … ¿no dejaría ETA de tener su apoyo? O al menos, ¿no merece la pena apostar por esa posibilidad?

¿O es que interesa más el marketing generado con el tema de la ilegalización de partidos?”

Money For Nothing

2011-04-13T10:33:00.002+02:00

Avui un deixo amb una magnífica actuació de Mark Knopfler, acompanyat dels seus MILLORS AMICS. Per que encara que sigui culpable d'haver escrit una lletra polèmica, mai ningú podrà dubtar de que la seva trajectòria és brillant.

"La gent que és feliç no perd el temps fotent a la resta de la gent"... i a mi Knopfler em fa feliç.

El poder del vot i de les paraules

2011-04-11T09:00:00.001+02:00

post conjunt amb Abogada en BCN

Ahir 10 d’abril es va celebrar una de les moltes convocatòries de referèndum pel dret a decidir. Aquesta vegada però amb la particularitat de que la ciutat més poblada del país també hi participava. En conseqüència la transcendència mediàtica ha estat més gran. Es poden fer un munt de reflexions al respecte d’aquestes consultes populars, però ens agradaria centrar l’anàlisi en la força de les paraules, en com el llenguatge que s’utilitza per parlar dels referèndums pot arribar a ser més potent que el propi vot dels ciutadans, sobretot quan el que s’intenta és restar legitimitat a les consultes.

El referèndum és una institució de la democràcia participativa pròpia d’un règim participatiu. Molt comú en la majoria de democràcies consolidades i molt escàs a les nostres contrades. Passa que a l’estat espanyol la Constitució, a l’article 92, es va apropiar del terme “referèndum” consultiu (que és el que ens interessa, ja que també es preveu el de reforma constitucional i els de ratificació d’Estatuts d’Autonomia) per recollir un únic tipus de consultes, aquelles relacionades amb decisions polítiques d’especial transcendència. A més a més la Llei orgànica 2/1980, que va desenvolupar l’article 92, va establir la competència exclusiva de l’Estat per autoritzar-los.

A Catalunya es va aprovar la Llei 4/2010 de consultes populars per via de referèndum que ara està suspesa parcialment per la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat per part de l’Estat.

”Son il·legals”

S’equivoquen els que consideren que d’acord amb la Constitució espanyola i per la suspensió de la Llei de consultes populars, les consultes sobre la independència vulneren la legalitat vigent.

Perquè en cap cas s’estan realitzant els referèndums que preveu la Constitució espanyola ni la Llei de consultes autonòmica, s’està realitzant una consulta al poble, que ha estat iniciativa de les entitats ciutadanes (no del govern autonòmic) i que pren com a possibles votants un cens diferent del que pot votar a unes eleccions convencionals, per exemple, o a un referèndum convocat pel govern central. No s’està vulnerant els articles de la Constitució espanyola que regulen el “referèndum”, ni es legitimen per la suspesa Llei de consultes de Catalunya, perquè el que s’està realitzant amb les consultes és una altra cosa.

”No tenen legitimitat”

D’altra banda la iniciativa que en un primer moment ha estat de la societat civil ha estat recolzada per nombrosos ajuntaments i finalment fins i tot pel Ple del Parlament, que va aprovar una moció on la cambra catalana va fer explícit el seu suport a les persones que organitzen els referèndums populars per la independència. I no tan sols això, sinó que el text defensava l’autodeterminació com un dret irrenunciable de Catalunya i el dret de la societat civil catalana a expressar-se lliurement amb les consultes i defensa, respecta i fa costat a la consulta de Barcelona i a les que es fan o s’han fet en altres llocs del país.

Per la qual cosa, si ja era una consulta des del principi absolutament defensable, l’exprés suport del Parlament de Catalunya amb aquesta moció li atorga una legitimitat absoluta.

”Suposen cometre un delicte”

Un apunt apart mereixen les crítiques que parlen de delictes penals i altres vulneracions de l’ordenament jurídic que podrien ocasionar conseqüències als Tribunals. Cal recordar que el delicte penal de “convocatòria il·legal de referèndum” (si és que algú pogués considerar-ho) va ser derogat del codi penal fa uns quants anys. L’únic problema que hi va haver a la consulta d’Arenys va ser un contenciós administratiu que va finalitzar amb la nul·litat de l’acord del consistori que recolzava la consulta i permetia realitzar-la a les dependències municipals. Ni aquell jutjat va “prohibir les consultes” tal i com es va afirmar a la premsa ni l’alcalde havia estat citat a declarar com a imputat per cap delicte.

”No és vinculant”

Les consultes han rebut crítiques per no ser vinculants. No ser vinculant no vol dir que sigui inútil o amb mancança de garanties. Tampoc eren vinculants els de la OTAN o el de la Constitució Europea i no per això van ser menyspreats. També s’han realitzats altres consultes organitzades per plataformes ciutadanes que no han estat deslegitimades ni qüestionades (plataforma del 0,7% per exemple).

D’altra banda cal pensar, si pot no ser vinculant una consulta on estàs demanant l’opinió dels ciutadans vers un assumpte de transcendència política? Si l’objectiu és conèixer la opinió dels ciutadans vers el tema, reforçar-nos com a nació i obrir un debat sobre la qüestió amb el vot, amb la celebració de la jornada, l’objectiu està aconseguit i és un èxit. A més són evidents els efectes polítics que pot tenir un referèndum consultiu no vinculant, i el que pot significar com a un primer pas en el camí cap a la independència.

”Els cens utilitzat és arbitrari”

Quant al cens que pot votar a les consultes, tampoc s’entén la crítica que els ha qualificat “d’arbitrari” sinó que manifesta un gran desconeixement: nombrosos ajuntaments també preveuen a les seves ordenances municipals sobre participació ciutadana que als processos de participació poden intervenir els empadronats més grans de setze anys.

Podem utilitzar el llenguatge com vulguem, regirar-lo i posar-lo del costat que ens convingui, però hi ha una qüestió que transcendeix els termes utilitzats i fins hi tot transcendeix la pròpia consulta: estem disposats a jugar al joc del “govern del poble”, SI o SI?

La feina ben feta

2011-04-01T11:09:00.002+02:00

Sempre és un plaer veure com la feina feta durant mesos arriba al seu destí i compleix amb el que s'esperava. De mica en mica, algun dia aconseguirem la connexió a Internet que la gent d'aquest país es mereix (i necessita).

Una Hora Menos

2011-03-23T21:46:00.001+01:00

Una Hora Menos: "Desde 1942 España está en el huso horario equivocado. Esta anomalía, junto con el pluriempleo de la posguerra, engendró el horario español actual, que impide la conciliación entre vida laboral y personal, resta cada día una hora de sueño, incide negativamente en la siniestralidad laboral, la baja productividad, el fracaso escolar, la discriminación laboral de la mujer (sobre todo si es madre), y hasta en los altos niveles de cáncer de piel de los turistas."

Interessant reflexiò... segui llegint al link

El preu de Rodalies

2011-03-12T16:26:00.001+01:00

Les observacions, reflexions i “rajades” les deixo per vosaltres. Jo només exposo les dades.

‘Faltamucho’ al IO Trailwalker 2011

2011-03-02T17:52:00.001+01:00

Tinc uns companys de feina que s’estan preparant per cometre una bogeria: córrer 100km per la muntanya en menys de 36 hores. La causa s’ho val però: col·laborar amb Intermon Oxfam per eradicar la fam al món.

Aquesta moguda s’anomena Trailwalker i tindrà lloc el dissabte 7 de maig de Santa Maria de Palautordera a Monistrol de Montserrat a través de la ruta “dels 3 monts”.

Deixo que ells mateixos es presentin: web de l’equip Falta Mucho

Cada equip ha de fer una aportació de 1.500€ a mode de donatiu-inscripció, així que ja ho sabeu… estan esperant el vostre donatiu!

urbanisme kamikaze

2011-02-22T18:02:00.001+01:00

Al districte 22@ de Barcelona, on treballo, l’ajuntament esta fent un desplegament massiu de carrils bici. Sincerament, crec que amb aquesta política el consistori està posant en risc la vida dels seus ciutadans.

Els carris bici que estan pintant a tort i adret són carris de doble sentit pintats a carrers d’una sola direcció de la marxa per a la resta de vehicles. És a dir, metre que cotxes, motos, camions i autobusos nomes poden circular en un sentit, pel mateix carrer els ciclistes poden circular, pel mateix costat de la calçada, en els dos sentits. Hom pot pensar, ah! molt bé així s’aprofita més l’espai. Pot ser sí que s’aprofita més l’espai però la situació que es crea a les cruïlles és si més no peculiar: els vehicles arriben a una cruïlla, fan l’STOP i tot indica que cal mirar a un dels dos costats, per on un espera que apareguin els possibles vehicles que cal deixar passar. Alerta! En contra de tota lògica poden aparèixer bicicletes per qualsevol dels dos costats! I a les cruïlles amb semàfors els risc encara és més elevat…heu vist mai a un ciclista respectar un semàfor en vermell?

Fins aquí un pot dir, home és qüestió de setmanes o mesos i tothom s’acostumarà a aqueta raresa. Bé potser. Però passem a la fase dos del desplegament: en un altre prodigi de genialitat l’ajuntament ha decidit “complementar” els carrils bici amb una mena de protuberàncies negres i grogues. Objectiu? Ho desconec. Un pot pensar: deu ser per protegir el carril bici, no?

Voleu dir? Aquests trossos de cautxú negre no són més que un obstacle a la via pública. Per als ciclistes és un perill ja que poden ensopegar amb ells i acabar a terra (o contra la vorera o sota les rodes d’un camió de BCNeta). I com a barrera per evitar que els cotxes envaeixin el carril bici fan riure. Si jo em despisto i em desvio, el més probable és que les rodes del meu cotxe passin entre topall i topall. O pitjor, que una de les rodes toqui un dels topalls i encara perdi més el control del meu vehicle.

Aquest humil enginyer no acaba de veure clara l'estratègia de l’ajuntament, algú amb més lucidesa podria il·lustrar-nos?

#sensesenyal

2011-02-18T10:11:00.001+01:00

En ocasiones me bajo pelis. ¿Por qué?

2011-02-16T15:49:00.001+01:00

Cliqueu l'enllaç per llegir la reflexió sencera, val la pena.

En ocasiones me bajo pelis. ¿Por qué?: "Me llamo Cristina Macía, tengo 45 años, me manejo con bastante soltura en temas informáticos y soy consumidora habitual de productos culturales como libros, series de televisión y películas de cine. Un poco de música también; no mucha, no es lo mío. Tengo unos ingresos razonables que me dan para lujos pequeñitos, y casi la mitad de ellos proceden de los pagos por derechos de autor de mis libros y traducciones. Soy atea, así que no creo en pecados ni en su castigo, y voto al PSOE principalmente porque recuerdo muy bien los ocho años de PP.

Ahora, sabiendo lo que sabes de mí, igual puedes responder a esto: ¿Qué crees que prefiere una persona de mis características en cada una de las siguientes situaciones, suponiendo que en todos los casos las tres opciones fueran alternativas existentes?"

És folla aquesta premsa?

2011-02-08T09:37:00.004+01:00

Avui el mític blog "És folla aquesta premsa..." de l'amic Charlie tindria més vigència que mai. Llegint digitals, observant portades i escoltant comentaris sobre els diaris que es publiquen avui un es planteja si la feina de periodista fa temps que va morir.

Fa anys que se li exigeix a l'esquerra abertzale que es desmarqui d'ETA i condemni la violència per tal que se li permeti presentar-se de nou a unes eleccions democràtiques (sic). Batasuna ho ha fet recentment de manera clara i quina es la resposta de la premsa Castellana?

"ETA presenta su nuevo partido" (La Razón)
"Batasuna no condena a ETA" (ABC)
"Los proetarras dicen ahora que rechazaran la violencia de ETA" (El Mundo)
"Batasuna anuncia que rompe con ETA" (Público)
"Batasuna se reinventa con el rechazo a la violencia de ETA" (El País)

Aquesta gent viu tota al mateix món? I clar, una vegada despatxats amb els bascos som-hi amb els catalans: "Zapatero cede ante Mas", "Mas saca tajada", bla, bla...

El tema del finançament de les administracions del Regne d'Espanya està arribant a límits hilarants. No s'aguanta per enlloc: País basc i Navarra amb uns privilegis únics en tota la UE, perversió fins al límit del concepte de solidaritat territorial, ineficiència inversora en infraestructures i un número infinit d'administracions:

ajuntament
consell comarcal
diputació provincial
govern de comunitat autònoma
parlament de comunitat autònoma
govern de l'estat
congrés del diputats
senat
cap de l'estat

Això sí, el president de la Generalitat reclama un deute pendent de fa dies i llavors això és "sacar tajada".

I per acabar la portada (i les pàgines 2 i 3) d'un pseudodiari com El Mundo Deportivo. Una foto de baixíssima qualitat d'una colla de gent en una disco celebrant un cuple, ¿eing? Que dos dels tios que hi apareixen siguin futbolistes professionals no m'acaba de semblar prou motiu per que sigui la principal noticia esportiva del dia.

Llarga vida Mr. Moore

2011-02-07T10:27:00.004+01:00

Al novembre de 2008 vaig fer aquesta entrada de dicada a dos grans del blues. Avui un d'ells (el més jove) ja no hi es. El que vaig escriure llavors continua valent avui, més que mai. Llarga vida Mr. Moore.

Si esteu llegint això al matí, des de l’oficina, agafeu un cafetó (si pot ser que no sigui de la màquina del vending), afegiu llet i sucre al gust. Poseu-vos tant còmodes com pugueu a la vostra cadira, enxufeu-vos els auriculars i preneu el play.

Apa, ja teniu prou energia pel que queda de dia.

Si esteu llegint això al vespre, a casa i després d’un dia esgotador, prepareu-vos un te calent (jo recomano Earl Gray, però aquí cadascú que triï), poseu-vos les vostres millor sabatilles, roba còmoda, pugeu un punt et el volum dels altaveus i preneu play

Apa, ja podeu anar a dormir amb l’esperit en pau.

The Thrill Is Gone (o el resultat de combinar la mestria de tres genis: Gibson per fer unes guitarres divines i BB i Gary Moore per fer-les sonar com a deus).

Whatever

2011-01-28T10:07:00.004+01:00

Deixant a banda de que es tracta d'un spot publicitari que segueix la màxima de "en temps de crisi parla d'optimisme i en temps de bonança apel·la a la solidaritat", cal reconèixer que els creadors d'aquest anuncia han fet un treball genial. Emociona... "por cada muro que existe...se ponen 200 mil tapetes de Bienvenido". Gràcies a la @mireia (a veure si et fas un twitter ja!).

I'm free to be whatever I

Whatever I choose

And I'll sing the blues if I want

I'm free to say whatever I

Whatever I like

If it's wrong or right it's alright

BON FINDE

D'allà d'on vinc

2011-01-26T09:10:00.003+01:00

Espero que el demagog de Javier Arenas no arribi mai a governar la terra que va veure nàixer els meus pares i avis.

Gracies Monzó per la teva brillant reflexió (article sencer).

Arenas y los suyos –y la mayor parte del PSOE también– desean una Catalunya en la que los inmigrantes, vengan de donde vengan, lo sean a perpetuidad. Si son andaluces los que llegaron aquí en el sevillano, con su famosa maleta, pues que lo sean ellos y todos sus descendientes. Les encanta que, generación tras generación, sigan sintiéndose extraños en la tierra en la que nacen. Y que sean ellos los que integren a los indígenas a su cultura, para, así, diluirse todos en un país de inmigrantes eternos, culturalmente teledirigidos por las cadenas de telebasura: ellos, sus hijos y los hijos de sus hijos. De esa forma –calculan Arenas y los suyos, y los otros, y los de más allá– dispondrán por los siglos de los siglos de una suculenta bolsa de votantes amargados, fruto del recelo que les inculcan hacia el repugnante país en el que viven.

Què vol dir ser creatiu?

2011-01-20T12:14:00.001+01:00

Pels que treballem al món de la recerca i la innovació vídeos com aquest ens generen una barreja d'admiració i enveja sana.

What is being creative? from Kristian Larsen on Vimeo.

A reflection on What it means to be creative. Featuring a phone design-concept.

Original music by Palmer Taylor blackdoveaudio.com

Ja no queda més "cafè per alguns"

2011-01-17T09:42:00.007+01:00

Sembla que fa dos dies es va acabar el "café para todos" i els dos principals proveïdors (PP i PSOE) s'han posat d'acord en que ens hem de passar al te o al poniol-menta (en aquest temes sempre hi estan d'acord).

Que el sistema autonòmic espanyol és una cosa estranya que no és ni "chicha" (estat federal) ni "limonà" (estat centralitzat) i que no s'aguanta per enlloc és prou sabut i debatut. Llegiu aquest article al respecte que em va semblar demolidor.

En el fons el sistema actual no és cap sistema. És poc més que la suma d'uns quants "parxes" conglomerats al llarg del temps segons la conjuntura política del moment. Primer cal aclarir que no és realment "cafè per tothom", seria més exacte anomenar-lo "cafè per a gairebé tothom", ja que bascos i navarresos en queden al marge. Ells van al seu rollo des del primer dia i a Espanya sembla que ningú no li faci nosa. Sabíeu que País Basc i Navarra són les úniques autonomies espanyoles que tenen reconegut el dret a unir-se, si ho creuen oportú, mentre que la resta tenen explícitament prohibit (via Art. 145.1 de la Constitució) la possibilitat de federar-se? Un article fet potser a mida per blindar que mai torni la Corona d'Aragó/Països Catalans?

Mort el dictador, a Catalunya i al País Basc totes les forces de lluita democràtica surten de la clandestinitat i es posen a reclamar drets nacionals. Amb el canguelo del moment UCD i PSOE es treuen de la màniga les autonomies. Els bascos triomfen, els catalans es pensen que han triomfat, els gallecs acaben entrant al TOP-3 de comunitats històriques i Andalusia es mobilitza per com a mínim entrar en zona UEFA. A partir d'aquí... barra lliure. Comença a aplicar un principi universal: si a tu t'ho donen jo també ho vull (encara que no sé per a què ho faré servir).

Total, que acaba tenint comunitat autònoma fins hi tot Madrid D.F. i als dissenyadors de banderes i compositors d'himnes se'ls hi gira feina. Molts es creuen que el sistema que han parit és un invent de la hòstia i es posen a desplegar-lo, però no triga gaire en aparèixer la Guardia Civil (todo ehr mundo al zuelo ñoco!!) per recordar-nos a tots qui mana realment. I ja tenim el primer gran "parxe" autonòmic, la LOAPA (donde dije digo, digo Diego... si pero, no... bla, bla). De fet la LOAPA i el que es fes amb les autonomies li relliscava bastant a tothom excepte a catalans i bascos que van aconseguir que es declarés inconstitucional. Les cartes ja estaven sobre la taula.

A partir d'aquí Catalunya comença a reclamar competències i tornem-hi: si tu les reclames jo també (tot i que no m'ho havia plantejat mai). Catalunya es posa a reformar el seu estatut: ah! "pos" jo també i faré un cortar-pegar del teu que es veu que tu domines en el tema.

Però clar els sistemes ineficients es poden dissimular en temps de bonança o mentre la mamella d'Europa va donant, però a la que explota la bombolla immobiliària i la bombolla del crèdit barat, també explota la bombolla autonòmica. I ja hi som, PP i PSOE es tornen a alinear per donar canya a les 17 autonomies...o no? Bé potser a les 17 no per que dues ja hem vist que juguen a part i Espanya té assumidíssim que País Basc i Navarra són un parèntesi en el seu mapa territorial. Canya a les altres 15 doncs... o no? En el fons, quantes de les altres 15 autonomies tenen vocació d'autogovern més enllà de crear càrrecs públics a tort i a dret?

Galícia sembla que fa temps que ha renunciat, el sud s'adaptarà al que vingui mentre puguin continuar gaudint d'un dèficit fiscal positiu que consagri el model subsidiari actual, els arxipèlags els preocuparà que es tingui en compte la seva especificitat i poc més, el governants valencians els veig venent-se per un plat de llenties, Ceuta i Melilla són una broma, Les Castelles i Madrid en el fons ja són l'Espanya-estat i amb les CCAA del nord tot es questió de seure's hi parlar-ho.

Així que efectivament, com tantes altres vegades, el "problema autonòmic" no és res més que un eufemisme de "el problema català". L'única CCAA de règim general que realment té vocació d'autogovern sense límits, l'única CCAA de règim general amb un sentiment d'independentista rellevant, l'única que no acceptarà ni un pas enrere.

Si al bar on aneu normalment per inèrcia històrica se li acaba el cafè, no canviaríeu de bar? O millor, no us el faríeu a casa i al vostre gust amb la Nespresso que us podríeu comprar amb el vostres propis diners? Jo ho tinc clar: CA, CA-FE, CA-FE-DE-CAP-SU-LES!

Resoldre Sudokus amb Google Goggles

2011-01-13T09:46:00.001+01:00

Evidentment ho he comprovat per mi mateix, per que un avenç de tanta magnitud en l'evolució de la ciència no podia quedar sense verificar.. i funciona!!

Canon digital by JC Rodríguez Ibarra

2011-01-10T10:31:00.002+01:00

No m'hagués imaginat mai que podria estar tant alineat amb l'expresident d'Extremadura en cap tema. Però clar, no sabia que JC tenia una visió tant encertada del que són les Tecnologies de la Informació. L'article val la pena, no diu res de nou, però val molt la pena descobrir com pensa aquest home.

Canon digital · ELPAÍS.com: "Siempre que aparece una nueva tecnología, o siempre que el progreso ordena hacer nuevas cosas, algunos ciudadanos se sienten perjudicados y desorientados por lo que esa tecnología significa para el futuro de sus negocios o de sus formas de ganarse la vida."

Posar portes al camp

2011-01-04T21:34:00.000+01:00

Megaupload dispara su tráfico en Francia a causa de la ley contra el P2P: "Megaupload dispara su tráfico en Francia a causa de la ley contra el P2P

Como era de esperar, la ley contra el intercambio de archivos en Francia ha dejado las primeras consecuencias y no han sido precisamente que los usuarios hayan dejado de descargar o visualizar contenidos protegidos con copyright. El uso del P2P en el país galo ha decrecido dando paso a las descargas directas como solución para los internautas."

Soroll tendenciós

2010-12-23T10:40:00.001+01:00

La sentència del TS és sorollosa, jurídicament té unes implicacions per a tres famílies i per les escoles on els nens d’aquestes famílies estudien, però ideològicament ha estat un sotrac per a tot un país. Pel moment, pel contingut pel tema que toca, pel to, per qui ha darrera d'aquestes iniciatives, per que la separació de poder queda novament trinxada, etc.

I darrera d’aquest soroll venen tots els sorollosos habituals tergiversant la realitat. El dia de la investidura del 129è president de la Generalitat les portades de diaris, les tertúlies i els opinadors habituals no deixaran de fer el soroll tendenciós de sempre.

1. La sentència del TS no es “sobre el español”

2. CiU i PSC han pactat una investidura, no pas cap desobediència civil (tan de bo)

democràcia 2.0

2010-12-21T21:36:00.006+01:00

En el moment d'escriure aquest post la web de RTVE està retransmetent les votacions de la comissió parlamentaria del Congres. Avui és l'últim dia de feina del congressistes abans de final d'any i aquesta comissió serveix per donar sortida a tot un seguit de lleis de manera ràpida. El que es pot veure es tremendament avorrit, un senyor dient "disposiciones transacionales 34, 25" i tot de congressistes votant a mà alçada. Però aquesta retransmissió està tenint un seguiment espectacular via twitter amb el hastag #sindegate ja que en qualsevol moment es procedirà a votar la disposició que incorpora l'anomenada "llei Sinde" al cos de la Llei d'Economia Sostenible.

Quantitat de gent està seguint en directe un acte parlamentari que mai de la vida mai ningú no s'havia ni mirat, que segurament no sabien ni que existia. Moltíssima gent s'està expressant de manera instantània sobre el que els representants del poble estan decidint. I tot això gracies a les noves tecnologies, a les xarxes, a la lliure iniciativa de moltíssims individus i a eines creades per gent amb empenta, iniciativa i molta creativitat.

Enrique Dans explica en el seu llibre que "Tot canviarà", però em temo que tot "ja està canviant". La democràcia 2.0 està cada cop més a prop.

Algunes de les piulades que es van sentint:

cómo disfrutan del iPhone4 que les compramos entre todos a estos cabrones!! #sindegate #leysinde

Los jodidos están Jugando al ANGRY BIRS. #LeySinde #sindegate#congreso

Si se aplaza la votación de la #LeySinde por falta de apoyos, exijo que se repita el sorteo de Lotería hasta que salga mi número.#sindegate

Vaya trogloditas, les falta votar por aplausómetro. Informatizad eso por Dios!!! #leysinde #sindegate

Alguien se cree que los que levantan el brazo saben lo que están votando en cada ocasión? Es disciplina de rebaño #sindegate

Así funcionan las comisiones en España: con cuadernillos, manos alzadas y contando a ojo de buen cubero #leySinde #sindegate

Metáfora AVE

2010-12-21T17:45:00.001+01:00

Metáfora AVE a La Vanguardia by Pilar Rahola

Y qué más da si somos el país con más tramo de gran velocidad del planeta, para ir de nosotros hacia nosotros. Al fin y al cabo, el ombliguismo alienta la historia de España desde la Contrarreforma.

La política de gran velocitat del govern espanyol desfigura el país - VilaWeb

2010-12-17T11:41:00.001+01:00

La política de gran velocitat del govern espanyol desfigura el país - VilaWeb:

Aquest cap de setmana entren en funcionament dues línies noves de TGV. L’una uneix Figueres i Perpinyà i París; l’altra València amb Madrid."

Ens dirigeixen els millors?

2010-12-16T10:18:00.001+01:00

ara.cat: Un 64% dels diputats del Parlament no tenen experiència en el sector privat: "Un 64% dels diputats del Parlament no tenen experiència en el sector privat. Una quarta part dels membres del Parlament són funcionaris i la pràctica totalitat ja tenia càrrecs electes amb anterioritat"

Android 2.3 Gingerbread inclourà el català

2010-12-14T20:31:00.000+01:00

L’SDK d’Android 2.3 Gingerbread inclou el català! | Geeks.cat: "Android 2.3 inclou el català per defecte, de manera que pot ser que tots els terminals amb aquesta versió d’Android puguin posar els menús en el nostre idioma."

Treball en equip

2010-12-10T10:39:00.003+01:00

Vist aquest matí a un carrer d'una ciutat mediterrània:

Realment per aquestes contrades tenim el concepte de treball en equip un pel esbiaixat.

Google Chrome Store ja està aquí

2010-12-09T16:30:00.001+01:00

lamalla.cat: Google llança una botiga d'aplicacions pel navegador Chrome. De fet aquest post està publicat directament fent servir una de les aplicacions: Blog This!

Chrome Store

This is Show Time

2010-11-30T12:13:00.002+01:00

Resum dels gols del Barça-Madrid... però explicat per la gent de GOLTV dels EEUU. Tremendus els comentaris, els tios flipen.

Catalunya a l’UE dels 28

2010-11-24T13:44:00.001+01:00

Us deixo amb un article super-tendenciós de lainformacion.com. Fixeu-vos com constantment l’article compara una Catalunya independent amb Grècia i Irlanda, en concret la comparació és amb els aspectes negatius de Grècia i Irlanda.

Xarxa neutral #redneutral

2010-11-17T11:56:00.001+01:00

Avui es debat al Senat espanyol una moció (text complert) per al que s’insta al govern a modificar la normativa espanyola en matèria de societat de la informació per tal de garantir el principi de neutralitat de la xarxa per part dels proveïdors de telecomunicacions que operen a Espanya.

Dit així del “tirón” pot sonar super-geek i podem creure que això només afecta a quatre fanàtics d’Internet, però res més lluny de la realitat. La cosa té molta “chicha” i el resultat d’aquest debat pot marcar l’evolució que Internet tingui a España. Al blog d’Enrique Dans podeu llegir el seguiment que està fent d’aquesta qüestió però si m’ho permeteu us faig un petit resum de què va aquesta història de la neutralitat.

En essència, el que suposaria perdre la neutralitat da la xarxa seria que Internet es convertiria en un sistema semblant a la televisió de pagament. A les xarxes de televisió existeixen serveis gratuïts i serveis de pagament i el que es més important, només els que tenen una llicencia poden emetre continguts través de la xarxa. És una xarxa tancada, prioritzada i unidireccional.

Al món de la televisió, si ets un fanàtic de la cuina i vols veure el “Canal Cocina” has de buscar l’operador de televisió de pagament que l’ofereix i abonar-t’hi. No pots triar l’operador que vulguis per que no tots inclouen aquest canal a les seves ofertes. En l’altre extrem, el creadors del “Canal Cocina” es veuen obligats a arribar a un acord amb alguna plataforma televisiva per poder fer-te arribar els seus continguts a casa teva. Per si sols no ho podrien fer…fins l’arribada d’Internet. Internet canvia aquest paradigma d’integració vertical dels continguts i les xarxes.

El creadors d’Ebay o Facebook o els autors de tots els blogs que hi ha per Internet no han agut d’arribar a cap acord amb cap operador de telecomunicacions per desenvolupar les seves idees. Senzillament han hagut de contractar un servei neutre de connexió a Internet i després, el que tu hi connectis és cosa teva. Imagineu per un moment que el vostre operador de telecomunicacions us digués que amb la tarifa plana que pagueu podeu navegar per la web, però no podeu pujar continguts a Youtube, que per poder pujar vídeos a Youtube heu de pagar un abonament especial. O pitjor, que el vostre operador arribés a un acord amb Hotmail, però no amb Gmail i que per tant des de casa no poguéssiu accedir al correu que volguéssiu. O que el vostre operador arribés a un acord amb el Grup Godó per tal que la pàgina de La Vanguardia es carregues en un plis però que la pàgina de l’Avui, El Periodico i el Mundo triguessin una eternitat. O que La Sexta hagués de signar un contracte amb tots els operadors d’Internet del país per poder oferir la seva programació per Internet.

El món econòmic es desenvolupa cada vegada més a Internet i les temptacions de voler controlar qualsevol mitjà capaç de generar riquesa són cada vegada més grans.

Us deixo un vídeo prou entenedor sobre el tema:

Més que un club, un frau

2010-11-10T12:44:00.001+01:00

Imagineu per un moment que jo volgués posar en marxa una associació, un club, una ONG, una empresa, una fundació o qualsevulla altra cosa semblant. Imagineu també, que en redactar els estatuts fundacionals d’aquest “el que sigui” deixo clarament explicitat que només les persones de gènere masculí podran accedir als òrgans de direcció i decisió. Imagineu que també explicito als estatuts que no podran formar part activa del club o fundació aquelles persones que tinguin l’estat civil de divorciats o que no tinguin com a única tendència sexual l'heterosexualitat.

Pregunto, quines possibilitats creieu que té la meva fundació/associació de poder-se inscriure en el registre oficial pertinent? I pregunto, quines possibilitats creieu que tindria el meu club de rebre donacions, ajudes i subvencions d’organismes públics i privats? I vaig més enllà, quines opcions li veieu a la possibilitat de que el Ministerio de Hacienda inclogués una casella a la liquidació de l’IRPF per que cada ciutadà que ho considerés oportú donés una part dels seus impostos a la meva causa?

Yes we vote

2010-11-03T10:09:00.001+01:00

Una vegada més ens arriba, des de l’antre costat de l'Atlàntic, un interessant gest de democràcia participativa. Fa dos anys els americans dels EEUU van tenir l'oportunitat de triar el seu president en unes eleccions directes. Van decidir a “voto pelao” qui havia de dirigir el poder executiu del seu país.

Ahir aquest gest democràtic es va veure complementat amb la tria parcial de congressistes i senadors. Novament per vot directe, van decidir qui havia de formar part del poder legislatiu. I com ja havia passat alguna altra vegada es va donar un efecte de contrapunt interessant: el color del poder legislatiu i executiu no són plenament coincidents. Això obligarà als politics que formen un i altre poder a esforçar-se per fer la seva feina o el que és el mateix, obligarà als politics a fer Política.

Ara que s’apropen al nostre país “les eleccions més important per a tota una generació” (Montilla dixit), hom veu amb certa enveja el poder que té el vot dels ciutadans en alguns països al comparar-lo amb el xec en blanc que anirem a dipositar nosaltres el 28N.

NO m’agradaria que aquest comentari s’interpretés com un crit a l’abstenció, tothom a votar el 28N! Però si crec que val la pena entrar a reflexionar-hi i veure quina és la postura que tenen les diferents candidatures al respecte.

Del tema de les consultes directes a la població en referèndum per decidir temes que els afecta ja no hi entro per que llavors ja seria per un “apaga i vámonos”.

Queda algun unionista a la sala?

2010-10-24T15:05:00.001+02:00

Imatge de Mònica Zapata

Jordi Barbeta escriu i descriu amb gran transparència i contundència la situació financera que viu la Generalitat, arran de l’emissió de bons que s’ha produït aquesta setmana passada al seu article a La Vanguradia d’avui.

L’article sencer és altament recomanable, però m’agradaria destacar el paràgraf final que diu:

Si la Generalitat fuera una empresa privada, su situación se acercaría a la suspensión de pagos después de haber firmado "el mejor acuerdo de financiación de la historia". Catalunya, con el 16% de población, aporta el 20% del PIB estatal, paga 20.000 millones en impuestos más de lo que recibe en servicios, y los servicios públicos esenciales funcionan gracias a que una tercera parte de la población, además de contribuir, descongestiona los centros públicos pagándose de su bolsillo la sanidad y la educación. Catalunya es además la comunidad con menos funcionarios y con más peajes... ¡Qué paradoja! Los catalanes pagan más, gastan menos y son los más endeudados. España paga sus letras del Tesoro al 1,8% y sus bonos a tres años al 2,52%, pero obliga a Catalunya a pagar el dinero que le falta a casi el 8% contando la comisión.

Demolidor veritat. Queda algun unionista a la sala que encara es vegi en cor de defensar que Catalunya està millor dins d’Espanya que fora?

Rosell, el no líder

2010-10-19T18:32:00.001+02:00

En la seva primera roda de premsa després de guanyar les eleccions del FCB, en Sandro Rosell va apel·lar a la unitat del barcelonisme i a l’esperit de Nelson Mandela.

Rosell va dir que volia ser el president de tots el barcelonistes, que volia fugir dels “ismes”, prou de nuñismes, cruiffismes i suposo que no engegar etapes de laportismes ni rosellismes. També va dir que volia que l’esperit de Mandela dirigís les seves accions amb declaracions del tipus:

"Soy miembro del consejo asesor de la Fundación Nelson Mandela, y leyendo el Factor Humano, entendiendo lo que Nelson Mandela hizo, y viendo la película 'Invictus'... entiendes el espíritu. Si conseguimos aplicar un porcentaje pequeño del espíritu de Mandela ya me daré por satisfecho".

Bé doncs, en una tarda de dissabte, rodejat de socis compromissaris el Sr. Rosell va trinxar aquests dos principis fundacionals del seu mandat. Si una cosa no va fer Mandela al arribar al poder va ser atacar als seus enemics, ans al contrari, els seus esforços es van centrar en convèncer a la majoria negra del seu país de que no havia de fomentar l’esperit de revenja contra la minoria blanca. Justícia, sí. Revenja, no.

I malauradament pel barcelonisme, la posada en escena de l'assemblea de compromissaris va tenir més tuf d’intent de revenja esbiaixada que d’acte de justícia comptable. Tota la raó objectiva que la nova junta tingués per reformular els comptes de l’últim any de la directiva Laporta, es perd en la posada en escena. No permetre que la junta sortint exposi els seus comptes, les mitges veritats, la rentada de mans de Rosell, els 3 minuts de reflexió, etc.. són “poses”que intenten donar una visió esbiaixada de la realitat.

Estic d’acord amb que els socis puguin reclamar a Laporta tot allò que creguin que està fora de lloc, però per fer-ho cal que el soci compti amb una informació fidedigna i no partidista o almenys si és partidista que ho sigui per les dues parts.

Parròquia fidel

2010-10-06T21:29:00.001+02:00

Segons el servei d'estadístiques del blog aquests són els punts d’entrada a l’Espai D més habituals:

jordipujadas.blogspot.com/

stratosergio.blogspot.com/

invarietateferran.blogspot.com/

lo-lleidata.blogspot.com/

abogadaenbcn.blogspot.com/

7m76.blogspot.com/

candelaasesinada.blogspot.com/

twitter.com/drambla

Gràcies per la vostra fidelitat

Lideratge innat made in Spain

2010-10-05T21:34:00.001+02:00

Una imatge per a la reflexió. “Al loro” amb el poker d’asos que estan al capdavant de les quatre institucions espanyoles que haurien de liderar la sortida de la crisi.

Anacronia general #copdemall29s

2010-09-29T09:15:00.001+02:00

Unes quantes píndoles d’opinió després de reflexionar sobre la vaga i després de les primeres impressions copsades aquesta matí.

Motius per estar emprenyat/preocupat no en falten, motius per protestar en sobren. Quedi dit.

Fer una vaga local quant estem davant d’una crisi global no sé si ens portarà gaire lluny. Que consti que per mi, fer vaga a 10 països de la UE em continua semblant una reacció local.

Tinc la sensació que és més radikal i anti-sistema anar treballar avui que fer vaga, per que en el fons els sindicats majoritaris han acabat formant part del “sistema”.

Al segle XXI, el concepte de consciencia de classe fundat el segle XIX està bastant superat, em temo. M’imagino que un arquitecte amb despatx a la plaça del Rei de Barcelona deu tenir poques coses en comú amb un treballador de la Seat. I tots dos són treballadors (en el terme modern del concepte)

Les vagues poden funcionar en una societat industrial, però en una societat post-industrial com la nostra no té massa sentit.

Avui hi ha una pila de gent que no pot exercir el seu dret. Hi ha gent que vol fer vaga i l’hauran coaccionat per no fer-la i moltíssima gent que vol treballar i no podrà o no la deixaran. Així que crec que queda demostrat que el concepte de vaga és molt pervers.

Escoltarem “Zapatero dimisión” a les manifestacions d’aquesta tarda?

El PSC no vol que votis #28n

2010-09-09T09:31:00.001+02:00

Iceta diu que creure que el Barça-Madrid pot influir a la jornada electoral és “d’idotes”, en el sentit grec de la paraula (eing?)

I Montilla remata dient que el qui té decidit anar a votar anirà a votar igualment, encara que hi hagi partit.

No li falta raó president, però és que els que tenen decidit anar a votar sí o sí no arriben al 40% del cens. El problema no és els que ja tenen decidit anar a votar, el problema són el 60% restant. Però clar, si la caiguda lliure del PSC ja està anunciada amb participacions típiques no m’imagino fins on arribaria amb una participació massiva (que mobilitzés el vot PPero i el vot independentista, els dos kokos del PSC).

I senyor Iceta, el que és de cecs, en el sentit oftalmològic de la paraula, és no veure que el Barça-Madrid ja està influint en les eleccions al Parlament. Ara mateix és el principal tema de debat.

En qualsevol cas, tinc la sensació que la maniobra se’ls pot girar en contra fàcilment…si el partit és dissabte…algun mosaic s’haurà de fer no?

Ja tenim data #28n

2010-09-07T20:06:00.003+02:00

Ja tenim data de les eleccions. Ja podem començar a escriure, opinar i enquestar amb un horitzò clar. Temps hi haurà per reflexionar sobre les diferents opcions, de moment uns petits apunts:

El President ha fet una declaració institucional anunciant la data de les eleccions a les 12:30... quant ja feia estona que el hastag #28n era trending topic al twitter. www.twit.cat Els temps si que estan canviant.

Montilla utilitza el castellà en una declaració institucional com aquesta per començar a fer campanya.

El partit de govern inicia la precampanya amb un lema que inclou la paraula "canvi": "El canvi real". Suposo que a les escoles de màrqueting s'estan fent un fart de riure.

A veure quin és el primer diari que té nassos d'arriscar a col·locar a Reagrupament i a Solidaritat Catalana als formatgets de les enquestes.

Tornarem a tenir als periodistes enfadats per les quotes a les informacions electorals.

Seguim sense llei electoral pròpia.

Què passa si a Piqué i Puyol els hi toca anar a una mesa electoral?

Tornen les sèries

2010-09-06T19:16:00.004+02:00

Ja sabeu quin dia tornen a fer la vostra sèrie preferida? Us deixo algunes dates importants per a les seasons premieres:

House 2010-09-19

How I met your mother 2010-09-19

Glee 2010-09-20

The Big Bang Theory 2010-09-22

Bones 2010-09-22

CSI: Crime Scene Inv. 2010-09-22

Fringe 2010-09-22

Greys Anatomy 2010-09-22

CSI: NY 2010-09-23

Smallville 2010-09-23

Dexter 2010-09-25

Family Guy 2010-09-25

The Simpsons 2010-09-25

CSI: Miami 2010-10-02

South Park 2010-10-05

Caprica 2011-01-20

I un link a una llista més extensa per si m'he deixat alguna de les vostres preferides.

Els premis Emmy injustos amb Sheldon Cooper

2010-08-30T08:55:00.001+02:00

Aquesta matinada s’han donat els premis Emmy, els Oscar de la televisió americana. Aquest post és per dir que estic molt decepcionat amb el veredicte del jurat.

Crec que una sèrie i en concret una escena en particular hauria d’haver guanyat la majoria de premis:

Si voleu jugar us deixo les normes:

* Tijeras cortan papel
* Papel cubre roca
* Roca aplasta lagarto
* Lagarto envenena a Spock
* Spock aplasta tijeras
* Tijeras decapitan lagarto
* Lagarto come papel
* Papel refuta a Spock
* Spock vaporiza roca
* Roca aplasta tijeras

Spay D’Spotify: l’amic Bob

2010-08-18T20:24:00.001+02:00

Mai he pogut digerir masses minuts seguits de l’amic Bob Dylan, no sé deu ser aquesta veu nassal que em psicotitza. Ara bé, s’ha de reconèixer que el tio ha parit alguns temes magnífics, això sí, molt millor quant els interpreta algú altre:

Llista compartida, Bob Dylan covered

De vacances

2010-08-05T16:49:00.001+02:00

Dire Straits Weekend BCN

2010-07-19T09:11:00.001+02:00

Fans de dIRE sTRAITS, ja podeu anar preparant l'agenda, perquè el cap de setmana vinent teniu triple ració de DS:

Dijous, 22 de juliol, 19:00 hores.
Auditori FNAC L'illa Diagonal.
Angels of Mercy, Dire Straits Tribute Band (Entrada lliure)
Mapa

Divendres, 23 de juliol, 22:00 hores (20:00 obertura de portes).
Pavelló Olímpic de Badalona.
Mark Knopfler en concert (ja teniu les entrades? Encara en queden!)

Dissabte, 24 de juliol, 22:30 hores
Sala Els Genis, Badalona.
Angels of Mercy, Dire Straits Tribute Band. (Entrada 5€)
Mapa

Una mostra de que el món s’acaba

2010-07-16T10:21:00.001+02:00

Un individu marxa un dies de vacances al parc de Yosemite. Un matí al llevar-se contempla un espectacular arc de Sant Martí i el grava amb la seva càmera. Una vegada torna a casa el puja al Youtube per compartir-lo amb el món.

El vídeo té avui 4.596.011 visualitzacions i el paio en qüestió s’està fent un fart de donar entrevistes al mitjans americans. Per què? Veieu el vídeo.

Per si no n’hi hagués prou uns compatriotes seus agafen el vídeo en fan una cançoneta i també la pugen al Youtube i la posen a la venda a iTunes (0,99$)

68 de 135

2010-07-13T13:05:00.001+02:00

Dissabte passat, el 10J, molta gent va expressar-se al carrer. Manifestant-se per Barcelona, penjant banderes als balcons de casa, twittejant, al facebook, etc… En conjunt va ser un gran gest, una gran manifestació de voluntat popular, un gran crit popular.

La ciutadania va trobar el motivació necessària i va tenir els líders adequats (genials la gent d'Òmnium) per organitzar una de les major mobilitzacions populars dels últims temps

Dit això, aviat vindrà 'l’hora de fer el gest realment significatiu. La propera tardor hi ha eleccions al Parlament i aquesta és la manifestació que realment por ser determinant. A aquestes latituds em decidit per dotar-nos d’una democràcia representativa, cosa que vol dir que el poble tria uns representats que queden legitimats per prendre decisions en nom de tots els ciutadans (hagin anat a votar o no).

I aquesta és al gran pregunta: quanta gent esta disposada a mobilitzar-se el dia de les eleccions? Trobarà tothom la motivació necessària i els líders adequats?

Les passades eleccions hi havia 5.212.444 ciutadans cridats a les urnes i només 2.959.027 van decidir exercir el seu dret a vot. Com sempre tots els politics van fer referència a la baixa participació (56,77%) tot dient que prendrien nota. Romanços, tots sabem que no hi ha res millor que poder fer la teva feina sense que el teu ‘jefe’ et pressioni. I els politics ho tenen clar. Com menys gent voti menys pressió a sobre d’ells. Si 1.500.00 persones al carrer han estat un sotrac per la classe política difícil de manegar imagineu el ‘cangelo’ que els agafaria amb més de 5.000.000 de vots a les urnes.

La composició del proper Parlament tindrà el mandat i la responsabilitat de gestionar un període (2010-2014) que se’ns presenta políticament interessant. No podem deixar escapar l’oportunitat d’influir amb els nostres vots en aquestes decisions, així que si us plau, si vau ser capaços d’aguantar 3h sota al sol de Passeig de Gràcia feu el favor d’anar a votar a la tardor. I si pot ser fileu prim a l’hora de triar.. almenys a l’hora de triar 68 dels 135 escons.

Pancartistes professionals

2010-07-06T09:19:00.006+02:00

dibuix by Gerard

MHP Sr. Montilla,

Tinc alguna pregunta per vostè:

Ens podria aclarir exactament quina part del lema de la manifestació del 10 de juliol no li agrada? La part que diu que SOM UNA NACIÓ o la part que diu NOSALTRES DECIDIM?

Ha vist alguna vegada una manifestació sense lema? És més, ha participat mai en una manifestació que no tingués lema? No vulgui enredar-nos a tots en la mateixa 'maranya' en la que vostè sol s'ha ficat.

Sr. Montilla, la senyera no és una pancarta, no vulgui re-inventar la roda. Si el lema de la mani (que no convoquen ni vostè ni el seu partit) no li agrada, doncs no hi vagi o facis la seva pròpia pancarta amb un llençol i uns Carioca com molta gent farà.

Posats a ser transversals amb la pancarta per que no hi posem una en blanc? Així a l'endemà els diaris podrien fer una promo i regalar una caixa de colors Alpino per que tots poguéssim retallar la foto de portada i escriure-hi el que més ens agradi. "Mama estic bé" o "Tonto quien lo lea" o "OTAN NO" o "Aquí hi viu un de l'Espanyol"

O estem o no estem. O està indignat o no ho està i si el "calenton" de la setmana passada ja li ha passat (com diu en Gerard) doncs no passa res. Es queda a casa i no es preocupi, que ja n'hi haurà d'altres que agafaran la pancarta i la bandera en defensa del país.

No hi havia pla B

2010-06-30T22:36:00.001+02:00

Quan les successives temptatives de sentències fallides del TC s’anaven succeint, els periodistes demanaven als polítics quin era el pla B que tenien en ment una vegada hi hagués sentència. Tots contestaven que no desvetllarien el pla B fins que no hi hagués sentencia en ferm, que no era el moment, que no s’havien d'avançar als fets, etc…

Excuses. No explicaven el pla B per que no en tenien. I aquest dies ho hem pogut constatar.

El PSC és el paradigma de l'esquizofrènia política. Montilla se sent satisfet de la derrota del PP per que l’Estatut ha resultat majoritàriament constitucional, però a l’hora es declara profundament indignat per la retallada. La Chacón se sent satisfeta amb la sentencia i no veu necessari ni manifestar-se. I ja no parlem dels amic del PSOE. El President ens diu que pensa lluitar per refer el pacte polític amb Espanya però s’oblida d’explicar-nos com ho pensa fer.

CiU fa la pirueta màgica i diu que reclamarà el concert econòmic. Juas! No els hi sembla bé que l'Himne dels Segadors se l’anomeni himne nacional de Catalunya i ens donaran el Concert. Sí, segur, segur.

ERC torna a ser clarament independentista després d’uns anys sense saber què era. Em temo que fan tard i Carod es deu estar fent un fart de riure a casa seva.

ICV ens vol convocar a un nou referèndum per acceptar o rebutjar l’Estatut retallat. Ah! Molt bé i quant el rebutgem què fem? Tornem a presentar l’Estatut aprovat el 30 de setembre? Tornem al de Sau? En fem un de nou i aquesta vegada no hi posem una portada de Tàpies a veure si així cola?

Del PP i C’s no parlo per que em semblen casos perduts.

En resum i dit en plata, els nostres politics no tenen ni puta idea del que cal fer ara. No en tenen ni idea per que la quadratura del cercle no existeix, quadratura que en el seu cas és “com fer avançar el país al mateix temps que jo no perdo la cadira”.

I sí, a la tardor hi ha eleccions i cal anar a votar però….[silenci llarg i incòmode]… a qui? Qui posarà la cara de veritat pel país? Està per veure.

El que sí sembla clrar és que de cop, l’opció tradicionalment utòpica que era d'independentisme s’ha convertit en el camí més realista i factible. De cop l’autonomisme, el federalisme, la plurinacionalitat… altra hora considerades opcions viables s’han convertit en pures utopies de la nit al dia.

Us deixo un interessantíssim debat a Vilaweb amb Salvador Cardús, Alfons López Tena i Ferran Requejo, moderat per Vicent Partal.

Tancat per defunció

2010-06-29T09:59:00.002+02:00

Quina espasa laser em compro?

2010-06-24T22:07:00.003+02:00

La nova Ronda de Mataró

2010-06-18T23:05:00.001+02:00

Check out this SlideShare Presentation:

Presentació ronda de Mataró - 1 de juny de 2010

View more presentations from PTOP. Generalitat de Catalunya.

Nexus One

2010-06-18T00:12:00.002+02:00

cada dia més satisfet del meu mòbil

Quina tele em compro?

2010-06-08T08:50:00.003+02:00

anàlisi conjunta by Bicho Raro+Espai D

Els grans esdeveniments esportius mundials acostumen a ser catalitzadors d'importants canvis tecnològics en el sector audiovisual. Recordeu quan va entra a casa vostra el primer vídeo VHS allà cap a l'estiu de 1982? El Mundial de Sud-àfrica està sent un d'aquests catalitzadors, més quant els jocs de Pekin ho van ser amb una intensitat relativa, al voltant dels aparells de televisió. Suposo que heu vist les dimensions del catàleg de Mediamarkt de les últimes setmanes, no?

Irremissiblement associat a l'allau d'ofertes per part dels fabricants i distribuïdors venen els dubtes dels consumidors a l'hora de triar i evidentment apareix la gran pregunta: “és ara el moment o m'espero una mica més?”

Amb l'explosió (i abaratiment) dels televisors plans (plasma o LCD) que es va iniciar fa uns anys semblava que els fabricant apostaven per convertir les teles en merament monitors eficients a l'hora de reproduir les imatges que algun altre aparell els hi subministrava. Per això fins no fa massa les característiques de les teles planes es basaven en destacar la seva mida i la seva eficàcia en ser fidels a la imatge original (tamany i qualitat). La “intel·ligència” la deixaven per a la resta de perifèrics de la llar: home cinema, discs durs multimèdia, reproductors de DVD, sintonitzadors de TDT, PC, etc. Per això en aquell moment les teles bàsicament eren un monitor equipat amb el major nombre d'entrades i sortides d'àudio i vídeo possibles que el fessin “conectable” a tot allò que tinguéssim a casa (per no tenir no tenien ni TDT integrat).

En l'ultim any aquesta tendència s'ha capgirat. Els fabricants de teles, liderats sobretot per Samsung i Sony, s'han adonat que s'estaven convertint en purs ensambladors d'electrònica i que estaven perdent el carro de la innovació i el que és més important el carro del valor afegir ($$$). Una vegada l'electrònica arriba al seu nivell de desenvolupament òptim (qualitat vs. costos) la diferència entre televisors és feia inapreciable. Reacció: tornar a omplir les teles de funcionalitats. I aquest és el punt on ens trobem ara. El número de logos que acompanyen a cada model de tele a un catàleg és dispara: dlna, wifi, internetTV, trueSound, movieUSB, TDTpremium, 3D, etc.

Què intenten dir-nos els fabricants amb totes aquestes funcionalitats? Doncs que el seu model és diferent al de la competència, ja no en tamany, qualitat o preu, sinó en la capacitat per ser un aparell d'entreteniment multimèdia complert en si mateix.

Així que el dilema esta servit. Què ha de ser el nostre televisor? Un simple monitor connectat a n aparells o un megaconglomerat de funcionalitats avançades amagades darrera 46” de plasma que el converteixin en el centre multimèdia total?

I el que és més important per poder contestar a la pregunta anterior, què és el que hom espera d'un centre multimèdia (CM) complert avui en dia? Doncs des de l'humil opinió de l'enginyer que us escriu podem dividir les funcionalitats desitjades en les següents categories:

sintonització/reproductibilitat

En aquesta categoria hi posaríem totes aquelles característiques que fan que el nostre CM sigui capaç de reproduir tot el que ens caigui a les mans, ja siguin continguts en directe o continguts enllaunats. Aquí hauríem de cobrir per un costat les emissions que fan els “broadcasters” actualment i en el futur i per l'altre hauríem de cobrir els formats més normals d'emmagatzematge de continguts audiovisuals. Una llista ràpida:

·Del primer grup: TDT-HD, TDT-3D, TDTpremium (pagament), Satèl·lit, FM, IPTV (imagenio, OrangeTV) i televisió per Internet (al loro amb aquesta última que Google va fort).

·Del segon grup tindríem els suports òptics habituals, CD/DVD i Blue-Ray i tots els formats de fitxers de dades multimèdia i les seves codificacions: avi, divx, mkv, aviHD, mp3, H264, DTS, AC3 i mil més.

emmagatzematge

Com a conseqüència de la llista anterior aquesta característica es fa evident. Cada vegada més el consum de continguts multimèdia esta basat en suports físics que guardem i visualitzem quant ens ve de gust i menys en les emissions en directe que algú decideix programar quant li pica (farcida d'anuncis).

Ja sigui perque els formats van quedant anticuats a mida que sorgeixen de nous, o perque el concepte de "suport" quedi obsolet front l'streaming o les descàrregues, mai se sap per on aniran els trets, i tenir un medi adaptable a allò que sorgeixi és una bona opció. La capacitat d'emmagatzematge, ja sigui en suport "disc lleuger" o "disc dur", ha de ser, per necessitat, cada cop més gran a mida que la qualitat augmenta i per tant el pes dels continguts és més gran (dels 700 MB típics d'una película ripejada de DVD, hem passat a 2, 5 o 8 Gb si volem més streams d'àudio, 5.1, alta definició...). A més a més, amb la poca facilitat que donen avui en dia les cadenes per seguir una sèrie (regularitat, canvis d'hora o dia per exemple), o veure una película segons les nostres preferències d'horaris, poder "recolectar" els nostres continguts audiovisuals per poder gaudir d'ells segons les nostres condicions, és una cosa a tenir molt en compte.

Per tant el nostre CM haurà de disposar d'una certa capacitat d'emmagatzemar aquells continguts que comprem o compartim (amb uns amics d'Oklahoma via P2P, per exemple).

connectivitat

Una vegada més, com a conseqüència de la característica anterior ens apareix una nova necessitat. Les prestatgeries plenes de DVDs tenen el seu limit i per això optem per emmagatzemar les coses en un disc dur, però el disc dur també té un limit. I quin és el següent pas? L'emmagatzematge distribuït. Cada vegada més el lloc on estiguin els continguts físicament serà més irrellevant. El que realment importarà serà com hi podem accedir. Ja sigui a un disc dur propi, al disc dur del veí, a un servidor compartit a Internet o als servidors de TV3, d'Apple o de Universal Pictures.

Per tant és necessari que el nostre CM tingui connectivitat tant a la xarxa local que poguem tenir a casa (wifi, cablejada, plc) com a Internet i que sigui capaç d'accedir de manera eficient als arxius multimèdia que altres dispositius emmagatzemen. Inclús hauria de poder ser actualitzable d'una manera assequible a través de la xarxa als nous formats que puguin aparèixer.

Un CM no està complert sinó sona de manera espectacular, si posem "Black Hawk abatut" i no ens salten les llàgrimes és que el nostre CM sona com un pet. Aquí potser és on els televisors farcits de funcionalitats tenen menys recorregut ja que el so està molt estretament associat a les característiques físiques dels altaveus que el reprodueixen.

Penso que s'han de tenir en compte dues coses:

Tot i que tecnològicament el tema no deixa d'avançar (stereo -> 5.1 -> so projectat...) per reproduir so amb qualitat es necessita un bon amplificador, potència i altaveus (la potència no és només capacitat de més volum: per a poder reproduir tots els detalls d'una grabació sonora, encara que sigui a baix volum, necessitem d'un amplificador amb bona potència per a que no retalli o alteri cap freqüència, armònics...). Per mantenir aquestes característiques, els amplificadors i els altaveus necessiten d'unes dimessions físiques que no es poden reduir tant fàcilment com s'han anat reduint altres parts de la tecnologia, com les unitats d'emmagatzematge o els processadors. Les TV han disminuit la seva tercera dimensió, per això incorporar un sistema d'àudio de qualitat és, de moment i tot i el que ens vulguin vendre, molt difícil. Sobre tot tenint en compte el subwoofer.

Per molt que poguem convertir el nostre aparell de TV en un centre multimedia, amb un gran menú d'accés a la nostra biblioteca d'audio, la gran versatilitat dels dispositius portàtils fa innecessari que per posar, per exemple, música a la nostra festa d'amics a casa, hagem de engegar el televisor. A més de pot pràctic.

I després de tota aquesta anàlisi quina seria la conclusió? Quina tele em compro?!

Doncs aquí entren molts factors a part dels purament tecnològics: el pressupost, la utilitat principal que li donarem (no és el mateix si sou uns serie-addictes que si l'únic que veieu és el La Riera i el TN vespre), lo comodons que sigueu i de les ganes de donar voltes per prendre la decisió final que tingueu.

L'opció de comprar l'última tecnologia no sempre és la millor: el preu serà molt alt per la novetat, l'exclusivitat... i de totes maneres de seguida vindrà quelcom que faci quedar obsoleta la compra. Esperar "una mica més" tampoc és opció, perque sempre podríem estar "esperant una mica més".

Permeteu-me fer un incís i reflexioni sobre una cosa: tot i que la competència impulsa la innovació, de vegades un es planteja si l'aparició de noves funcionalitats o de nova tecnologia estiguin retingudes amb la intenció de obligar-nos a renovar constantment la nostra televisió: la cadència amb que els avenços apareixen: primer les TV panoràmiques, després les planes (LCD i Plasma), poc després les planes de grans dimensions, poc després les grans TV amb alta definició, després els TV de LEDs, després els aparells 3D... fa que quan es consoliden les vendes d'un aparell apareix un nou producte que fa que els primers compradors de l'anterior comencin a rumiar-se la "necessitat" d'actualitzar el seu equip.

La meva opció, un cop decidim que volem una TV nova, és clara: definir la finalitat, estrablir el presupost, i comprar la "penúltima" tecnologia, que sergur que té un preu molt més ajustat a la qualitat. Per tant, posaria en dubte comprar ara mateix una tele 3D (a no ser que sigueu super geeks), però segurament intentaria apostar per la tecnologia LCD més avançada (actualment el que els fabricant anomenen pantalles LED). Si apostem per "l'antepenúltima" tecnologia llavors podem trobar coses molt intereanst en qualitat/preu en les pantalles de plasma o en les LCD tradicionals.

I si ens fixem una mica més enllà del propi aparell de TV, jo personalment apostaria pel següent:

Deslligar totes les possibles característiques tècniques susceptibles de patir constants evolucions del televisor i posar-les en l'aparell més adaptable i flexible per excel·lència: un ordinador. Buscar una tele el més gran possible (per espai i pressupost) i amb més entrades i sortides possibles i deixar tota la tasca de connectivitat, emmagatzematge i reproductibilitat a l'ordinador, que a més a més tindrà molta més facilitat de ser actualitzable a un preu molt menor (o com a mínim sense necessitar de canviar tot l'aparell).

Hi ha però dues funcionalitats que queden fora del PC. Una quasi imperativament, afegiu un bon receptor 5.1 i altaveus al vostre CM i l'altre per temes pràctics, és més fàcil resoldre el tema de la sintonització de continguts en directe (TDT) des de la tele que des del PC (tot i que no impossible). Si la TV no té sintonitzador TDT-HD no la compreu.

Google TV

2010-05-24T23:03:00.003+02:00

Aquests nois no deixen cap pal per tocar. Realment li donen al coco.

Més detalls aquí

pseudo-democràcia

2010-05-06T23:58:00.007+02:00

caricatura de Tomi Müller

Ves per on que la discussió sobre la constitucionalitat de l'Estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya està posant sobre la taula alguns debats força interessants sobre la pròpia Constitució espanyola i sobre la (suposada) democràcia d'aquest país. El judici a Garzón, per revisar els crims del franquisme es una altre element que ajuda a fer viu aquest debat, per exemple.

Afegeixo una reflexió més que exposa Lopez Tena a l'Avui:

L'alcalde Hereu és hereu de l'anterior alcalde Clos, com aquest fou hereu de l'anterior alcalde Maragall, i aquest va ser hereu de l'anterior alcalde Serra: només Narciso Serra ha estat els darrers trenta anys elegit pel poble no sent alcalde hereu; tots els altres van heretar el càrrec i des del càrrec van presentar-se per primera vegada a les eleccions.

No us fa pensar en el trunyu de pseudo democràcia que patim? Segur que coneixeu una pila de casos d'alcaldes hereus.

La resta de l'article aquí

Esteu molt enganxats al Facebook

2010-04-20T08:55:00.000+02:00

Per saber si esteu molt enganxats o només esteu enganxats i prou us podeu comparar amb les estadístiques de l'usuari mitjà de facebook:

Average user has 130 friends on the site
Average user sends 8 friend requests per month
Average user spends more than 55 minutes per day on Facebook
Average user clicks the Like button on 9 pieces of content each month
Average user writes 25 comments on Facebook content each month
Average user becomes a fan of 4 Pages each month
Average user is invited to 3 events per month
Average user is a member of 13 groups

Podeu consultar les estadístiques complertes al seguent link

Amen

2010-04-16T23:55:00.001+02:00

Qué gran, com sempre, Fereres al El Periodico!

Estatut(hom) en contra nostra?

2010-04-14T21:35:00.001+02:00

Un partit polític (el PP), el defensor del Poble espanyol i els governs de 5 comunitats autònomes (València, Múrcia, La Rioja, Aragó i Balears) van presentar el 2006 recursos d’inconstitucionalitat contra l’Estatut de Catalunya.

Si us plau, torneu a llegir el primer paràgraf…el partit de l’oposició (que és el PP com podria ser l’altre), el defensor del poble i les 5 comunitats autònomes geogràficament més properes a Catalunya.

Podeu consultar què és el que no els acaba d’agradar a cada un als següents links:

No opino, només constato.

Foto: Edgar Thissen

Sí, ho sé, tinc el blog abandonat

2010-04-04T00:01:00.002+02:00

Spay D’Spotify: Donavon Frankenreiter

2010-03-16T09:49:00.001+01:00

Una petita troballa que he fet atrapat a la C-31. Fans de Jack Johnson, llegiu la biografia d’aquest individu.

Donavon Frankenreiter – Pass It Arround

Angels Of Mercy play home

2010-03-14T16:07:00.001+01:00

Després de triomfar a Poble Nou ens tocar donar la talla al nostre Mataró natal. Tot un gustazo poder tocar a la sala gran del Clap. No falteu!

Neva sobre mullat

2010-03-09T10:37:00.001+01:00

Cementiri del Poblenou al fons

És evident que no podem tenir infinites tones de sal emmagatzemada, ni podem disposar d’una flota de 200 llevaneus, ni pot haver un urbano a cada cruïlla on el semàfor deixa de funcionar, ni un bomber retirant cada arbre que cau. Tots aquest recursos contra el caos són limitats i cal gestionar-los de la millor manera possible. Ara bé, hi ha un recurs molt útil contra el caos que és pràcticament il·limitat: la informació.

I em sap greu, per que com diu en Puji, avui les fotos són de postal, però ahir molta gent se la va jugar a la carretera sense saber el que es trobaria, molta gent va dormir en poliesportius i molt gent va quedar atrapada en vagons de tren senzillament per que ningú va tenir els nassos de arriscar-se a dir: “ciutadans, a partir de les 13:00h tothom a casa”. Així de fàcil, manteta i a veure nevar.

Thankiuuuu

2010-03-03T11:52:00.001+01:00

Sobren les paraules, gràcies a tots pel vostre suport

Angels Of Mercy tornen a la carretera

2010-02-19T21:26:00.001+01:00

En concret a la C-31 per anar de Mataró a Barcelona. Noves oportunitats de veure a la banda tribut dels Dire Straits en concert.

no comment

2010-02-18T10:49:00.001+01:00

magnífic foto muntatge a les pàgines d’avui de El Periodico que mostra la inoperància del cos legislatiu espanyol a l’hora de resoldre els problemes de la gent.

Ara que parlem de vegueries

2010-02-10T23:52:00.003+01:00

Un article interessant i simpàtic que he descobert a contrastant.net.

Les comarques de les províncies que no es pot dir que ho són

El dia 21 de juny, a les 8.10 h., dins de l'espai "El matí de Catalunya Ràdio", el meteoròleg del programa va dir el següent: "Possibilitat de ruixats a l'extrem nord de les comarques de Barcelona i també de Girona". "Les comarques de Barcelona" és una fórmula creada a la transició per no dir "la província de Barcelona". Ara bé, que no s'utilitzi el mot "província" per designar la realitat, no vol pas dir que no s'utilitzi allò a què aquest mot es refereix per interpretar-la. En efecte, "Barcelona" és un terme que s'ha emprat per designar dues coses diferents, una ciutat catalana i una província espanyola. Com que les comarques són unitats territorials i administratives més grans que les ciutats, hem de concloure que l'expressió "les comarques de Barcelona" vol dir "les comarques de la província de Barcelona" i no pas "les comarques de la ciutat de Barcelona". Una província pot contenir comarques, però una ciutat, no. Ara bé, encara que els periodistes emprin aquestes dues expressions com si fossin intercanviables, en realitat no ho són i la substitució automàtica d'una per l'altra pot alterar radicalment el sentit i fins i tot pot donar lloc a expressions o frases sense sentit. Això és el que passa amb l'expressió "Possibilitat de ruixats a l'extrem nord de les comarques de Barcelona". Les comarques de la província de Barcelona són el Barcelonès, el Maresme, el Baix Llobregat, el Garraf, l'Alt Penedès, l'Anoia, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, Osona, el Bages i el Berguedà. El nord de la província de Barcelona és la comarca del Berguedà. Per tant, el que l'home del temps de la ràdio vol dir és que potser cauran ruixats en punts del nord d'aquesta comarca, és a dir, a la zona de Sant Llorenç de Morunys i el Port del Compte, i a la zona de Castellar de N'Hug, Guardiola, Bagà i la Pobla de Lillet. Ara bé, si no sabem que quan el periodista o el meteoròleg diu "les comarques de Barcelona" vol dir "la província de Barcelona", el sentit de la informació donada és tot un altre. En aquest cas el que diu el meteoròleg és que hi ha possibilitat de ruixats a l'extrem nord de totes i cadascuna de les comarques que integren la província de Barcelona. En el primer cas -"ruixats al nord de la província de Barcelona"- diu que plourà al Berguedà i en l'altre -ruixats al nord de les comarques de Barcelona-, que plourà a totes les comarques de la província de Barcelona. Es tracta, doncs, d'una pràctica lingüística que altera el sentit d'allò que es vol dir i, en conseqüència, és una mala pràctica i s'ha d'evitar.
Si passem del terreny lingüístic a l'ideològic, aquesta pràctica s'explica per una incomoditat amb la realitat -la divisió provincial espanyola- i una incapacitat o manca de voluntat per canviar-la. Davant d'aquesta situació contradictòria, en comptes de modificar la realitat, s'opta per ocultar-la mitjançant un canvi de denominació.
Tractant-se d'una informació periodística i no pas d'una actuació política, hom es pot preguntar quin conflicte podria plantejar canviar el marc de referència provincial pel comarcal. ¿Passaria res si els periodistes i meteoròlegs de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió esborressin del seu mapa mental i de la seva pràctica professional les províncies espanyoles? Allò que impedeix que els periodistes i altres professionals facin aquest pas és el mateix que ha impedit que el facin els polítics: la por a la transgressió, que és al capdavall, la por a decidir.

ZP, jubila’t tu

2010-02-01T08:32:00.001+01:00

ZP&Company s’ha despenjat aquesta setmana amb un nou globus sonda/cortina de fum per fer veure que fan alguna cosa per governar Espanya. Han deixat caure la possibilitat de que l’edat de jubilació s’allargui dels 65 als 67 anys.

D’entrada partits i agents socials ja han dit que la idea de brillant no en té res. S'entén que la societat del benestar en la que vivim hauria de treballar per aconseguir reduir l’edat de jubilació i no pas allargar-la. En el fons ZP mareja la perdiu amb una política social a llarg termini (sistema de jubilacions) per fer veure que intenta resoldre la situació de crisi actual.

Però la cosa no acaba aquí. El tema té encara una doble trampa al darrera. Creieu que aquesta proposta va orientada a que els nois i noies que ara estan a la universitat treballin fins als 67 per pagar les pensions dels que ara en tenim 30 o 40? Això seria una política a llarg termini digna de un gran estadista. Qui sap com serà el món el 2050 (data en que es jubilarien els que ara tenen 27)! En temo que les intencions de ZP són una mica més “curt-terministes”

L’edat mitjana de jubilació a Espanya ronda els 62-63 anys. Això vol dir que la gent se sol jubilar un parell d’anys abans del previst per la llei i generalment no pas per decisió pròpia sinó per decisió del mercat laboral. Tots aquest jubilats no reben la prestació màxima a la que tindrien dret ja que opten a ella 2 anys abans de lo previst. En la majoria de casos segurament deu ser la opció menys dolenta, renunciar al percentatge corresponent a jubilar-se amb dos anys d’antelació deu ser millor que intentar buscar feina als 63.

Ara bé, què passa si allarguem l’edat de jubilació una parell d’anyets? Docs que aproximadament, el mercat laboral es comportarà de manera similar i la mitja d’edat de jubilació seguirà estant entorn als 62-63 anys, però ara aquesta edat estarà a 4-5 anys de distància de l’edat establerta. La gent que es jubili als 62 tindrà una pensió que rebrà una penalització corresponent a jubilar-se 5 anys abans del previst en lloc dels 3 actuals. I no estem parlant del joves de 27 anys que es jubilaran el 2050, no, no! Estem parlant dels que ara tenen 60 i es veuran obligats a jubilar-se d'aquí a un parell o tres d’anys.

Conseqüència, no estem davant d’una altra cosa que d’una reducció de les pensions encoberta. Brillant la política social de ZP, no?

P, preguntador, pregunta

2010-01-26T09:15:00.002+01:00

¿El tema de la Grip A, que havia de devastar la raça humana, ha resultat ser un experiment sociològic per acollonir-nos? Algú tornarà a confiar mai en la OMS?

¿L’allau de fusions de caixes catalanes que s’havien de produir en massa fa uns mesos ha resultat ser un experiment sociològic per fer-nos veure que els banquers també tenen cor i fer que no plorem més per les comissions que ens cobren per dir “bon dia” al entrar a una oficina bancària? O és que potser tots ho fan per la pasta que els ha promès el Banc d’Espanya?

A part dels quatre regidors d'Ascó hi ha algú més al món que vulgui una magatzem nuclear a casa seva? Són aquests quatre regidors les persones més altruistes del món o és que faran el negoci de la seva vida amb la instal·lació atòmica?

És Salvador Sostres, l’autor d’aquest apunt, un homo sapiens o ha quedat encallat en un esglaó inferior de l’evolució dels homínid?

2010

2010-01-07T23:29:00.001+01:00

Ja tenim el 2010 aquí i a ple rendiment (fins que els mestres d’un país no és posen a treballar no es pot dir que el país realment estigui a ple rendiment).

L’any que Google intentarà fer ombra a l’iphone amb el seu nou nexus. L’any que 10 senyories ens diran com podem i com no podem organitzar-nos políticament i ens diran si som una nació, una nacionalitat, una colònia o ves a saber què.

L’any que uns quants veïns més es quedaran sense feina i l’any que uns milers més que ja no tenien feina es quedaran sense subsidi d’atur. L’any que veurem com països veïns aprofiten les bases que han assentat durant el 2009 per sortir de la crisi.

L’any que ens tornarà a demostrar que pels polítics professionals el primer és el partit, després el partit i després si queda alguna cosa ve el país.

Però també l’any que els ciutadans d’aquests país donaran (espero) una lliçó de Política als polítics professionals, allà cap al novembre. L’any en que molts dels nostres veïns diran prou de llepar-se les ferides, agafaran el brau per les banyes i engegaran nous projectes. Personals, professionals, individuals, col·lectius… reformar el pis (Puji, res de gotelé!), reprendre els estudis -no tots els advocats són uns vividors ;-)-, obrir un negoci, quedar-se embarassats, aprendre a tocar un instrument, mudar-se, marxar d’Erasmus, acceptar una feina a l’estranger (o a Lleida que està un colló de lluny també), presentar-se per primera vegada a unes eleccions al Parlament, apostar per una campanya creativa per vendre cervesa en temps de crisi… i mil coses més.

Companys, empenyeu fort que el món no s’aturi!

President o sec(re)tari general

2010-01-02T15:02:00.001+01:00

El passat dia 30 el President de tots els catalans ens va obsequiar amb aquesta perla durant el seu discurs institucional (sic) de Cap d’Any:

“Serà decisiu [l’any 2010] també per a nosaltres, els catalans, perquè se celebraran eleccions al Parlament de Catalunya i podreu decidir amb el vostre vot quin camí cal seguir: si hem d’aturar-nos, retrocedir o cercar falses dreceres, o bé si hem si hem de mantenir l’horitzó que ens hem traçat”.

Com es pot tenir tan poca vergonya i colar un paràgraf tant electoralista com aquest en un discurs institucional? És que potser el discurs era només per militants del PSC? O és que només és assenyat votar al seu partit i els que no ho fan s’equivoquen. Què passa amb els catalans que volen “aturar-se” o “retrocedir” o els que volen trobar la “drecera” d’una veda per totes? Aquests catalans no compten? Tots s’equivoquen, només aquells que voten PSC estan en possessió de la veritat i ens podran dur cap a “l’horitzó que hem traçat”, no?

Una vegada més li poden més les sigles que el país. Flac favor als ciutadans President.

La TDT es contrau

2009-12-18T10:46:00.001+01:00

Sembla que els moviments al panorama televisiu es tornen a moure. La dispersió de canals, com ja vaig comentar aquí, és totalment infumable. Les inversions dels gran grups de comunicació al sector trontollen, les morterades pagades pels drets esportius apreten i el pastis de la publicitat no dona per més. Pulutant… fusions a la vista. Després de diferents combinacions sembla que aquestes són les que ara mateix sembla que tenen més opcions de consolidar-se:

Pack 1: Cuatro+Tele5

Sogecable (PRISA) aporta:

Cuatro
CNN+
40Latino
Canal Club

Gestelevisión Telecinco aporta:

Telecinco
FDF
LaSiete
Cincoshop

Pack 2: LaSexta+Antena3

Gestora de Inversiones Audiovisuales La Sexta

LaSexta
GolTV

Antena 3 de Televisón

Antena3
Antena.Neox
Antena.Nova

Amb aquest moviment tindríem dos grans grups privats que recollirien la suposada migració de publicitat que RTVE ha d’alliberar quan el Govern esbrini com finançar l’ens públic.

Amb l’apagada analògica (el 2010), aquest dos grups completarien la seva graella amb dos multiplex sencers cada un (1multiplex = 4 canals en l’actualitat). Cosa que suposaria que cada grup tindria espai per emetre uns 8 canals de televisió.

Vull creure que arribats a aquest punt el que es posarà en marxa és una reordenació dels continguts. Gestionar 8 canals plens de caca+teletienda+CallTV no té massa sentit així que confio que serà en aquest moment en que començarem a veure aparèixer els primers canals HD (amb so 5.1 segurament i contingut interactiu).

De moment prepareu-vos per la “publicitat sincronitzada” o el que és el mateix: el mateix anunci al mateix temps tots (o molts) i cada un dels canals de cada grup.

Matemàtiques del 13D

2009-12-16T17:34:00.002+01:00

Algú continua pensant que la participació no va ser significativa?

Inspirat en un escrit de Ferran Cabrer Vilagut

El penal que no és i el país que vol ser

2009-12-15T11:03:00.001+01:00

No sé que em fa més mandra, si parlar del penal que segons el reglament és penal però que per tradició no s’hauria d’haver pitat en la vida o del referèndum que amb la llei a la mà no és referèndum però que sens dubte està suposant un sotrac a l’escena política sense precedents.

Sóc poc amic de les teories de la conspiració (i el Villarato és una de les pitjors) i crec fermament que l’explicació més simple és normalment la més probable, així que en el tema del penal ho tinc clar. El futbol és l’esport amb el reglament pitjor redactat i pitjor aplicat del món. El arbitres ho pateixen i els jugadors se n’aprofiten. És l'únic esport que fent trampes pots arribar a classificar-te per un mundial o fins hi tot guanyar-lo. En quant a que sempre pringuen els mateixos, que voleu que us digui, depèn del prisma de qui ho pateix. Si aquest penal es produeix a la jornada dos entre el Mallorca i el Racing, quatre crits a l’ONO estadium i carpetazo. Si el mateix penal es produeix a la final de la Xampions, invasió de camp i extradició de l'àrbitre en qüestió.

La transcendència del partit de dissabte era molt diferent pels dos equips barcelonins, per això la importància de la jugada es relativitza de manera diferent des de un costat i l’altre del Llobregat. Als pericus els hi han “robat” un dels objectius més llaminers de la temporada, guanyar a l’orinal i als culers els han regalat 2 punts (que no 3) en un partit més dels 10.000 que jugaran aquesta any.

En quant al referèndum. Si les eleccions institucionals i amb pressupostos escandalosos arriben a unes participacions del 40-60%, podem dir que arribar al 30% amb els organitzadors dividits i imprimint les paperetes a l'impressora de casa és tot un èxit. El 95% del votants, unes 200.000 persones, van anar a votar SI, si unes altres 200.000 haguessin anat a votar NO la participació hagués estat del 60%!

Tenint en compte que aquest referèndum no és pas el punt d’arribada sinó una aportació més al punt de sortida crec que la cosa rutlla bé. Ara el que toca és ser coherent i afinar el vot a les properes eleccions al Parlament. Que aquestes sí que són de veritat.

La teoria de la diversió

2009-12-10T21:23:00.001+01:00

A partir d’un vídeo que m’ha enviat la meva dona (thanks darling) he descobert aquesta iniciativa. A mig camí entre la publicitat viral, el bonrollisme simpàtic i la reflexió més directa de les actituds del nostre dia a dia.

Us recomano que hi feu una ullada als vídeos que hi ha penjats. Us deixo un tastet.

Un chist

2009-12-03T14:03:00.003+01:00

click per fer gran

Ja esteu al Wave?

2009-11-30T13:42:00.002+01:00

Voleu saber què és Google Wave? Mireu aquest vídeo i... segui investigant per que no crec que us ajudi gaire. Als que ja l'utilitzeu potser us farà gracia i tot.

La indignitat d'Espanya (editorial conjunt)

2009-11-26T09:13:00.003+01:00

Vivim sotmesos a un Estat que es va quedar ancorat als anys setanta del segle passat. Les seves institucions, conceptes i actituds són hereus del règim franquista, i esclaus d'una transició feta a pedaços per mirar de contentar tothom. La Constitució Espanyola és considerada per molts el súmmum del consens, però no va ser així. Tot i que segurament era el que calia en aquell moment, la Constitució Espanyola va ser el súmmum de la claudicació.

La Constitució d'un Estat ha de ser un reflex de la societat que articula, i les societats, per definició, canvien i evolucionen, i al seu pas ho ha de fer la Constitució. Una Constitució que ha estat vigent sense canvis importants durant trenta anys ja no és, sens dubte, una bona Constitució.

Com deia al començament, vivim en un Estat esclau de les decisions preses fa trenta anys, amb la precisió que el moment requeria, i el salt al buit cap a la Democràcia d'aquell moment està passant factura ara. Si en aquell moment no es va preveure que els arcs parlamentaris, les dinàmiques econòmiques, socials i polítiques podrien canviar, ara és el moment de modificar-la per contemplar-ho. Si en aquell moment no es va preveure que el model de Tribunal Constitucional quedaria obsolet, ranci, antidemocràtic i intervingut pels altres dos poders, ara és el moment de canviar-ne el funcionament. Si llavors no es va pensar que l'Alt Tribunal s'havia de pronunciar sobre una Llei Fonamental abans que fos aprovada per les Cambres i refrendada pel poble, i que fer-ho al revés era una aberració, ara és el moment de tenir-ho en compte.

Ara és el moment de reformar de dalt a baix el text legal bàsic que ens lliga a tots, i si l'Estat on som inclosos pensa que aquesta Constitució està massa bé com per canviar-la, si els seus polítics i institucions tenen el nostre poble en tan baixa estima com per no voler adaptar-se als nous temps, no hi fem res en aquest Estat. Si aquest Estat no vol avançar, és el moment definitiu per a que avancem sense ell.

Text difós per la blocesfera catalana. Si us agrada, copieu el text al vostre bloc. Ajudareu a la seva difusió.

El triomf de la tribu

2009-11-25T09:22:00.001+01:00

Tenir els millors caçadors de la sabana al teu clan sempre és un gran avantatge per sobreviure a la llei del més fort. Però per sobre de l’habilitat del caçador nat està la fortalesa de la tribu. Si la tribu té consciència de si mateixa, si confia en la seva capacitat com a grup, si té fe cega en que junts són més forts la supervivència està garantida encara que el caçador líder s’hagi de quedar a la cova a guarir-se les ferides.

I si a més a més, al capdavant de la tribu i va el més savi de la comarca, llavors ja no estem parlant només de supervivència sinó de domini absolut.

Politiqueta

2009-11-19T09:18:00.001+01:00

En aquests país i en el seu estat continuem abonats a la politiqueta de baix nivell. Aquesta setmana tenim un parell d’exemples de com per enèsima vegada l'integrés de partit i el rèdit electoral són la prioritat màxima, demostrant encara més que la principal funció dels partits polítics és guanyar eleccions.

Exemple 1: L'alliberament de l’Alakrana

Deixant de banda la gestió per part del Gobierno de España de la crisi amb els pirates, que Déu n’hi do! M’agradaria centrar-me en la reacció posterior del partit de l’oposició. El PP demana la reprovació de 3 ministres per la mala gestió de l’affaire . Segurament no li falta raó, però tinc la sospita que la reacció seria la mateixa amb rescat, sense rescat, amb intervenció militar exitosa, amb intervenció militar amb final dramàtic o amb rendició final dels pirates. La qüestió es fotre canya al rival. I mira que ZP es mereix canya per un tub, però veient el baix nivell polític d’un hi altres en fa pena.

Exemple 2: Successions i donacions

Mira que ho tindrien fàcil en aquest tema. No hi ha debat, la unanimitat entre la població i els experts és total. L’impost, en la seva configuració actual, és d’una injustícia aclaparadora. En si mateix per com afecta a les famílies i comparativament per com s’aplica en territoris fronterers. Doncs, no. Amb la sol·lució a sobre la taula i els senyors han de començar a donar-li voltes esperant el moment més oportú electoralment. Uns intentant estirar al màxim el debat per a veure si s’apropen a les eleccions, els altres traient pit stalinista per acontentar la parròquia i els de més enllà dient “si però amb condicions que sé que mai acceptaràs”.

Aneu a pastar fang politiquets de fireta!

Doble sessió d’Angels

2009-11-18T09:11:00.001+01:00

Aquest mes doble oportunitat per gaudir dels Angels Of Mercy. Primer, concert benèfic a favor de StopCeguera per Burkina Faso. Aquest dissabte a Mataró al costat de Climax, My Wrong Pleasures i alguna sorpresa més.

I dijous cap a Barcelona. Concert a la sala El Col·leccionista del Torrent de les Flors (gratuït). tots aquells que sempre us fa tant de pal venir fins a Mataró per sentir-nos no podeu fallar.

Angels Of Mercy a Facebook